⏰ GiH1 // Tempus itinerantur
CÀPSULA 1 🗺️: COM CABEM TOTS EN UN MAPA?
Cartografia, coordenades i representació del planeta
📢 PORTADA
Tanca els ulls i imagina que ets un astronauta dins l'Estació Espacial Internacional. Flotes en silenci absolut a 400 quilòmetres d'altura. Sota teu, una bola enorme de colors blaus, verds i blancs gira lentament. És la Terra. Sembla petita des d'aquí dalt, com si la poguessis agafar amb les mans. Però alguna cosa et preocupa. Com explicaries a algú que no l'ha vista mai quin aspecte té? Com dibuixaries una esfera gegant en un tros de paper pla? I com marcaries un punt exacte de la seva superfície perquè algú el trobés sense perdre's? Aquests tres problemes semblen senzills, però han trigat milers d'anys a resoldre's. Des dels primers mapes dibuixats en pells d'animal fins al GPS del teu mòbil, la humanitat ha lluitat per representar el planeta. Cada mapa amaga decisions: què mostrar, què amagar, què posar al centre. Un mapa mai no és innocent. Estàs preparat per descobrir que el mapa que penja a la teva classe t'ha estat enganyant tota la vida?
📋 EL PLA DE MISSIONS
Sessió 1: El planeta blau.
Sessió 2: La xarxa invisible.
Sessió 3: Aplanar una esfera.
Sessió 4: Llegir un mapa.
Sessió 5: La geografia digital.
Sessió 6: Continents i oceans.
Sessió 7: Relleu del món.
Sessió 8: Rius i aigua dolça.
Sessió 9: Catalunya i la Península Ibèrica al mapa.
🗺️ EL MAPA
En aquest viatge descobrirem com els humans han intentat capturar un planeta rodó dins d'un paper pla. Quan acabis aquest tema, ja no miraràs mai més un mapa de la mateixa manera. Entendràs que cada projecció cartogràfica amaga una decisió política, que les coordenades geogràfiques no són línies reals sinó invencions matemàtiques genials, i que el GPS del teu mòbil és l'últim capítol d'una història de milers d'anys. Descobriràs on són les grans muntanyes, els grans rius i els grans deserts. I acabaràs situant Catalunya al mapa amb una precisió que potser mai havies tingut.
CÀPSULA 1 🗺️: COM CABEM TOTS EN UN MAPA?
SESSIÓ 1: El planeta blau
1. OBJECTIUS D’APRENENTATGE
1. Identificar la posició de la Terra dins del sistema solar i la seva forma real.
2. Descriure els moviments de rotació i translació.
3. Relacionar aquests moviments amb fenòmens quotidians com el dia, la nit i les estacions.
2. PRESENTACIÓ (Marc Conceptual)
Tanca els ulls. Imagina que flotes a l’espai. Sota teu, una bola enorme brilla amb tons blaus i blancs. És la Terra, el nostre planeta. Sembla perfecta, rodona, quieta. Però no para mai de moure’s. Gira sobre si mateixa. Gira al voltant del Sol. Aquests dos moviments invisibles expliquen per què ara és de dia i després serà de nit. Expliquen per què ara fa fred o fa calor. Tot comença aquí: en una esfera que gira.
3. CONTINGUTS
� 3.1. Factors i Elements del Sistema
La Terra és el tercer planeta del sistema solar. Ocupa una posició privilegiada: ni massa a prop del Sol ni massa lluny. Aquesta distància permet que hi hagi aigua líquida. La Terra no és una esfera perfecta. Té la forma d’un geoide: una mica aixafada pels pols i inflada per l’equador. El seu diàmetre mesura uns 12.742 quilòmetres. Gira inclinada, amb un eix que forma 23,5 graus respecte a la seva òrbita.
🗺
️ 3.2. Tipologia i Distribució Territorial
La Terra fa dos moviments constants. La rotació és el gir sobre el seu propi eix. Dura 24 hores. Produeix el dia i la nit: la meitat del planeta rep llum solar mentre l’altra meitat resta a les fosques. La translació és el viatge al voltant del Sol. Dura 365 dies i sis hores. Com que la Terra gira inclinada, els raigs del Sol no arriben igual a tot arreu durant l’any. Això genera les estacions: primavera, estiu, tardor i hivern. Quan és estiu a l’hemisferi nord, és hivern a l’hemisferi sud.
⚡ 3.3. Dinàmiques i Tensions Actuals
Avui sabem que l’eix de la Terra oscil·la lleugerament al llarg de milers d’anys. Aquests canvis modifiquen la quantitat de llum que rep cada zona del planeta. Els científics estudien com aquestes variacions van provocar glaciacions en el passat. Ara, el canvi climàtic altera els patrons estacionals. Les estacions arriben abans o després del previst. Entendre els moviments de la Terra és clau per comprendre el clima actual.
4. PROBLEMÀTICA I DEBAT ACTUAL
El canvi climàtic desplaça les estacions. La primavera arriba abans en moltes zones d’Europa. L’hivern s’escurça. Això afecta l’agricultura, la migració d’animals i la vida quotidiana. Alguns debaten si les zones climàtiques clàssiques encara serveixen per descriure el planeta actual.
⚠️ DESMUNTANT TÒPICS
El mite: “Les estacions existeixen perquè a l’estiu la Terra està més a prop del Sol.”
L’origen del mite: Sembla lògic: més a prop, més calor. A més, molts dibuixos escolars mostren òrbites molt el·líptiques que exageren la distància.
La refutació: Quan és estiu a l’hemisferi nord, la Terra està en realitat lleugerament més lluny del Sol. Les estacions depenen de la inclinació de l’eix terrestre, no de la distància. L’hemisferi inclinat cap al Sol rep raigs més directes i dies més llargs.
La conclusió: La inclinació de 23,5 graus és la causa real de les estacions. La distància al Sol gairebé no varia durant l’any.
5. RECURSOS DOCUMENTALS
📈 GRÀFIC/MAPA
Esquema del sistema solar amb la posició de la Terra destacada. A sota, diagrama de la translació amb les quatre posicions clau: solsticis i equinoccis. Fletxes que indiquen la inclinació de l’eix terrestre en cada moment i les zones il·luminades.
📜 L’ARXIU
A) Almagest, Claudi Ptolemeu, s. II d.C. Contingut suggerit: descripció de la Terra com a esfera immòbil al centre de l’univers. Verificació: edicions crítiques disponibles a biblioteques universitàries.
B) De revolutionibus orbium coelestium, Nicolau Copèrnic, 1543. Contingut suggerit: argument que la Terra gira al voltant del Sol i sobre si mateixa. Verificació: text digitalitzat a biblioteques nacionals europees.
C) Principia Mathematica, Isaac Newton, 1687. Contingut suggerit: explicació de la gravetat com a força que manté els planetes en òrbita. Verificació: edició original consultable a la Royal Society.
🔬 GLOSSARI
Rotació: Moviment de la Terra girant sobre el seu propi eix, d’oest a est. Dura aproximadament 24 hores i produeix l’alternança del dia i la nit.
Translació: Moviment de la Terra al voltant del Sol seguint una òrbita el·líptica. Dura 365 dies i 6 hores i és responsable de les estacions.
Geoide: Forma real de la Terra, semblant a una esfera però lleugerament aixafada pels pols i eixamplada per l’equador a causa de la força centrífuga de la rotació.
TEMA 1 🗺️: COM CABEM TOTS EN UN MAPA?
SESSIÓ 1: Nivell Aprenent 🎏
1. 📍 Situar-se (CE 1, CE 3): El cabotatge medieval Llegeix l’apartat d’antecedents i explica per on navegaven els vaixells medievals abans del segle XV i per què ho feien així. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Abans del segle XV, els mariners practicaven el cabotatge, que significa que sempre navegaven enganxats a la terra ferma per por de…”
2. ✍️ Explicar (CE 6): L’invent del nord Defineix exactament què és i com funciona una “brúixola” a partir de la teoria, però tens totalment prohibit utilitzar les paraules “imantada” o “agulla” en la teva redacció. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “És un invent revolucionari d’origen xinès que utilitza el magnetisme de la Terra per marcar i assenyalar sempre la direcció del…”
3. 🔎 Investigar (CE 2, CE 5, CE 8): El cel com a mapa Llegeix el text històric dels recursos (L’Arxiu) i extreu què havien de mirar fixament els navegants per poder fer servir l’astrolabi correctament. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Segons el manual de navegació de l’època, per utilitzar aquest disc pesant de metall havien de mirar directament cap a l’…”
SESSIÓ 1: Nivell Intermedi 🎠
4. ✍️ Explicar (CE 6): La causa oculta Explica amb les teves paraules quina va ser la necessitat real o la causa principal que va obligar els europeus a inventar aquestes eines i llançar-se a l’oceà fosc. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “La causa principal va ser la desesperació econòmica, ja que els imperis enemics havien tallat els camins cap a l’Índia i necessitaven trobar noves…”
5. 🔎 Investigar (CE 2, CE 5, CE 8): El vaixell perfecte A partir del que has llegit sobre el desenvolupament tecnològic, per què una caravel·la era molt millor que un vaixell antic per anar a explorar el Nou Món? [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “La caravel·la era superior perquè era un vaixell lleuger i resistent, dissenyat específicament per poder tallar i suportar les onades gegants de l’…”
6. 📍 Situar-se (CE 1, CE 3): L’espai en blanc Imagina que ets un cartògraf medieval de la Mediterrània. Què dibuixaries clarament als mapes portolans i què deixaries amagat segons la teoria estudiada? [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “En els mapes antics només dibuixaria amb detall els ports segurs d’Europa, mentre que deixaria completament en blanc o ple de monstres la resta del…”
SESSIÓ 1: Nivell Avançat 🎢
7. 🌍 Participar (CE 4, CE 7, CE 9): La ceguesa digital Torna a llegir la problemàtica actual. Què ens passaria avui dia, en ple segle XXI, si depenguéssim només del sol i les estrelles per arribar a una ciutat desconeguda sense el mòbil? [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Si els satèl·lits fallessin, la majoria de nosaltres ens perdríem totalment perquè hem oblidat la capacitat humana d’orientar-nos només observant la…”
8. 🌍 Participar (CE 4, CE 7, CE 9): La Terra rodona Llegeix el “Desmuntant Tòpics”. Imagina que en una pel·lícula de l’any 1492 els mariners ploren perquè creuen que cauran pel límit d’una Terra plana. Com demostraries amb dades que el director de la pel·lícula s’equivoca? [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Li diria al director que s’equivoca absolutament perquè, en aquella època, els mariners experts i els científics ja sabien perfectament que el nostre planeta era una…”
9. ✍️ Explicar (CE 6): Síntesi global de la missió Redacta una conclusió final que resumeixi la utilitat d’aquesta sessió. En la teva resposta has d’utilitzar obligatòriament i amb sentit aquests quatre conceptes clau: eines, oceà, rutes i por. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “En conclusió, gràcies a l’ús de noves… científiques com l’astrolabi i la brúixola, els exploradors van perdre la… i van poder travessar l’…, obrint així noves… comercials per sobreviure.”
CÀPSULA 1 🗺️: COM CABEM TOTS EN UN MAPA?
SESSIÓ 2: La xarxa invisible
1. OBJECTIUS D’APRENENTATGE
1. Identificar els paral·lels i meridians com a línies imaginàries que cobreixen la Terra.
2. Comparar la funció de l’equador i del meridià de Greenwich.
3. Interpretar les coordenades geogràfiques de latitud i longitud per localitzar un punt exacte.
2. PRESENTACIÓ (Marc Conceptual)
Imagina que tens una taronja a la mà. Vols marcar un punt exacte a la seva pell. Com ho faries? Necessites una xarxa de línies imaginàries que cobreixi tota la superfície. Això és exactament el que fem amb la Terra. Dibuixem línies horitzontals i verticals que es creuen. Cada encreuament té una adreça única. Gràcies a aquesta xarxa, qualsevol lloc del planeta té una localització precisa. Cap racó queda sense nom.
3. CONTINGUTS
� 3.1. Factors i Elements del Sistema
La xarxa geogràfica es compon de dos tipus de línies. Els paral·lels són cercles horitzontals paral·lels entre si. El més important és l’equador, que divideix la Terra en hemisferi nord i hemisferi sud. Els meridians són semicercles verticals que van d’un pol a l’altre. El de referència és el meridià de Greenwich, que passa per Londres. Aquests dos elements — equador i Greenwich — són el punt zero del sistema.
🗺
️ 3.2. Tipologia i Distribució Territorial
Cada punt de la Terra es defineix amb dues xifres. La latitud mesura la distància nord o sud respecte a l’equador. Va de 0° a l’equador fins a 90° als pols. La longitud mesura la distància est o oest respecte al meridià de Greenwich. Va de 0° a 180°. Per exemple, Barcelona es troba a uns 41° de latitud nord i 2° de longitud est. Combinant latitud i longitud, obtenim les coordenades geogràfiques: l’adreça exacta de qualsevol lloc del món. Cap punt queda repetit. Cada coordenada és única.
⚡ 3.3. Dinàmiques i Tensions Actuals
La tria de Greenwich com a meridià zero no és natural. És una decisió política presa el 1884 en una conferència internacional a Washington. França va votar en contra: volia que el meridià passés per París. Avui, el sistema GPS utilitza aquestes coordenades per guiar milions de persones. Però el debat polític continua: qui decideix el centre del mapa decideix com es veu el món.
4. PROBLEMÀTICA I DEBAT ACTUAL
El sistema de coordenades sembla neutral, però amaga decisions històriques. Greenwich és el centre perquè l’Imperi Britànic dominava la navegació al segle XIX. Alguns geògrafs proposen reflexionar sobre com els sistemes de referència reflecteixen relacions de poder. Les coordenades funcionen, però el seu origen no és innocent.
⚠️ DESMUNTANT TÒPICS
El mite: “L’equador i els meridians són línies reals pintades sobre la Terra.”
L’origen del mite: Els mapes i els globus terrestres mostren aquestes línies com si fossin físiques. Els colors i el traç continu reforcen la impressió que existeixen de veritat.
La refutació: Paral·lels i meridians són convencions matemàtiques. No existeixen físicament. Són eines abstractes que els humans han creat per orientar-se. Si volés sobre l’equador, no veuries cap línia al terra.
La conclusió: La xarxa geogràfica és una eina intel·lectual, no un fet natural. Funciona perquè tothom accepta les mateixes regles.
5. RECURSOS DOCUMENTALS
📈 GRÀFIC/MAPA
Globus terrestre amb la xarxa de paral·lels i meridians visible. Assenyalar l’equador en vermell i el meridià de Greenwich en blau. Incloure un requadre amb un exemple de coordenades (Barcelona: 41°23’N, 2°11’E) i fletxes que mostrin com es llegeixen.
📜 L’ARXIU
A) Geographia, Claudi Ptolemeu, s. II d.C. Contingut suggerit: primer sistema de coordenades amb latitud i longitud per localitzar ciutats del món conegut. Verificació: traduccions disponibles a biblioteques universitàries.
B) Actes de la Conferència Internacional del Meridià, Washington, 1884. Contingut suggerit: debat entre delegats sobre la tria del meridià zero i la votació final favorable a Greenwich. Verificació: actes digitalitzades al web del govern dels EUA.
C) Teatre del món, Abraham Ortelius, 1570. Contingut suggerit: un dels primers atles moderns amb xarxa de coordenades aplicada sistemàticament. Verificació: exemplars digitalitzats a la Biblioteca Nacional de Bèlgica.
🔬 GLOSSARI
Latitud: Distància angular entre un punt qualsevol de la superfície terrestre i l’equador. Es mesura en graus, de 0° a 90°, cap al nord o cap al sud.
Longitud: Distància angular entre un punt qualsevol de la superfície terrestre i el meridià de Greenwich. Es mesura en graus, de 0° a 180°, cap a l’est o cap a l’oest.
Coordenades geogràfiques: Parella de valors (latitud i longitud) que identifica de manera única qualsevol punt de la superfície terrestre dins la xarxa de paral·lels i meridians.
TEMA 1 🗺️: COM CABEM TOTS EN UN MAPA?
SESSIÓ 2: Nivell Aprenent 🎏
1. 📍 Situar-se (CE 1, CE 3): La porta tancada. Observa l’apartat d’antecedents i indica quina ciutat clau va caure l’any 1453 i quin imperi la va conquerir. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “L’any 1453, la mítica ciutat de… va ser finalment conquerida pel poderós exèrcit de l’…”
2. ✍️ Explicar (CE 6): El concepte de bloqueig. Defineix què vol dir exactament fer un “bloqueig comercial” a partir de la teoria, però està totalment prohibit utilitzar les paraules “tancar” o “impedir”. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “És una acció militar o política que consisteix a tallar per la força el pas per un…”
3. 🔎 Investigar (CE 2, CE 5, CE 8): L’arma destructiva. Llegeix el text històric dels recursos (L’Arxiu) i extreu quina nova tecnologia militar va permetre als turcs enderrocar els murs mil·lenaris d’aquella ciutat. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Segons la carta del mercader venecià, els murs van ser destruïts ràpidament perquè els turcs van utilitzar grans…”
SESSIÓ 2: Nivell Intermedi 🎠
4. ✍️ Explicar (CE 6): La necessitat de presumir. Explica amb les teves paraules per què una petita quantitat de pebre negre era tan extremadament valuosa per a la noblesa de l’Edat Mitjana. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Aquestes espècies eren tan valuoses perquè portar-les des d’Àsia era molt perillós, i els nobles rics les feien servir sobretot per…”
5. 🔎 Investigar (CE 2, CE 5, CE 8): El mite de la mala olor. A partir de l’apartat “Desmuntant Tòpics”, per què és totalment fals dir que les espècies s’usaven per dissimular la carn podrida? [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Això és un mite absurd perquè les espècies eren un producte de luxe tan car que la gent només les comprava per…”
6. 📍 Situar-se (CE 1, CE 3): L’efecte dominó. Relaciona la caiguda de Constantinoble amb la decisió d’explorar l’oceà desconegut. Per què una cosa va provocar directament l’altra? [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Com que l’Imperi Otomà va bloquejar la Ruta de la Seda i va apujar els impostos, els regnes europeus es van veure obligats a…”
SESSIÓ 2: Nivell Avançat 🎢
7. 🌍 Participar (CE 4, CE 7, CE 9): La fragilitat del comerç modern. Torna a llegir l’apartat de Problemàtica Actual. Com ens demostra el cas del Canal de Suez (2021) que no som tan diferents de les persones del segle XV? [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Aquest accident modern ens demostra que, igual que a l’Edat Mitjana, la nostra economia global encara depèn de…”
8. 🌍 Participar (CE 4, CE 7, CE 9): El pànic del mercader. Posa’t a la pell del mercader venecià que escriu la carta de l’Arxiu l’any 1453. Quina creus que serà la teva principal por personal a partir d’aquell mateix dia? [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Si fos aquest mercader, la meva por més gran seria perdre tot el meu negoci i arruïnar-me completament, ja que no podré…”
9. ✍️ Explicar (CE 6): Síntesi global de la missió. Redacta una conclusió final que resumeixi la utilitat de la sessió d’avui. En la teva resposta has d’utilitzar obligatòriament i amb sentit aquests tres conceptes clau: bloqueig, otomans i oceà. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “En resum, el violent… comercial provocat pel poderós Imperi… va forçar els regnes europeus a buscar desesperadament noves rutes a través de l’…”
CÀPSULA 1 🗺️: COM CABEM TOTS EN UN MAPA?
SESSIÓ 3: Aplanar una esfera
1. OBJECTIUS D’APRENENTATGE
1. Identificar el problema fonamental de representar una esfera en un pla.
2. Comparar les projeccions de Mercator, Peters i Robinson segons què deformen i què conserven.
3. Interpretar com cada projecció reflecteix una decisió política sobre la imatge del món.
2. PRESENTACIÓ (Marc Conceptual)
Agafa una pilota i intenta embolicar-la amb un full de paper sense fer arrugues. Impossible. Sempre es plega, es trenca o es deforma. Això és exactament el que passa quan volem dibuixar la Terra en un mapa pla. La superfície corba no encaixa en un rectangle. Per això necessitem les projeccions cartogràfiques: sistemes matemàtics que transformen l’esfera en un pla. Totes deformen. Cap mapa és perfecte. La pregunta és: què decidim sacrificar?
3. CONTINGUTS
� 3.1. Factors i Elements del Sistema
Una projecció cartogràfica és un mètode per traslladar la superfície esfèrica de la Terra a un pla. Tota projecció deforma alguna propietat: la mida, la forma, la distància o la direcció. No és possible conservar-les totes alhora. Per això existeixen diferents projeccions, cadascuna pensada per a un ús concret. La tria de projecció no és tècnica: és també una decisió sobre com volem veure el món.
🗺
️ 3.2. Tipologia i Distribució Territorial
La projecció de Mercator (1569) conserva les formes i les direccions. Per això serveix per navegar. Però exagera enormement la mida de les zones properes als pols. Groenlàndia sembla tan gran com Àfrica, quan en realitat és catorze vegades més petita. La projecció de Peters (1973) conserva les àrees reals. Els continents tenen la mida proporcional correcta. Però deforma les formes: els continents semblen estirats. La projecció de Robinson (1963) busca un equilibri visual. No conserva perfectament ni àrees ni formes, però ofereix una imatge del món que sembla “natural” a l’ull humà. Cap és millor que les altres: depèn de l’objectiu.
⚡ 3.3. Dinàmiques i Tensions Actuals
El debat sobre les projeccions continua viu. El 2017, escoles de Boston van substituir Mercator per Peters a les aules. Volien que els alumnes veiessin Àfrica i Amèrica del Sud amb la seva mida real. Mercator havia dominat durant segles perquè servia als navegants europeus. Avui, molts geògrafs defensen que no hi ha mapes neutres. Cada projecció amaga una mirada sobre el món.
4. PROBLEMÀTICA I DEBAT ACTUAL
Quin mapa penges a la paret d’una escola? Si tries Mercator, Europa sembla més gran del que és. Si tries Peters, les formes es distorsionen. El mapa que veiem cada dia ens educa sense que ens n’adonem. Triar projecció és un acte polític disfressat de decisió tècnica.
⚠️ DESMUNTANT TÒPICS
El mite: “El mapa del món que veiem habitualment és fidel a la realitat.”
L’origen del mite: Estem tan acostumats a veure la projecció de Mercator que la considerem “normal”. Les aules, els telenotícies i els atles escolars l’han repetit durant dècades.
La refutació: Mercator multiplica per catorze la mida de Groenlàndia respecte a Àfrica. Europa sembla molt més gran del que és proporcionalment. Cap mapa pla pot ser fidel: tots deformen alguna cosa.
La conclusió: Tot mapa és una interpretació. Ser conscient de les deformacions ens ajuda a llegir els mapes amb esperit crític.
5. RECURSOS DOCUMENTALS
📈 GRÀFIC/MAPA
Comparació visual de tres projeccions (Mercator, Peters, Robinson) del mateix planisferi, una al costat de l’altra. Destacar amb color la mida d’Àfrica en cada projecció. Afegir una nota amb la superfície real d’Àfrica (30,3 milions de km²) i la de Groenlàndia (2,2 milions de km²).
📜 L’ARXIU
A) Nova et Aucta Orbis Terrae Descriptio, Gerardus Mercator, 1569. Contingut suggerit: presentació de la seva projecció cilíndrica pensada per a la navegació marítima. Verificació: reproducció consultable a la Biblioteca Nacional de França.
B) The New Cartography, Arno Peters, 1983. Contingut suggerit: defensa d’una projecció que respecta les àrees reals com a acte de justícia visual amb el sud global. Verificació: edicions disponibles a biblioteques universitàries.
C) Resolució de les escoles públiques de Boston, 2017. Contingut suggerit: decisió d’introduir la projecció de Peters a les aules per oferir una visió més justa del món. Verificació: notícies de premsa verificables (The Guardian, The Boston Globe).
🔬 GLOSSARI
Projecció cartogràfica: Sistema matemàtic que transforma la superfície corba de la Terra en una representació plana, deformant necessàriament alguna propietat (forma, àrea, distància o direcció).
Projecció de Mercator: Projecció cilíndrica de 1569 que conserva formes i angles, útil per a la navegació, però que exagera la mida de les regions properes als pols.
Projecció de Peters: Projecció cilíndrica de 1973 que conserva la proporció real de les àrees dels continents, però deforma les seves formes, especialment a les zones equatorials.
TEMA 1 🗺️: COM CABEM TOTS EN UN MAPA?
SESSIÓ 3: Nivell Aprenent 🎏
1. 📍 Situar-se (CE 1, CE 3): La ruta cap al sud. Observa l’apartat de desenvolupament i indica quin mariner va arribar per primera vegada a l’Índia i en quin any exacte ho va aconseguir. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “El mariner portuguès que va aconseguir completar la llarga ruta i arribar a l’Índia va ser… l’any…”
2. ✍️ Explicar (CE 6): El concepte de monopoli. Defineix què vol dir tenir un “monopoli” comercial a partir de la teoria llegida, però està totalment prohibit utilitzar les paraules “control” o “venda”. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “És una situació on un sol país o una sola empresa és l’única que pot oferir un…”
3. 🔎 Investigar (CE 2, CE 5, CE 8): Les onades gegants. Llegeix el text històric dels recursos (L’Arxiu) i extreu com descriu l’autor les perilloses aigües del cap de les tempestes. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Segons la crònica portuguesa, les onades d’aquell lloc eren tan grans i perilloses que semblaven autèntiques muntanyes d’…”
SESSIÓ 3: Nivell Intermedi 🎠
4. ✍️ Explicar (CE 6): Les petites bases costaneres. Explica amb les teves paraules quina era la funció principal de les factories que els portuguesos construïen al llarg de la costa d’Àfrica. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Aquestes petites bases fortificades servien principalment perquè els vaixells poguessin aturar-se a…, aconseguir aigua fresca i també per…”
5. 🔎 Investigar (CE 2, CE 5, CE 8): El mite de la conquesta africana. A partir de l’apartat “Desmuntant Tòpics”, per què és fals afirmar que els portuguesos van explorar la selva profunda d’Àfrica? [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “És fals perquè els exploradors tenien molt de pànic d’endinsar-se al continent i només es quedaven als…”
6. 📍 Situar-se (CE 1, CE 3): L’avantatge al mapa. Observa l’apartat d’antecedents i explica per què la posició geogràfica de Portugal els va ajudar a ser els primers a explorar l’oceà. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Portugal tenia un gran avantatge perquè estava situat just a la punta d’Europa, mirant directament cap a les aigües de l’…”
SESSIÓ 3: Nivell Avançat 🎢
7. 🌍 Participar (CE 4, CE 7, CE 9): El perill del poder absolut. Torna a llegir l’apartat de Problemàtica Actual. Per què creus que és perillós per a la gent normal que una sola empresa tecnològica no tingui cap competidor? [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “És molt perillós perquè, com que no tenen competència, aquestes grans empreses poden aprofitar-se per imposar els seus… i fixar els…”
8. 🌍 Participar (CE 4, CE 7, CE 9): El pànic del Mediterrani. Posa’t a la pell d’un antic comerciant que venia espècies pel mar Mediterrani abans de l’any 1498. Què pensaràs quan t’assabentis de l’èxit històric dels portuguesos? [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Com a comerciant del Mediterrani, em sentiria totalment arruïnat i desesperat perquè ara els portuguesos tenen el… i ningú em comprarà…”
9. ✍️ Explicar (CE 6): Síntesi global de la missió. Redacta una conclusió final que resumeixi la utilitat de la sessió d’avui. En la teva resposta has d’utilitzar obligatòriament i amb sentit aquests tres conceptes clau: Àfrica, monopoli i rutes. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “En resum, Portugal va aconseguir crear un gran… comercial de les espècies busquant noves… marítimes vorejant tota la costa d’…”
CÀPSULA 1 🗺️: COM CABEM TOTS EN UN MAPA?
SESSIÓ 4: Llegir un mapa
1. OBJECTIUS D’APRENENTATGE
1. Identificar els elements bàsics d’un mapa: escala, llegenda, orientació i símbols.
2. Comparar l’escala numèrica i l’escala gràfica.
3. Interpretar les diferències entre mapes físics, polítics, temàtics i topogràfics.
2. PRESENTACIÓ (Marc Conceptual)
Tens un mapa a les mans. Línies de colors, noms petits, una rosa dels vents al cantó. Sembla complicat. Però un mapa és com un idioma: quan coneixes les seves regles, el pots llegir. L’escala et diu la proporció entre el mapa i la realitat. La llegenda t’explica què significa cada símbol. L’orientació t’indica on és el nord. Amb aquestes tres claus, pots desxifrar qualsevol mapa del món.
3. CONTINGUTS
� 3.1. Factors i Elements del Sistema
Tot mapa té quatre elements fonamentals. L’escala indica quantes vegades s’ha reduït la realitat. L’escala numèrica s’expressa com una fracció (1:100.000 significa que 1 cm al mapa equival a 100.000 cm a la realitat, és a dir, 1 km). L’escala gràfica és una barra dibuixada que mostra la mateixa informació visualment. La llegenda és el diccionari del mapa: explica els colors i símbols. L’orientació marca el nord, normalment amb una fletxa o rosa dels vents.
🗺
️ 3.2. Tipologia i Distribució Territorial
Existeixen diversos tipus de mapes segons la informació que mostren. El mapa físic representa el relleu: muntanyes, rius, plains. Utilitza colors (verd per les zones baixes, marró per les altes, blau per l’aigua). El mapa polític mostra fronteres, països i capitals. El mapa temàtic se centra en un tema concret: densitat de població, clima, vegetació o economia. El mapa topogràfic combina informació física i humana amb gran detall. Utilitza corbes de nivell: línies que uneixen punts de la mateixa altitud. És el mapa dels excursionistes i dels enginyers.
⚡ 3.3. Dinàmiques i Tensions Actuals
L’escala determina què pots veure i què no. Un mapa a escala petita (1:10.000.000) mostra un continent sencer però amaga els detalls. Un mapa a escala gran (1:25.000) mostra un poble amb tots els carrers. Triar l’escala és triar què és important. Avui, les eines digitals permeten fer zoom infinit, però el cartògraf encara decideix quina informació apareix a cada nivell de detall.
4. PROBLEMÀTICA I DEBAT ACTUAL
Qui decideix què apareix al mapa i què no? El cartògraf selecciona, simplifica i jerarquitza. Un riu petit pot desaparèixer. Un camí rural pot no existir al mapa. Aquesta selecció és inevitable, però cal ser conscient que tot mapa és una versió incompleta de la realitat.
⚠️ DESMUNTANT TÒPICS
El mite: “El nord sempre està a dalt del mapa.”
L’origen del mite: La convenció moderna col·loca el nord a la part superior. Estem tan acostumats que ens sembla natural i inevitable.
La refutació: Durant segles, molts mapes àrabs situaven el sud a dalt. Mapes medievals europeus posaven l’est a dalt (d’aquí la paraula “orientar”: buscar l’Orient). La convenció actual és una elecció cultural, no una llei física.
La conclusió: El nord a dalt és un acord, no una veritat. Posar el nord a dalt o a baix no canvia la realitat geogràfica: canvia la percepció de qui mira.
5. RECURSOS DOCUMENTALS
📈 GRÀFIC/MAPA
Fragment d’un mapa topogràfic amb tots els elements visibles: escala numèrica i gràfica, llegenda amb símbols (rius, carreteres, nuclis urbans), rosa dels vents i corbes de nivell. Al costat, un requadre que identifiqui cada element amb una fletxa.
📜 L’ARXIU
A) Mapa topogràfic d’Espanya, Instituto Geográfico Nacional, primera edició 1875. Contingut suggerit: exemple primerenc de cartografia topogràfica sistemàtica del territori peninsular amb escala uniforme. Verificació: fulls originals consultables al web de l’IGN.
B) Tabula Rogeriana, al-Idrisi, 1154. Contingut suggerit: mapa del món conegut amb el sud orientat cap amunt, encarregat pel rei Roger II de Sicília. Verificació: reproduccions disponibles a la Bodleian Library d’Oxford.
C) Atlas Nacional de Catalunya, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, edició actual. Contingut suggerit: mapes temàtics de Catalunya amb llegenda, escala i orientació estandarditzades. Verificació: consultable gratuïtament al web de l’ICGC.
🔬 GLOSSARI
Escala cartogràfica: Relació matemàtica entre una distància mesurada sobre el mapa i la distància real corresponent sobre el terreny. Pot expressar-se numèricament (1:50.000) o gràficament (barra graduada).
Llegenda: Requadre del mapa que explica el significat de cada símbol, color i trama utilitzats en la representació cartogràfica.
Corba de nivell: Línia imaginària que uneix tots els punts d’una mateixa altitud en un mapa topogràfic. La proximitat entre corbes indica la inclinació del pendent.
TEMA 1 🗺️: COM CABEM TOTS EN UN MAPA?
SESSIÓ 4: Nivell Aprenent 🎏
1. 📍 Situar-se (CE 1, CE 3): La ruta cap a l’oest. Observa l’apartat de desenvolupament i indica en quina data exacta van trobar terra i quin nom tenia la primera illa que van trepitjar. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Després de navegar a cegues per l’oceà, els vaixells van xocar casualment amb l’illa de… la matinada del dia…”
2. ✍️ Explicar (CE 6): El concepte d’indi. Defineix per què anomenem “indis” als habitants originals d’Amèrica a partir de la teoria llegida, però està totalment prohibit utilitzar la paraula “Índia” o “Àsia” en la teva redacció. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Reben aquest nom equivocat perquè Cristòfor Colom es va morir completament convençut que havia arribat amb èxit a les costes del…”
3. 🔎 Investigar (CE 2, CE 5, CE 8): La bandera reial. Llegeix el text històric dels recursos (L’Arxiu) i extreu quina acció política i simbòlica va fer Colom just en baixar del vaixell i trepitjar la platja. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Segons el diari de bord, just després de baixar a la sorra de l’illa, Colom va prendre possessió d’aquelles terres en nom del…”
SESSIÓ 4: Nivell Intermedi 🎠
4. ✍️ Explicar (CE 6): L’error de càlcul. Explica amb les teves paraules quin va ser el gran error matemàtic de Colom i per què aquest error gairebé provoca la mort de tota la seva tripulació a l’oceà. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “El seu gran error va ser calcular que la Terra era molt més… del que és en realitat, la qual cosa va fer que naveguessin setmanes sense veure terra i estiguessin a punt de…”
5. 🔎 Investigar (CE 2, CE 5, CE 8): El mite de les joies. A partir de l’apartat “Desmuntant Tòpics”, per què és totalment fals dir que la reina Isabel va pagar el viatge venent els seus tresors personals? [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “És una història completament falsa perquè, en realitat, aquesta arriscada expedició va ser finançada amb els diners de…”
6. 📍 Situar-se (CE 1, CE 3): L’alternativa desesperada. Relaciona els antecedents amb la decisió de Castella de viatjar cap a l’oest. Per què no podien anar cap al sud vorejant l’Àfrica com feien els portuguesos? [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Els Reis Catòlics van haver d’escollir la perillosa ruta atlàntica cap a l’oest perquè el regne de Portugal ja tenia el…”
SESSIÓ 4: Nivell Avançat 🎢
7. 🌍 Participar (CE 4, CE 7, CE 9): La paraula prohibida. Torna a llegir l’apartat de Problemàtica Actual. Explica per què els pobles indígenes actuals consideren una falta de respecte utilitzar la paraula “descobriment” per parlar de l’any 1492. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Ho consideren una falta de respecte perquè ells ja vivien allà i tenien la seva pròpia història, de manera que per a ells no va ser un descobriment sinó l’inici d’una…”
8. 🌍 Participar (CE 4, CE 7, CE 9): El pànic a bord. Posa’t a la pell d’un dels mariners de la caravel·la La Pinta setmanes abans d’arribar. Què pensaries del teu capità, Cristòfor Colom, en veure només aigua fosca cada dia? [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Com a mariner aterrit, segurament pensaria que el capità Colom ens ha enganyat a tots amb els seus càlculs i estaria a punt de…”
9. ✍️ Explicar (CE 6): Síntesi global de la missió. Redacta una conclusió final que resumeixi la utilitat de la sessió d’avui. En la teva resposta has d’utilitzar obligatòriament i amb sentit aquests tres conceptes clau: atlàntica, error i accidental. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “En resum, la perillosa ruta… dissenyada per Castella es basava en un… matemàtic colossal, però els va portar de manera totalment… a connectar amb un continent desconegut.”
CÀPSULA 1 🗺️: COM CABEM TOTS EN UN MAPA?
SESSIÓ 5: La geografia digital
1. OBJECTIUS D’APRENENTATGE
1. Identificar les principals tecnologies de la informació geogràfica (GPS, SIG, teledetecció).
2. Comparar els mètodes cartogràfics antics amb les eines digitals actuals.
3. Interpretar com la tecnologia ha democratitzat l’accés als mapes i ha transformat la nostra relació amb l’espai.
2. PRESENTACIÓ (Marc Conceptual)
Obres el mòbil. Toques una aplicació. En dos segons veus un mapa del teu barri amb carrers, botigues i trànsit en temps real. Fa cinc-cents anys, un mapa així hauria costat mesos de treball i una fortuna en or. Les tecnologies de la informació geogràfica (TIG) han revolucionat la cartografia. Avui, tothom porta un mapa al butxaca. Però aquest canvi enorme ha passat en molt poc temps.
3. CONTINGUTS
� 3.1. Factors i Elements del Sistema
Les TIG inclouen tres grans eines. El GPS (Sistema de Posicionament Global) utilitza satèl·lits per calcular la teva posició exacta a la Terra. Els sistemes d’informació geogràfica (SIG) són programes que emmagatzemen, analitzen i visualitzen dades sobre el territori en capes superposades. La teledetecció captura imatges de la Terra des de satèl·lits o drons. Aquestes tres eines treballen juntes: el GPS localitza, la teledetecció fotografia i el SIG analitza.
🗺
️ 3.2. Tipologia i Distribució Territorial
Abans de la tecnologia digital, la cartografia era lenta i cara. Els portolans medievals eren mapes de navegació dibuixats a mà sobre pergamí. Cada un exigia mesos de treball. Al segle XVIII, les expedicions cartogràfiques trigaven anys a mesurar un territori. Avui, Google Maps actualitza milers de mapes cada dia. Google Earth permet sobrevolar qualsevol lloc del planeta. Aplicacions com OpenStreetMap permeten que qualsevol persona afegeixi informació cartogràfica. Hem passat del mapa com a objecte de luxe al mapa com a eina quotidiana accessible per a tothom.
⚡ 3.3. Dinàmiques i Tensions Actuals
La geografia digital planteja nous problemes. Qui controla les dades? Google Maps és gratuït, però l’empresa recull informació sobre els teus moviments. Algunes zones del món apareixen amb gran detall i d’altres queden buides. El biaix digital existeix: les zones riques estan millor cartografiades que les zones pobres. A més, les fronteres en disputa apareixen diferents segons des de quin país consultis el mapa.
4. PROBLEMÀTICA I DEBAT ACTUAL
Els mapes digitals semblen objectius perquè els fa una màquina. Però algú programa la màquina. Algú decideix quina informació es mostra i quina s’amaga. Google Maps ha esborrat o canviat noms de llocs per pressions polítiques. La neutralitat tecnològica és una il·lusió. El poder cartogràfic ha canviat de mans, però no ha desaparegut.
⚠️ DESMUNTANT TÒPICS
El mite: “Google Maps és un mapa objectiu i neutral perquè el fan ordinadors.”
L’origen del mite: La tecnologia ens sembla imparcial. Confiem en les màquines perquè creiem que no tenen opinions ni interessos.
La refutació: Google Maps mostra fronteres diferents segons el país des d’on el consultis. Ha eliminat noms de llocs per pressions governamentals. Les zones amb menys interès comercial tenen menys detall. La tecnologia reflecteix les decisions de qui la programa.
La conclusió: Els mapes digitals són eines poderoses, però no són neutres. Cal llegir-los amb el mateix esperit crític que qualsevol altre mapa.
5. RECURSOS DOCUMENTALS
📈 GRÀFIC/MAPA
Línia cronològica visual que mostri l’evolució de la cartografia: portolà medieval (s. XIII), mapa imprès (s. XVI), mapa topogràfic (s. XIX), fotografia aèria (s. XX), Google Earth (s. XXI). Cada fita amb una imatge representativa i una data.
📜 L’ARXIU
A) Carta Pisana, autor desconegut, c. 1290. Contingut suggerit: un dels portolans més antics conservats, amb la costa mediterrània dibuixada a partir d’observació directa. Verificació: original conservat a la Bibliothèque nationale de France.
B) Patent del sistema GPS, Departament de Defensa dels EUA, 1973 (desclassificació per a ús civil: 1983). Contingut suggerit: descripció del sistema de posicionament per satèl·lit creat amb finalitats militars i posteriorment obert al públic. Verificació: documents oficials disponibles al web del govern dels EUA.
C) Informe de transparència de Google Maps, Google, publicacions anuals. Contingut suggerit: dades sobre sol·licituds governamentals per modificar fronteres o noms de llocs al servei de mapes. Verificació: consultable al web de Google Transparency Report.
🔬 GLOSSARI
GPS (Sistema de Posicionament Global): Xarxa de satèl·lits que emet senyals cap a receptors terrestres, permetent calcular la posició exacta (latitud, longitud i altitud) de qualsevol punt amb un marge d’error de pocs metres.
SIG (Sistema d’Informació Geogràfica): Programari que permet capturar, emmagatzemar, analitzar i representar dades geogràfiques en capes superposades per facilitar la presa de decisions sobre el territori.
Teledetecció: Tècnica que permet obtenir informació sobre la superfície terrestre a distància, mitjançant sensors instal·lats en satèl·lits o aeronaus que capten la radiació reflectida o emesa pel terreny.
TEMA 1 🗺️: COM CABEM TOTS EN UN MAPA?
SESSIÓ 5: Nivell Aprenent 🎏
1. 📍 Situar-se (CE 1, CE 3): Els dos grans escenaris. Observa l’apartat de característiques i indica quines són les dues zones geogràfiques principals on es van concentrar aquestes civilitzacions i on estan situades. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Les dues grans zones habitades eren…, situada al centre del continent, i la gran serralada dels…, situada a l’Amèrica del…”
2. ✍️ Explicar (CE 6): El concepte del temps. Defineix què significa exactament la paraula “precolombina” a partir de la teoria, però està totalment prohibit utilitzar el nom “Colom” en la teva redacció. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Aquesta paraula serveix per parlar de la història i la geografia del continent americà just en l’època anterior a l’arribada dels primers…”
3. 🔎 Investigar (CE 2, CE 5, CE 8): L’avantatge perdut. Llegeix el text històric dels recursos (L’Arxiu) i extreu quines dues coses importants per defensar-se o treballar no tenien els indígenes segons l’explorador. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Segons el text de l’explorador espanyol, la gent d’aquelles terres llunyanes no disposava de forts… ni tampoc de perilloses espases de…”
SESSIÓ 5: Nivell Intermedi 🎠
4. ✍️ Explicar (CE 6): La barrera d’aigua. Explica amb les teves paraules per què els indígenes d’Amèrica no coneixien invents europeus ni asiàtics avançats abans de l’any 1492. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “No coneixien aquests invents perquè el seu continent patia un aïllament tecnològic, estant totalment separat de la resta del món per dos inabastables…”
5. 🔎 Investigar (CE 2, CE 5, CE 8): El mite de la ignorància. A partir de l’apartat “Desmuntant Tòpics”, per què és absurd i completament fals dir que els indígenes eren poc intel·ligents per no fer servir la roda? [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “És totalment absurd perquè eren grans enginyers, i la roda no els servia absolutament de res per moure’s enmig de la humida…”
6. 📍 Situar-se (CE 1, CE 3): El repte vertical. Imagina que has de viatjar per l’Imperi Inca. Utilitzant la teoria, descriu com és el relleu que et trobaràs i quin animal hauràs d’utilitzar per moure’t per allà. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Si viatjo pel sud, em trobaré un mur de pedra gegantí amb muntanyes molt…, de manera que necessitaré utilitzar… per transportar el pes sense caure.”
SESSIÓ 5: Nivell Avançat 🎢
7. 🌍 Participar (CE 4, CE 7, CE 9): El bosc en perill. Torna a llegir l’apartat de Problemàtica Actual. Quina conseqüència directa i greu té per a les comunitats indígenes actuals que es continuïn tallant els arbres de manera massiva? [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “La desforestació massiva per fer diners ràpids amenaça directament la supervivència d’aquestes comunitats perquè destrueix el seu entorn natural i els deixa sense…”
8. 🌍 Participar (CE 4, CE 7, CE 9): El primer impacte. Posa’t a la pell d’un indígena d’aquella època que només coneix la natura de la selva. Què pensaries en veure arribar uns estrangers muntats a cavall i disparant armes de pólvora? [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Com a indígena, segurament sentiria un pànic absolut i molta confusió, ja que aquells animals gegants i les armes sorolloses em semblarien autèntica…”
9. ✍️ Explicar (CE 6): Síntesi global de la missió. Redacta una conclusió final que resumeixi la utilitat de la sessió d’avui. En la teva resposta has d’utilitzar obligatòriament i amb sentit aquests tres conceptes clau: relleu, aïllament i civilitzacions. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “En resum, malgrat el perillós… i el fort… tecnològic que patien, els indígenes van ser capaços de construir grans i espectaculars… perfectament adaptades a l’entorn.”
CÀPSULA 1 🗺️: COM CABEM TOTS EN UN MAPA?
SESSIÓ 6: Continents i oceans
1. OBJECTIUS D’APRENENTATGE
1. Identificar els cinc continents i els cinc oceans sobre el planisferi.
2. Comparar la distribució desigual de terra entre l’hemisferi nord i el sud.
3. Interpretar per què aquesta asimetria condiciona el clima i la vida humana.
2. PRESENTACIÓ (Marc Conceptual)
Mira un globus terraqüi. Gira’l lentament. Notaràs una cosa estranya: quasi tota la terra s’amuntega a dalt. L’hemisferi sud és aigua, aigua i més aigua. Aquesta distribució desigual de les masses continentals no és cap accident. Condiciona els corrents marins, els vents i on viu la majoria de la humanitat. El planeta no està repartit de manera simètrica. I això ho canvia tot.
3. CONTINGUTS
� 3.1. Factors i Elements del Sistema
La superfície terrestre es divideix en continents (masses de terra emergida) i oceans (grans extensions d’aigua salada contínua). Hi ha cinc continents: Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa i Oceania. Hi ha cinc oceans: Pacífic, Atlàntic, Índic, Àrtic i Antàrtic. Els continents ocupen el 29% de la superfície del planeta. Els oceans cobreixen el 71% restant. La terra ferma és una excepció dins d’un món líquid.
🗺
️ 3.2. Tipologia i Distribució Territorial
L’hemisferi nord concentra la major part de la terra. Àsia, Europa i Amèrica del Nord s’estenen cap al pol. L’hemisferi sud, en canvi, és dominat per l’oceà. Austràlia sembla una illa gegant envoltada de blau. L’Antàrtida resta aïllada sota el gel. El Pacífic és tan gran que ocupa més superfície que tots els continents junts. L’Atlàntic separa Amèrica d’Europa i Àfrica com una cicatriu vertical. L’oceà Àrtic, al nord, està gairebé tancat per terres. L’Antàrtic, al sud, gira lliure sense obstacles.
⚡ 3.3. Dinàmiques i Tensions Actuals
Aquesta distribució no és estàtica. Els continents es mouen. Cada any, l’Atlàntic s’eixampla uns centímetres. Fa 200 milions d’anys, totes les terres formaven un sol bloc. Avui, el desgel de l’Àrtic obre noves rutes marítimes. Canvia la geografia política del nord. L’accés als oceans defineix el poder dels estats. Qui controla les rutes marítimes, controla el comerç.
4. PROBLEMÀTICA I DEBAT ACTUAL
El 90% del comerç mundial viatja per mar. Però els oceans no pertanyen a ningú de manera clara. Les zones econòmiques exclusives (franges de 370 km des de la costa on un estat controla els recursos) generen conflictes constants. L’Àrtic, en fondre’s, desperta ambicions noves. Qui serà el propietari d’un oceà que abans era gel?
⚠️ DESMUNTANT TÒPICS
El mite: “Hi ha set continents.”
L’origen del mite: El model anglosaxó separa Amèrica en dos (Nord i Sud) i distingeix Antàrtida com a continent, sumant-ne set. Aquesta tradició escolar s’ha estès per pel·lícules i llibres de text angloamericans.
La refutació: No hi ha un criteri únic per definir “continent”. El model de cinc continents (usat als Jocs Olímpics, per exemple) agrupa Amèrica en un sol bloc i exclou l’Antàrtida per ser deshabitada. El nombre depèn del criteri escollit, no d’una veritat natural.
La conclusió: Els continents són una convenció humana, no una llei física. El que importa és entendre el criteri que fem servir i per què.
5. RECURSOS DOCUMENTALS
📈 GRÀFIC/MAPA: Planisferi amb els cinc continents acolorits per superfície (escala de colors del més gran al més petit). Fletxes que indiquen la proporció terra/aigua a cada hemisferi. Cercle central mostrant el 71% d’aigua vs. 29% de terra.
📜 L’ARXIU:
A) Document: Mapa de Fra Mauro (1459). Contingut suggerit: representació precolombina del món conegut, amb Àfrica al centre. Pista de verificació: Biblioteca Nazionale Marciana, Venècia.
B) Document: Descripció del Pacífic per Balboa (1513). Contingut suggerit: primer relat europeu de l’oceà des de terra americana. Pista de verificació: Arxius de la Corona de Castella, Simancas.
C) Document: Informe de l’ONU sobre zones econòmiques exclusives (1982). Contingut suggerit: definició legal de la Convenció del Dret del Mar (UNCLOS). Pista de verificació: United Nations Treaty Series, vol. 1833.
🔬 GLOSSARI:
Continent: Massa de terra emergida de gran extensió, envoltada majoritàriament per oceà.
Hemisferi: Cadascuna de les dues meitats en què l’equador (nord/sud) o el meridià de Greenwich (est/oest) divideix la Terra.
Zona econòmica exclusiva (ZEE): Franja marítima de 200 milles nàutiques (370 km) des de la costa, on un estat té drets sobre els recursos naturals.
TEMA 1 🗺️: COM CABEM TOTS EN UN MAPA?
SESSIÓ 6: Nivell Aprenent 🎏
1. 📍 Situar-se (CE 1, CE 3): El cor de la selva. Observa l’apartat de presentació i indica en quina zona geogràfica concreta van viure els maies i quins dos països actuals ocupen aquest territori. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “La civilització maia va viure durant milers d’anys a la zona de…, on actualment es troben els països de…”
2. ✍️ Explicar (CE 6): El concepte de divisió. Defineix què és una “ciutat estat” a partir de la teoria llegida, però està totalment prohibit utilitzar les paraules “independent” o “separada” en la teva redacció. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “És una ciutat que funciona com si fos un país completament autònom, ja que té les seves pròpies lleis, el seu governant i un…”
3. 🔎 Investigar (CE 2, CE 5, CE 8): L’adeu a la llar. Llegeix el text històric dels recursos (L’Arxiu) i extreu quina va ser la causa natural i desesperada que els va obligar a marxar per sempre. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Segons la crònica indígena, es van veure obligats a abandonar les seves ciutats a la selva a causa de la greu manca d’…”
SESSIÓ 6: Nivell Intermedi 🎠
4. ✍️ Explicar (CE 6): L’obsessió pel cel. Explica amb les teves paraules per què els maies necessitaven tenir una exactitud astronòmica tan perfecta per poder sobreviure a l’entorn tropical. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Necessitaven aquesta gran exactitud matemàtica per poder saber exactament quin dia començaria a… i així poder plantar a temps el seu…”
5. 🔎 Investigar (CE 2, CE 5, CE 8): El mite extraterrestre. A partir de l’apartat “Desmuntant Tòpics”, per què és completament fals dir que la civilització maia va desaparèixer de cop per culpa de la màgia o de forma misteriosa? [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “És fals perquè el col·lapse de les ciutats va ser un procés lent provocat per… i per les guerres internes, i de fet encara avui hi viuen milions de…”
6. 📍 Situar-se (CE 1, CE 3): L’arquitectura de la por. Relaciona l’arquitectura de les piràmides amb la religió maia. Per què construïen uns temples de pedra tan increïblement alts al centre de les ciutats? [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Construïen aquestes enormes piràmides esglaonades tan altes per utilitzar-les com a temples on els sacerdots feien… per intentar calmar la ira dels seus…”
SESSIÓ 6: Nivell Avançat 🎢
7. 🌍 Participar (CE 4, CE 7, CE 9): El robatori de la memòria. Torna a llegir l’apartat de Problemàtica Actual. Com creus que se senten els descendents maies actuals en veure que els tresors dels seus avantpassats estan tancats en museus de països estrangers? [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Aquestes comunitats indígenes segurament se senten molt indignades i exigeixen recuperar la seva memòria perquè consideren que aquelles valuoses peces d’art van ser…”
8. 🌍 Participar (CE 4, CE 7, CE 9): La pèrdua de la fe. Posa’t a la pell d’un camperol maia fa molts segles. Què pensaries o sentiries en veure que els sacerdots fan sacrificis a dalt de la piràmide però la pluja continua sense caure? [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Com a pagès afamat, sentiria molta desesperació i potser deixaria de creure en els sacerdots en adonar-me que els cruels… no serveixen per atreure l’…”
9. ✍️ Explicar (CE 6): Síntesi global de la missió. Redacta una conclusió final que resumeixi la utilitat de la sessió d’avui. En la teva resposta has d’utilitzar obligatòriament i amb sentit aquests tres conceptes clau: selva, estrelles i estat. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “En resum, els maies es van organitzar en ciutats… amagades al mig de la… i van aconseguir sobreviure gràcies a l’estudi matemàtic de les…”
CÀPSULA 1 🗺️: COM CABEM TOTS EN UN MAPA?
SESSIÓ 7: Relleu del món
1. OBJECTIUS D’APRENENTATGE
1. Identificar les grans serralades i deserts del planeta sobre un mapa físic.
2. Comparar l’altitud i extensió de les principals cadenes muntanyoses.
3. Interpretar com el relleu condiciona la distribució humana i les rutes de comunicació.
2. PRESENTACIÓ (Marc Conceptual)
Imagina que passes el dit per un mapa en relleu. Notes els plecs gegants de la Terra. Sents les rugositats. El planeta no és llis. Té cicatrius enormes allà on les plaques s’han xocat. Aquestes cicatrius s’anomenen serralades. I entre les arrugues, hi ha espais plans i secs que la vida evita: els deserts. El relleu és l’esquelet visible del planeta.
3. CONTINGUTS
� 3.1. Factors i Elements del Sistema
El relleu terrestre es forma per forces internes (xoc de plaques tectòniques, volcans) i forces externes (erosió del vent, l’aigua i el gel). Les serralades neixen quan dues plaques col·lideixen. Els deserts apareixen on l’aire sec descendeix i la pluja no arriba. Altiplans, valls i planes completen el mosaic. Cada forma del terreny respon a milions d’anys de forces en conflicte.
🗺
️ 3.2. Tipologia i Distribució Territorial
L’Himàlaia és el sostre del món. S’alça al sud d’Àsia, amb cims que superen els 8.000 metres. Els Andes recorren tota la costa oest d’Amèrica del Sud, com una columna vertebral de 7.000 quilòmetres. Els Alps travessen Europa central. Les Muntanyes Rocoses s’estenen pel nord-oest d’Amèrica. Totes segueixen les vores de les plaques tectòniques.
Els deserts ocupen una franja entre els tròpics. El Sàhara cobreix el nord d’Àfrica. El Gobi s’estén per Mongòlia i la Xina. L’Atacama, a Xile, és el més sec del planeta. Alguns punts no han rebut pluja en segles.
⚡ 3.3. Dinàmiques i Tensions Actuals
L’Himàlaia continua creixent uns mil·límetres cada any. L’Índia empeny cap al nord. Els deserts s’expandeixen per l’acció humana i el canvi climàtic. El Sàhara avança cap al sud. Això empeny milions de persones a migrar. Les muntanyes actuen com a fronteres naturals: separen pobles, llengües i climes. Travessar-les ha estat sempre un acte de valentia o de desesperació.
4. PROBLEMÀTICA I DEBAT ACTUAL
La desertificació amenaça un terç de la superfície terrestre. Zones que fa mig segle eren productives, ara són ermes. El Sahel africà perd terreny fèrtil cada any. Al mateix temps, l’escalfament global fon els glaciars de muntanya, que alimenten rius dels quals depenen centenars de milions de persones. El relleu no canvia ràpid, però el que hi passa a sobre, sí.
⚠️ DESMUNTANT TÒPICS
El mite: “El desert és tot sorra.”
L’origen del mite: Les imatges de dunes al cinema i la publicitat han creat una visió homogènia del desert. Associem “desert” amb “sorra daurada” automàticament.
La refutació: Només un 20-25% del Sàhara és de sorra (erg). La major part és roca nua (hamada) o grava (reg). El Gobi és majoritàriament pedra i terra compacta. Hi ha deserts freds, com l’Antàrtida, que és tècnicament el desert més gran del món per la seva baixa precipitació.
La conclusió: Un desert es defineix per la manca de precipitació, no pel tipus de sòl. La imatge de la duna és només un fragment d’una realitat molt més diversa.
5. RECURSOS DOCUMENTALS
📈 GRÀFIC/MAPA: Mapa físic mundial amb les quatre grans serralades marcades en perfil altimètric. A sota, una barra comparativa d’altures màximes (Everest 8.849 m, Aconcagua 6.961 m, Mont Blanc 4.808 m, Denali 6.190 m). Zones de desert marcades en taronja amb superfície indicada.
📜 L’ARXIU:
A) Document: Relat de l’expedició d’Alexander von Humboldt als Andes (1802). Contingut suggerit: descripció de l’ascensió al Chimborazo i observacions sobre l’escalonament climàtic en altitud. Pista de verificació: Obra “Relation historique du Voyage aux régions équinoxiales”, París.
B) Document: Cartografia del Sàhara per Ibn Battuta (s. XIV). Contingut suggerit: descripció de les rutes comercials transsaharianes i dels perills del desert. Pista de verificació: “Rihla” (Viatges d’Ibn Battuta), manuscrits de la Bibliothèque Nationale de France.
C) Document: Informe del IPCC sobre desertificació (2019). Contingut suggerit: dades sobre expansió dels deserts i impacte en la seguretat alimentària. Pista de verificació: IPCC Special Report on Climate Change and Land, capítol 3.
🔬 GLOSSARI:
Serralada: Cadena de muntanyes allargada i contínua formada pel xoc de plaques tectòniques.
Desertificació: Procés pel qual terres fèrtils es degraden i es converteixen en zones àrides per acció climàtica o humana.
Placa tectònica: Cadascun dels grans fragments rígids en què es divideix l’escorça terrestre, que es mouen lentament sobre el mantell.
TEMA 1 🗺️: COM CABEM TOTS EN UN MAPA?
SESSIÓ 7: Nivell Aprenent 🎏
1. 📍 Situar-se (CE 1, CE 3): Les dues grans capitals. Observa l’apartat de desenvolupament i indica on van construir els asteques la seva capital i quin nom tenia. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “A l’actual Mèxic, els asteques van fundar la seva espectacular capital anomenada… construïda directament sobre l’aigua d’un…”
2. ✍️ Explicar (CE 6): El concepte de servei. Defineix què era la “mita” a partir de la teoria llegida, però està totalment prohibit utilitzar la paraula “obligatori” en la teva redacció. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Era un sistema creat pels inques on els pagesos havien de viatjar lluny de casa per treballar de manera gratuïta construint…”
3. 🔎 Investigar (CE 2, CE 5, CE 8): El preu de la sang. Llegeix el text històric dels recursos (L’Arxiu) i extreu què exigien exactament els guerrers asteques als pobles que derrotaven. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Segons el cant de guerra asteca, els guerrers àguila no tenien pietat i exigien als derrotats el pagament de blat i també…”
SESSIÓ 7: Nivell Intermedi 🎠
4. ✍️ Explicar (CE 6): La necessitat d’expandir-se. Explica amb les teves paraules per què aquestes dues civilitzacions van començar a conquerir els pobles veïns de manera tan violenta. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Van començar a conquerir altres pobles perquè necessitaven constantment més recursos naturals i molta mà d’obra per poder alimentar…”
5. 🔎 Investigar (CE 2, CE 5, CE 8): El mite de la ignorància matemàtica. A partir de l’apartat “Desmuntant Tòpics”, per què és completament fals dir que els inques no sabien portar els comptes del seu imperi? [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “És totalment fals perquè, tot i no tenir lletres escrites, utilitzaven un sistema molt complex de cordes i nusos de colors anomenat…”
6. 📍 Situar-se (CE 1, CE 3): L’enginyeria del buit. Relaciona l’arquitectura dels inques amb el relleu andí. Per què necessitaven construir una xarxa de camins i ponts penjants tan impressionant? [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Necessitaven aquesta gran xarxa de camins empedrats i ponts per poder unir tot el seu immens imperi a través de les altes i perilloses muntanyes dels…”
SESSIÓ 7: Nivell Avançat 🎢
7. 🌍 Participar (CE 4, CE 7, CE 9): L’esclavitud moderna. Torna a llegir l’apartat de Problemàtica Actual. Quina relació pots trobar entre l’antiga mita inca i la fabricació dels nostres telèfons mòbils actuals? [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “La relació és que, tant en el passat com en l’actualitat, molts productes s’aconsegueixen gràcies a l’explotació laboral i al treball forçat de…”
8. 🌍 Participar (CE 4, CE 7, CE 9): La ràbia interna. Posa’t a la pell d’un camperol indígena que acaba de ser conquerit per l’exèrcit asteca. Què sentiries cap a la capital Tenochtitlan sabent que t’exigeixen impostos i presoners? [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Com a camperol derrotat, sentiria una ràbia i un odi profunds cap a la capital perquè m’estan obligant a pagar tributs injustos i m’estan robant la meva…”
9. ✍️ Explicar (CE 6): Síntesi global de la missió. Redacta una conclusió final que resumeixi la utilitat de la sessió d’avui. En la teva resposta has d’utilitzar obligatòriament i amb sentit aquests tres conceptes clau: imperi, militar i mita. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “En resum, els asteques i els inques van construir cada un un gran… utilitzant el terror… i l’explotació del treball mitjançant la…”
CÀPSULA 1 🗺️: COM CABEM TOTS EN UN MAPA?
SESSIÓ 8: Rius i aigua dolça
1. OBJECTIUS D’APRENENTATGE
1. Identificar els cinc grans rius del planeta i localitzar-los al mapa.
2. Comparar el cabal i la conca dels rius principals.
3. Interpretar el cicle de l’aigua i la distribució desigual dels recursos hídrics al món.
2. PRESENTACIÓ (Marc Conceptual)
Tanca els ulls. Escolta l’aigua caure. Ara imagina-la multiplicada per mil milions de litres. Això és un gran riu. Els rius són les artèries del planeta. Transporten aigua dolça, que és el recurs més vital i més escàs. Només el 2,5% de tota l’aigua terrestre és dolça. I la major part està atrapada en glaciars. El cicle de l’aigua mou aquest tresor en cercle perpetu: evapora, condensa, precipita, escola.
3. CONTINGUTS
� 3.1. Factors i Elements del Sistema
Un riu neix d’una font o d’un glaciar. Recorre un pendent fins arribar al mar o a un llac. La zona que drena s’anomena conca hidrogràfica. El cabal és la quantitat d’aigua que passa per un punt en un segon. El cicle de l’aigua funciona amb energia solar: el sol evapora aigua dels oceans, el vent la transporta, es condensa en núvols i precipita com a pluja o neu. Una part s’infiltra al subsòl. L’altra alimenta rius i torrents.
🗺
️ 3.2. Tipologia i Distribució Territorial
El Nil recorre 6.650 km pel nord-est d’Àfrica. És el riu més llarg del món. L’Amazones és el més cabalós: descarrega un cinquè de tota l’aigua dolça fluvial del planeta a l’Atlàntic. El Ganges travessa l’Índia i Bangladesh. El Iang-Tsé (Chang Jiang) és el més llarg d’Àsia, amb 6.300 km per la Xina. El Mississipí drena la gran plana central d’Amèrica del Nord.
La distribució no és justa. Amèrica del Sud té molta aigua i poca població relativa. L’Orient Mitjà té molta població i poca aigua. Àfrica subsahariana pateix sequeres extremes vora rius cabalosos que no arriben a tothom.
⚡ 3.3. Dinàmiques i Tensions Actuals
L’aigua dolça es converteix en motiu de conflicte. Turquia, Síria i l’Iraq es disputen les aigües del Tigris i l’Eufrates. Egipte i Etiòpia discuteixen pel Nil. Les preses gegants retenen l’aigua i alteren els ecosistemes aigües avall. El canvi climàtic intensifica les sequeres en unes zones i les inundacions en d’altres. L’escassetat d’aigua afecta ja 2.000 milions de persones al món.
4. PROBLEMÀTICA I DEBAT ACTUAL
L’estrès hídric és la situació en què la demanda d’aigua supera la disponibilitat. Moltes ciutats gegants ja el pateixen: Ciutat del Cap, Chennai, São Paulo. La contaminació de rius per indústria i agricultura redueix encara més l’aigua potable disponible. Gestionar l’aigua dolça és el gran repte geopolític del segle XXI. Qui tindrà prou aigua el 2050?
⚠️ DESMUNTANT TÒPICS
El mite: “L’aigua no s’acaba mai perquè es recicla amb el cicle de l’aigua.”
L’origen del mite: El diagrama escolar del cicle de l’aigua dóna la impressió d’un sistema perfecte i inesgotable. Plou, s’escola, s’evapora, torna a ploure.
La refutació: El cicle és real, però la velocitat d’extracció humana supera la de reposició natural en molts llocs. Els aqüífers fòssils (aigua subterrània acumulada durant milers d’anys) es buiden en dècades. L’aigua contaminada surt del cicle útil. La quantitat total no canvia, però la disponible per a ús humà, sí que disminueix.
La conclusió: El cicle de l’aigua no garanteix l’accés humà a aigua neta. La gestió sostenible és indispensable.
5. RECURSOS DOCUMENTALS
📈 GRÀFIC/MAPA: Mapa mundial amb els cinc grans rius traçats en blau (gruix proporcional al cabal). Diagrama lateral del cicle de l’aigua amb fletxes d’evaporació, condensació i precipitació. Gràfic circular mostrant la distribució d’aigua terrestre (97,5% salada, 2,5% dolça; d’aquesta, 69% glaciars, 30% subterrània, 1% superficial).
📜 L’ARXIU:
A) Document: Descripció del Nil per Heròdot (s. V aC). Contingut suggerit: observacions sobre les crescudes anuals i la fertilitat d’Egipte. Pista de verificació: Heròdot, “Històries”, Llibre II (Euterpe).
B) Document: Informe de l’expedició de Humboldt sobre l’Amazones i l’Orinoco (1800). Contingut suggerit: descobriment del canal de Casiquiare que connecta ambdues conques. Pista de verificació: “Relation historique”, volum II, capítols sobre Veneçuela.
C) Document: Informe de l’ONU sobre escassetat hídrica (2023). Contingut suggerit: xifres d’estrès hídric global i projeccions per al 2050. Pista de verificació: UN-Water, “World Water Development Report 2023”.
🔬 GLOSSARI:
Conca hidrogràfica: Territori total drenat per un riu i els seus afluents, delimitat per les línies divisòries d’aigües.
Cabal: Volum d’aigua que passa per una secció d’un riu per unitat de temps (mesurada en metres cúbics per segon, m³/s).
Estrès hídric: Situació en què la demanda d’aigua d’una zona supera la quantitat disponible o quan la qualitat en limita l’ús.
TEMA 1 🗺️: COM CABEM TOTS EN UN MAPA?
SESSIÓ 8: Nivell Aprenent 🎏
1. 📍 Situar-se (CE 1, CE 3): L’enemic invisible. Observa l’apartat de presentació i indica què van portar els vaixells europeus cap a Amèrica a banda de soldats armats amb cuirasses. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “A més dels soldats i les armes, els vaixells europeus van portar sense saber-ho un enemic letal en forma de…”
2. ✍️ Explicar (CE 6): El concepte de població. Defineix què estudia la “demografia” a partir del glossari llegit, però està totalment prohibit utilitzar la paraula “comptar” en la teva redacció. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “És la ciència que s’encarrega d’analitzar i calcular el nombre exacte de persones que viuen, neixen o…”
3. 🔎 Investigar (CE 2, CE 5, CE 8): El patiment a les cases. Llegeix el text històric dels recursos (L’Arxiu) i extreu per quina raó cruel molts dels malalts acabaven morint de fam als seus llits. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Segons la crònica indígena, moltes persones acabaven morint de fam perquè la malaltia era tan forta que ningú es podia…”
SESSIÓ 8: Nivell Intermedi 🎠
4. ✍️ Explicar (CE 6): La falta de l’escut natural. Explica amb les teves paraules per què els cossos dels indígenes no podien lluitar contra malalties aparentment simples com una grip. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “No podien lluitar contra aquestes malalties perquè, com que havien viscut sempre en un aïllament absolut, la seva sang no tenia les…”
5. 🔎 Investigar (CE 2, CE 5, CE 8): El mite del superheroi europeu. A partir de l’apartat “Desmuntant Tòpics”, per què és totalment fals creure que uns pocs espanyols van conquerir Amèrica només per ser més valents? [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Aquesta idea és falsa perquè el principal motiu de la seva ràpida victòria va ser que els virus mortals ja havien…”
6. 📍 Situar-se (CE 1, CE 3): El rastre de la verola. Relaciona la imatge descrita al gràfic amb la malaltia concreta que patien. Quins símptomes físics es podien veure clarament a la pell dels malalts? [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Segons el dibuix antic del còdex, els malalts que s’havien contagiat de verola patien molt de dolor i el seu cos s’omplia de…”
SESSIÓ 8: Nivell Avançat 🎢
7. 🌍 Participar (CE 4, CE 7, CE 9): La memòria d’una pandèmia. Torna a llegir l’apartat de Problemàtica Actual. Com ens pot ajudar la nostra experiència recent amb la COVID-19 a entendre millor el patiment de la població indígena al segle XVI? [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “La nostra experiència amb la pandèmia ens ajuda a entendre l’angoixa i el pànic que van sentir en veure com un virus desconegut i ràpid s’escampava sense tenir…”
8. 🌍 Participar (CE 4, CE 7, CE 9): El poblat buit. Posa’t a la pell d’un dels pocs indígenes que sobreviu a la febre al seu poblat. Què sentiries en veure que gairebé tota la teva família i amics han mort en poques setmanes? [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Com a únic supervivent, segurament sentiria una tristesa infinita i molta por davant del futur, ja que el meu poblat s’ha quedat totalment sense…”
9. ✍️ Explicar (CE 6): Síntesi global de la missió. Redacta una conclusió final que resumeixi la utilitat de la sessió d’avui. En la teva resposta has d’utilitzar obligatòriament i amb sentit aquests tres conceptes clau: hecatombe, defenses i invasió. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “En resum, la falta de… naturals davant dels virus forasters va provocar una autèntica… humana que va facilitar immensament la ràpida…”
CÀPSULA 1 🗺️: COM CABEM TOTS EN UN MAPA?
SESSIÓ 9: Catalunya i la Península Ibèrica al mapa
1. OBJECTIUS D’APRENENTATGE
1. Identificar les coordenades geogràfiques i la posició de Catalunya dins la Península Ibèrica.
2. Comparar els sistemes de divisió administrativa: comarques, vegueries i províncies.
3. Interpretar com la situació mediterrània ha condicionat la història i la identitat del territori.
2. PRESENTACIÓ (Marc Conceptual)
Busca Catalunya al mapa. Està en un racó precís: entre els 40° i els 42° de latitud nord, i entre els 0° i els 3° de longitud est. Toca el mar Mediterrani a l’est i els Pirineus al nord. Aquesta posició no és casual. Situa el país en una cruïlla mediterrània: un punt on es troben camins de mar i de terra. Tota la història de Catalunya s’explica, en part, per aquest lloc al mapa.
3. CONTINGUTS
� 3.1. Factors i Elements del Sistema
La Península Ibèrica s’estén al sud-oest d’Europa. Està envoltada d’aigua per tres costats: Atlàntic a l’oest, Mediterrani al sud i a l’est, Cantàbric al nord. Els Pirineus la separen de la resta d’Europa. Catalunya ocupa l’extrem nord-oriental de la península. Limita amb França al nord, Aragó a l’oest, el País Valencià al sud i el Mediterrani a l’est. Té 32.108 km² de superfície.
🗺
️ 3.2. Tipologia i Distribució Territorial
Catalunya s’organitza administrativament de tres maneres superposades. Les comarques (42 en total) són la divisió tradicional, basada en la geografia i la història local. Les vegueries (7 més la Val d’Aran) són l’àmbit de planificació territorial creat el 2010. Les províncies (4: Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona) són la divisió de l’Estat espanyol des del 1833.
Cada sistema respon a una lògica diferent. Les comarques s’adapten al terreny: una vall, una plana, un riu. Les províncies segueixen criteris administratius centralistes. Les vegueries intenten equilibrar territori i població per a una gestió més propera.
⚡ 3.3. Dinàmiques i Tensions Actuals
La convivència de tres divisions genera debats constants. Quina és la més útil? Les comarques tenen arrelament popular però mides molt desiguals (el Barcelonès és diminut, la Noguera és immensa). Les províncies concentren el poder a les capitals. Les vegueries són recents i encara no estan consolidades. A més, la posició mediterrània continua definint l’economia: turisme, ports, comerç amb Europa i el nord d’Àfrica.
4. PROBLEMÀTICA I DEBAT ACTUAL
La macrocefàlia territorial és el desequilibri entre Barcelona (i el seu entorn metropolità) i la resta del país. Més del 70% de la població viu a la demarcació de Barcelona. Les comarques interiors perden habitants. El debat sobre com organitzar el territori busca una distribució més equitativa dels serveis i les oportunitats. La posició geogràfica privilegiada beneficia sobretot la costa.
⚠️ DESMUNTANT TÒPICS
El mite: “Catalunya sempre ha tingut les mateixes fronteres.”
L’origen del mite: La percepció del territori com a entitat fixa, reforçada per mapes escolars que sempre mostren el mateix contorn.
La refutació: Les fronteres de Catalunya han canviat moltes vegades. Al segle XII incloïa la Provença. La Catalunya Nord (Rosselló, Cerdanya) va passar a França el 1659. La Val d’Aran ha tingut un estatus particular durant segles. Les comarques es van redefinir el 1936 i el 1987. El territori és una construcció històrica, no un fet natural immutable.
La conclusió: Els límits administratius i polítics canvien amb el temps. Entendre’ls com a producte de la història ajuda a pensar millor el futur del territori.
5. RECURSOS DOCUMENTALS
📈 GRÀFIC/MAPA: Mapa de Catalunya amb les tres divisions superposades (comarques en línia fina, vegueries en línia mitjana, províncies en línia gruixuda). Coordenades marcades als extrems (Cap de Creus a l’est, la Sénia al sud, els Pirineus al nord). Localització dins la Península Ibèrica amb la quadrícula de latituds i longituds.
📜 L’ARXIU:
A) Document: Divisió comarcal de Pau Vila (1932-1936). Contingut suggerit: criteris geogràfics i funcionals utilitzats per definir les 38 comarques originals. Pista de verificació: Ponència de la Divisió Territorial de la Generalitat republicana, Butlletí Oficial de la Generalitat.
B) Document: Decret de Nova Planta (1716). Contingut suggerit: supressió de les institucions catalanes i imposició dels corregiments borbònics. Pista de verificació: Arxiu de la Corona d’Aragó, Reial Cèdula de 16 de gener de 1716.
C) Document: Llei de vegueries de Catalunya (2010). Contingut suggerit: creació de set vegueries com a àmbit de planificació territorial. Pista de verificació: Llei 30/2010, DOGC núm. 5708.
🔬 GLOSSARI:
Comarca: Unitat territorial formada per municipis amb vincles geogràfics, econòmics i històrics comuns.
Vegueria: Àmbit territorial de planificació, coordinació i prestació de serveis supramunicipals a Catalunya.
Macrocefàlia territorial: Concentració desproporcionada de població, serveis i activitat econòmica en un sol punt del territori (normalment la capital).
SESSIÓ 9: Nivell Aprenent 🎏
1. 📍 Situar-se (CE 1, CE 3): La línia al mar. Observa l’apartat de desenvolupament i indica per on passava exactament la línia imaginària que van dibuixar els ambaixadors per separar el món. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Els ambaixadors reunits a Tordesillas van decidir dibuixar una línia imaginària que anava de nord a sud just pel mig de l’oceà…”
2. ✍️ Explicar (CE 6): El concepte de pau. Defineix què és un “tractat” a partir de la teoria llegida, però està totalment prohibit utilitzar les paraules “contracte” o “acord” en la teva redacció. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “És un document oficial i signat per diferents països que serveix per solucionar un problema greu i evitar començar una…”
3. 🔎 Investigar (CE 2, CE 5, CE 8): El repartiment escrit. Llegeix el text històric dels recursos (L’Arxiu) i extreu cap a quina direcció (punt cardinal) quedaven les terres que pertanyien exclusivament al rei de Portugal. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Segons les paraules exactes del Tractat, totes aquelles terres que es trobessin cap a la banda de l’… serien propietat exclusiva del…”
SESSIÓ 9: Nivell Intermedi 🎠
4. ✍️ Explicar (CE 6): L’àrbitre suprem. Explica amb les teves paraules per què els reis de Castella i Portugal van decidir demanar ajuda directament al Papa de Roma en lloc de parlar només entre ells. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Van demanar ajuda al Papa de Roma perquè estaven a punt de començar una… i necessitaven que la màxima autoritat d’Europa fes de jutge totalment…”
5. 🔎 Investigar (CE 2, CE 5, CE 8): El mite de la cobdícia pura. A partir de l’apartat “Desmuntant Tòpics”, per què és fals dir que el Papa només volia que els reis es fessin rics robant or de les noves terres? [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “És completament fals perquè el Papa va posar una condició innegociable: només els donava les terres si es comprometien a ensenyar la religió…”
6. 📍 Situar-se (CE 1, CE 3): L’excepció del Brasil. Relaciona la línia del mapa amb els idiomes d’Amèrica del Sud. Per què al Brasil actual s’hi parla portuguès i a la resta del continent, castellà? [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Al Brasil es parla portuguès perquè, en baixar cap al sud, els exploradors van veure que aquell tros de terra quedava just a la banda…”
SESSIÓ 9: Nivell Avançat 🎢
7. 🌍 Participar (CE 4, CE 7, CE 9): El perill del regle. Torna a llegir l’apartat de Problemàtica Actual. Quines greus conseqüències pateixen encara avui llocs com l’Àfrica per culpa d’aquestes fronteres dibuixades artificialment sobre un mapa? [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “El problema és que, en dibuixar fronteres rectes sense conèixer el terreny, els europeus van separar de cop moltes famílies i van unir pobles que eren…”
8. 🌍 Participar (CE 4, CE 7, CE 9): La ràbia dels exclosos. Posa’t a la pell del rei de França l’any 1494. Què sentiries en assabentar-te que el Papa ha regalat tot el planeta a només dos països, ignorant-te completament? [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “Com a rei de França, sentiria una ràbia i una indignació absolutes en veure que m’han deixat totalment fora d’aquest lucratiu i injust repartiment del…”
9. ✍️ Explicar (CE 6): Síntesi global de la missió. Redacta una conclusió final que resumeixi la utilitat de la sessió d’avui. En la teva resposta has d’utilitzar obligatòriament i amb sentit aquests tres conceptes clau: tractat, línia i meitats. [Mínim 15-20 paraules] 🆘 Pista: “En resum, per evitar una guerra imminent, Castella i Portugal van signar un… on van dibuixar una… imaginària que partia el món sencer en dues…”
🌀 DES DE L'ULL DEL CICLÓ
El dia que el mar va parlar
Em dic Itzel i tinc dotze anys. Visc a la vora del mar, en un poblat on les cases estan fetes de pedra i fusta, i on l’olor de peix i de terra humida ho omple tot.
Aquell matí, el meu germà gran va córrer cap a la platja cridant alguna cosa que no vaig entendre. El vaig seguir descalça, amb els peus enfonsant-se a la sorra calenta.
Llavors els vaig veure.
Eren unes cases gegants que flotaven sobre l’aigua. Blanques, amb ales de tela que s’inflaven amb el vent. Mai havia vist res igual. Al principi vaig pensar que eren animals, potser criatures dels déus. Però no. Quan s’acostaren a la costa, vaig veure figures dempeus que ens miraven.
Eren homes, però no com els nostres. Tenien la pell molt clara, com la lluna. Portaven uns objectes brillants al cos, com si fossin armadures d’escates metàl·liques, i uns pals llargs a les mans. Parlaven entre ells amb una llengua que sonava a pedres que cauen.
El cap del poblat va sortir a rebre’ls amb les mans obertes, perquè així saludem nosaltres: sense armes, sense por. Els va oferir fruita i aigua dolça.
Els nouvinguts somreien, però els seus ulls no somreien. Miraven les cases, els camps de blat de moro, els collars d’or dels ancians. Ho miraven tot com qui mira alguna cosa que ja considera seva.
Jo no sabia, aquell dia, que el món que coneixia estava a punt de canviar per sempre. Que aquells homes de pell clara vindrien cada cop en més nombre. Que les nostres paraules, les nostres cerimònies, el nostre nom per a les coses… tot això entraria en perill.
Però de moment, em vaig agafar fort a la mà del meu germà i vaig seguir mirant aquelles veles blanques balancejar-se sobre l’aigua, preguntant-me d’on dimonis havia sortit tanta gent amb tanta pressa per arribar fins a nosaltres.
Any 1492. Les costes d’Amèrica. Una civilització s’acaba d’ensorrar sense saber-ho encara.
