#GiH2 · 2n ESO
Geografia i Història
Feudalismes, imperis i la conquesta del món modern.
📖 Presentació del curs
A segon d'ESO ens endinsem en els segles de transformació que van definir Europa i la Mediterrània. Analitzem la caiguda de Roma, la fragmentació dels regnes germànics i l'esplendor d'al-Àndalus. Descobrim com es governava en un castell medieval feudal, com les ciutats van renéixer al segle XII, i com el tancament de l'edat mitjana ens porta directament al Renaixement, als grans viatges transoceànics de l'Edat Moderna i al sorgiment de les monarquies absolutes.
🧭 Eixos pedagògics del curs
Feudalismes i Poder
Analitzar els sistemes de dependència personal, el paper de la terra i la distribució de la riquesa medieval.
Trobada de Cultures
Estudiar la Mediterrània com a pont de conflictes i col·laboració cultural entre l'Islam, Bizanci i la Cristiandat.
Globalització Moderna
Descobrir l'expansió oceànica, el colonialisme, el naixement de la ciència moderna i l'absolutisme polític.
Mapa complet de l'assignatura
9 Càpsules · 81 Sessions
Càpsula 1QUÈ PASSA QUAN CAU UN IMPERI?
QUÈ PASSA QUAN CAU UN IMPERI?
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
Les invasions germàniques
La pressió dels pobles bàrbars sobre les fronteres romanes (s. III-V). Visigots, vàndals, sueus, ostrogots. La caiguda de Roma (476) com a procés llarg, no com a moment puntual.
De la ciutat romana al món rural
El col·lapse demogràfic i urbà. Ruralització massiva d'Europa. Vida pagesa de subsistència. La fi de la circulació monetària i del comerç a llarga distància.
Els regnes germànics d'Occident
Visigots a Hispània, francs a la Gàl·lia, ostrogots a Itàlia, anglosaxons a Britània. Adaptació al dret romà i conversió al cristianisme. La síntesi germànica-romana.
El regne visigot d'Hispània
Capital a Toledo. Recared i la conversió al catolicisme (589). El Liber Iudiciorum com a codi legal. La fragilitat política i les lluites successòries.
L'Imperi Bizantí
La supervivència de Roma a Orient. Constantinoble com a pany estratègic entre Europa i Àsia. Justinià i el Codi de Lleis. Santa Sofia com a símbol del poder imperial.
L'Imperi Carolingi
Carlemany (768-814) i l'intent de reconstruir l'Imperi Romà d'Occident. Coronació papal el 800. La cort d'Aquisgrà i el renaixement carolingi.
Les Marques carolíngies i els futurs comtats catalans
Creació de territoris frontera per contenir l'Islam. La Marca Hispànica i els comtats d'Urgell, Cerdanya, Pallars, Empúries, Barcelona, Girona.
Les segones invasions
Segles IX-X. Víkings al nord, magiars a l'est, sarraïns al sud. Europa es tanca sobre si mateixa en un aïllament generalitzat.
L'art preromànic i els primers monestirs
Art visigot, asturià, mossàrab. El preromànic català: Sant Pere de Terrassa, Sant Quirze de Pedret. Ripoll i Sant Joan de les Abadesses com a primers monestirs catalans.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
Càpsula 2COM UNA RELIGIÓ VA CANVIAR EL MÓN?
COM UNA RELIGIÓ VA CANVIAR EL MÓN?
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
L'Aràbia preislàmica
Geografia del desert. Tribus beduïnes, oasis comercials, rutes caravaneres. La Meca com a centre religiós politeista. Tensions socials i religioses.
Mahoma i l'origen de l'Islam
Vida del profeta (570-632). La revelació de l'Alcorà. L'Hègira (622) com a inici del calendari islàmic. Els cinc pilars i el monoteisme.
L'expansió islàmica fulminant
Conquesta militar (s. VII-VIII). De Pèrsia a Hispània en menys de cent anys. Califes ortodoxos, omeies (Damasc) i abbàssides (Bagdad). La derrota de Poitiers (732).
La conquesta d'Hispània (711)
La descomposició del regne visigot. La batalla del Guadalete. La fulminant ocupació musulmana fins als Pirineus. L'arribada a Catalunya i les contramarques.
Emirat i califat de Còrdova
Emirat dependent, emirat independent (Abd-ar-Rahman I, 756), califat de Còrdova (929) amb Abd-ar-Rahman III. L'esplendor de la cort cordovesa.
La revolució agrària i urbana andalusina
Séquies, sénies, hortes. Nous cultius: arròs, cítrics, cotó, canya de sucre. Còrdova, Sevilla, Saragossa com a grans metròpolis europees del moment.
Convivència de tres cultures
Musulmans, cristians (mossàrabs) i jueus a al-Àndalus. La situació dels dimmis. L'Escola de Traductors de Toledo (s. XII-XIII) com a pont cultural euroàrab.
La fragmentació en taifes i les recolonitzacions
El final del califat (1031) i la divisió en regnes taifes. Almoràvits i almohades com a recolonitzacions nord-africanes que retarden l'avenç cristià.
Art i cultura andalusins
Mesquita de Còrdova, Medina Azahara, Aljaferia de Saragossa. Arc de ferradura, mocàrabs, atauric. Filosofia (Averrois, Maimònides) i transmissió del saber clàssic a Europa.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
Càpsula 3PER QUÈ HEM DE TREBALLAR PER UN SENYOR?
PER QUÈ HEM DE TREBALLAR PER UN SENYOR?
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
L'origen del feudalisme
La debilitat dels reis post-carolingis. La privatització del poder militar. El pacte de vassallatge: feu per protecció. Les segones invasions com a accelerador.
La societat estamental
Tres ordres divinament establerts: bellatores, oratores, laboratores. Desigualtat justificada per llei divina. Els privilegiats i els no privilegiats.
El castell i el feu
Arquitectura de l'explotació. La reserva senyorial i els masos pagesos. El castell com a centre administratiu, militar i judicial del territori.
La servitud pagesa
Pagesos lligats a la terra (serfs). Impostos directes: cens, delme. Monopolis senyorials: molí, forn, pont. La impossibilitat de marxar o de canviar d'estat.
L'economia rural medieval
Endarreriment tècnic: guaret de dos fulls, arada romana, baix rendiment. Vida al límit de la subsistència. Fams periòdiques i dependència total del clima.
La cavalleria
L'aristocràcia guerrera. Codi de l'honor i ètica cavalleresca. Cerimònia d'investidura, tornejos, amor cortès. Idealització literària vs. realitat brutal.
El poder de l'Església
El terror a l'infern com a eina de pau social. La Treva de Déu. L'Església com a propietària territorial i institució paneuropea. La jerarquia eclesiàstica.
Monestirs i transmissió cultural
Sant Benet i la regla benedictina. Cluniacencs i cistercencs. Els monjos copistes com a guardians del saber. El monestir com a centre econòmic, espiritual i intel·lectual.
L'art romànic
Arquitectura del temor i de la feblesa tècnica. Murs gruixuts, arc de mig punt, voltes de canó. El Pantocràtor com a lliçó mural. Romànic català: Sant Climent de Taüll, Ripoll, claustres de Sant Cugat i Girona.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
Càpsula 4COM ES VA FER CATALUNYA?
COM ES VA FER CATALUNYA?
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
Refugis del nord peninsular
Després del 711, la resistència cristiana es replega als Pirineus i la cornisa cantàbrica. Astúries, Lleó, Castella, Navarra i Aragó com a regnes embrionaris (s. VIII-XI).
Els comtats catalans dins la Marca Hispànica
Estructura comtal: Urgell, Cerdanya, Pallars, Empúries, Barcelona, Girona. La dependència nominal dels reis francs i la realitat de l'autonomia local.
Guifré el Pelós i la independència de fet
L'agrupació dels comtats sota el casal de Barcelona amb Guifré el Pelós (s. IX). Més tard, la ruptura de fet amb el rei franc quan Borrell II deixa de renovar-li la fidelitat (finals del s. X). El naixement polític de Catalunya com a entitat pròpia.
La frontera medieval i la repoblació
Models: pressió, presura, repoblament concejil, ordres militars (Temple, Hospital). Conseqüències territorials: gran propietat al sud, minifundi al nord. La Catalunya Vella i la Catalunya Nova.
Els Usatges i el dret català
La compilació jurídica dels Usatges de Barcelona (s. XI-XII) com a primer codi català. Diferència amb els codis castellà i aragonès. La singularitat institucional catalana naixent.
La Corona d'Aragó
Unió d'Aragó i Catalunya per matrimoni (1137): Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó. Característiques de la unió dinàstica confederal: rei comú, institucions separades.
Jaume I i la conquesta de Mallorca
El rei medieval per excel·lència (1213-1276). Conquesta de Mallorca (1229). La incorporació de les Balears a la Corona d'Aragó i el repoblament català de les illes.
Jaume I i la conquesta de València
Conquesta del País Valencià (1238). Fundació del Regne de València. Els Furs valencians com a institució pròpia. La diversitat de la Corona d'Aragó.
El Camí de Sant Jaume
La ruta de pelegrinatge cap a Santiago. Trenca l'aïllament del nord peninsular, atrau població europea, idees, comerç. Difon el romànic. La fusió cultural de l'Europa medieval.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
Càpsula 5PER QUÈ VA GUANYAR LA CIUTAT?
PER QUÈ VA GUANYAR LA CIUTAT?
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
La revolució agrícola del segle XII
Innovacions tècniques: arada normanda de ferro, rotació triennal, molins hidràulics i de vent. Augment espectacular dels rendiments agraris.
Demografia i boom poblacional medieval
Conceptes bàsics: natalitat, mortalitat, esperança de vida. Lectura de gràfics demogràfics medievals. Europa passa de 30 a 80 milions d'habitants (s. XI-XIII).
El renaixement urbà
Reaparició de la ciutat post-romana. Els burgs creixen a cruïlles de camins. "L'aire de la ciutat fa lliure": les ciutats trenquen el sistema feudal.
La ciutat medieval per dins
Morfologia urbana: muralles, places, mercats, barris d'oficis. Diferències entre ciutat islàmica i ciutat cristiana. Higiene, abastament, govern municipal.
La burgesia i els gremis
Una nova classe social no estamental: mercaders, artesans, banquers. Capital mobiliari en lloc de la terra. Organització gremial: aprenent, oficial, mestre.
Comerç a llarga distància
La Mediterrània: Gènova, Venècia, Pisa, Barcelona. El Bàltic i el Nord: Lliga Hanseàtica. Les fires de la Xampanya. La banca italiana (Mèdici) i la Taula de Canvi de Barcelona (1401).
El retorn del poder reial
El rei s'alia amb la burgesia per pagar exèrcits propis i sotmetre la noblesa. Naixement de Corts, Parlaments i Estats Generals. Inici de l'estat modern.
Les Corts catalanes i la Generalitat
Origen de les Corts a Catalunya (s. XII-XIII). La Diputació del General (1359) com a primera Generalitat. Pactisme com a model polític català.
L'art gòtic
Arquitectura de l'orgull burgès urbà. Verticalitat i llum: arc apuntat, volta de creueria, arcbotants, vitralls. Gòtic català: catedrals de Barcelona, Girona, Palma. Llotges de Mar.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
Càpsula 6QUI ES VA QUEDAR EL MAR?
QUI ES VA QUEDAR EL MAR?
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
La Corona d'Aragó com a confederació
Aragó, Catalunya, València, Mallorca: cada regne amb les seves institucions, lleis i Corts. El rei comú però respecte a la diversitat institucional. Un model federal medieval.
Sicília i les Vespres Sicilianes
Pere el Gran i la conquesta de Sicília (1282). Les Vespres Sicilianes contra els francesos d'Anjou. El xoc amb França i el papat. L'inici de l'imperi mediterrani.
Sardenya, Còrsega i Nàpols
Continuació de l'expansió al s. XIV-XV. Conquesta de Sardenya (Jaume II), incorporació de Nàpols (Alfons el Magnànim, 1442). El "llac català" del Mediterrani occidental.
Els almogàvers a Orient
Mercenaris a l'orient mediterrani. La Companyia Catalana sota Roger de Flor. Ducats d'Atenes i Neopàtria (1311-1388). "Desperta ferro!".
El comerç català i el Consolat de Mar
Les rutes comercials catalanes: Alexandria, Damasc, Constantinoble. El Consolat de Mar de Barcelona com a tribunal mercantil i codi marítim. Consolats catalans a tot el Mediterrani.
La Reconquesta castellana
L'avenç peninsular cristià paral·lel al català. Batalla de Las Navas de Tolosa (1212). Conquestes d'Andalusia: Còrdova, Sevilla, Cadis. La frontera amb Granada.
El regne nassarita de Granada
L'últim reducte musulmà peninsular (1238-1492). Dos segles i mig de supervivència gràcies a la diplomàcia i als pagaments tributaris. L'Alhambra com a llegat.
Portugal com a regne independent
La formació de Portugal al s. XII. L'expansió cap al sud. Les diferències amb Castella i Aragó. La projecció atlàntica portuguesa primerenca.
Els calls jueus catalans
Comunitats jueves a Barcelona, Girona, Besalú, Mallorca, València. Salomó ben Adret i la cultura jueva medieval. La presència rabínica i comercial dels jueus a la Corona d'Aragó.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
Càpsula 7PER QUÈ EL MÓN MEDIEVAL ES VA ENSORRAR?
PER QUÈ EL MÓN MEDIEVAL ES VA ENSORRAR?
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
La superpoblació del segle XIII
Èxit demogràfic del creixement baixmedieval. Topall ecològic: ja no es pot conrear més terra ni millorar tècnicament. Estancament agrari i tensió sobre els recursos.
La Petita Edat de Gel
Refredament climàtic al s. XIV. Males collites encadenades. La gran fam de 1315-1317 a Europa. Debilitat immunitària generalitzada.
La Pesta Negra (1348)
L'arribada de la pandèmia per les rutes comercials genoveses. Origen asiàtic, transmissió per puces de rata. Extermini d'1/3 de la població europea.
Conseqüències demogràfiques i econòmiques
Camps abandonats, despoblats, col·lapse del mercat. Caiguda dràstica de les rendes nobiliàries. Pujada salarial dels supervivents.
Revoltes camperoles europees
Intent dels nobles de retenir ingressos endurint la servitud. Jacqueries franceses (1358), Wat Tyler a Anglaterra (1381), Ciompi a Florència (1378).
Antisemitisme i pogroms
El terror busca culpables. Acusacions contra els jueus d'enverinar pous. Pogroms de 1348 i, sobretot, l'esclat antijueu de 1391 (Sevilla, València, Barcelona, Mallorca).
La crisi de Barcelona i el conflicte Biga-Busca
La fi de l'edat d'or comercial catalana. Conflicte entre l'oligarquia urbana (Biga) i els artesans (Busca, s. XV). La pèrdua de les rutes mediterrànies.
El Compromís de Casp i els Trastàmara
Mort sense hereu de Martí l'Humà (1410). El Compromís de Casp (1412). Arribada dels Trastàmara castellans al tron de la Corona d'Aragó.
La Guerra Civil Catalana i els remences
La Guerra Civil (1462-1472) entre el rei Joan II i la Generalitat. Els remences i la lluita contra els mals usos. La Sentència Arbitral de Guadalupe (1486).
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
Càpsula 8COM ES VA FER GRAN EL MÓN?
COM ES VA FER GRAN EL MÓN?
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El Renaixement italià
Florència i el mecenatge dels Mèdici. Brunelleschi i la cúpula del Duomo. Donatello, Botticelli. La perspectiva científica i el retorn als clàssics.
La impremta: la revolució de la informació
Gutenberg i els tipus mòbils (c. 1450). Del manuscrit copiat al monestir al llibre en sèrie: l'abaratiment del saber i l'alfabetització. La primera revolució de la informació, condició de l'Humanisme i de la Reforma.
El Cinquecento i l'Humanisme
Roma com a nou centre: Miquel Àngel, Leonardo, Rafael. Erasme, Tomàs Moro, Lluís Vives. L'humanisme com a nova mirada sobre l'ésser humà i els clàssics.
La Reforma protestant
Luter i les 95 tesis (1517). Crítica a les indulgències. Salvació per la fe, lliure interpretació de la Bíblia. Calvinisme. Anglicanisme (Enric VIII). El nord protestant.
La Contrareforma catòlica
Concili de Trento (1545-1563) i la reafirmació dogmàtica. Companyia de Jesús (sant Ignasi de Loiola) com a exèrcit intel·lectual. Inquisició i Índex de llibres prohibits.
La cartografia oceànica
Abandonament del mapa mental medieval (T-O). Brúixola, astrolabi, portolans, caravela. La revolució tècnica que permet la navegació atlàntica.
El bloqueig otomà i l'estratègia portuguesa
L'Imperi Otomà conquereix Constantinoble (1453) i bloqueja les rutes cap a l'Índia i la Xina. La resposta portuguesa: cabotatge resseguint l'Àfrica, Enric el Navegant i l'escola de Sagres, el cap de Bona Esperança (1488), Vasco da Gama a Calicut (1498).
Colom i l'arribada a Amèrica
La via atlàntica de Castella. L'error científic sobre el diàmetre terrestre. L'arribada accidental a un nou continent el 12 d'octubre de 1492. Els Reis Catòlics i el patrocini.
El Tractat de Tordesillas (1494)
El repartiment del món entre Portugal i Castella. El meridià diplomàtic traçat pel Papa. Implicacions territorials a llarg termini (Brasil portuguès).
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
Càpsula 9ES POT GOVERNAR EL MÓN DES DE MADRID?
ES POT GOVERNAR EL MÓN DES DE MADRID?
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
Els Reis Catòlics i la unió dinàstica
Matrimoni d'Isabel i Ferran (1469). Conquesta de Granada (1492). Expulsió dels jueus (1492). Descobriment d'Amèrica. Unitat religiosa forçada com a fonament del nou Estat.
Asteques i inques: els imperis de l'altra banda
Asteques: Tenochtitlán, militarisme i sistema tributari. Inques: Cusco, la xarxa de camins, els quipus i la mita. Dos imperis complexos a la vigília de la conquesta (els maies, ja treballats a 1r).
La conquesta i organització colonial
Cortés i la caiguda de l'Imperi Asteca (1521). Pizarro i la caiguda de l'Imperi Inca (1532). Virregnats (Nova Espanya, Perú), Audiències, Casa de Contractació. Encomienda i mita.
L'impacte global de 1492
L'arribada de plata europea i la inflació mundial. L'intercanvi colombí: patata, blat de moro, tomàquet, tabac cap a Europa; cavall, vaca, blat cap a Amèrica. La transformació de dietes globals i el genocidi demogràfic indígena.
Carles V i l'Imperi Universal
L'herència fabulosa: corones hispàniques, Imperi Germànic, Països Baixos, Amèrica. Guerres permanents contra França, l'Imperi Otomà i els protestants. Abdicació i divisió (1556).
Felip II i la centralització
Capital a Madrid (1561) i l'Escorial. La revolta dels Països Baixos. Desastre de l'Armada Invencible (1588). Incorporació de Portugal (1580-1640). El cim i la decadència.
La crisi del XVII i els Àustries menors
Felip III, Felip IV, Carles II. Bancarrotes, expulsió dels moriscos (1609), pèrdua de Portugal (1640). Espanya enfront de la nova hegemonia europea (França, Holanda). El problema successori de Carles II com a pont cap a 3r.
La Guerra dels Segadors
La revolta catalana contra Felip IV (1640-1652). El Corpus de Sang i la guerra dins la guerra europea. El Tractat dels Pirineus (1659) i la pèrdua del Rosselló.
El Barroc i el Segle d’Or
L'art com a propaganda del poder i de la fe: Caravaggio i Bernini a la Roma de la Contrareforma, Velázquez a la cort dels Àustries. El Siglo de Oro: un esclat cultural enmig de la fallida de l'imperi.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
