#GEO · 2n BAT
Geografia
L'organització del territori i els grans reptes socioambientals.
📖 Presentació del curs
Geografia de Batxillerat ofereix una anàlisi rigorosa de l'espai físic i humà en què vivim. Estudiem la diversitat física d'Espanya i Catalunya (relleu, hidrografia, climes i biogeografia), les xarxes urbanes, les dinàmiques industrials i agrícoles, i els corrents demogràfics de població i migració. Tanquem abordant les polítiques de cohesió territorial i de transició ecològica necessàries enfront del canvi climàtic.
🧭 Eixos pedagògics del curs
-
Espai i Paisatges
Interpretar i cartografiar els grans dominis naturals i paisatgístics peninsulars i mediterranis.
-
Sistemes Urbans
Analitzar el funcionament intern de les ciutats, l'especulació, les infraestructures i l'eix metropolità català.
-
Equilibris Territorials
Avaluar les fractures demogràfiques, el despoblament de l'Espanya interior i el paper crucial de les vegueries i comarques.
Mapa complet de l'assignatura
9 Càpsules · 90 SessionsESPANYA I CATALUNYA EN UN MÓN GLOBALITZAT
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
Què és la Geografia i com es treballa
La Geografia com a ciència del territori. Escales d'anàlisi (local, regional, estatal, supranacional, global). Les eines del geògraf: cartografia, estadística, treball de camp, SIG. Presentació del format PAU: 4 exercicis × comentari de fonts.
Tècnica de comentari I — el mapa temàtic
Tipologia de mapes (físics, polítics, temàtics). Mapes coroplètics, d'isolínies, de símbols proporcionals, de fluxos. Llegir la llegenda, la font, l'escala. Estructura del comentari: descripció, anàlisi, interpretació, conclusió. Exercici pràctic amb mapa polític d'Europa.
La posició geogràfica d'Espanya i Catalunya
Coordenades. La cruïlla entre Europa i Àfrica, entre l'Atlàntic i la Mediterrània. Conseqüències climàtiques, biogeogràfiques i geopolítiques. Espanya com a perifèria europea i centre mediterrani.
La globalització econòmica
Definició: integració dels mercats, deslocalització, capital financer, cadenes de subministrament globals. Avantatges i contradiccions. Espanya i Catalunya com a economies obertes. El paper de les multinacionals (Inditex, Mercadona, Grifols, CaixaBank).
La Unió Europea com a marc
De la CECA (1951) al Tractat de Lisboa (2007). Institucions: Consell, Comissió, Parlament, BCE, Tribunal de Justícia. Polítiques europees rellevants: PAC, política regional (fons FEDER), Erasmus. L'Espai Schengen i la zona euro.
Espanya a la UE
Ingrés a la CEE (1986) i transformació econòmica. Fons rebuts vs. aportacions. Convergència amb la UE. La crisi de 2008 i les polítiques d'austeritat. Espanya com a frontera sud de la UE.
Organismes internacionals
ONU i agències (UNESCO, OMS, FAO, ACNUR). OTAN: bases nord-americanes a Espanya (Rota, Morón). FMI, Banc Mundial, OMC. G-7, G-20. La diplomàcia espanyola: Iberoamèrica, món àrab.
Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)
L'Agenda 2030 de l'ONU. Els 17 ODS com a marc d'anàlisi geogràfica. Aplicació a l'espai català i espanyol. ODS clau: 7 (energia), 11 (ciutats sostenibles), 13 (acció pel clima), 15 (vida terrestre).
Tècnica de comentari II — comentari guiat integral
Exercici pràctic complet: comentari d'un text periodístic sobre Espanya, UE i globalització. Aplicació de l'estructura PAU: descripció + 4 preguntes. Vocabulari clau: globalització, deslocalització, multilateralisme, soft power, ODS.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
EL RELLEU PENINSULAR I CATALÀ
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
L'evolució geològica de la Península
Eres geològiques. El sòcol hercinià, els plegaments alpins (Pirineus, Bètiques), la sedimentació terciària (depressions de l'Ebre i del Guadalquivir), el vulcanisme quaternari (Garrotxa, Camp de Calatrava). Per què tenim el relleu que tenim.
La Meseta i el seu rebord
El nucli vertebrador peninsular. Submeseta Nord (Conca del Duero) i Submeseta Sud (Conques del Tajo i Guadiana). Sistema Central, Montes de Toledo, Massís Galaicolleonès, Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric, Sierra Morena.
Depressions exteriors i serralades perifèriques
Depressió de l'Ebre i Depressió del Guadalquivir com a fosses prealpines. Pirineus (axial i prepirineu) i Monts Bascos. Serralades Bètiques (Penibètica, Subbètica, Prebètica). Mulhacén com a sostre peninsular.
Les illes Balears i Canàries
Balears com a prolongació de les Bètiques i Costaner Català. Estructura geològica i relleu de Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera. Canàries com a arxipèlag volcànic atlàntic. La Palma 2021 com a recordatori del vulcanisme actiu.
Les costes peninsulars
Morfologia litoral comparada. Ries gallegues. Penya-segats cantàbrics. Costes mediterrànies: deltes (Ebre, Llobregat), albuferes (València), platges sorrenques. Costes del Cadis: parc de Doñana. 8.000 km de costa com a recurs i com a vulnerabilitat.
El relleu de Catalunya: Pirineu i Prepirineu
Estructura geològica pirinenca. Vessants nord i sud. Cims (Aneto, Pica d'Estats) i valls principals (Aran, Pallars, Cerdanya, Berguedà). Glacialisme i paisatge alpí. Aigüestortes i el Parc Nacional.
El relleu de Catalunya: Depressió Central i Sistema Mediterrani
Plana de Lleida. Conques sedimentàries. Serralades Litoral i Prelitoral. Massís de Garraf, Montserrat, Montseny, Ports de Beseit. El Camp de Tarragona i la seva singularitat geomorfològica.
La costa catalana i el delta de l'Ebre
De la Costa Brava a la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre. Morfologia, ocupació històrica, pressió actual. El delta de l'Ebre com a unitat singular: sedimentació, regressió, subsidència. La costa de Reus: Salou, Cambrils, Hospitalet de l'Infant.
Tècnica de comentari III — el mapa físic i el perfil topogràfic
Lectura de mapes de relleu. Interpretació de corbes de nivell. Dibuix d'un perfil topogràfic. Exercici PAU pràctic: comentari d'un mapa de relleu de Catalunya o Espanya amb les 4 preguntes habituals.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
CLIMA, AIGÜES I PAISATGES NATURALS
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
Factors i elements del clima
Latitud, altitud, continentalitat, corrents marins. Circulació atmosfèrica (jet stream, anticicló de les Açores, front polar). Elements: temperatura, precipitació, pressió, vent. Variables del clima vs. variables del temps.
Els dominis climàtics d'Espanya
Clima oceànic (cornisa cantàbrica), mediterrani costaner i continentalitzat, subtropical canari, de muntanya. Característiques de cada domini: pluviometria, temperatures, amplitud tèrmica.
El clima de Catalunya
Diversitat climàtica en un territori petit. Del mediterrani litoral al d'alta muntanya pirinenca, passant pel mediterrani continental. Climograma de Barcelona vs. de Reus vs. de la Vall d'Aran.
La xarxa hidrogràfica espanyola
Vessants cantàbrica, atlàntica i mediterrània. Curs, cabal i règim fluvial (nival, pluvial, mixt). Grans rius peninsulars: Ebre, Duero, Tajo, Guadalquivir, Guadiana. Conques internes vs. interconques.
Les aigües a Catalunya
Conques internes (Ter, Llobregat, Muga, Tordera) vs. conca de l'Ebre. Embassaments, transvasaments, abastament a Barcelona i Tarragona. La crisi de l'aigua de 2023-2024 i les seves causes.
Vegetació i regions biogeogràfiques
Regió Eurosiberiana (bosc caducifoli atlàntic), Mediterrània (perennifoli, màquia, garriga), Macaronèsica (endemismes canaris). Concepte de clímax vegetal. La vegetació de muntanya a Catalunya.
Paisatges, espais protegits i biodiversitat
Diversitat paisatgística. Xarxa de Parcs Nacionals i Naturals: Aigüestortes, Cap de Creus, Delta de l'Ebre, Montseny, Garrotxa, Ports de Beseit. La Xarxa Natura 2000. Patrimoni paisatgístic català (Observatori del Paisatge).
Riscos i emergència climàtica
Inundacions i DANA al llevant. Sequeres cròniques i onades de calor. Sismicitat al sud peninsular. Vulcanisme canari. Incendis forestals com a fenomen estructural. L'escalfament global com a accelerador de fenòmens extrems. Desertificació al sud-est ibèric.
Tècnica de comentari IV — el climograma
Com es llegeix i s'identifica un climograma. Càlcul d'índexs (ITP, amplitud tèrmica, sequera estival). Identificació de dominis climàtics a partir de climogrames. Exercici PAU pràctic: dos climogrames per comparar i comentar.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
LA POBLACIÓ
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
Les fonts demogràfiques
Cens, Padró Municipal, Registre Civil, Enquesta de Població Activa, INE, Idescat. Indicadors: taxa de natalitat, mortalitat, mortalitat infantil, esperança de vida, creixement vegetatiu, ISF.
La transició demogràfica
Els tres règims demogràfics: antic, transició, modern. Aplicació al cas espanyol i català: transició tardana (1900-1980) i ràpida. Comparativa internacional. La transició demogràfica avançada o "segona transició".
La piràmide de població
Estructura per edat i sexe. Tipologies (expansiva, estable, regressiva, en bulb). Lectura crítica de piràmides. Aplicació a casos: piràmide d'Espanya, de Catalunya, de Reus, de la Terra Alta, del Maresme.
L'envelliment i la baixa natalitat
El col·lapse de la natalitat espanyola i catalana. Causes (econòmiques, culturals, laborals, gènere). Envelliment poblacional sever. Conseqüències sobre pensions, sanitat, mercat laboral. El repte del relleu generacional.
Migracions interiors històriques
L'èxode rural massiu (1950-1970). Origen (Andalusia, Extremadura, Castella) i destinació (Catalunya, Madrid, País Basc, llevant). Despoblament del camp. Naixement de suburbis. La identitat catalana posada a prova.
La immigració al s
XXI. Espanya com a país receptor (1995-2008). Orígens (Magrib, Llatinoamèrica, Europa de l'Est, Àsia, Àfrica subsahariana). Distribució territorial. Ocupació sectorial. Conseqüències demogràfiques (rejoveniment, increment de la natalitat).
Distribució espacial de la població a Espanya
La dicotomia territorial: densificació del litoral i Madrid vs. buits demogràfics interiors. L'"Espanya buidada" com a fenomen estructural. Mapes coroplètics per municipis. Causes i conseqüències.
La població de Catalunya
El pes de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Distribució territorial: eix metropolità, corones, zones interiors. Comarques amb pèrdua demogràfica (Pallars, Ribagorça, Terra Alta, Priorat interior). Camp de Tarragona com a àrea de creixement.
Tècnica de comentari V — piràmide i taula demogràfica
Lectura sistemàtica d'una piràmide de població. Identificació de fets històrics a la piràmide (Guerra Civil, èxode rural, baby boom, crisi natalitat). Comentari de taules estadístiques amb indicadors demogràfics. Exercici PAU pràctic.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
LA CIUTAT I EL SISTEMA URBÀ
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El procés d'urbanització
Criteris estadístics per definir "ciutat" (a Espanya, més de 10.000 habitants). La ciutat preindustrial, industrial i postindustrial. Tendències globals d'urbanització. Espanya com a país altament urbanitzat.
Morfologia urbana
Plànol irregular (centres històrics medievals), ortogonal (eixamples del s. XIX, ciutats colonials), radiocèntric. Influència de la topografia, la història i la planificació en la forma. Tipologies edificatòries.
Estructura interna de la ciutat
Centre històric (CBD), eixample burgès, ciutat-jardí, barri obrer, perifèria residencial, polígons industrials, parcs comercials. Diferents usos del sòl. La renda del sòl com a determinant.
El centre històric: rehabilitació, gentrificació, turistificació
Casos: Barri Gòtic de Barcelona, Albayzín de Granada, casc antic de Reus, Born de Palma. Conservació del patrimoni vs. pressió immobiliària. Pisos turístics i la transformació dels centres.
L'habitatge i les seves contradiccions
Crisi de l'habitatge a Catalunya i Espanya. Preus de lloguer i de compra. Bombolla immobiliària de 2008. Gentrificació. Desnonaments i PAH. Ocupacions. Polítiques públiques: lloguer social, regulació de preus, pisos turístics.
El sistema urbà espanyol i català
Jerarquia de ciutats: metròpolis nacionals (Madrid, Barcelona), regionals (Sevilla, València, Bilbao, Saragossa), ciutats mitjanes. Macrocefàlia barcelonesa. Xarxa de ciutats intermèdies catalanes (Girona, Lleida, Tarragona, Manresa, Reus, Vic).
Àrees metropolitanes i conurbacions
Conurbacions, àrees metropolitanes, megalòpolis. L'Eix Mediterrani. L'Àrea Metropolitana de Barcelona. L'aglomeració del Camp de Tarragona (Tarragona-Reus-Salou-Cambrils). La gestió metropolitana.
Problemes i futur de les ciutats
Trànsit, contaminació atmosfèrica, exclusió social, encariment del sòl, escassetat d'aigua. Urbanisme sostenible. Smart cities. La superilla de Barcelona. L'agenda urbana com a marc d'actuació.
Tècnica de comentari VI — el plànol urbà
Anàlisi morfològica d'un plànol urbà. Identificació del centre històric, eixample, perifèria. Comparació entre plànols. Exercici PAU pràctic: comentari de plànol urbà amb identificació d'estructura interna i evolució.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
EL SECTOR PRIMARI I L'ESPAI RURAL
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
Condicionants de l'espai agrari
Factors físics (clima, relleu, sòl) i factors humans (latifundi andalús, minifundi gallec, mitjana propietat castellana). L'herència històrica de la propietat. Estructura de la població activa agrària.
La Política Agrària Comuna (PAC)
Origen (1962) i evolució. Quotes, subvencions directes, reestructuració, desenvolupament rural. Impacte sobre l'agricultura espanyola i catalana. La nova PAC 2023-2027 i la transició ecològica.
Agricultura de secà i de regadiu
La trilogia mediterrània (blat, vinya, olivera). El regadiu intensiu: hortes mediterrànies, hivernacles d'Almeria (mar de plàstic). Cultius sota plàstic i el seu impacte ambiental. La revolució dels regadius moderns.
La ramaderia
De la ramaderia extensiva tradicional (pasturatge, transhumància) a l'estabulació intensiva industrial. El boom del sector porcí i avícola. Catalunya com a líder espanyol del porcí. Implicacions ambientals: purins, contaminació de nitrats.
L'explotació forestal i la pesca
Ús fuster de la franja nord. Incendis forestals com a fenomen estructural. La flota pesquera espanyola: esgotament de caladors, quotes europees, sobrepesca. Aqüicultura com a alternativa. Conflictes amb el Marroc.
Els paisatges agraris d'Espanya
L'Espanya humida (prats i pastures), mediterrània d'interior (cerealística), litoral (hortes), Canàries (cultius tropicals). Diversitat productiva i vulnerabilitat al canvi climàtic.
El sector primari a Catalunya
L'agroindústria catalana. Sector carni porcí. Viticultura (DO Penedès, Priorat, Empordà, cava del Penedès). Regadiu de la plana de Lleida. Pesca a Tarragona i Girona. Avellana del Camp de Tarragona.
Sobirania alimentària i nous models
Agroecologia, productes de proximitat (km 0), agricultura ecològica certificada. Cadenes curtes de comercialització. Slow Food. L'auge dels productes ecològics. La importància de produir el que es menja.
Tècnica de comentari VII — mapa temàtic agrari
Comentari de mapes temàtics sobre paisatges agraris, cultius dominants, distribució ramadera. Exercici PAU pràctic amb dades de l'Idescat o INE sobre el sector primari.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
EL SECTOR SECUNDARI
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
Mineria i primeres matèries
El declivi i tancament de la mineria metàl·lica i del carbó a Espanya. La dependència exterior gairebé total de primeres matèries estratègiques. Terres rares i geopolítica de la tecnologia. Substitució per importacions.
Les fonts d'energia
El mix energètic espanyol. La hiperdependència de les importacions de petroli i gas natural. Gasoductes del Magrib, vaixells metaners, dependència energètica europea. La factura energètica com a problema estructural.
La transició energètica
Desplegament d'energies renovables: eòlica (terrestre i marina), solar fotovoltaica, hidroelèctrica, biomassa. El debat sobre les centrals nuclears (Ascó, Vandellòs II). Objectius de descarbonització 2030 i 2050.
Evolució històrica de la indústria espanyola
Desenvolupament perifèric inicial (Catalunya, País Basc), autarquisme franquista (INI), Pols de Desenvolupament, xoc de la crisi del petroli (1973). La fi del cicle desarrollista.
La reconversió industrial
Desmantellament dels sectors madurs (siderúrgia, construcció naval) als anys 80 com a peatge per entrar a la CEE. Conseqüències socials a les conques mineres i als ports. L'atur estructural i la desindustrialització.
Sectors industrials actuals
Motor econòmic espanyol: automoció (Seat, Renault, Stellantis), agroalimentari, químic-farmacèutic (Grifols, Almirall), béns d'equipament. Empreses líders i territoris especialitzats.
La indústria 4
0 i la nova revolució tecnològica. Automatització, robòtica, internet de les coses, IA aplicada a la producció. Impressió 3D. Transformació del treball industrial. Reptes laborals i formatius. La reindustrialització com a debat actual.
La indústria a Catalunya i el pol químic de Tarragona
Tradició tèxtil reconvertida. Sector de l'automoció (Martorell, Zona Franca). El pol químic i petroquímic de Tarragona com a un dels més grans del sud d'Europa. Riscos industrials i oportunitats. La química com a sector estratègic català.
Tècnica de comentari VIII — gràfic estadístic industrial
Lectura de gràfics de barres, de sectors, de sèries temporals aplicats a indústria i energia. Mix energètic en gràfic de sectors. Evolució del PIB industrial. Exercici PAU pràctic amb dades de l'INE o Idescat.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
EL SECTOR TERCIARI
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
La terciarització de l'economia
Causes del pes aclaparador del sector terciari en el PIB i l'ocupació (més del 75%). Heterogeneïtat dels serveis: públics, privats, banals, especialitzats, alts i baixos en valor afegit. La nova economia del coneixement.
El comerç interior i la transformació comercial
Declivi del petit comerç urbà. Perifèria de les grans superfícies. Reorganització dels barris comercials. Casos: Mercat del Ninot, Mercadona, La Roca Village. La crisi del centre comercial vs. el comerç de proximitat.
L'economia digital i les plataformes
Amazon, Glovo, Uber, Booking, Airbnb. El capitalisme de plataforma com a nova fase econòmica. Conseqüències laborals (riders, freelance) i fiscals. La concentració de Big Tech. Polítiques europees: DSA, DMA, RGPD.
El comerç exterior espanyol
Balança de Pagaments i Balança Comercial. Destinacions d'exportació (predomini UE). Dèficit energètic estructural. La Xina com a soci comercial creixent. La nova geopolítica del comerç global post-COVID.
El sistema de transports
Estructura radial heretada (origen borbònic, reforçada al s. XIX i al franquisme). Necessitat dels eixos transversals. El Corredor Mediterrani com a debat polític, no només tècnic. Carreteres, autopistes, ferrocarril convencional.
Transport ferroviari, aeri i marítim
Desplegament de l'AVE i el seu cost. Xarxa d'aeroports d'AENA (Barajas, Prat). Grans ports logístics: Algesires, València, Barcelona, Tarragona. La logística com a sector estratègic.
El model turístic espanyol
El turisme de masses de "Sol i Platja". Lideratge mundial (87 milions de turistes el 2019). Estacionalitat. Dependència de turoperadors. Cadenes hoteleres espanyoles (Meliá, RIU, Iberostar, NH).
Nous models turístics i impactes
Diversificació: turisme cultural, rural, de negocis, gastronòmic, esportiu. Impacte econòmic, demogràfic i ambiental. Turistificació i gentrificació turística. Casos: Barcelona (saturació), Salou, Costa Daurada. PortAventura i el model familiar.
Tècnica de comentari IX — taula estadística i text periodístic
Lectura sistemàtica d'una taula estadística complexa (Idescat, INE, Eurostat). Comentari de text periodístic sobre temes econòmics. Exercici PAU pràctic: comentari complet sobre turisme, comerç o transports.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL I REPTES DEL FUTUR
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
L'evolució territorial d'Espanya
De l'absolutisme borbònic a la divisió provincial de Javier de Burgos (1833). El centralisme i la Restauració. Els primers Estatuts de la Segona República. La ruptura franquista.
L'Estat de les Autonomies
Constitució de 1978. Les 17 Comunitats i 2 Ciutats Autònomes. Vies d'accés a l'autonomia (article 143 vs. 151). El repartiment competencial asimètric. El finançament autonòmic com a problema estructural.
Catalunya: institucions i autogovern
La Generalitat com a institució històrica i actual. Parlament, Govern, Presidència. Competències exclusives, compartides i executives. Estatut de 1979 i Estatut de 2006. Sentència del TC (2010) i conseqüències.
La divisió territorial de Catalunya
Municipis, comarques, vegueries, províncies. Tensions entre divisions. Llei de vegueries. Mancomunitats. Àrees metropolitanes. El cas de l'Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona.
Desequilibris territorials a Espanya
La fractura centre-perifèria. Desigualtats de renda, dotació d'infraestructures, dinamisme demogràfic. La "Espanya buidada" com a fenomen estructural i polític (Teruel Existe, España Vaciada).
La Catalunya buidada
Comarques amb pèrdua demogràfica greu: Pallars, Ribagorça, Terra Alta, Priorat interior. Causes, conseqüències, polítiques de retenció. Contrast amb l'eix metropolità. La taxa Tobin del despoblament.
L'emergència climàtica com a repte territorial
L'escalfament global a Espanya i Catalunya: sequera estructural, onades de calor, regressió litoral, biodiversitat. Polítiques climàtiques (Pla d'Adaptació de Catalunya). Transició ecològica i geopolítica de les renovables.
Reptes del territori post-COVID
La crisi de l'habitatge, l'envelliment, la pressió migratòria, la digitalització, la IA, el teletreball, la "ruralització" parcial post-pandèmia. Els reptes que la generació actual ha de gestionar.
Tècnica de comentari X — síntesi i preparació final
Repàs sistemàtic dels 10 tipus de fonts treballats durant el curs (mapes coroplètics, físics, polítics; climogrames; piràmides; taules; gràfics; plànols urbans; textos periodístics). Simulacre PAU complet amb 4 exercicis. Estratègia d'examen: distribució del temps, prioritats, errors freqüents.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.