1. La Fi d'un Món: De l'Antic Règim a les Revolucions Liberals 🏰

Enmig de la foscor de l’Antic Règim, on tot s’explicava per la tradició o la religió, va sorgir un moviment de pensadors valents que es van atrevir a fer-se preguntes. Aquest moviment, anomenat la Il·lustració, va ser com encendre una llum en una habitació fosca. Per això, el segle XVIII es coneix com el “Segle de les Llums”. Els il·lustrats defensaven que la raó i la ciència eren les úniques eines per entendre el món i fer-lo progressar. Van criticar durament l’absolutisme, els privilegis i la ignorància, i les seves idees van ser la “munició” intel·lectual de les revolucions.

IMATGE. Els monarques absoluts.

Les Idees que Van Canviar el Món

Els filòsofs il·lustrats van proposar un nou model de societat basat en la llibertat i la igualtat, atacant directament els pilars de l’Antic Règim. Tres de les seves idees van ser especialment revolucionàries:

• La Divisió de Poders (Montesquieu): El pensador Montesquieu va dir que, per evitar la tirania, el poder de l’Estat no podia estar en mans d’una sola persona. Proposava dividir-lo en tres:
  • Poder legislatiu: Fa les lleis (un Parlament).
  • Poder executiu: Aplica les lleis (el Govern).
  • Poder judicial: Jutja qui no compleix les lleis (els Tribunals). Aquesta idea era un atac directe a la monarquia absoluta, on el rei ho controlava tot.
• La Sobirania Nacional (Rousseau): Rousseau va llançar la idea més radical de totes. Va dir que el poder no ve de Déu, sinó del poble. El conjunt de ciutadans (la nació) és el veritable “sobirà”. Per tant, els governants només poden governar amb el consentiment del poble. Aquesta idea, anomenada sobirania nacional, destruïa la base del dret diví dels reis.
• La Tolerància i la Llibertat (Voltaire): Un altre gran il·lustrat, Voltaire, va defensar la llibertat de pensament i de religió. Va lluitar contra el fanatisme i la superstició, argumentant que tothom havia de ser lliure de creure i d’expressar les seves idees.

Font Secundària: L’historiador Immanuel Kant sobre la Il·lustració “La Il·lustració és l’alliberament de l’home de la seva culpable incapacitat. La incapacitat significa la impossibilitat de servir-se de la seva intel·ligència sense la guia d’un altre. […] Atreveix-te a saber! (Sapere aude!) Tingues el valor de servir-te de la teva pròpia raó!”

Aquestes idees es van difondre per Europa a través de l’Enciclopèdia, un llibre gegant que pretenia recollir tot el saber de l’època basant-se en la raó i la ciència. La Il·lustració va ensenyar a la gent, especialment a la burgesia, que un altre món era possible.

VÍDEO. Monarquies en l’actualitat.

Les idees de la Il·lustració eren paraules en un llibre, un murmuri en un saló. Però, podien construir un país? La Revolució Americana va ser el primer gran experiment històric que va demostrar que sí. Va ser l’espurna que va encendre la flama, el moment en què els principis de llibertat i sobirania van deixar de ser teoria per convertir-se en la base d’un nou Estat. A la costa est d’Amèrica del Nord, les Tretze Colònies britàniques es van convertir en l’escenari on, per primer cop, un poble es va aixecar contra un rei en nom de la llibertat.

IMATGE. Guerra d’independència dels Estats Units.

La Guspira de la Rebel·lió

La relació entre els colons americans i el rei d’Anglaterra, Jordi III, va empitjorar quan aquest va decidir apujar els impostos per pagar les despeses de l’imperi. Va crear impostos sobre productes bàsics com el sucre o el te.

El problema no eren només els diners. La causa fonamental va ser política: els colons no tenien representants al Parlament de Londres i, per tant, consideraven que no tenien l’obligació d’obeir unes lleis que no havien votat. El seu lema era “No taxation without representation” (“Cap impost sense representació”).

La tensió va esclatar amb el Motí del Te de Boston (1773), quan un grup de colons van llançar al mar el carregament de te d’uns vaixells britànics. La dura repressió del rei a aquesta protesta va ser el pas definitiu cap a la guerra.

La Guerra d’Independència i la Nova Nació

La guerra va començar el 1775. Un any després, el 4 de juliol de 1776, els representants de les Tretze Colònies van signar la Declaració d’Independència. Aquest document, inspirat en les idees de la Il·lustració, proclamava el dret a la vida, a la llibertat i a la recerca de la felicitat.

Font Primària: Fragment de la Declaració d’Independència (1776) “Sostenim com a evidents aquestes veritats: que tots els homes són creats iguals; que són dotats pel seu Creador de certs drets inalienables…”

Amb l’ajuda de França i Espanya, i liderats per George Washington, els colons van derrotar els britànics. El 1787, els Estats Units van aprovar la seva Constitució, la primera de la història. Aquesta llei suprema recollia els principis il·lustrats:

• Separació de poders: Un president (poder executiu), un Congrés (poder legislatiu) i uns tribunals independents (poder judicial).
• Sobirania Nacional: El poder residia en els ciutadans.
• Declaració de Drets: Garantia les llibertats fonamentals (d’expressió, de premsa, de religió…).

Tot i les seves contradiccions (la llibertat no s’aplicava als esclaus), la Revolució Americana va demostrar que les idees de la Il·lustració podien crear un país i va servir d’inspiració per a la Revolució Francesa.

VÍDEO. Guerra d’independència dels Estats Units.

Una revolució mai no esclata per una única raó. És com un gran incendi en un bosc: cal que hi hagi molta fusta seca acumulada durant anys (les causes profundes) i una simple guspira que ho encengui tot (la causa final). A la França de finals del segle XVIII, la “fusta seca” era un descontentament social i econòmic enorme, i les idees de la Il·lustració havien preparat les ments per al canvi. La “guspira” va ser la fallida financera d’un rei incapaç de solucionar els problemes. Anem a veure com es va preparar aquesta tempesta perfecta.

IMATGE. Assemblea de Versalles de 1787. 

La Fusta Seca: Els Problemes de Fons

Durant dècades, la societat francesa havia acumulat tensions que estaven a punt d’explotar:

• Una societat injusta: La societat estamental era una gran injustícia. La burgesia, formada per comerciants, banquers i advocats, tenia cada cop més poder econòmic i formació, però estava exclosa del poder polític i havia de pagar impostos. Els pagesos i les classes populars de les ciutats vivien ofegats pels impostos i la misèria.
• Una economia en crisi: A la dècada de 1780, una sèrie de males collites van provocar l’escassetat de blat. Com a conseqüència, el preu del pa, l’aliment bàsic del poble, es va disparar. La fam i la desesperació es van estendre per tot el país.
• Les noves idees: Les idees de la Il·lustració, que defensaven la llibertat, la igualtat i que el poder havia de residir en el poble (sobirania nacional), s’havien difós entre la burgesia i oferien una alternativa a l’Antic Règim.

La Guspira: Un Rei sense Diners

La causa directa que va fer esclatar la Revolució va ser la fallida de l’Estat. El rei Lluís XVI estava completament arruïnat per culpa de les despeses enormes de la luxosa cort de Versalles i el cost de les guerres constants, com l’ajuda a la independència dels Estats Units. El problema principal era que els més rics (noblesa i clergat) no pagaven impostos.

Els ministres del rei van veure clara la solució: els privilegiats havien de començar a pagar. Però aquests s’hi van negar en rodó. Van argumentar que només els Estats Generals —una antiga assemblea medieval on es reunien els tres estaments— podien aprovar nous impostos.

El Punt de no Retorn: La Convocatòria dels Estats Generals

Forçat per la “revolta dels privilegiats”, el rei va convocar els Estats Generals a Versalles el maig de 1789. Es van redactar els “Quaderns de Queixes” amb les demandes de cada estament. De seguida, però, va sorgir el conflicte clau: el sistema de votació.

La noblesa i el clergat volien votar per estament (un vot per a cada grup), la qual cosa els assegurava guanyar sempre 2 a 1. El Tercer Estat, que representava el 97% de la població, exigia el vot per cap (un vot per persona). La negativa del rei i dels privilegiats a acceptar-ho va ser la guspira final. El Tercer Estat va entendre que, si volia canviar les coses, hauria de trencar les regles del joc.

VÍDEO. Robespierre i Maria Antonieta. 

L’any 1789 va començar a Versalles amb l’obertura dels Estats Generals, però la discussió sobre el sistema de votació va bloquejar qualsevol avanç. El Tercer Estat, cansat d’esperar, va decidir passar a l’acció. En només tres mesos, una sèrie d’actes revolucionaris van enderrocar per la força els pilars de l’Antic Règim. Aquesta triple revolució —política, urbana i pagesa— va ser el veritable inici d’una nova era.

IMATGE. Jurament del joc de pilota.

La Revolució Política: El Jurament del Joc de Pilota

Davant la negativa del rei i els privilegiats a acceptar el vot per cap, els diputats del Tercer Estat van fer un pas decisiu. El juny de 1789, es van proclamar Assemblea Nacional, declarant que ells eren els únics i veritables representants de la nació francesa.

El rei va reaccionar tancant-los la sala de reunions. Llavors, els diputats es van traslladar a una sala propera, utilitzada per jugar a pilota (el Jeu de Paume). Allà van protagonitzar un dels moments més famosos de la Revolució: el Jurament del Joc de Pilota. Van jurar solemnement no separar-se fins a haver redactat una Constitució per a França. Aquest va ser un acte de desobediència total al rei, el naixement d’un nou poder basat en la voluntat del poble.

La Revolució Urbana: La Presa de la Bastilla

Mentre els polítics debatien a Versalles, el poble de París passava gana i por. El preu del pa era altíssim i els rumors deien que el rei estava concentrant tropes per atacar la ciutat. El 14 de juliol de 1789, una multitud de parisencs, buscant armes per defensar-se, va assaltar la presó de la Bastilla.

Aquesta antiga fortalesa era el símbol de l’absolutisme i la tirania del rei. La seva caiguda va ser una victòria simbòlica enorme. Demostrava que el poder del rei no era invencible i que el poble de París estava disposat a lluitar per la revolució. Aquesta data es va convertir en el gran símbol de la fi de l’Antic Règim.

La Revolució Pagesa: La Gran Por

L’onada revolucionària es va estendre ràpidament al camp. Durant les setmanes següents, una onada de pànic col·lectiu, coneguda com la Gran Por (Grande Peur), es va apoderar dels pagesos, que temien atacs dels nobles.

Aquesta por es va transformar ràpidament en una revolta contra els senyors feudals. Els pagesos van assaltar castells i monestirs i van cremar els registres on constaven els impostos i les obligacions que havien de pagar. Per aturar el caos, l’Assemblea Nacional va prendre una decisió històrica la nit del 4 d’agost de 1789: va decretar l’abolició del feudalisme, posant fi als privilegis de la noblesa i el clergat i a les obligacions dels pagesos.

En un sol estiu, l’Antic Règim havia estat destruït.

VÍDEO. Resum Revolució Francesa. 

Un cop enderrocat l’Antic Règim, l’Assemblea Nacional es va posar a treballar per construir una nova França. Però el camí no seria fàcil. La Revolució va passar per diferents etapes, cada una més intensa que l’anterior. Primer van intentar crear una monarquia amb poders limitats, però la traïció del rei i la guerra amb altres països europeus van portar a l’etapa més radical: la República i el Terror.

IMATGE. La monarquia constitucional.

La Monarquia Constitucional (1789-1791)

L’Assemblea Nacional va prendre dues grans decisions per canviar França:

1. La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (1789): Inspirada en la Il·lustració, aquest document proclamava que tots els homes neixen lliures i iguals en drets. Reconeixia llibertats fonamentals com la d’opinió i de premsa, i afirmava que el poder resideix en la nació (sobirania nacional).
2. La Constitució de 1791: Va ser la primera constitució de França. Establia una monarquia constitucional amb separació de poders: el rei tenia el poder executiu, però l’Assemblea feia les lleis. Tanmateix, no era una democràcia plena: només els homes amb un cert nivell de riquesa podien votar (sufragi censatari).

Aquest intent de monarquia moderada va fracassar quan el rei, Lluís XVI, que mai va acceptar la pèrdua del seu poder absolut, va intentar fugir del país el juny de 1791. Va ser capturat a Varennes, i la seva fugida va demostrar al poble que no es podia confiar en ell.

La República i la Guerra (1792-1794)

La traïció del rei i l’amenaça de les monarquies absolutistes europees (Àustria i Prússia), que volien envair França per aturar la Revolució, van radicalitzar la situació.

L’agost de 1792, els sectors més revolucionaris de París, els sans-culottes, van assaltar el palau reial de les Tulleries. L’Assemblea va empresonar el rei i va convocar unes noves eleccions, aquest cop per sufragi universal masculí, per crear una nova assemblea, la Convenció Nacional.

El primer que va fer la Convenció va ser abolir la monarquia i proclamar la República el setembre de 1792. Poc després, Lluís XVI va ser jutjat per traïció, condemnat i executat a la guillotina el gener de 1793. La seva mort va provocar la guerra de tota Europa contra França.

El Terror: Salvar la Revolució a qualsevol preu

Amb França envaïda per exèrcits estrangers i amb revoltes internes, els jacobins, el grup més radical liderat per Robespierre, van prendre el poder. Per salvar la República, van instaurar un govern d’excepció conegut com el Terror.

Es va crear un Comitè de Salvació Pública que va concentrar tot el poder. Es va aprovar la Llei de Sospitosos, que permetia detenir i executar sense un judici just a qualsevol persona considerada enemiga de la Revolució. Milers de persones van ser guillotinades. Tot i que va ser una dictadura molt violenta, el govern jacobí també va prendre mesures socials a favor del poble, com el control dels preus dels aliments.

Finalment, quan les victòries militars van allunyar el perill d’invasió, la pròpia Revolució es va cansar de la violència. El juliol de 1794, Robespierre va ser detingut i executat. El Terror havia acabat.

VÍDEO. Barbados, de monarquía a república. 

La fugida del rei va trencar la confiança del poble i va demostrar que la monarquia no era compatible amb la Revolució. A més, les monarquies absolutistes d’Europa (Àustria i Prússia) es preparaven per envair França i restaurar l’absolutisme per por que les idees revolucionàries s’escampessin. Amb la pàtria en perill, la Revolució es va radicalitzar per sobreviure, donant pas a l’etapa més violenta i alhora més democràtica: la República.

IMATGE. L’execució de Maria Antonieta. 

La Fi de la Monarquia i la Proclamació de la República

L’estiu de 1792, la guerra contra Àustria anava malament i l’exèrcit enemic s’acostava a París. El poble parisenc, convençut que Lluís XVI conspirava amb l’enemic, es va aixecar en armes. Liderats pels sans-culottes (els revolucionaris de les classes populars), van assaltar el Palau de les Tulleries, la residència del rei.

Davant d’aquesta pressió popular, l’Assemblea va prendre una decisió dràstica: va empresonar el rei i va convocar noves eleccions. Per primer cop, es va establir el sufragi universal masculí (tots els homes podien votar). La nova assemblea, anomenada Convenció Nacional, va prendre la seva primera gran decisió el 21 de setembre de 1792: abolir la monarquia i proclamar la República.

Pocs mesos després, Lluís XVI va ser jutjat per traïció, condemnat i executat a la guillotina el gener de 1793. La seva mort va simbolitzar la ruptura total amb l’Antic Règim i va provocar que totes les monarquies europees declaressin la guerra a França.

El Terror: Salvar la Revolució a qualsevol preu

La situació el 1793 era desesperada. França estava envaïda per exèrcits estrangers per totes les seves fronteres i, a l’interior, hi havia revoltes contrarevolucionàries. Per fer front a aquesta crisi extrema, el grup més radical de la Convenció, els jacobins, liderats per Maximilien de Robespierre, van prendre el poder.

Per salvar la República, van instaurar un govern d’excepció anomenat el Terror. Van crear un Comitè de Salvació Pública que va concentrar tot el poder i va prendre mesures dràstiques. La més coneguda va ser la Llei de Sospitosos, que permetia detenir i executar sense un judici just a qualsevol persona considerada enemiga de la Revolució. Robespierre ho justificava amb paraules contundents:

Font Primària: Discurs de Robespierre (1794) “El terror no és una altra cosa que la justícia ràpida, severa, inflexible; és, doncs, una emanació de la virtut.”

Durant aquest període, milers de persones van ser guillotinades. Va ser una dictadura terrible, però al mateix temps, el govern jacobí va ser el primer a prendre mesures socials a favor del poble, com el control dels preus dels aliments o l’educació primària obligatòria.

La Caiguda de Robespierre

Un cop els exèrcits francesos van començar a guanyar batalles i el perill d’invasió va disminuir, la violència del Terror va semblar cada cop més injustificada. La por i el cansament es van estendre entre la població i els propis diputats de la Convenció. El juliol de 1794, els enemics de Robespierre van organitzar un cop d’estat. Va ser detingut i, irònicament, executat a la guillotina. El Terror havia acabat, i amb ell, l’etapa més radical de la Revolució.

VÍDEO. Notícia del cop d’estat de Xile.  

Després de la violència del Terror, França estava esgotada. El govern que va venir després, el Directori, era feble i corrupte. Enmig d’aquesta inestabilitat, la gent anhelava un líder fort que portés ordre i pau, però sense tornar a l’absolutisme. Aquest líder va ser un jove i brillant general que s’havia fet famós per les seves victòries militars: Napoleó Bonaparte. Napoleó és una de les figures més contradictòries de la història: va posar fi a la Revolució tal com es coneixia, però alhora va ser qui en va consolidar i va expandir els principis més importants per tot Europa.

IMATGE. Coronació de Napoleó.

L’Ascens al Poder: De General a Emperador

Aprofitant la seva enorme popularitat i la debilitat del govern, Napoleó va fer un cop d’Estat l’any 1799. Va instaurar un nou règim anomenat Consolat, on ell, com a Primer Cònsol, tenia tot el poder. Tot i que deia que governava en nom de la República, en realitat estava construint un poder personal i autoritari.

El seu poder va créixer tant que, l’any 1804, va decidir coronar-se a si mateix Emperador dels Francesos. Aquest acte, realitzat a la catedral de Notre-Dame de París, simbolitzava el naixement d’un nou imperi. La República havia mort, però els principis de la Revolució serien transformats per l’emperador.

Les Grans Reformes: Consolidant la Revolució

L’obra més important de Napoleó no van ser les seves batalles, sinó la creació d’un Estat modern i eficient que va posar en ordre França i va consolidar els canvis de la Revolució. Les seves reformes principals van ser:

• El Codi Civil (1804): Va crear un únic llibre de lleis per a tota França, que posava fi als privilegis de l’Antic Règim. Aquest codi garantia la igualtat de tots els ciutadans davant la llei, la llibertat individual i el dret a la propietat privada. Va ser tan influent que molts països el van copiar.

Font Secundària: L’historiador Jean Tulard sobre el Codi Civil “Amb el Codi Civil, Napoleó va assegurar que els grans principis de 1789 —igualtat, llibertat, propietat— es convertissin en la base de la nova societat. Va ser la seva victòria més duradora.”

• Centralització de l’Estat: Per assegurar que les seves ordres s’obeïen a tot el país, va crear la figura dels prefectes, representants del govern a cada província (departament).
• Creació del Banc de França i d’una nova moneda, el franc, per estabilitzar l’economia.
• Foment de l’educació pública amb la creació dels liceus (instituts).

L’Imperi i la Caiguda

Napoleó va somiar a unificar Europa sota el domini francès. Amb el seu poderós exèrcit, va conquerir gran part del continent. A mesura que envaïa països, hi abolia el feudalisme i hi introduïa les lleis del Codi Civil. Però el seu domini va despertar la resistència dels pobles conquerits (com a Espanya) i l’oposició de la resta de potències, especialment la Gran Bretanya. El seu gran error va ser l’intent d’envair Rússia el 1812, que va acabar en un desastre. Finalment, va ser derrotat a la batalla de Waterloo (1815) i desterrat a l’illa de Santa Helena, on va morir. Napoleó havia estat vençut, però les seves reformes i les idees revolucionàries que va escampar ja havien canviat Europa per sempre.

VÍDEO. Batalla d’Austerlitz. 

Amb la derrota definitiva de Napoleó a Waterloo (1815), els reis absolutistes d’Europa van respirar alleujats. El seu objectiu era clar: fer com si la Revolució Francesa no hagués passat mai i restaurar l’Antic Règim. Aquest període s’anomena la Restauració. Però les idees de llibertat i de drets dels ciutadans ja havien arrelat amb força, especialment entre la burgesia. La primera meitat del segle XIX serà l’escenari d’una lluita constant entre les forces de l’absolutisme i les del liberalisme.

IMATGE. Illa de Santa Helena.

La Restauració: L’Intent de Tornar al Passat

Les potències que van vèncer Napoleó (Àustria, Prússia, Rússia i Gran Bretanya) es van reunir al Congrés de Viena (1815) per reorganitzar Europa. Els seus objectius eren:

• Restaurar els reis absolutistes que Napoleó havia fet fora dels seus trons.
• Redibuixar el mapa d’Europa per controlar França i garantir l’equilibri de poder, sense tenir en compte els desitjos dels pobles.

Per defensar aquest nou ordre, els monarques absolutistes d’Àustria, Prússia i Rússia van crear la Santa Aliança, un pacte militar per ajudar-se mútuament i esclafar qualsevol intent de revolució liberal a Europa.

El Poble Lluita: Les Onades Revolucionàries

La burgesia i el poble no van acceptar aquest retorn a l’absolutisme. La seva resposta van ser tres grans onades revolucionàries que van sacsejar tot el continent.

• Les Revolucions de 1820: Van esclatar sobretot al sud d’Europa (Espanya, Portugal, Itàlia) i van ser liderades per militars liberals. La majoria van ser reprimides per la Santa Aliança, però la llavor de la llibertat ja estava plantada.
• Les Revolucions de 1830: Aquesta onada va ser molt més forta. Va començar a França, on el poble va enderrocar el rei absolutista i va instaurar una monarquia constitucional liberal. Aquesta revolució, simbolitzada en el famós quadre “La Llibertat guiant el poble”, va triomfar i el seu exemple es va estendre. Bèlgica, per exemple, va aconseguir la seva independència.

Font Secundària: L’historiador Eric Hobsbawm sobre 1830 “La Revolució de 1830 va marcar la derrota definitiva de l’aristocràcia a l’Europa Occidental. El poder va passar dels nobles a la ‘gran burgesia’ de banquers i industrials.”

• Les Revolucions de 1848, “La Primavera dels Pobles”: Va ser l’onada revolucionària més gran de totes. A més de les idees liberals, van aparèixer amb força dues noves reivindicacions: la democràcia (es demanava el sufragi universal masculí, que tots els homes poguessin votar) i el nacionalisme (molts pobles com els italians, alemanys o hongaresos van lluitar per tenir el seu propi estat). Tot i que la majoria d’aquestes revolucions van ser derrotades, van deixar clar que l’Antic Règim havia mort per sempre.

VÍDEO. Batalla Waterloo.