🧬 ADN 1789 // Geografia i història 4t d'ESO
TEMA 4 💣: LA CRISI DEL SISTEMA
El camí cap al desastre
📢 PORTADA
Imagineu un edifici vell, ple d'esquerdes, on els veïns de baix criden foc i els de l'àtic segueixen ballant vals. Aquesta és l'Espanya de principis del segle XX. El Règim de la Restauració, aquell invent de Cánovas que havia funcionat com un rellotge suís trucat, comença a fallar. Les peces ja no encaixen. A Madrid, un rei jove i imprudent, Alfons XIII, juga a ser soldat mentre els polítics es reparteixen el pastís electoral. Però al carrer, la realitat és una olla a pressió a punt d'esclatar.
A Europa bufen vents de guerra i revolució, i Catalunya no és una excepció. Barcelona es guanya el sobrenom de la ``Rosa de Foc``: una ciutat on la bellesa del Modernisme conviu amb la pólvora. Veurem barricades cremant esglésies durant la Setmana Tràgica, sentirem el ressò dels trets en la foscor durant els anys del pistolerisme, on sindicats i patronal resolen les disputes a trets, i viurem la vergonya d'una guerra colonial al Marroc que dessagna els fills dels obrers.
És la història d'un col·lapse anunciat. Un viatge vertiginós que va des de l'intent desesperat d'una dictadura militar (Primo de Rivera) per posar ordre ``amb mà de ferro``, fins a l'esclat d'alegria i incertesa d'una tarda d'abril de 1931, quan la bandera tricolor va onejar a l'Ajuntament de Madrid i a la Generalitat. Prepareu-vos, perquè estem caminant directament cap a l'abisme.
📋 EL PLA DE MISSIONS
S1: La Setmana Tràgica (1909)
S2: La Mancomunitat
S3: La Gran Guerra i Espanya
S4: Pistolerisme
S5: Annual i Primo de Rivera
S6: La Segona República (I): L'Arribada
S7: La Segona República (II): Les Reformes
S8: L'Estatut i el 6 d'Octubre
S9: El Front Popular i la Conspiració
🗺️ EL MAPA
Fins ara heu vist la història com una successió de reis i batalles. En aquest tema, canviareu la lent. Deixareu de mirar el ``què`` per entendre el ``per què`` les societats es trenquen. Descobrireu que les democràcies no cauen d'un dia per l'altre; es podreixen lentament quan les institucions deixen de representar la gent.
Quan acabem, no veureu la Segona República com un bolet màgic o un error històric, sinó com l'intent inevitable —i potser impossible— de modernitzar un país que es resistia a entrar al segle XX. Entendreu que la Guerra Civil no va començar el 1936, sinó que es va anar coent a foc lent durant aquestes tres dècades de frustració, esperança i violència.
TEMA 4 💣: LA CRISI DEL SISTEMA
SESSIÓ 1: LA SETMANA TRÀGICA (1909)
1. OBJECTIUS D’APRENENTATGE
- Analitzar per què una guerra al Marroc va provocar una revolta urbana a Barcelona.
- Comprendre el concepte de “lleves” i la injustícia social del sistema de reclutament.
- Avaluar l’impacte de l’anticlericalisme i la repressió en la caiguda del govern Maura.
2. PRESENTACIÓ
La Setmana Tràgica (del 26 de juliol al 2 d’agost de 1909) no va ser una simple vaga, sinó una insurrecció popular espontània i violenta centrada a Barcelona i la seva àrea industrial. Tot i que va començar com una protesta pacifista contra la guerra colonial al Marroc, va derivar ràpidament en un esclat d’odi anticlerical (crema d’edificis religiosos) i en una batalla urbana contra l’exèrcit. És l’exemple perfecte de com la tensió acumulada per la desigualtat social pot fer saltar pels aires l’ordre públic en qüestió d’hores.
3. CONTINGUTS
3.1. Antecedents i Causes: La “carn de canó”
L’origen del conflicte es troba al Marroc. Espanya, després de perdre Cuba i les Filipines el 1898, intentava recuperar prestigi internacional controlant el nord d’Àfrica (el Rif). Però les tribus rifenyes van atacar els interessos miners espanyols al Barranco del Lobo, causant una massacre de soldats. El govern de Madrid, presidit pel conservador Antoni Maura, va cometre un error fatal: en lloc d’enviar professionals, va mobilitzar els reservistes (homes que ja havien fet la mili, molts d’ells pares de família obrers). El sistema de reclutament era profundament classista: qui pagava una “redempció” de 6.000 rals es lliurava d’anar a la guerra. Per tant, anar a morir a l’Àfrica era un càstig exclusiu per als pobres. Això va encendre la ràbia a les famílies obreres de Barcelona, que van veure com els seus fills eren enviats a l’escorxador per defensar unes mines que eren propietat, precisament, de l’aristocràcia i la burgesia.
3.2. Desenvolupament: De la Vaga a la Revolució
El dia de l’embarcament de tropes al port de Barcelona, les dones i mares van intentar aturar els soldats. La protesta es va transformar en una Vaga General convocada per anarquistes i socialistes. Però la situació es va descontrolar. Sense una direcció política clara, la ràbia popular va buscar un culpable visible. Com que l’Església controlava l’educació i era vista com una aliada dels rics i de l’Estat opressor, la revolta es va tornar ferotgement anticlerical. Durant una setmana, Barcelona va cremar. Es van incendiar més de 80 edificis religiosos (esglésies, convents i escoles), mentre s’aixecaven barricades als carrers estrets per frenar la Guàrdia Civil. L’Estat va respondre declarant l’Estat de Guerra i enviant l’exèrcit a metrallar els insurgents. La ciutat va quedar aïllada, sense telègraf ni trens, convertida en un camp de batalla entre el poble i el seu propi govern.
3.3. Conseqüències: Repressió i canvi polític
El balanç va ser terrible: més de 100 morts, centenars de ferits i milers de detinguts. La repressió posterior va ser desproporcionada. Es van dictar 17 penes de mort, de les quals se’n van executar 5. La més famosa i polèmica va ser la de Francesc Ferrer i Guàrdia, el fundador de l’Escola Moderna, un pedagog anarquista que no havia participat directament en els fets però que va ser utilitzat com a cap de turc per l’Estat. L’execució de Ferrer i Guàrdia va provocar un escàndol internacional (“Maura No!”) que va obligar el rei Alfons XIII a destituir Maura. A més, el catalanisme conservador (la Lliga Regionalista) va perdre suport obrer per haver avalat la repressió, cosa que va obrir la porta a noves forces d’esquerres que acabarien fundant ERC.
4. PROBLEMÀTICA I DEBAT ACTUAL
⚠️ DESMUNTANT TÒPICS (MYTH-BUSTER): Era només odi a la religió? Sovint es redueix la Setmana Tràgica a la crema d’esglésies, com si fos un acte de barbàrie irracional. Fals. Tot i que la violència va ser real, l’atac als convents tenia una lògica econòmica i social: l’Església oferia serveis (educació, beneficència) que competien amb els obrers o els adoctrinaven. Cremar els registres parroquials era també una manera simbòlica d’esborrar els deutes i el control social. No era (només) ateisme, era una revolta contra el poder establert.
5. RECURSOS DOCUMENTALS
📈 IMATGE CLAU: Barricada al carrer de Sant Pau.
📜 L’ARXIU (Font Primària): Proclama dels Vaguistes (Juliol 1909)
“Considerant que la guerra és una conseqüència fatal del sistema de producció capitalista; considerant, a més, que, atesos els interessos espanyols al Marroc, la guerra actual és un negoci exclusiu de la burgesia, del qual el poble només en treu la mort… Els sotasignants declarem la vaga general per obligar el govern a respectar el dret a la vida.”
🔬 GLOSSARI TÈCNIC:
-
- 💡 Anticlericalisme: Moviment social i polític contrari a la influència de l’Església i del clergat en la vida pública i civil, sovint vinculat a l’esquerra obrera.
- 🌱 Sistema de Quintes: Mètode de reclutament militar vigent al s. XIX i XX on es triava els soldats per sorteig, però permetia l’exempció mitjançant pagament, discriminants els pobres.
SESSIÓ 1: Nivell Aprenent 🎏
1. 📍 Situar-se (CE 1, CE 3): La Cronologia del Caos Enunciat: Ordena cronològicament els següents fets que van portar a l’esclat i al desenllaç de la Setmana Tràgica i redacta un breu paràgraf explicant la relació causa-efecte entre el primer i l’últim. A. Crema de convents. B. Desastre del Barranco del Lobo. C. Execució de Ferrer i Guàrdia. D. Embarcament de reservistes al port. E. Vaga General. [Mínim 40-50 paraules] 🆘 Pista: Pensa: què passa al Marroc que obliga a moure tropes? Què fan les tropes al port? Com respon la gent? Com acaba l’Estat amb la protesta?
2. ✍️ Explicar (CE 6): El Diccionari de la Desigualtat Enunciat: Defineix amb les teves paraules el concepte de “Sistema de Quintes” i explica per què es considerava un impost de sang exclusiu per als pobres. Has d’utilitzar els termes “redempció” i “reservistes”. [Mínim 40-50 paraules] 🆘 Pista: Centra’t en qui podia pagar els 6.000 rals i qui no, i quina edat tenien els homes enviats (pares de família vs joves).
3. 🔎 Investigar (CE 2, CE 5, CE 8): Lectura de la Proclama Enunciat: Llegeix el fragment de la “Proclama dels Vaguistes” de la part teòrica. Identifica i explica quin és l’argument principal que utilitzen per justificar la seva negativa a anar a la guerra. Segons el text, qui són els únics beneficiaris del conflicte? [Mínim 40-50 paraules] 🆘 Pista: Busca la referència als “interessos” i al “negoci”. Contraposa “burgesia” i “poble”.
SESSIÓ 1: Nivell Intermedi 🎠
4. ✍️ Explicar (CE 6): L’Objectiu del Foc Enunciat: Redacta un text argumentatiu explicant per què una protesta contra una guerra al Marroc va acabar cremant esglésies a Barcelona. Quina relació veien els obrers entre l’Església, la burgesia i l’Exèrcit? [Mínim 40-50 paraules] 🆘 Pista: No parlis de religió, parla de poder. Qui educava als fills dels rics? Qui controlava la beneficència?
5. 🔎 Investigar (CE 2, CE 5, CE 8): Anàlisi Visual (Iconografia) Enunciat: Imagina que has d’analitzar la famosa foto d’una barricada feta amb llambordes al carrer Sant Pau. Descriu què simbolitza aquesta construcció respecte al poder de l’Estat. Per què la ciutat es va convertir en un escenari de guerra? [Mínim 40-50 paraules] 🆘 Pista: Una barricada no només serveix per protegir-se de les bales, serveix per tallar el pas i controlar el territori (aïllar el barri).
6. 📍 Situar-se (CE 1, CE 3): Geografia de la Revolta Enunciat: Explica per què aquest esclat va passar a Barcelona i no a Madrid o en una zona rural. Relaciona la industrialització i la concentració obrera amb la capacitat de mobilització política. [Mínim 40-50 paraules] 🆘 Pista: On hi havia sindicats forts? On hi havia una massa crítica de gent que patia les mateixes condicions laborals?
SESSIÓ 1: Nivell Avançat 🎢
7. 🌍 Participar (CE 4, CE 7, CE 9): Justícia o Escarment? Enunciat: Valora críticament el judici i execució de Francesc Ferrer i Guàrdia. Creus que l’Estat buscava justícia real o necessitava un “cap de turc”? Justifica la teva resposta basant-te en el concepte de repressió exemplaritzant. [Mínim 40-50 paraules] 🆘 Pista: Recorda que Ferrer i Guàrdia no va cremar res personalment. Per què feia por les seves idees (Escola Moderna) més que els seus actes?
8. 🌍 Participar (CE 4, CE 7, CE 9): La Guerra i el Privilegi (Avui) Enunciat: Tot i que avui no existeixen les “quintes”, reflexiona: Creus que en els conflictes actuals (Ucraïna, Gaza, etc.) o en les crisis globals, les classes baixes continuen patint més les conseqüències que les classes altes? Argumenta la teva opinió amb un exemple actual. [Mínim 40-50 paraules] 🆘 Pista: Pensa en qui té recursos per fugir d’un país en guerra o qui pot pagar-se preus inflats d’aliments/energia.
9. ✍️ Explicar (CE 6): La Crònica Periodística Enunciat: Posa’t a la pell d’un periodista estranger (francès o anglès) a la Barcelona de 1909. Escriu el titular i el primer paràgraf de la teva crònica enviada a París o Londres, resumint què està passant a la “Rosa de Foc”. [Mínim 40-50 paraules] 🆘 Pista: El to ha de ser d’impacte. Has de mencionar la barreja de guerra colonial i revolució interna.
TEMA 4 💣: LA CRISI DEL SISTEMA
SESSIÓ 2: LA MANCOMUNITAT (1914-1925)
1. OBJECTIUS D’APRENENTATGE
- Comprendre la importància històrica de la Mancomunitat com a primer òrgan d’autogovern des de 1714.
- Analitzar el projecte modernitzador del Noucentisme: educació, infraestructures i cultura.
- Identificar les figures clau (Prat de la Riba, Puig i Cadafalch) i les causes de la seva dissolució.
2. PRESENTACIÓ
La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) va ser una institució administrativa que va agrupar les quatre diputacions provincials catalanes (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona). Tot i que no tenia poder legislatiu (no podia fer lleis) ni era una autonomia política plena, va representar la recuperació de la unitat administrativa del territori català per primer cop des del Decret de Nova Planta. Sota el lideratge de la burgesia catalanista, va intentar modernitzar el país amb una gestió tècnica i eficient, suplint la ineficàcia de l’Estat espanyol.
3. CONTINGUTS
3.1. L’Arquitectura Institucional: “L’Estat és l’obra”
El cervell d’aquest projecte va ser Enric Prat de la Riba, líder de la Lliga Regionalista i primer president de la Mancomunitat. La seva filosofia era pragmàtica: si Madrid no donava autonomia política, els catalans utilitzarien les competències de les províncies per construir estructures d’Estat “per la via dels fets”. Aquest període coincideix culturalment amb el Noucentisme, un moviment que, a diferència del Modernisme (més bohemi i caòtic), buscava l’ordre, la raó, el classicisme i la intervenció política. L’ideal era fer de Catalunya una “Suïssa del Mediterrani”: culta, cívica i moderna.
3.2. L’Obra de Govern: Escoles, Carreteres i Telèfons
La Mancomunitat va transformar Catalunya en només una dècada amb un pressupost limitat però molt ben gestionat:
-
- Infraestructures: Es va crear la Xarxa Telefònica de Catalunya per connectar tots els pobles (mentre a Espanya el telèfon era un luxe urbà) i es va modernitzar la xarxa de carreteres locals.
- Cultura i Llengua: Va ser l’edat d’or de la institucionalització del català. L’Institut d’Estudis Catalans (IEC), sota la direcció de Pompeu Fabra, va fixar les normes ortogràfiques (1913) i la gramàtica (1918), convertint el català en una llengua moderna apta per a la ciència i l’administració. Es va crear la Xarxa de Biblioteques Populars, portant llibres i cultura a viles que mai n’havien tingut, amb l’objectiu de formar ciutadans cultes.
- Educació i Tècnica: Es van fundar escoles d’alt nivell com l’Escola Industrial, l’Escola del Treball o l’Escola Superior d’Agricultura, per formar tècnics i obrers qualificats que la indústria necessitava.
3.3. La Fi del Somni: Dictadura i Desmantellament
Després de la mort de Prat de la Riba (1917), el va succeir l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Però el clima social s’estava radicalitzant (pistolerisme). Quan el general Primo de Rivera va fer el cop d’estat el 1923, la Lliga Regionalista inicialment no s’hi va oposar, esperant que posés ordre social. Va ser un error de càlcul fatal. Primo de Rivera, fervent centralista, veia la Mancomunitat com un perill separatista. El 1925 la va dissoldre definitivament, prohibint l’ús públic del català i desmantellant les seves institucions culturals.
4. PROBLEMÀTICA I DEBAT ACTUAL
⚠️ DESMUNTANT TÒPICS (MYTH-BUSTER): Era la Generalitat? Molta gent confon la Mancomunitat amb la Generalitat. No són el mateix. La Mancomunitat era una unió de províncies (un ens administratiu descentralitzat) sense capacitat de fer lleis pròpies ni govern polític real. La Generalitat (institució política d’autogovern) no es recuperaria fins al 1931 amb la República. La Mancomunitat va demostrar que es pot “fer país” sense tenir “Estat”, només amb gestió i voluntat.
5. RECURSOS DOCUMENTALS
📈 MAPA/GRÀFIC: Mapa de la Xarxa Telefònica. Mostra com la Mancomunitat va “cosir” el territori, arribant a zones rurals oblidades per l’Estat.
📜 L’ARXIU (Font Primària): Enric Prat de la Riba, “La Nacionalitat Catalana” (1906)
“No hi ha ni hi pot haver una altra política que la nacionalització de l’art, de la literatura, de la ciència, de l’ensenyament, de l’administració… Que Catalunya sigui rica, plena, lliure, culta; que Catalunya sigui Catalunya.”
🔬 GLOSSARI TÈCNIC:
-
- 💡 Noucentisme: Moviment cultural i polític català de principis del s.XX que, contraposat al Modernisme, propugnava l’ordre, el classicisme, la civilitat i la intervenció en la vida pública.
- 🏛️ Diputació Provincial: Òrgan de govern i administració d’una província espanyola. La Mancomunitat va ser la fusió de les quatre diputacions catalanes.
SESSIÓ 2: Nivell Aprenent 🎏
1. 📍 Situar-se (CE 1, CE 3): La Cronologia de l’Autogovern Enunciat: Ordena els següents fets clau de la història de la Mancomunitat i indica l’any de cadascun. Després, assenyala quin esdeveniment extern va provocar la seva fi definitiva. A. Presidència de Puig i Cadafalch. B. Constitució de la Mancomunitat. C. Dictadura de Primo de Rivera. D. Presidència d’Enric Prat de la Riba. [Mínim 40-50 paraules] 🆘 Pista: Recorda que tot comença el 1914 i acaba el 1925. La Dictadura és el punt de ruptura.
2. ✍️ Explicar (CE 6): Noucentisme vs. Modernisme Enunciat: Defineix el concepte de “Noucentisme” utilitzant tres adjectius clau que apareixen a la teoria. Explica breument en què es diferenciava de l’estil anterior, el Modernisme, pel que fa a la seva intenció política i social. [Mínim 40-50 paraules] 🆘 Pista: Pensa en la diferència entre un geni bohemi i caòtic (Gaudí/Modernisme) i un funcionari ordenat i cívic (Noucentisme).
3. 🔎 Investigar (CE 2, CE 5, CE 8): L’Ideal de Prat de la Riba Enunciat: Llegeix la frase d’Enric Prat de la Riba citada a la teoria (“Que Catalunya sigui rica, plena…”). Explica amb les teves paraules què vol dir “nacionalització de la ciència i l’administració”. Per què creia que això era més important que tenir un exèrcit? [Mínim 40-50 paraules] 🆘 Pista: Si tens les millors escoles i els millors tècnics, necessites la violència per ser un país fort?
SESSIÓ 2: Nivell Intermedi 🎠
4. ✍️ Explicar (CE 6): L’Estat és l’Obra Enunciat: La Mancomunitat no podia fer lleis. Redacta un paràgraf explicant com va aconseguir transformar la societat sense tenir poder legislatiu. Has de mencionar obligatòriament els termes “infraestructures”, “cultura” i “via dels fets”. [Mínim 40-50 paraules] 🆘 Pista: Si no pots decretar l’escolarització obligatòria per llei, però construeixes escoles a tot arreu, quin és el resultat pràctic?
5. 🔎 Investigar (CE 2, CE 5, CE 8): El Mapa de la Cultura Enunciat: Observa un mapa de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat. Descriu la lògica de distribució territorial: per què era revolucionari posar biblioteques a pobles petits i no només a Barcelona? Què buscaven aconseguir amb la població rural? [Mínim 40-50 paraules] 🆘 Pista: L’objectiu era crear ciutadans cultes a tot el territori, evitant que només la gent de ciutat tingués accés al coneixement.
6. 📍 Situar-se (CE 1, CE 3): Diferències Institucionals Enunciat: Molta gent creu erròniament que Prat de la Riba va ser President de la Generalitat. Aclareix aquest error explicant la diferència jurídica i territorial entre la Mancomunitat (unió de 4 províncies) i la Generalitat (autogovern polític). Per què la primera era administrativa i la segona política? [Mínim 40-50 paraules] 🆘 Pista: La Mancomunitat depenia de la bona voluntat de les diputacions; la Generalitat (recuperada el 1931) tindria un Estatut reconegut per l’Estat.
SESSIÓ 2: Nivell Avançat 🎢
7. 🌍 Participar (CE 4, CE 7, CE 9): La Llengua com a Estructura Enunciat: Valora la importància de la feina de Pompeu Fabra (Diccionari i Normes) impulsada per la Mancomunitat. Creus que una llengua pot sobreviure al món modern sense una normativa unificada i tècnica? Argumenta la teva resposta pensant en l’ús actual del català a internet o a l’escola. [Mínim 40-50 paraules] 🆘 Pista: Si cadascú escriu com vol, és possible fer llibres de text, lleis o software en aquesta llengua?
8. 🌍 Participar (CE 4, CE 7, CE 9): Connectar el Territori (Passat i Present) Enunciat: La Mancomunitat va portar el telèfon a tots els racons de Catalunya fa 100 anys. Compara-ho amb els reptes actuals (fibra òptica rural o xarxa de trens/Rodalies). Creus que avui dia tenim un país tan ben “cosit” territorialment com volien els noucentistes? [Mínim 40-50 paraules] 🆘 Pista: Pensa en la “Catalunya buida” o en els problemes per viure fora de l’àrea metropolitana de Barcelona per manca de serveis.
9. ✍️ Explicar (CE 6): L’Editorial de Comiat Enunciat: Escriu l’últim editorial d’un diari catalanista el dia que Primo de Rivera dissol la Mancomunitat (1925). Fes un balanç agredolç: lloa la feina feta (escoles, carreteres) però lamenta la imposició de la força militar sobre la raó civil. [Mínim 80-100 paraules] 🆘 Pista: El to ha de ser digne i trist, però no derrotista. “Ens poden tancar les institucions, però no poden esborrar l’obra feta”.
TEMA 4 💣: LA CRISI DEL SISTEMA
SESSIÓ 3: ENERGIES RENOVABLES (El repte de la transició verda)
1. OBJECTIUS D’APRENENTATGE
- Distingir les diferents fonts d’energia renovable (solar, eòlica, hidràulica, biomassa) i el seu mecanisme de funcionament.
- Analitzar els reptes tècnics de la transició energètica: la intermitència (quan no fa sol) i la dificultat d’emmagatzematge.
- Avaluar la “cara B” de les renovables: la dependència de minerals crítics (liti, cobalt) i l’impacte visual en el territori.
- Debatre sobre el conflicte territorial a Catalunya: on hem de posar els molins i les plaques necessaris per tancar les nuclears i tèrmiques?
2. PRESENTACIÓ (Marc Conceptual)
Les Energies Renovables són aquelles que s’obtenen de fonts naturals virtualment inesgotables, ja sigui per la immensa quantitat d’energia que contenen o perquè són capaces de regenerar-se per mitjans naturals més ràpid que el ritme de consum humà.
Context: La transició cap a aquestes energies no és una opció estètica, sinó una urgència climàtica (descarbonització) i estratègica (reduir la dependència de gas rus o petroli àrab). L’objectiu de la UE és arribar a la neutralitat climàtica el 2050.
3. CONTINGUTS (El Cos Central)
3.1. Els Elements al servei de l’Economia La humanitat torna als orígens (sol, aigua, vent) però amb alta tecnologia:
-
- Solar (Fotovoltaica i Tèrmica): Converteix la radiació del sol en electrons o calor. És la més democràtica (et pots posar plaques a la teulada), però requereix grans extensions de terreny per a ús industrial.
- Eòlica (Terrestre i Marina): Els molins moderns són gegants de 200 metres. És l’energia més eficient en costos avui dia, però genera fort rebuig visual i paisatgístic.
- Hidràulica: La “bateria” tradicional. Aprofita la caiguda de l’aigua als embassaments. És l’única renovable que es pot gestionar (obres l’aixeta quan cal), però ja gairebé no queden rius per explotar a Europa.
- Altres: Biomassa (cremar residus forestals), Geotèrmica (calor de la Terra) i Mareomotriu (onades).
3.2. El Taló d’Aquil·les: La Intermitència El gran problema de les renovables és que no les controlem nosaltres, sinó la meteorologia. Què passa si a les 20:00 h, quan tothom encén el forn i la TV, no fa vent i és de nit?
El sistema necessita respatller (backup). Fins ara, aquest paper el feia el gas natural o la nuclear. El repte tecnològic és l’emmagatzematge: desenvolupar bateries gegants o utilitzar l’Hidrogen Verd per guardar l’energia sobrant de l’estiu per a l’hivern.
3.3. La Nova Geopolítica: Del Petroli als Minerals Compte: canviar pous de petroli per plaques solars no ens fa 100% lliures. Les tecnologies verdes necessiten quantitats massives de minerals crítics: Liti per a bateries, Coure per a cables, Terres Rares per a imants de molins. La paradoxa és que la Xina controla actualment el processament del 60-80% d’aquests minerals. Podem passar de dependre dels xecs de l’Aràbia Saudita a dependre de les mines de la Xina o del Congo.
4. PROBLEMÀTICA I DEBAT ACTUAL A Catalunya vivim un conflicte social intens: “Renovables sí, però no aquí” (efecte NIMBY). Tothom vol energia verda, però ningú vol una línia de Molt Alta Tensió (MAT) o un parc eòlic trinxant la seva comarca. El debat és: ¿Hem de sacrificar paisatge rural per salvar el clima global? ¿Podem abastir l’àrea metropolitana de Barcelona només amb plaques a les teulades (autoconsum) o calen grans parcs eòlics a la Terra Alta o l’Empordà?
⚠️ DESMUNTANT TÒPICS (Myth-Buster): “Les energies renovables tenen impacte ambiental zero.” FALS. Tenen impacte climàtic gairebé zero (no emeten CO₂ en funcionar), però tenen impacte ambiental. Els molins poden matar ocells, les plaques ocupen sòl agrícola i la fabricació de bateries requereix mineria agressiva. No existeix l’energia innòcua; existeix l’energia “menys dolenta”.
5. RECURSOS DOCUMENTALS
📈 GRÀFIC / MAPA: Cerca un mapa de “Recurs Solar i Eòlic a Espanya vs. Consum”. Veuràs que on hi ha més vent (Aragó, Galícia, sud de Catalunya) sovint és on viu menys gent, i on es consumeix l’energia (Madrid, Barcelona) no hi ha espai per generar-la. Això obliga a construir línies de transport polèmiques.
📜 L’ARXIU (Font Primària): Informe de l’Agència Internacional de l’Energia sobre Minerals Crítics (2021, adaptat).
“Un cotxe elèctric típic requereix sis vegades més minerals que un cotxe convencional, i una planta eòlica requereix nou vegades més recursos minerals que una planta de gas. […] La transició cap a l’energia neta suposa un canvi d’un sistema intensiu en combustible a un sistema intensiu en materials. El món no s’enfronta a una escassetat geològica, però sí a un coll d’ampolla en el subministrament que podria fer els preus més volàtils.”
🔬 GLOSSARI TÈCNIC:
-
- Descarbonització: Procés de reducció progressiva de les emissions de diòxid de carboni (CO₂) d’una economia fins a eliminar-les, substituint els combustibles fòssils per electricitat verda.
- Hidrogen Verd: Vector energètic creat usant electricitat renovable per separar l’hidrogen de l’aigua (electròlisi). Permet “guardar” l’energia del vent o del sol en format gas per usar-la després en indústries pesades o vaixells.
- Mix Elèctric: Percentatge de cada font d’energia (nuclear, eòlica, gas…) que s’utilitza per produir l’electricitat que surt de l’endoll en un moment concret. A Espanya es pot consultar en temps real (Red Eléctrica).
SESSIÓ 3: Nivell Aprenent 🎏
1. 📍 Situar-se (CE 1, CE 3): Fonts i Orígens Enunciat: Classifica les següents fonts d’energia segons el recurs natural que utilitzen per moure la turbina o generar electricitat: Fotovoltaica, Eòlica, Hidràulica, Biomassa, Mareomotriu. Indica per a cadascuna si depèn de la meteorologia del dia o si es pot emmagatzemar fàcilment. [Mínim 15-20 paraules per casella] 🆘 Pista: Només una d’aquestes llistes utilitza “aigua emmagatzemada” com si fos una bateria gegant. Les altres depenen de si fa sol o vent ara mateix.
2. ✍️ Explicar (CE 6): Definició Tècnica Enunciat: Defineix el concepte d'”Intermitència” aplicat a l’energia. Està prohibit utilitzar la paraula “tallar” o “parar” en la definició. Explica el desajust que es produeix entre el moment que la natura produeix energia i el moment que les persones la necessitem. [Mínim 40-50 paraules] 🆘 Pista: Pensa en què passa a les 9 de la nit (màxim consum de tele i forns) amb les plaques solars (zero producció).
3. 🔎 Investigar (CE 2, CE 5, CE 8): Lectura de Font Primària Enunciat: Llegeix el fragment de l’Informe de l’Agència Internacional de l’Energia (2021) als recursos. Quina paradoxa assenyala el text sobre els materials? És cert que les energies netes no necessiten mineria? Justifica la resposta amb dades del text. [Mínim 40-50 paraules] 🆘 Pista: El text compara els quilos de minerals necessaris per fer un cotxe de gasolina vs. un elèctric. Busca la proporció (6 vegades més, etc.).
SESSIÓ 3: Nivell Intermedi 🎠
4. ✍️ Explicar (CE 6): Comparativa Tècnica Enunciat: Elabora un quadre comparatiu (Pros i Contres) entre l’Energia Solar i l’Energia Nuclear. Has de valorar aspectes com: Emissions de CO₂, Residus, Cost de producció i Seguretat de subministrament (si funciona sempre o no). [Mínim 40-50 paraules en la conclusió] 🆘 Pista: La nuclear és constant (sempre funciona) però genera residus perillosos durant milers d’anys. La solar és neta i barata, però de nit no funciona.
5. 🔎 Investigar (CE 2, CE 5, CE 8): El Mapa dels Recursos Enunciat: Si observes un mapa de radiació solar i vent a Espanya, veuràs que l’Aragó o el Sud de Catalunya tenen molt recurs, però poca població. En canvi, Barcelona té molta població i poc espai. Quin problema d’enginyeria i social genera aquesta distància entre la producció i el consum? [Mínim 40-50 paraules] 🆘 Pista: Com portes l’electricitat de la Terra Alta a la Zona Franca? Necessites cables gegants (MAT) que ningú vol veure passar pel seu poble.
6. 📍 Situar-se (CE 1, CE 3): Geopolítica dels Minerals Enunciat: Hem estudiat que el petroli venia de l’OPEP. Ara, busca d’on surt el Liti i el Cobalt (principals components de les bateries). Situa els països productors i explica si canviem la dependència dels àrabs per la dependència d’altres potències com la Xina. [Mínim 40-50 paraules] 🆘 Pista: La Xina no té totes les mines, però té les fàbriques que processen aquests minerals. Qui té la fàbrica, té el poder.
SESSIÓ 3: Nivell Avançat 🎢
7. 🌍 Participar (CE 4, CE 7, CE 9): El Conflicte NIMBY Enunciat: Imagina que ets l’alcalde d’un poble rural de Catalunya. Una empresa vol instal·lar un parc eòlic que donarà diners a l’ajuntament però canviarà el paisatge per sempre. Una part del poble diu “Renovables Sí, però no aquí”. Què faries? Redacta un discurs justificant la teva decisió final (acceptar o rebutjar) basant-te en el bé comú. [Mínim 80-100 paraules] 🆘 Pista: És un xoc de legitimitats: salvar l’economia del poble i el clima global vs. protegir el patrimoni local i el turisme.
8. 🌍 Participar (CE 4, CE 7, CE 9): La Petjada Oculta Enunciat: Sabem que el cotxe elèctric necessita minerals que sovint s’extreuen en mines amb condicions laborals pèssimes (ex: nens al Congo amb el cobalt). Com a consumidor conscient, és ètic comprar un cotxe elèctric per “salvar el planeta” si això fomenta l’explotació infantil? Proposa una solució de consum. [Mínim 80-100 paraules] 🆘 Pista: La solució no és necessàriament “no comprar”, sinó exigir “traçabilitat” (saber d’on ve cada cargol). O potser la solució és anar menys en cotxe?
9. ✍️ Explicar (CE 6): Síntesi Final Enunciat: Redacta un article d’opinió titulat “La Transició Energètica no és gratis”. Argumenta que passar als renovables és obligatori per sobreviure al canvi climàtic, però que requerirà canvis en el nostre estil de vida (consumir menys) i acceptar nous paisatges industrials. [Mínim 80-100 paraules] 🆘 Pista: Connecta la idea que no n’hi ha prou amb canviar de tecnologia; cal canviar de mentalitat. “Decreixement” o “Eficiència”.
TEMA 4 💣: LA CRISI DEL SISTEMA
SESSIÓ 4: DESLOCALITZACIÓ (Per què es fabrica tot a l'Àsia?)
1. OBJECTIUS D’APRENENTATGE
- Comprendre el concepte de deslocalització industrial i les causes que impulsen les empreses a moure les seves fàbriques.
- Analitzar el paper de les empreses multinacionals en l’organització del territori i l’economia mundial.
- Avaluar les conseqüències de la deslocalització tant als països d’origen (atur) com als països de destinació (desenvolupament vs. explotació).
- Relacionar el consum de masses a Catalunya amb la producció a països de l’Àsia i l’Àfrica.
2. PRESENTACIÓ
La Deslocalització és el procés pel qual una empresa tanca les seves instal·lacions industrials al país d’origen per traslladar-les a un altre país, normalment en vies de desenvolupament.
Etimologia/Context: Prové de “moure del lloc”. Aquest fenomen és una de les cares més visibles de la Globalització, on les fronteres deixen de ser barreres per al capital i la producció es fragmenta per tot el món cercant el màxim benefici al mínim cost.
3. CONTINGUTS
3.1. Les Causes: El per què de la fugida Les empreses multinacionals (com Inditex, Apple o Nike) no es mouen per atzar, sinó per quatre factors estratègics:
-
- Costos laborals: El motiu principal. Els salaris a països com Vietnam, Bangladesh o Etiòpia poden ser un 90% més baixos que a Europa.
- Legislació ambiental i social: Els països de destinació solen tenir lleis més laxes sobre la contaminació i menys drets laborals (sense sindicats o jornades limitades).
- Proximitat a les matèries primeres: Establir la fàbrica prop de la mina o el camp de cotó estalvia transport.
- Noves àrees de consum: Fabricar a la Xina és també estar a prop del mercat amb més compradors potencials del món.
3.2. Qui guanya i qui perd? (Conseqüències)
El mapa de la deslocalització crea un escenari complex de llums i ombres:
-
- Països Desenvolupats (Origen): Pateixen la desindustrialització. Es perden llocs de treball directes a les fàbriques, el que genera crisi en comarques tradicionalment industrials. L’economia passa a dependre totalment del sector serveis.
- Països en Vies de Desenvolupament (Destinació): D’una banda, reben inversions, tecnologia i es creen milers de llocs de treball que poden reduir la pobresa extrema. De l’altra, sovint cauen en l’explotació laboral (fàbriques de suor o sweatshops) i pateixen una degradació ambiental severa.
3.3. La Fragmentació de la Producció Avui dia, un producte no es fa en un lloc, sinó que es “munta” al món. El disseny i el màrqueting es queden a les ciutats del nord (Barcelona, Califòrnia, Milà), la producció de components es fa on l’energia és barata, i el muntatge final on la mà d’obra és més econòmica. És el que anomenem la Cadena de Valor Global.
4. PROBLEMÀTICA I DEBAT ACTUAL
Recentment hem vist un canvi de tendència: la Relocalització. Crisis com la de la COVID-19 o les tensions geopolítiques han demostrat que dependre totalment de l’Àsia és perillós. Moltes empreses catalanes estan intentant tornar part de la seva producció a Catalunya o a països propers (el Marroc o Portugal) per tenir més control i seguretat en el subministrament.
⚠️ DESMUNTANT TÒPICS (Myth-Buster): “Si una samarreta costa 30€, vol dir que l’obrer que la va fer ha cobrat un bon sou.” FALS. El preu final al consumidor no té gairebé res a veure amb el cost de fabricació. En una peça de roba deslocalitzada, el salari de la persona que la cus sol representar menys de l’1% del preu final. La resta se’n va en transport, màrqueting, lloguer de la botiga al centre de la ciutat i beneficis de l’empresa.
5. RECURSOS DOCUMENTALS
📈 GRÀFIC / MAPA: Cerca una imatge de la “Corba del Somriure” (Smiling Curve) aplicada a la fabricació d’un iPhone. Veuràs com les etapes que donen més diners són el disseny (inici) i la venda/serveis (final), mentre que la fabricació física (el centre de la corba) és la que genera menys valor.
📜 L’ARXIU (Font Primària): Fragment d’un informe de l’OIT (Organització Internacional del Treball) sobre el col·lapse de l’edifici Rana Plaza a Bangladesh (2013).
“L’esfondrament del Rana Plaza, que albergava cinc fàbriques de roba per a grans marques mundials, va causar la mort de 1.134 persones. Les esquerdes eren visibles el dia abans, però els treballadors van ser obligats a entrar sota amenaça de perdre el sou del mes. Aquest tràgic succés ha posat de manifest el cost humà de la moda ràpida i la falta de controls en les cadenes de subministrament deslocalitzades.”
🔬 GLOSSARI TÈCNIC:
-
- Multinacional: Empresa que té la seu central en un país però que desenvolupa activitats productives i comercials en molts altres països del món.
- Països Emergents (BRICS): Grup de països (Brasil, Rússia, Índia, Xina, Sud-àfrica) que han viscut un creixement industrial accelerat, sovint gràcies a la recepció de fàbriques deslocalitzades.
- Zona Franca Industrial: Àrees delimitades de països en vies de desenvolupament on les empreses estrangeres no paguen impostos i les lleis laborals són encara més flexibles per atreure inversió.
SESSIÓ 4: Nivell Aprenent 🎏
1. 📍 CRONOLOGIA NARRATIVA: Viatge d’Anada i Tornada Redacta un paràgraf (mínim 50 paraules) que resumeixi el moviment de la indústria en els últims 50 anys. Has d’integrar obligatòriament i en ordre aquests 4 conceptes: Proximitat, Contenidor Marítim, Deslocalització, Relocalització. 🆘 Bastida: “Fa dècades, les fàbriques estaven al costat del consumidor (proximitat), però la invenció del…”
2. 📍 L’ESCENARI: Dos Móns, Un Producte Descriu i contrasta els dos escenaris físics on neix un iPhone: l’oficina de disseny a Califòrnia i la planta de muntatge a la Xina (Foxconn). Com són els espais, la llum i la llibertat de moviment en cada lloc? (Mínim 40 paraules). 🆘 Bastida: “Mentre que a Califòrnia l’espai és obert i creatiu per fomentar…, a la planta de muntatge l’espai és rígid i massificat per garantir…” Vídeo Foxcon.
3. 🔎 FONT VISUAL: Arqueologia del Desastre Recupera la imatge mental de les ruïnes del Rana Plaza. Quina paradoxa visual trobem entre la brutícia de la runa i els objectes brillants (etiquetes de marca) que hi havia escampats? Què ens diu això sobre la nostra responsabilitat? 🆘 Bastida: “El contrast entre la tragèdia humana i el glamur de les marques demostra que…”
SESSIÓ 4: Nivell Intermedi 🎠
4. 🔎 FONT TEXTUAL: La Matemàtica de la Desigualtat Analitza el testimoni de la treballadora de Dacca a “L’Arxiu”. Si ella cobra 90€ al mes treballant 14 hores diàries, calcula (aproximadament) quant cobra per hora. Compara-ho amb el preu d’una samarreta teva. Et sembla un intercanvi just? 🆘 Bastida: “Si dividim el salari per les hores, el resultat és d’uns… cèntims/hora. Això evidencia un sistema d’explotació perquè…”
5. 🔎 DEDUCCIÓ: La Corba del Somriure Observa mentalment el gràfic de la “Smile Curve”. Per què la part central (fabricació) és la que menys diners genera? Per què avui dia és més valuós “pensar” un producte que “fer-lo”? 🆘 Bastida: “La fabricació té poc valor afegit perquè qualsevol país pot oferir mà d’obra barata, mentre que el disseny i la tecnologia són…”
6. 🗣️ TRADUCCIÓ CONCEPTUAL: Maquiladora Defineix què és una Maquiladora explicant la seva funció dins l’economia global. ⚠️ Restricció: Està prohibit utilitzar la paraula “Fàbrica”. 🆘 Bastida: “Es tracta d’un centre d’assemblatge situat en zona franca on els materials entren i surten sense pagar impostos per a…”
SESSIÓ 4: Nivell Avançat 🎢
7. 🗣️ CAUSALITAT: La Trampa del Preu Construeix una cadena causal lògica que expliqui per què les condicions laborals són tan dolentes a la moda ràpida. (Demanda de preus baixos ➡️ Pressió a les marques ➡️ Cerca de costos mínims ➡️ Explotació). 🆘 Bastida: “L’obsessió del consumidor per comprar barat obliga les marques a…, i això només es pot aconseguir retallant…”
8. 🌍 EL DILEMA ÈTIC: Saber o Ignorar? Moltes marques comencen a posar codis QR que tracen l’origen de la roba. Si sabessis del cert que les teves vambes preferides les ha fet un nen, les deixaries de comprar, encara que fossin les més xules i barates? Siguis sincer. Argumenta la teva decisió. 🆘 Bastida: “La meva ètica em diu que no, però la pressió social/econòmica em fa dubtar perquè…”
9. 🌍 PRODUCTE FINAL: L’Etiqueta Honesta Imagina que ets un activista que enganxa adhesius sobre els preus de la roba a les botigues. Redacta el text d’una “Etiqueta de la Veritat” per a uns pantalons de 20€. Desglossament: Materials, Mà d’obra, Transport, Benefici Marca. (Mínim 60 paraules). 🆘 Bastida: “PREU REAL: 20€. D’aquests diners, només 0,50€ han anat a la cosidora. El 60% és benefici per a la marca. Estàs pagant per la publicitat, no per la qualitat. Aquests pantalons han viatjat més que tu.”
TEMA 4 💣: LA CRISI DEL SISTEMA
SESSIÓ 5: LA REBEL·LIÓ DE LES MÀQUINES? 🤖 Indústria 4.0
❓ LA GUSPIRA
- Heu parlat alguna vegada amb un “bot” d’atenció al client sense adonar-vos que no era una persona? Si una màquina pot escriure poesia, conduir un cotxe i diagnosticar càncers, què ens queda als humans?
- Si un robot fa la teva feina millor, més ràpid i sense cobrar… això és una bona notícia (ens alliberem de treballar) o una tragèdia (ens morirem de gana)?
- Estaries disposat a deixar que un cirurgià robot t’operés el cor si les estadístiques diuen que s’equivoca menys que un humà?
ACTE 1: LA FÀBRICA INTEL·LIGENT (Zoom In) Imagineu una fàbrica sense llums encesos. A dins, centenars de braços robòtics es mouen a velocitats impossibles en la foscor total. No necessiten llum perquè “veuen” amb sensors làser i es comuniquen entre ells via Wi-Fi. Si un robot detecta que una peça surt defectuosa, avisa instantàniament a la màquina anterior perquè corregeixi l’error, sense que cap humà hi hagi d’intervenir.
Benvinguts a la Indústria 4.0 (quarta revolució industrial basada en la fusió de tecnologies físiques, digitals i biològiques). No es tracta només de tenir robots, sinó de tenir Sistemes Ciberfísics: màquines que tenen “consciència” del seu entorn. Gràcies a l’Internet de les Coses (IoT), cada cargol i cada xip té una identitat digital i envia dades al núvol en temps real. La fàbrica ja no és un edifici; és un organisme viu connectat.
ACTE 2: LA FI DEL TREBALL? (El Nus) Aquesta revolució planteja l’amenaça definitiva: l’Automatització Total. Fins ara, les màquines substituïen el “múscul” (força física). Ara comencen a substituir el “cervell” (decisions, càlculs, creativitat). Els conductors de camions, els caixers de supermercat, els comptables i fins i tot els periodistes veuen perillar la seva feina.
Això ens porta a la Paradoxa de la Productivitat: mai havíem estat capaços de produir tanta riquesa amb tan poc esforç humà, però la desigualtat no para de créixer. Si els robots no cobren sou, qui comprarà els productes que fabriquen? Sorgeixen idees com la Renda Bàsica Universal (un sou per a tots els ciutadans pel simple fet d’existir) o l’impost als robots, per compensar la pèrdua de salaris.
⚠️ MYTH-BUSTER: Sovint es pensa que els robots “ens robaran la feina”, però la història diu que la tecnologia sol destruir feines velles i crear-ne de noves que ni imaginàvem (Ex: Youtuber, Tècnic de Drons). El problema real no és la manca de feina, sinó la Bretxa de Qualificació: els nous treballs requereixen estudis molt alts, i qui no s’adapti es quedarà fora del sistema (el “proletariat inútil” segons Yuval Noah Harari).
ACTE 3: EL BESSON DIGITAL (Conseqüències) La Indústria 4.0 també canvia com es dissenyen les coses. Ara existeix el Bessó Digital (Digital Twin): abans de fabricar un cotxe real, es crea una còpia virtual idèntica dins l’ordinador. Es simulen milions d’accidents i climes extrems al món virtual per perfeccionar-lo. Quan es fabrica el cotxe real, ja sabem que serà perfecte. Això permet la Personalització Massiva: en lloc de fer 1000 cotxes iguals (Fordisme), la fàbrica pot fer 1000 cotxes diferents, adaptats al gust de cada client, al mateix preu i velocitat. És la fi de la “talla única”.
🧠 EL DIAGRAMA MENTAL (Visual Thinking)
Imagineu un Ciborg (meitat màquina, meitat humà).
- El Cos (Hardware): Braços robòtics, impressores 3D, sensors. És la part que “fa”.
- El Cervell (Software): Big Data, Intel·ligència Artificial al núvol. És la part que “pensa”.
- El Sistema Nerviós (Connexió): 5G i Internet de les Coses (IoT). És la part que “connecta”.
- El Cor: ? (Aquí dibuixa un interrogant). On queda l’ètica i l’emoció humana en aquest cos?
🗃️ ELS RECURSOS (Suport Documental)
📜 L’ARXIU (Font Textual) Fragment de l’informe “El futur del treball” del Fòrum Econòmic Mundial:
“S’estima que el 65% dels nens que entren avui a l’escola primària acabaran treballant en feines que encara no existeixen. […] Les habilitats més demandades el 2030 no seran la memòria o el càlcul, que faran les màquines, sinó el pensament crític, la creativitat, la gestió de persones i la intel·ligència emocional.”
🔬 EL LABORATORI (Conceptes Clau)
- Big Data: Gestió de volums de dades tan massius (milions de clics, moviments GPS, compres) que cap humà pot processar, però que una IA pot analitzar per trobar patrons ocults.
- Impressió 3D (Fabricació Additiva): Crear objectes capa a capa a partir d’un fitxer digital, permetent fabricar peces impossibles de fer amb motlles tradicionals i reduint el malbaratament de material.
🖼️ UNA FINESTRA (Font Visual) Cerca a Google: “Boston Dynamics Atlas parkour”. Veiem un robot humanoide fent salts mortals i corrent com un atleta olímpic. La Clau Interpretativa: Fa por i fascina alhora. Ens demostra que la robòtica ja ha superat la motricitat humana. Ja no són robots “tontos” que solden planxes de metall quiets al terra; són màquines àgils que poden moure’s pel nostre món. La frontera entre ciència-ficció i realitat s’ha esborrat.
SESSIÓ 5: Nivell Aprenent 🎏
1. 📍 CRONOLOGIA NARRATIVA: L’Evolució de la Intel·ligència Redacta un text (mínim 50 paraules) que expliqui com ha canviat el paper de l’ésser humà a la fàbrica. Has de connectar obligatòriament aquests conceptes: Múscul, Mecanització, Cervell, Automatització. 🆘 Bastida: “Inicialment, la indústria necessitava només la força física (múscul), però amb la mecanització… Actualment, el repte és que l’automatització ja no substitueix la força, sinó…”
2. 📍 L’ESCENARI: La Fàbrica Fosca Imagina que entres a treballar de manteniment en una “Dark Factory” (fàbrica sense llums ni humans). Descriu l’ambient sensorial: què sents, què veus (o no veus) i com et fa sentir aquesta soledat mecànica? (Mínim 40 paraules). 🆘 Bastida: “L’ambient és fred i silenciós, només trencat pel brunzit dels servidors. La manca de llum demostra que…”
3. 🔎 FONT VISUAL: La Vall Inquietant Recupera la imatge mental del robot Atlas fent parkour. Per què aquesta imatge ens genera una barreja d’admiració i por (la “Vall Inquietant”)? Què ens espanta realment: que el robot caigui o que sigui massa perfecte? 🆘 Bastida: “Ens inquieta perquè veiem una màquina imitant moviments biològics amb una precisió que…”
SESSIÓ 5: Nivell Intermedi 🎠
4. 🔎 FONT TEXTUAL: Habilitats de Futur Analitza el fragment de l’informe del Fòrum Econòmic Mundial a “L’Arxiu”. Si les màquines faran el càlcul i la memòria, per què diu que la “intel·ligència emocional” serà clau? Posa un exemple d’una feina on un robot mai podria superar un humà per manca d’empatia. 🆘 Bastida: “Un robot pot diagnosticar una malaltia, però no pot comunicar-la al pacient amb tacte perquè…”
5. 🔎 DEDUCCIÓ: La Paradoxa del Consum Si les fàbriques del futur produeixen milions de productes a cost gairebé zero perquè no paguen sous, però acomiaden tots els humans… qui comprarà els productes? Detecta l’error del sistema. 🆘 Bastida: “El sistema col·lapsaria perquè sense salaris no hi ha consumidors, la qual cosa obligaria a reinventar l’economia mitjançant…”
6. 🗣️ TRADUCCIÓ CONCEPTUAL: Internet de les Coses (IoT) Defineix què és l’Internet de les Coses aplicat a la teva vida diària (no a la fàbrica). ⚠️ Restricció: Prohibit usar la paraula “Connectar”. 🆘 Bastida: “Es tracta d’una xarxa on objectes quotidians com la nevera o el rellotge intercanvien dades per…”
SESSIÓ 5: Nivell Avançat 🎢
7. 🗣️ CAUSALITAT: Bessó Digital Explica la lògica d’estalvi que hi ha darrere del “Bessó Digital”. Per què és més barat estavellar 1.000 cotxes virtuals que un de real? (Simulació ➡️ Detecció d’errors ➡️ Producció final). 🆘 Bastida: “Crear una còpia virtual permet anticipar fallades sense gastar materials físics, assegurant que quan es fabriqui el model real…”
8. 🌍 EL DILEMA ÈTIC: Impost Robot Bill Gates va proposar que si un robot treu la feina a un humà, el robot (o el seu amo) hauria de pagar els impostos que pagava l’humà per finançar els serveis públics. Hi estàs d’acord? Argumenta-ho. 🆘 Bastida: “Sí, perquè si no cotitzen, l’Estat del Benestar farà fallida. / No, perquè això frenaria la innovació tecnològica.”
9. 🌍 PRODUCTE FINAL: El Manifest Humanista Escriu un discurs (60-80 paraules) dirigit a una IA que acaba de prendre consciència. Convence-la que, tot i ser més lenta i cometre errors, la ment humana té un valor que ella mai tindrà. Parla de l’art, l’amor o la improvisació. 🆘 Bastida: “Estimada IA, pots processar dades més ràpid que jo, però mai podràs entendre el valor de… La teva perfecció és freda, mentre que el meu error és…”
TEMA 4 💣: LA CRISI DEL SISTEMA
SESSIÓ 6: LA SANG DEL TEU MÒBIL 📱 Mineria i Tecnologia
❓ LA GUSPIRA
- El teu mòbil pesa uns 200 grams. Saps que per fabricar-lo s’han hagut de remoure i tractar químicament 80 tones de roca?
- Si sabessis que la bateria del teu patinet elèctric ha estat fabricada gràcies al treball d’un nen de 10 anys al Congo, deixaries de fer-lo servir o miraries cap a una altra banda?
- Per què diem que les dades estan al “Núvol” si en realitat estan guardades en servidors fets de metall, silici i or enterrats sota terra?
ACTE 1: LA TAULA PERIÒDICA A LA BUTXACA (Zoom In) Treu el mòbil de la butxaca. Sembla un objecte llis, net i futurista. Però si el miressis amb un microscopi geològic, veuries un mapa del món mineral. Perquè la pantalla tàctil respongui al teu dit, necessita Indi. Perquè vibri quan reps un like, necessita Tungstè. Perquè la bateria duri tot el dia, necessita Liti i Cobalt.
El segle XXI depèn d’un grup de materials coneguts com a Terres Rares (conjunt de 17 elements químics essencials per a l’alta tecnologia, molt difícils d’extreure i separar). Sense ells, no hi hauria ni iPhones, ni cotxes elèctrics, ni míssils intel·ligents. Hem passat de l’Edat del Ferro i l’Acer a l’Edat del Silici i el Coltan. El problema és que aquests minerals no es poden “cultivar”; s’han d’arrencar de l’escorça terrestre.
ACTE 2: LA MALEDICCIÓ DE LA RIQUESA (El Nus) Aquí sorgeix la paradoxa més cruel de la globalització: els països que tenen aquests tresors sota terra solen ser els més pobres i violents del món. El cas més sagnant és la República Democràtica del Congo. Aquest país té les majors reserves mundials de Coltan (mineral negre indispensable per als microcondensadors dels xips).
En lloc de portar riquesa, el coltan ha portat guerra. Grups armats i màfies controlen les mines, esclavitzant la població local (inclosos nens) per extreure el mineral a mà i finançar les seves armes. Són els anomenats Minerals de Conflicte (recursos extrets en zones de guerra on els beneficis financen la violència i violen els drets humans). Quan compres un dispositiu electrònic barat sense certificat de traçabilitat, és molt probable que estiguis finançant indirectament una milícia a l’Àfrica central.
⚠️ MYTH-BUSTER: Sovint es pensa que la “Tecnologia Verda” (plaques solars, cotxes Tesla) és totalment neta. Fals. Si bé redueix el CO2, requereix quantitats massives de liti i coure. La mineria del liti a Xile o Bolívia consumeix milions de litres d’aigua en zones desèrtiques, deixant els pagesos locals sense recursos hídrics. No hi ha energia màgica; tota transformació té un cost físic.
ACTE 3: LA NOVA GUERRA FREDA (Conseqüències) Si el petroli va marcar la geopolítica del segle XX, els minerals tecnològics marcaran la del segle XXI. Actualment, la Xina controla gairebé el 90% del processament de Terres Rares del món. Això dona a Pequín un poder immens: si demà decidís tancar l’aixeta, les fàbriques d’Apple a Califòrnia o de Volkswagen a Alemanya s’aturarien en sec.
Europa i els EUA estan espantats i busquen alternatives. Una opció és la Mineria Urbana (recuperació de metalls preciosos a partir del reciclatge d’aparells electrònics vells). En una tona de mòbils vells hi ha 100 vegades més or que en una tona de mineral d’una mina convencional. El futur no passa per fer forats més profunds a la Terra, sinó per “minar” els nostres calaixos plens de cables i aparells vells.
🧠 EL DIAGRAMA MENTAL (Visual Thinking)
Imagineu una Autòpsia d’un Smartphone.
- Dibuixem un mòbil obert per la meitat com un cos humà.
- El Cervell (Xip): Fletxa que assenyala “Coltan del Congo” (Símbol: Un soldat).
- El Cor (Bateria): Fletxa que assenyala “Liti de Bolívia/Xile” (Símbol: Una llacuna seca).
- El Sistema Nerviós (Cables): Fletxa que assenyala “Coure de Xile” (Símbol: Una gran mina a cel obert).
- La Pell (Pantalla): Fletxa que assenyala “Terres Rares de la Xina” (Símbol: Una fàbrica química).
🗃️ ELS RECURSOS (Suport Documental)
📜 L’ARXIU (Font Textual) Siddharth Kara, investigador sobre l’esclavitud moderna, al llibre “Cobalt Red”:
“No hi ha cap empresa de tecnologia, ni de cotxes elèctrics, que pugui afirmar que la seva cadena de subministrament està neta de treball infantil. Al Congo, he vist nens de sis anys amb sacs de pedres a l’esquena més pesats que ells mateixos, baixant a túnels sense ventilació per un dòlar al dia. Ells moren perquè nosaltres puguem conduir verd i xatejar ràpid.”
🔬 EL LABORATORI (Conceptes Clau)
- Obsolescència Tecnològica: Diferent de la programada; és quan un aparell funciona bé físicament, però el programari o les aplicacions s’actualitzen i el fan inservible (lentitud), obligant a canviar-lo per “falta de potència”.
- Traçabilitat: Capacitat de seguir el rastre d’un producte des de la mina fins a la botiga per certificar que no s’han violat drets humans pel camí.
🖼️ UNA FINESTRA (Font Visual) Cerca a Google: “Salar de Uyuni Lithium pools aerial”. Veiem unes piscines geomètriques d’un color turquesa i groc brillant enmig d’un desert blanc de sal a Bolívia. La Clau Interpretativa: Sembla art abstracte, preciós. Però és una indústria química gegant. L’aigua s’evapora per deixar la sal de liti. La bellesa de la foto amaga la realitat: s’està assecant l’aqüífer d’una zona ja àrida per alimentar les bateries del “Primer Món”.
SESSIÓ 6: Nivell Aprenent 🎏
1. 📍 CRONOLOGIA NARRATIVA: Les Edats dels Materials Redacta un text (mínim 50 paraules) que expliqui l’evolució tecnològica a través dels materials. Has de connectar obligatòriament aquestes tres etapes: Edat de Pedra (Eines simples), Revolució Industrial (Acer/Carbó) i Era Digital (Terres Rares). 🆘 Bastida: “La humanitat va començar transformant el seu entorn amb eines bàsiques de pedra. Més tard, el domini de l’acer va permetre… Finalment, avui depenem de materials microscòpics i escassos com…”
2. 📍 L’ESCENARI: De la Mina a la Botiga Descriu el contrast físic extrem entre els dos punts de la cadena. Com és l’entorn on neix el mòbil (mina de Coltan al Congo) i com és l’entorn on mor o es ven (Apple Store de Passeig de Gràcia)? (Mínim 40 paraules). 🆘 Bastida: “Mentre que l’origen del producte és un entorn de [caos/fang/violència], el punt de venda es presenta com un espai [asèptic/minimalista/futurista], dissenyat precisament per amagar…”
3. 🔎 FONT VISUAL: Bellesa Tòxica Recupera la imatge mental del Salar de Uyuni (les piscines de liti). Per què diem que és una imatge enganyosa? Analitza el conflicte entre l’estètica visual de la foto i la realitat hidrològica de la zona. 🆘 Bastida: “Visualment sembla una obra d’art abstracta, però en realitat representa la dessecació d’un ecosistema, ja que per obtenir el liti cal evaporar…”
SESSIÓ 6: Nivell Intermedi 🎠
4. 🔎 FONT TEXTUAL: El Pes de la Consciència Analitza el testimoni de Siddharth Kara a “L’Arxiu”. Explica la relació directa que estableix l’autor entre el patiment infantil i la nostra comoditat digital. Què vol dir amb la frase “mouen perquè nosaltres puguem xatejar ràpid”? 🆘 Bastida: “L’autor denuncia que la nostra velocitat de connexió té un preu biològic, establint un vincle causa-efecte entre l’explotació infantil i…”
5. 🔎 DEDUCCIÓ: La Geopolítica dels Elements Si la Xina controla el 90% del processament de les Terres Rares, què passaria si demà decidís bloquejar les exportacions cap a Europa? Dedueix les conseqüències per a la teva vida diària. 🆘 Bastida: “Això provocaria una paràlisi industrial a Europa, ja que sense aquests components no podríem fabricar ni…, i els preus dels productes electrònics es…”
6. 🗣️ TRADUCCIÓ CONCEPTUAL: Minerals de Conflicte Defineix què són els Minerals de Conflicte explicant on van a parar els diners de la seva venda. ⚠️ Restricció: Està prohibit utilitzar les paraules “Guerra” o “Soldat”. 🆘 Bastida: “Són recursos extrets en zones inestables on els beneficis serveixen per finançar grups armats i perpetuar la violència contra…”
SESSIÓ 6: Nivell Avançat 🎢
7. 🗣️ CAUSALITAT: La Trampa de l’Actualització Explica la diferència entre que el teu mòbil es trenqui i que es quedi “obsolet”. Per què sovint canviem de telèfon encara que la pantalla estigui perfecta? (Software nou ➡️ Hardware antic ➡️ Lentitud ➡️ Compra). 🆘 Bastida: “Tot i que l’aparell funciona físicament, les noves aplicacions exigeixen més potència, fet que provoca…”
8. 🌍 EL DILEMA ÈTIC: El Preu Just Existeix una marca anomenada Fairphone que garanteix minerals sense sang i fàcil reparació, però costa el doble que un mòbil xinès amb les mateixes prestacions. Si tinguessis els diners, el compraries? O prefereixes estalviar i ignorar l’origen? Sigues honest. 🆘 Bastida: “La decisió és difícil. Racionalment hauria de comprar el Fairphone per ètica, però la pressió del consumisme em fa…”
9. 🌍 PRODUCTE FINAL: Auditoria del Calaix Fes un inventari mental dels aparells electrònics que hi ha a casa teva que ja no es fan servir (mòbils vells, tablets, MP3, cables). Si cada mòbil té 0,03g d’or, calcula quant “or” tens aturat al calaix. Redacta una proposta de què fer-ne. (Mínim 60 paraules). 🆘 Bastida: “A casa tinc [X] dispositius abandonats. Això suposa una petita mina urbana. La meva proposta és portar-los a un Punt Verd per recuperar els materials, evitant així haver d’extreure…”
TEMA 4 💣: LA CRISI DEL SISTEMA
SESSIÓ 7: FUM, TOTXOS I XIPS 🏭 La Indústria a Catalunya
❓ LA GUSPIRA
- Segur que heu vist xemeneies de totxo vermell al mig de parcs o places del vostre poble, soles, sense cap edifici al voltant. Sabeu què hi cremaven i per què no les han enderrocat?
- Per què a Catalunya, un territori petit i sense carbó ni ferro de qualitat, es va convertir en la “Fàbrica d’Espanya” durant el segle XIX, mentre la resta de l’Estat continuava sent pagesa?
- Avui dia, el barri del Poblenou a Barcelona està ple d’empreses tecnològiques (districte 22@), però els edificis són antigues fàbriques tèxtils rehabilitades. És només decoració o una metàfora del nostre canvi econòmic?
ACTE 1: LA FEBRE DEL COTÓ (Zoom In) Si viatgéssim en el temps al 1850 a les vores del riu Llobregat o del Ter, no sentiríem ocells, sinó el soroll ensordidor de milers de telers mecànics picant alhora. Catalunya va ser una anomalia històrica. Sense tenir primeres matèries pròpies (el carbó català era dolent i car), la burgesia catalana va importar cotó d’Amèrica i carbó d’Anglaterra per liderar la Revolució Industrial al sud d’Europa.
Va néixer un model urbanístic únic: la Colònia Industrial (conjunt aïllat format per la fàbrica, els habitatges dels obrers, l’església i l’escola, propietat de l’amo). L’objectiu era el control total: l’amo et donava feina, casa i religió, allunyant-te de les “idees perilloses” (sindicalisme) de la gran ciutat. El tèxtil va ser el motor que ho va pagar tot: el Modernisme de Gaudí, l’Eixample de Barcelona i el ressorgiment cultural.
ACTE 2: DE LA ROBA AL MOTOR (El Nus) Amb els anys, el tèxtil va marxar a l’Àsia (deslocalització), però Catalunya no es va quedar buida. Durant el franquisme, la indústria va mutar cap al metall i la química. L’arribada de la SEAT a la Zona Franca (1950) va canviar els telers per les cadenes de muntatge de cotxes, i Tarragona es va convertir en el pol químic més gran del sud d’Europa.
⚠️ MYTH-BUSTER: Sovint es pensa que “Catalonia is different” perquè té més indústria que ningú, però la realitat actual és que la indústria ja només representa el 19-20% del PIB català (l’objectiu europeu). El mite de la “xemeneia” amaga que avui dia som, sobretot, una economia de serveis i turisme. El perill és convertir-nos en un parc temàtic sense capacitat de produir res real.
ACTE 3: LA VALL DEL SILICI MEDITERRÀNIA (Conseqüències) Ara estem en la tercera transformació. Les fàbriques brutes han de tancar o marxar. El nou model es basa en els Clústers (agrupació d’empreses d’un mateix sector en un territori per compartir coneixement). Tenim un clúster fort d’alimentació (Osona/Guissona), un de farmacèutic (Vallès) i, sobretot, el tecnològic.
El repte és la Reindustrialització Digital: que Catalunya no sigui només un lloc on es munten cotxes dissenyats a Alemanya, sinó un lloc on es dissenyen els xips i les vacunes del futur. El risc és clar: si no invertim en R+D (Recerca i Desenvolupament), passarem de ser la “Fàbrica d’Espanya” al “Balneari d’Europa”.
🧠 EL DIAGRAMA MENTAL (Visual Thinking)
Imagineu una Metamorfosi biològica en tres fases.
- L’Eruga (S. XIX): És peluda i menja fulles de morera. Representa la indústria Tèxtil (fil i teixit).
- La Crisàlide (S. XX): És dura, metàl·lica i està tancada. Representa la indústria Metal·lúrgica i Química (cotxes i petroli).
- La Papallona (S. XXI): És lleugera, vola i es connecta. Representa la indústria del Coneixement (Biomedicina, TIC i disseny).
🗃️ ELS RECURSOS (Suport Documental)
📜 L’ARXIU (Font Textual) Fragment del poema “La Fàbrica” de Miquel Martí i Pol (1972), poeta i obrer tèxtil:
“La fàbrica és el centre de tot / i l’eix de la vida de tots. / La sirena ens desperta, / la sirena ens crida a la feina, / la sirena ens dóna el senyal de plegar / i marca les hores de lleure. […] Vivim, doncs, al ritme de la fàbrica / i ens sentim part de la fàbrica / com una peça més de l’engranatge.”
🔬 EL LABORATORI (Conceptes Clau)
- Paternalisme Industrial: Sistema de relació laboral a les colònies on l’amo actuava com un “pare” protector (donava casa, educació) a canvi de submissió total i lleialtat dels obrers.
- Corredor Mediterrani: Infraestructura ferroviària clau (encara incompleta) per connectar els ports i fàbriques catalanes amb Europa i poder exportar mercaderies sense passar per Madrid.
🖼️ UNA FINESTRA (Font Visual) Cerca a Google: “Barcelona Supercomputing Center chapel”.
Veiem una enorme caixa de vidre plena de llums i cables (el superordinador MareNostrum) tancada dins d’una antiga església de pedra del segle XIX. La Clau Interpretativa: És la imatge més potent de la transició catalana. La “religió” del segle XIX (l’església de la burgesia) acull ara el “déu” del segle XXI (les dades). El vell edifici no es destrueix, es recicla per allotjar la màxima tecnologia.
SESSIÓ 7: Nivell Aprenent 🎏
1. 📍 CRONOLOGIA NARRATIVA: Les Tres Pells de Catalunya Redacta un text (mínim 50 paraules) que resumeixi l’evolució econòmica del país utilitzant obligatòriament i en ordre aquests tres símbols: La Xemeneia de Maó, El Cotxe (SEAT) i El Superordinador. 🆘 Bastida: “Al segle XIX, el país es movia al ritme del vapor simbolitzat per… Més tard, durant el franquisme, el motor econòmic va passar a ser… Finalment, avui dia, la riquesa prové de…”
2. 📍 L’ESCENARI: Arquitectura de Control Descriu com estava dissenyada urbanísticament una Colònia Industrial (com la Colònia Güell o Vidal). Per què l’església i la casa de l’amo estaven sempre en un lloc elevat o central respecte a les cases dels obrers? 🆘 Bastida: “La distribució dels edificis no era casual; situar la casa de l’amo i l’església per sobre de la resta servia visualment per recordar…”
3. 🔎 FONT VISUAL: El Déu de les Dades Recupera la imatge mental del MareNostrum (el superordinador dins l’església). Analitza la potència simbòlica d’aquesta imatge. Què significa que la tecnologia ocupi l’espai que abans ocupava la religió? 🆘 Bastida: “Representa un canvi de fe: la societat del segle XIX buscava respostes en Déu, mentre que la del segle XXI les busca en…”
SESSIÓ 7: Nivell Intermedi 🎠
4. 🔎 FONT TEXTUAL: La Sirena de Martí i Pol Analitza el poema de “L’Arxiu”. El poeta diu que la sirena “marca les hores de lleure”. Si la fàbrica decidia quan descansaves, eres realment lliure fora de la feina? Compara-ho amb un rider actual que rep comandes al mòbil. 🆘 Bastida: “L’autor denuncia que la vida privada estava sotmesa al ritme productiu. Això s’assembla a avui dia, ja que tot i no tenir sirena, estem lligats a…”
5. 🔎 DEDUCCIÓ: El Miracle sense Carbó Si hem dit a la teoria que Catalunya no tenia matèries primeres (ni bon carbó ni ferro), dedueix com va ser possible fer una Revolució Industrial. Què va haver de posar la burgesia catalana per suplir la falta de recursos naturals? 🆘 Bastida: “Davant la manca de recursos propis, l’èxit es va basar en la importació de materials i, sobretot, en la inversió en…”
6. 🗣️ TRADUCCIÓ CONCEPTUAL: Paternalisme Industrial Defineix en què consistia el Paternalisme de les colònies, explicant què guanyava l’obrer i què guanyava l’amo. ⚠️ Restricció: Prohibit usar la paraula “Pare”. 🆘 Bastida: “Era un sistema d’intercanvi desigual on el propietari oferia seguretat (casa, escola) a canvi d’assegurar-se la…”
SESSIÓ 7: Nivell Avançat 🎢
TEMA 4 💣: LA CRISI DEL SISTEMA
SESSIÓ 8: LA FEBRE DEL TOTXO 🏗️ La Construcció i la Bimbolla
❓ LA GUSPIRA
- Per què a Espanya hi ha 3 milions de cases buides mentre hi ha milers de persones sense llar? No té sentit lògic, però té sentit econòmic.
- Si el teu pis val 200.000€ avui i demà en val 300.000€, ets més ric? O només és una il·lusió fins que el vens?
- Coneixeu algun aeroport sense avions o alguna urbanització fantasma on han crescut herbes als carrers? Com s’arriba a construir coses inútils?
ACTE 1: LA CULTURA DE LA PROPIETAT (Zoom In) A diferència d’Europa, on molta gent viu de lloguer tota la vida, a Espanya es va instaurar la idea que “llogar és llençar els diners”. Això ve del franquisme, que volia “un país de propietaris, no de proletaris” per fer la gent més conservadora (qui té una hipoteca no fa vagues).
Això va crear el caldo de cultiu per a la Bimbolla Immobiliària (1997-2007). Els bancs donaven hipoteques a tothom, fins i tot a qui no podia pagar, perquè creien que “els preus dels pisos mai baixen”. Es va construir més a Espanya que a Alemanya, Itàlia i França juntes. La construcció es va convertir en el motor del país, creant molta feina fàcil (paletes) però poc qualificada, cosa que va fer que molts joves deixessin d’estudiar per anar a l’obra a guanyar diners ràpids.
ACTE 2: EL CRASH (El Nus) L’any 2008, la festa es va acabar. La bimbolla va esclatar. De sobte, els pisos no valien res, però els deutes seguien allà. Va començar l’era dels Desnonaments (acció legal de fer fora algú de casa seva per no pagar la hipoteca). Moltes famílies es van quedar al carrer i amb el deute a l’esquena per vida.
Alhora, vam descobrir la corrupció. Molts alcaldes i polítics s’havien fet rics requalificant terrenys (convertint camp agrícola barat en sòl urbanitzable car) a canvi de suborns. El paisatge de la costa va quedar trinxat per sempre amb murs de formigó a primera línia de mar (Urbanisme Depredador), destruint el turisme de qualitat a canvi de benefici ràpid.
⚠️ MYTH-BUSTER: Sovint es diu que la culpa de la crisi va ser de la gent “per viure per sobre de les seves possibilitats”, però s’oblida que els bancs i els polítics van incentivar agressivament aquest comportament, ocultant els riscos reals de les hipoteques variables.
ACTE 3: GENTRIFICACIÓ I FONS VOLTOR (Conseqüències) Avui la bimbolla ha canviat de forma. Ja no es construeix tant, però els preus del lloguer s’han disparat. Per què? Perquè grans fons d’inversió internacionals (Fons Voltor) van comprar milers de pisos barats als bancs després de la crisi per especular.
Això provoca la Gentrificació (procés pel qual un barri popular es posa de moda, pugen els preus i els veïns de tota la vida són expulsats i substituïts per gent amb més diners o turistes). El dret a l’habitatge (Article 47 de la Constitució) xoca frontalment amb l’habitatge com a negoci. El resultat: joves que comparteixen pis fins als 40 anys perquè no poden pagar un sostre propi.
🧠 EL DIAGRAMA MENTAL (Visual Thinking)
Imagineu el Joc de la Cadira.
- La música sona (Bimbolla): Tothom balla feliç, els bancs donen diners, els pisos pugen.
- La música para (Crisi 2008): Tothom corre a seure.
- El resultat: Els grans bancs tenen cadira (rescatats amb diners públics). La gent normal cau a terra (desnonats). I ara, la música torna a sonar, però hi ha menys cadires i l’entrada per jugar és més cara.
🗃️ ELS RECURSOS (Suport Documental)
📜 L’ARXIU (Font Textual) Eslògan publicitari real d’una promotora immobiliària (2005):
“No llencis els diners en un lloguer. Fes-te propietari per menys del que penses. Hipoteca Jove al 110%: et paguem el pis, els mobles i el viatge al Carib. Avala amb la nòmina i els pares. Signa avui, perquè demà serà més car!”
🔬 EL LABORATORI (Conceptes Clau)
- Dació en Pagament: Mecanisme (poc aplicat a Espanya) on, si no pots pagar la hipoteca, tornes les claus del pis al banc i el deute queda saldat completament.
- Especulació: Comprar un bé (pis, terreny) no per fer-lo servir, sinó per esperar que pugi de preu i revendre’l més car sense haver-hi afegit cap valor real.
🖼️ UNA FINESTRA (Font Visual) Cerca a Google: “Seseña ghost city aerial”. Veiem fileres infinites d’edificis nous enmig del no-res, amb piscines buides i carrers deserts. La Clau Interpretativa: És l’arquitectura de la cobdícia. Es va construir sense pensar si hi havia gent per viure-hi, només perquè era negoci construir. Aquestes “ciutats fantasma” són les cicatrius de formigó que la bimbolla ha deixat al mapa d’Espanya.
SESSIÓ 8: Nivell Aprenent 🎏
1. 📍 CRONOLOGIA NARRATIVA: El Cicle de l’Eufòria i el Pànic Redacta un text (mínim 50 paraules) que resumeixi els últims 20 anys d’història immobiliària. Has de connectar lògicament aquests 4 conceptes: Llei del Sòl, Bimbolla, Crash del 2008, Desnonaments. 🆘 Bastida: “Tot va començar amb una liberalització del sòl que va disparar la construcció massiva (Bimbolla). L’any 2008, però, el sistema va col·lapsar provocant… i deixant milers de famílies en situació de…”
2. 📍 L’ESCENARI: Arqueologia del Formigó Descriu una “Urbanització Fantasma” (com Seseña o Valdeluz). Com és l’atmosfera d’un lloc pensat per a milers de persones on no hi viu ningú? Descriu el contrast entre el luxe promès i l’abandó real. (Mínim 40 paraules). 🆘 Bastida: “El paisatge es caracteritza per avingudes gegants i buides. La sensació és distòpica perquè veiem infraestructures de luxe (piscines, fanals) que s’estan oxidant sense haver estat…”
3. 🔎 FONT VISUAL: La Cicatriu al Paisatge Recupera la imatge mental de la “Ciutat Fantasma” vista des de l’aire. Què ens diu aquesta imatge sobre la planificació del territori a Espanya? Es construïa per necessitat humana o per lògica financera? Argumenta-ho. 🆘 Bastida: “La disposició dels edificis al mig del no-res demostra que l’objectiu no era crear ciutat, sinó moure capitals, ja que…”
SESSIÓ 8: Nivell Intermedi 🎠
4. 🔎 FONT TEXTUAL: L’Anunci Trampós (2005) Analitza l’eslògan de “L’Arxiu” (“Et paguem el pis i el viatge al Carib”). Detecta on és el verí financer. Per què oferir el 110% de la hipoteca era una sentència de mort econòmica per al client si els preus baixaven? 🆘 Bastida: “Donar més diners del que val el pis és perillós perquè, quan la bimbolla explota, el teu deute és superior al valor de la casa, deixant-te atrapat en…”
5. 🔎 DEDUCCIÓ: La Paradoxa de l’Estoc Si a Espanya hi ha 3 milions de pisos buits, per llei d’oferta i demanda, els preus haurien de ser ridículs (molt baixos). Per què continuen sent caríssims? Qui reté aquests pisos i per què no els treu al mercat? 🆘 Bastida: “El mercat no s’autoregula perquè els grans tenidors (Bancs/Fons) prefereixen no vendre i mantenir els preus artificialment alts per no perdre valor en els seus balanços.”
6. 🗣️ TRADUCCIÓ CONCEPTUAL: Gentrificació Defineix el fenomen de la Gentrificació centrant-te en l’impacte social sobre el veïnat original. ⚠️ Restricció: Prohibit usar la paraula “Turista”. 🆘 Bastida: “És un procés d’elitització urbana on l’augment del cost de vida expulsa els residents tradicionals per substituir-los per una classe social amb…”
SESSIÓ 8: Nivell Avançat 🎢
7. 🗣️ CAUSALITAT: La Roda de la Corrupció Construeix una cadena causal que expliqui com un camp de patates es converteix en un bloc de pisos il·legal. (Requalificació ➡️ Suborn ➡️ Plusvàlua ➡️ Construcció). 🆘 Bastida: “El mecanisme de corrupció comença quan un polític canvia l’ús del sòl (requalificació), sovint a canvi de…, la qual cosa multiplica el valor del terreny i permet…”
8. 🌍 EL DILEMA ÈTIC: Dret vs. Propietat Una família amb tres fills petits és desnonada i no té on anar. Ocupen un pis que pertany a un banc rescatat amb diners públics i que porta 5 anys buit. És just o injust? Amb qui vas: amb la llei (propietat privada) o amb l’ètica (dret a sostre)? 🆘 Bastida: “Legalment és un delicte, però èticament considero que… perquè el banc va ser salvat amb els impostos d’aquesta mateixa família.”
9. 🌍 PRODUCTE FINAL: L’Etiqueta d’Advertència Igual que el tabac porta avisos de salut, redacta una “Advertència de Risc” obligatòria per a la portada d’una Hipoteca a Tipus Variable. (60-80 paraules). 🆘 Bastida: “PERILL: Signar aquest contracte posa en risc el teu futur. Si l’Euribor puja, la teva quota pot duplicar-se. Recorda que a Espanya, entregar les claus no cancel·la el deute: hauràs de pagar tota la vida pel que ja no tens.”
TEMA 4 💣: LA CRISI DEL SISTEMA
SESSIÓ 9: DISSENYATS PER MORIR ⏳ Obsolescència Programada
❓ LA GUSPIRA
- Com és possible que la rentadora de la teva àvia durés 30 anys i la que van comprar els teus pares l’any passat ja faci sorolls estranys?
- T’has fixat que, casualment, molts aparells s’espatllen just un mes després que s’acabi la garantia?
- Si la humanitat és capaç d’enviar robots a Mart, de debò creieu que no som capaços de fabricar una bombeta que no es fongui mai?
ACTE 1: LA CONSPIRACIÓ DE LA BOMBETA (Zoom In) Nadal de 1924. Ginebra (Suïssa). Els directius de les principals fàbriques de bombetes del món (Philips, Osram, General Electric) es reuneixen en secret. Tenen un “problema”: les seves bombetes duren massa (2.500 hores). Si no es fonen, la gent no en compra de noves i els beneficis baixen. Allà mateix, signen l’acord del Càrtel Phoebus: decideixen limitar tècnicament la vida de les bombetes a 1.000 hores. Qui fabriqui bombetes més duradores serà multat.
Així va néixer oficialment l’Obsolescència Programada (estratègia empresarial de dissenyar un producte amb una vida útil limitada artificialment perquè el consumidor l’hagi de substituir ràpidament). No és un error de fabricació; és un èxit d’enginyeria. Els productes estan dissenyats per fallar.
ACTE 2: PSICOLOGIA DEL “LLENÇAR I COMPRAR” (El Nus) Amb els anys, l’estratègia es va sofisticar. Ja no cal que el producte es trenqui físicament; n’hi ha prou que et sentis malament per tenir-lo. Això és l’Obsolescència Psicològica (o de moda). La roba, els cotxes i els mòbils canvien de disseny cada any perquè el model vell sembli “antic” encara que funcioni perfectament.
La publicitat ens ha entrenat per ser Consumidors, no usuaris. Un usuari cuida les coses; un consumidor les gasta. El sistema lineal (Extreure -> Fabricar -> Usar -> Llençar) necessita que la roda giri constantment. Per assegurar-ho, les empreses fan servir trucs bruts: bateries enganxades que no es poden canviar, cargols especials que no es poden descargolar o peces de recanvi més cares que comprar l’aparell nou.
⚠️ MYTH-BUSTER: Sovint es pensa que reciclar és la solució màgica. Fals. El reciclatge és l’últim recurs i sovint és ineficient (recuperar l’or d’un xip és molt car). La veritable solució no és reciclar la brossa, sinó no generar-la: Reparar i Reutilitzar. Però això va contra el negoci de vendre més unitats.
ACTE 3: EL DRET A REPARAR (Conseqüències) Aquesta bogeria ha generat 50 milions de tones de brossa electrònica cada any. Però la resistència ha començat. La Unió Europea està impulsant el Dret a Reparar (normativa que obliga els fabricants a dissenyar productes fàcils d’obrir, oferir peces de recanvi durant 10 anys i incloure manuals de reparació). A França, ja és obligatori posar una “Etiqueta de Reparabilitat” (del 0 al 10) a les rentadores i mòbils, igual que l’etiqueta energètica. Estem passant d’una economia de productes a una Economia Circular (sistema on els materials es mantenen dins del cicle productiu el màxim de temps possible, imitant la natura on no existeix la “brossa”).
🧠 EL DIAGRAMA MENTAL (Visual Thinking)
Imagina un Rellotge de Sorra.
- La part de dalt (Fàbrica): Està plena de productes nous que cauen a tota velocitat.
- El coll (Consumidor): És molt estret. El producte passa per les nostres mans només un instant (vida útil curta).
- La part de baix (Abocador): És una muntanya gegant de ferralla tecnològica a l’Àfrica.
- Solució: Hem de trencar el vidre i fer que la sorra de baix torni a dalt (Cercle).
🗃️ ELS RECURSOS (Suport Documental)
📜 L’ARXIU (Font Textual) Brooks Stevens, dissenyador industrial i pare del concepte (1954):
“La nostra missió és inculcar en el comprador el desig de posseir alguna cosa una mica més nova, una mica millor i una mica abans del que sigui necessari. Hem de fer que el consumidor estigui descontent amb el producte que té, no perquè no funcioni, sinó perquè ja no és l’últim model.”
🔬 EL LABORATORI (Conceptes Clau)
- RAEE: Sigles de “Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics”. És la brossa més perillosa i de creixement més ràpid del món (mòbils, neveres, ordinadors).
- Economia Lineal: Model tradicional basat en “Produir-Usar-Llençar”, insostenible en un planeta finit.
🖼️ UNA FINESTRA (Font Visual) Cerca a Google: “Agbogbloshie e-waste dump Ghana”. Veiem joves cremant cables i monitors vells en un descampat apocalíptic ple de fum negre per recuperar el coure. La Clau Interpretativa: Aquest lloc es coneix com a “Sodoma i Gomorra”. És on acaben les nostres “necessitats creades”. La foto demostra que l’obsolescència programada no és només un problema econòmic, sinó un crim ambiental i sanitari exportat als països pobres.
SESSIÓ 9: Nivell Aprenent 🎏
1. 📍 CRONOLOGIA NARRATIVA: Història d’una Bombeta Redacta un text (mínim 50 paraules) que connecti els punts clau de la història del consum. Has d’integrar obligatòriament i en ordre: Ginebra 1924, Societat de Consum, Crisi de Residus, Economia Circular. 🆘 Bastida: “Tot va començar amb el pacte secret de Ginebra el 1924 per limitar la vida útil dels productes. Això va donar pas a una societat basada en…, que finalment ha provocat una crisi global que només es pot resoldre mitjançant…”
2. 📍 L’ESCENARI: El Cementiri Digital Descriu l’abocador d’Agbogbloshie (Ghana). No et limitis a la brutícia; descriu l’atmosfera tòxica i l’activitat humana que hi ha (què fan els joves allà?). Contrasta-ho amb la netedat de la botiga on vas comprar el mòbil. (Mínim 40 paraules). 🆘 Bastida: “És un paisatge apocalíptic on el fum negre del plàstic cremat cobreix… Els treballadors busquen metalls entre la runa, una imatge que contrasta violentament amb l’asèpsia de les botigues d’Europa perquè…”
3. 🔎 FONT VISUAL: Sodoma Tecnològica Recupera la imatge mental dels joves cremant cables a Ghana. Més enllà del desastre ecològic, quina lectura econòmica en fas? Què ens diu aquesta imatge sobre el valor dels materials que llencem? 🆘 Bastida: “La imatge demostra que, fins i tot en la nostra brossa, hi queda valor econòmic (coure/or), però la manera de recuperar-lo és tan primitiva que…”
SESSIÓ 9: Nivell Intermedi 🎠
4. 🔎 FONT TEXTUAL: La Confessió de Stevens (1954) Analitza la cita de Brooks Stevens a “L’Arxiu”. L’autor diu obertament que l’objectiu és que el consumidor estigui “descontent”. Compara aquesta estratègia amb una addicció. Com manipulen la teva felicitat a través de la novetat? 🆘 Bastida: “L’estratègia es basa a vincular la felicitat a la novetat, creant una sensació permanent d’insatisfacció que només es calma momentàniament quan…”
5. 🔎 DEDUCCIÓ: El Negoci de la Reparació Si les peces de recanvi d’una rentadora costen gairebé tant com la rentadora nova, qui està decidint realment que la llencis? Tu o l’empresa? Dedueix per què les marques posen preus tan alts als recanvis. 🆘 Bastida: “No és una decisió lliure del consumidor, sinó una estratègia de preus de l’empresa per fer que reparar sigui econòmicament absurd, forçant així la…”
6. 🗣️ TRADUCCIÓ CONCEPTUAL: Economia Circular Defineix l’Economia Circular explicant la diferència fonamental amb el model actual. ⚠️ Restricció: Prohibit usar la paraula “Cercle” o “Rodó”. 🆘 Bastida: “És un sistema productiu inspirat en la natura on els materials no es converteixen mai en residu, sinó que es reintegren constantment mitjançant…”
SESSIÓ 9: Nivell Avançat 🎢
7. 🗣️ CAUSALITAT: Obsolescència Psicològica Explica per què canvies de roba o de mòbil encara que funcionin bé. Construeix la cadena lògica de la moda. (Publicitat ➡️ Percepció social ➡️ Vergonya/Desig ➡️ Compra). 🆘 Bastida: “La publicitat crea tendències que fan que els productes vells semblin ridículs, generant una pressió social que m’empeny a…”
8. 🌍 EL DILEMA ÈTIC: Comprar o Arreglar? Tens un mòbil de fa 3 anys. La bateria dura poc. Canviar-la costa 60€ i el mòbil nou en val 150€. El tècnic et diu: “Per aquest preu, compra’n un de nou, que aquest ja és vell”. Què fas? Justifica la teva decisió pensant en la teva butxaca i en el planeta. 🆘 Bastida: “Econòmicament surt a compte comprar-ne un de nou, però èticament decideixo… per evitar generar residus i trencar la roda del…”
9. 🌍 PRODUCTE FINAL: El Manifest del Reparador Escriu els 3 manaments d’una futura “Llei de Reparabilitat” que obligui les empreses a canviar. (60-80 paraules). Pista: Pensa en les peces, els manuals i el disseny fàcil. 🆘 Bastida: “ARTICLE 1: Tota empresa haurà de garantir peces de recanvi durant [X] anys. ARTICLE 2: Està prohibit utilitzar cargols o coles que impedeixin obrir l’aparell. ARTICLE 3: El preu de la reparació mai podrà superar el [X]% del valor del producte nou.”