D'ON SURT LA RIQUESA I QUI SE LA QUEDA?

A Catalunya, l'any 2025, l'11,8% de les persones que treballen viuen en risc de pobresa. Tenen feina i no en tenen prou. Aquesta xifra no és una anomalia recent ni un accident d'una crisi concreta: és el resultat d'una manera d'organitzar la producció que té poc més de dos-cents anys i que va néixer amb la fàbrica.

Aquesta càpsula segueix el rastre de la riquesa des del moment en què la terra deixa de ser la font principal i el capital pren el relleu. La màquina de vapor va multiplicar el que Europa produïa; qui la feia anar dormia en una habitació compartida, en barris on l'edat mitjana de defunció era dotze anys més baixa que al camp. Entremig hi ha xifres d'època, lleis escrites pels qui en sortien perjudicats i gent que va tardar un quart de segle a aconseguir el dret d'ajuntar-se per parlar del seu sou.

La pregunta que dona nom a la càpsula, «d'on surt la riquesa i qui se la queda?», no es contesta amb una opinió. Es contesta amb quatre eines que aprendràs a fer servir: capital i treball, plusvàlua, productivitat i classe social, que depèn de qui és propietari dels mitjans de producció. Amb elles podràs llegir igual de bé un informe parlamentari del 1842 i un butlletí oficial del 2021, i veure que parlen del mateix problema.