💡 Llegir no és Entendre: La Revolució Silenciosa de les Nostres Activitats

🤔 Diagnòstic: La Il·lusió de la Comprensió

Durant molt de temps, el meu disseny d’activitats partia d’un supòsit que ara sé que és erroni: que els alumnes, pel fet de saber llegir, sabien comprendre un text. El ritual a l’aula era sempre el mateix: explicava la teoria, els alumnes llegien els apunts del web i després responien unes preguntes. Però quan revisava les respostes, em trobava constantment amb el mateix patró: frases copiades literalment, respostes que no tenien a veure amb la pregunta i una incapacitat alarmant per connectar idees. Els meus alumnes no estaven processant el text; estaven escanejant a la caça de paraules clau. Les meves pròpies activitats fomentaven el “copiar i enganxar”.

⚠️ La Crua Realitat: PISA i la “Competència” Lectora

La realitat és que una cosa és la comprensió lectora (entendre el significat literal d’un text) i una altra de molt diferent és la competència lectora, que és el que avaluen informes com PISA. La competència lectora implica la capacitat de localitzar, avaluar, integrar i reflexionar sobre la informació. És una habilitat activa, no passiva. I aquesta habilitat no s’aprèn per art de màgia; s’ha d’ensenyar i practicar de manera explícita.

Vaig entendre que jo no només era professor d’història. Era, i soc, un professor de com llegir història. Aquest és el nucli del TILC (Tractament Integrat de Llengües i Continguts): la llengua i el contingut són inseparables. No puc ensenyar la Revolució Francesa si no ensenyo el llenguatge específic (vocabulari, estructures textuals) necessari per entendre-la.

🚀 El Gir Metodològic: El Nou Disseny d’Activitats

Aquesta revelació m’ha obligat a redissenyar des de zero el banc d’activitats d’ideorum. L’objectiu ja no és “Què saps?”, sinó “Què has entès i què pots fer amb això?”. El canvi es veu clarament en l’evolució de les preguntes:

  • MODEL ANTIC (Copia-Enganxa):
    • “Quines van ser les causes de la Revolució Francesa?”
    • (Resultat: L’alumne localitza el subtítol “Causes” i copia la llista.)
  • NOU MODEL (Processament Actiu):
    • “Després de llegir el text sobre les causes de la Revolució Francesa, crea un mapa mental que les organitzi per categories (econòmiques, socials, ideològiques). Després, escull la que et sembla més determinant i justifica la teva elecció en un paràgraf.”
    • (Resultat: L’alumne ha de llegir, entendre, categoritzar, jerarquitzar i, finalment, crear un argument propi. Ha transformat la informació.)
  • MODEL ANTIC (Definició Buidada):
    • “Defineix ‘Sobirania Nacional’.”
    • (Resultat: L’alumne busca la frase exacta al text.)
  • NOU MODEL (Aplicació del Concepte):
    • “Explica amb les teves paraules què significa ‘Sobirania Nacional’. Després, compara aquest concepte amb la idea de ‘Sobirania Reial’ que defensava Lluís XV. Per què són totalment oposats?”
    • (Resultat: L’alumne ha de definir, però també contrastar i sintetitzar, demostrant una comprensió relacional.)

L’Objectiu Final: Lectors Competents, no Repetidors d’Informació

Aquest nou enfocament posa la comprensió del text al centre absolut de l’activitat. Les activitats ja no són un complement a la teoria; són l’eina principal per construir-la. Són activitats que obliguen a subratllar, a fer esquemes, a reescriure amb paraules pròpies, a comparar i a opinar amb fonament. Són, en definitiva, un entrenament explícit de la competència lectora aplicada a les ciències socials. Perquè en un món saturat d’informació, la nostra tasca més urgent no és donar més contingut, sinó donar les eines per desxifrar-lo, entendre’l i qüestionar-lo. La batalla pel pensament crític es guanya, o es perd, en la profunditat de la nostra lectura.

Author avatar
Jordi Vinyals
Professor de geografia i història. Llicenciat en Història a l'UB i Màster d'estudis xinesos a l'UPF he treballat de professor des del 2014. Actualment, imparteixo les assignatures de Geografia i Història a l'ESO i HMC al Batxillerat.
Aquest lloc utilitza galetes per millorar l'experiència d'usuari.