ES POT VIURE AMB EL MÓN PARTIT EN DOS?

El 1946, Winston Churchill parla d'un «teló d'acer» que ha caigut sobre Europa. No és una metàfora buida: des d'aquell moment i durant quatre dècades i mitja, gairebé cada conflicte del planeta es llegeix a través d'una sola pregunta, alineat amb Washington o amb Moscou. La descolonització d'Àsia i d'Àfrica, els cops d'estat llatinoamericans, la construcció de l'Estat del Benestar europeu, fins i tot un conflicte tan local com el d'Israel i Palestina: tot passa, d'una manera o altra, pel filtre d'un món partit en dos blocs que es vigilen amb armes capaces d'acabar amb la civilització humana sencera.

Aquesta càpsula segueix el fil d'aquell món partit des de la formació dels blocs fins a la seva fi sobtada. Cap dels fronts que veuràs (Cuba, el Congo, Xile, Sud-àfrica, Berlín) decideix per si sol el resultat final, però tots junts expliquen per què un ordre que semblava permanent es podia esfondrar, finalment, en qüestió de mesos, entre 1989 i 1991.

La pregunta que dona nom a la càpsula («es pot viure amb el món partit en dos?») no té una resposta única. Sessió a sessió, veuràs com pobles sencers, des de Ghana fins a Polònia, van decidir fins on estaven disposats a arribar per no quedar-se simplement a un costat o a l'altre d'una línia que no havien triat, i com aquella tensió acaba trencant-se d'una manera que gairebé ningú no havia previst.