Juan José Vergara va publicar el 2016 i 2018 dos llibres que, des del meu punt de vista, em van resultar genials; Narrar el aprendizaje i Aprendo porque quiero. Dos dels llibres més animadors que he llegit pel que fa al món de l’educació. El de Narrar el aprendizaje em va interessar més que l’altre per la incorporació de la creació literària en el procés d’aprenentatge com element motivador. Ara, el 2021, ha publicat un nou llibre; Un aula, un proyecto, que agafa idees dels altres dos llibres i és centra la perspectiva pràctica de l’aprenentatge basat en projectes en l’educació actual.
L’aprenentatge basat en projectes (ABP) no és una novetat del sistema educatiu i ja porta anys publicitant-se en els centres com una revolució que ha de millorar el procés d’aprenentatge. Vergara busca desmitificar aquest sistema, sobretot explicant-nos el que no ha de ser. Hi ha molta reflexió sobre què és un ABP, què ha d’implicar i de quina manera l’alumnat n’ha de ser el protagonista. L’ABP no és la solució per a les escoles però segurament forma part de l’equació, sempre i quan s’apliqui correctament.
El punt de partida de l’ABP ha de ser el propi interès de l’alumnat. Però aquí hem de trobar un equilibri i una manera de vincular l’interès amb el programa de continguts. Aquest punt, en l’etapa de primària, crec que es pot resoldre més fàcilment, ja que hi ha més flexibilitat i és un mateix docent el que fa diverses assignatures. En el cas de la secundària dependrà molt de la capacitat del docent de reconèixer un punt d’interès de l’alumnat. En el meu cas, aquest curs passat, vam estar treballant un projecte relacionat amb el món del reciclatge a l’assignatura de Geografia i Història. Realment no tenia previst treballar aquest punt a través d’un plantejament ABP però als alumnes els va interessar molt el tema. El punt de partida va ser un vídeo sobre el Mar de plàstic i partir d’aquest punt vam investigar quin era l’origen i com podiem millorar el reciclatge a l’escola.
Què s’ha de tenir present en el ABP? Aprendre és un acte intencional, només el què respongui a la nacessitat dels alumnes serà un aprentatge real, aprendre és una activitat que fem amb els altres, els continguts són instruments que faciliten l’aprentatge i l’avaluació és un moment que serveix per reflexionar sobre el què s’ha après.
VERGARA, Juan José
Segons Vergara l’ABP ha de suposar un canvi en el procés d’aprenentatge de l’alumnat. El punt de partida ha de ser l’interès de l’alumnat i hem d’aconseguir motivar-lo. Vergara també insisteix en que els temes de l’ABP no han de ser neutres, han de provocar una millora real del món en el qual l’alumnat es mou. Tot aquest plantejament implica el canvi de la funció del professorat, deixa d’estar al davant per estar al costat, i aquest punt em sembla molt important ja que és l’autèntica manera que l’alumne sigui el protagonista del seu procés d’aprenentatge. Al llibre de Vergara crec que falta algun exemple pràctic de projecte d’ABP que ens pugui servir de punt de partida. Però crec que justament l’autor vol evitar la creació d’un ABP canònic. L’ABP s’ha d’alimentar dels interessos puntuals d’un grup en un moment determinat i el seu ritme i estructura les ha d’anar modificant el professor en les diferents sessions observant els ritmes del grup.
Aquest llibre ens serveix per continuar avançant en el món de l’ABP i de l’educació. Hi ha reflexions molt interessants sobre els canvis que hem d’experimentar i qüestiona molt blocs històricament molt fixes com els continguts. I, el més important, és que el llibre anima el professorat a continuar investigant i aprofunditzant sobre noves maneres d’ensenyar.
