#GiH3 · 3r ESO
Geografia i Història
El segle que ho va capgirar tot: de l'Antic Règim al món industrial, del 1714 al 1898.
📖 Presentació del curs
A tercer d'ESO seguim el segle XIX per tots els seus fils: les revolucions que van enderrocar l'Antic Règim, la màquina de vapor que va accelerar el món, els obrers que es van organitzar, l'Espanya liberal que vivia de pronunciament en pronunciament, la Catalunya que es va industrialitzar sense carbó, l'imperialisme que va repartir el planeta amb un regle i el desastre del 98. La geografia hi és teixida dins el relat: demografia de l'Antic Règim, paisatges de la desamortització, geografia del carbó i del conflicte carlí, migracions del camp a la ciutat.
🧭 Eixos pedagògics del curs
Revolucions i Drets
De la Bastilla a les Corts de Cadis: com les revolucions liberals van enderrocar el privilegi de naixement.
La Gran Acceleració
Vapor, ferrocarril i fàbriques: la Revolució Industrial que va transformar el treball, les ciutats i el paisatge — també a Catalunya.
El Món Repartit
Nacionalismes, imperialisme i el desastre del 98: el segle que va dibuixar el mapa del món contemporani.
Mapa complet de l'assignatura
9 Càpsules · 81 Sessions
Càpsula 1PER QUÈ ALGUNS NEIXEN AMB CORONA?
PER QUÈ ALGUNS NEIXEN AMB CORONA?
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
L'Antic Règim com a sistema
Definició: societat estamental + monarquia absoluta + economia agrària senyorial. Continuïtat amb el feudalisme medieval. Per què sobreviu mentre el món canvia.
La societat estamental al segle XVIII
Privilegiats (noblesa i clergat) vs. no privilegiats (Tercer Estat). La piràmide social: noblesa de sang, noblesa de toga, alta burgesia, pagesia, jornalers.
Economia preindustrial i món rural
Agricultura de subsistència. Drets senyorials: delme, censos, monopolis. Concentració de la propietat: latifundis hispànics. Comerç limitat i manufactures protoindustrials.
Demografia de l'Antic Règim
El règim demogràfic antic: alta natalitat i alta mortalitat. Crisis de subsistència periòdiques. Esperança de vida baixa. Lectura de piràmides demogràfiques del s. XVIII.
Lluís XIV i el model absolutista
El Rei Sol (1643-1715). Versalles com a aparador del poder. Centralització burocràtica, exèrcit permanent, sotmetiment de la noblesa. "L'Estat sóc jo".
El despotisme il·lustrat
Frederic II de Prússia, Caterina II de Rússia, Josep II d'Àustria. "Tot per al poble, però sense el poble". Reformes des de dalt sense tocar privilegis estructurals.
La Il·lustració
El moviment intel·lectual del s. XVIII. La Raó com a arma política. Voltaire (crítica religiosa), Montesquieu (separació de poders), Rousseau (sobirania popular). L'Enciclopèdia.
La nova economia il·lustrada
Fisiòcrates i Adam Smith. La riquesa de les nacions (1776). Crítica al mercantilisme. Mercat lliure, oferta i demanda, divisió del treball. Naixement del liberalisme econòmic.
Cultura i art del segle XVIII
Barroc tardà i rococó. El neoclassicisme com a expressió de la Raó. Mozart, Bach, Haydn. Les acadèmies científiques. Els salons il·lustrats com a espais de debat.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
Càpsula 2ES POT MATAR UN REI EN NOM DE LA RAÓ?
Revolucions atlàntiques i onades revolucionàries del s. XIX
ES POT MATAR UN REI EN NOM DE LA RAÓ?
Revolucions atlàntiques i onades revolucionàries del s. XIX
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
La Revolució Americana
Les Tretze Colònies i la seva relació amb Anglaterra. "No taxation without representation". La Declaració d'Independència (1776) i la Guerra d'Independència. Constitució de 1787.
França abans del 1789
Crisi econòmica, fiscal i social. Bancarrota de l'Estat. Males collites. El conflicte dels privilegis fiscals. La convocatòria dels Estats Generals.
1789: l'inici revolucionari
Estats Generals, Assemblea Nacional, Jurament del Joc de Pilota. La presa de la Bastilla (14 de juliol). L'abolició dels privilegis (4 d'agost). La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.
De la monarquia constitucional a la República Jacobina
Constitució de 1791. Caiguda de la monarquia (1792). La Convenció. Execució de Lluís XVI. El Comitè de Salut Pública i Robespierre. El Terror i Termidor (1794).
L'Imperi Napoleònic
El 18 de Brumari (1799). Codi Civil (1804) com a llegat europeu del liberalisme. Les conquestes per Europa. La difusió forçosa de les idees revolucionàries. Waterloo (1815).
El nou mapa europeu del Congrés de Viena
El Congrés de Viena (1815) com a redibuix territorial d'Europa. Metternich i la Santa Aliança. Restauració de fronteres anteriors a Napoleó. Creació del Regne dels Països Baixos. La Confederació Germànica. Els nous Estats italians. Cartografia política comparativa: Europa 1789 vs. Europa 1815.
Les revolucions de 1820 i 1830
Onades revolucionàries liberals. Independència de Grècia (1821). Revolució francesa de juliol (1830) i monarquia orleanista. Independència de Bèlgica. El nou cicle del liberalisme.
La Primavera dels Pobles (1848)
L'esclat revolucionari simultani a tota Europa. Sufragi universal masculí a França. Manifest Comunista de Marx i Engels. Caiguda i represa de l'absolutisme. El paper de la burgesia mitjana.
Les independències llatinoamericanes i el nou mapa americà
El buit de poder espanyol durant la Guerra del Francès. Bolívar i San Martín. Independència de Mèxic, Argentina, Veneçuela, Colòmbia, Perú, Xile (1810-1825). Geografia política de la nova Amèrica Llatina: fronteres, recursos, conflictes posteriors. Conseqüències econòmiques per a Espanya.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
Càpsula 3COM ES TRENCA L'ANTIC RÈGIM A ESPANYA?
COM ES TRENCA L'ANTIC RÈGIM A ESPANYA?
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
La Guerra de Successió (1701-1714)
Mort de Carles II sense hereu. Felip V vs. l'arxiduc Carles. Catalunya, València, Aragó i Mallorca a favor de l'arxiduc. Aliances europees. El setge de Barcelona (1714).
Els Decrets de Nova Planta i el nou mapa peninsular
L'abolició de les institucions catalanes, valencianes, mallorquines i aragoneses (1707-1716). La fi de la Corona d'Aragó. Castellanització administrativa. Geografia política: la nova Espanya borbònica, divisió en intendències, centralització territorial. La Universitat de Cervera com a càstig.
L'Espanya borbònica del segle XVIII
Centralització i reformisme. Carles III com a despot il·lustrat. Olavide, Floridablanca, Jovellanos. Reformes agràries limitades. Les Societats Econòmiques d'Amics del País.
Geografia econòmica de l'Espanya del XVIII
Diferències territorials de productivitat agrària. El monopoli colonial: Cadis i Barcelona. La incorporació de Catalunya al comerç amb Amèrica (1778). Latifundi andalús vs. minifundi gallec. Anàlisi cartogràfica de la propietat de la terra.
La crisi de la monarquia (1788-1808)
Carles IV i Godoy. Tractat de Fontainebleau. L'entrada de les tropes franceses. El motí d'Aranjuez. Les abdicacions de Baiona i Josep Bonaparte com a rei.
La Guerra del Francès (1808-1814)
El 2 de maig de 1808 a Madrid. L'aixecament popular. Les juntes locals i la Junta Central. Tres tipus de guerra: exèrcit regular, guerrilles, setges (Girona, Saragossa, Tarragona).
Les Corts de Cadis i La Pepa
La convocatòria revolucionària (1810). Liberals vs. absolutistes. La Constitució de 1812: sobirania nacional, separació de poders, sufragi universal masculí indirecte, drets individuals.
Sexenni Absolutista, Trienni Liberal i Dècada Ominosa
Ferran VII i el retorn absolutista (1814-1820). El pronunciament de Riego (1820). Els Cent Mil Fills de Sant Lluís (1823). L'última fase absolutista. El problema successori: Pragmàtica Sanció vs. Llei Sàlica.
La pèrdua de l'imperi colonial americà
Les independències llatinoamericanes vistes des d'Espanya. Pèrdua de la flota colonial. Conseqüències econòmiques: caiguda de les remeses americanes, fi del monopoli. Mapa territorial: del gran imperi espanyol a Cuba, Puerto Rico i Filipines com a últims reductes. El trauma econòmic com a antecedent del XIX.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
Càpsula 4PER QUÈ EL MÓN VA ACCELERAR?
PER QUÈ EL MÓN VA ACCELERAR?
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
Les precondicions britàniques
Per què Anglaterra primer? Revolució agrària (sistema Norfolk), acumulació de capital, mà d'obra disponible, mercat colonial, recursos minerals, estabilitat política.
La revolució demogràfica
Caiguda de la mortalitat sense caiguda de la natalitat = creixement explosiu. Causes: millors collites, vacunes (Jenner, 1796), millor higiene. Aplicació de conceptes demogràfics actuals.
La màquina de vapor i el carbó
James Watt (1769) i la revolució energètica. Independència del clima i de la força animal. El carbó com a combustible bàsic. Geografia del carbó: Anglaterra, Bèlgica, Alemanya.
La revolució del tèxtil
Spinning Jenny, mule, telers mecànics. La fàbrica com a nova unitat productiva. Especialització del treball. Lancashire i Manchester com a metròpolis cotoneres.
La revolució dels transports
El ferrocarril (Stephenson, 1825) i el vaixell de vapor. Reducció dels costos i temps de transport. Vertebració dels mercats nacionals. La primera línia ferroviària espanyola: Barcelona-Mataró (1848).
La nova ciutat industrial
Creixement urbà explosiu. Barris obrers amuntegats. Manca de planejament, higiene precària. Manchester, Birmingham, Liverpool. La novel·la realista (Dickens) com a font.
L'èxode rural i les migracions internes
Despoblament del camp britànic i europeu. Concentració a les ciutats. Per què la gent marxa: enclosures, mecanització agrària, salaris urbans. La pèrdua del món rural tradicional.
La Segona Revolució Industrial (1870-1914)
Noves fonts d'energia: electricitat, petroli. Indústria química, siderúrgia avançada, motor de combustió interna. Edison, Bessemer, Ford. El capitalisme financer i els trusts.
L'art del Romanticisme i el Realisme
El Romanticisme com a reacció contra la Il·lustració racional. Delacroix, Goya tardà, Friedrich. El Realisme i la crítica social: Courbet, Millet. La pintura com a denúncia.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
Càpsula 5PER QUÈ ELS OBRERS ES VAN ORGANITZAR?
PER QUÈ ELS OBRERS ES VAN ORGANITZAR?
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
La nova societat de classes
El final de la societat estamental. Burgesia (propietaris dels mitjans de producció) vs. proletariat (assalariats). Classes mitjanes urbanes. La mobilitat social com a mite i com a realitat.
Les condicions de vida del proletariat
Jornades de 14 hores, treball infantil i femení, salaris de misèria, accidents laborals. Sense vacances, sense pensions, sense sanitat. La fàbrica com a presó productiva.
L'infern urbà
Barris obrers sense clavegueram. Epidèmies (còlera, tifus, tuberculosi). Alcoholisme i prostitució com a símptomes. Les memòries d'inspectors d'higiene com a font històrica.
Les primeres respostes obreres
El ludisme (1811-1816): destrucció de màquines. Per què fracassa. Les primeres societats d'auxili mutu. Les Trade Unions britàniques i la legalització progressiva.
El marxisme
Marx i Engels. El Manifest Comunista (1848). El Capital. Materialisme històric, lluita de classes, plusvàlua, dictadura del proletariat. La revolució socialista com a fi de la història.
L'anarquisme
Proudhon, Bakunin, Kropotkin. Rebuig de tota autoritat (Estat, Església, propietat). L'acció directa. Diferències i polèmiques amb el marxisme. La Primera Internacional i la seva ruptura.
El sufragisme i el feminisme del segle XIX
Mary Wollstonecraft i la Vindicació dels drets de la dona (1792). Les suffragettes britàniques. Flora Tristán com a primera socialista feminista. Clara Zetkin i el 8 de març (1910). El sufragi femení com a horitzó.
La Segona Internacional i el sindicalisme de masses
Els grans partits socialdemòcrates europeus. Reformisme (Bernstein) vs. ortodòxia revolucionària (Kautsky, Luxemburg). El 1r de Maig (1890) com a data internacional obrera. La lluita per la jornada de 8 hores.
El moviment obrer a Catalunya i Espanya
Els primers sindicats catalans. La Federació Regional Espanyola de l'AIT. El PSOE (1879) i la UGT (1888). L'anarquisme català: terrorisme (atemptat del Liceu, 1893). Les primeres vagues generals.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
Càpsula 6PER QUÈ ESPANYA VIVIA EN GUERRA?
PER QUÈ ESPANYA VIVIA EN GUERRA?
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
Les Guerres Carlines i la geografia del conflicte
Mort de Ferran VII (1833). Isabel II nena vs. Carles Maria Isidre. Xoc ideològic: liberalisme centralista vs. tradicionalisme foral. Bases territorials del carlisme: País Basc, Navarra, interior català (Berguedà, Solsonès, Maestrat). Mapa del conflicte: per què cada territori prengué partit. Conveni de Bergara (1839).
La construcció de l'Estat liberal
Constitucions de 1837 i 1845. Liberalisme moderat vs. progressista. La fragilitat dels primers governs. El paper de l'exèrcit i els pronunciaments com a mecanisme polític estructural.
Les desamortitzacions i la transformació del paisatge
Mendizábal (1836): béns eclesiàstics. Madoz (1855): béns municipals i comunals. Geografia rural: la concentració de la propietat al sud i el manteniment del minifundi al nord. La pèrdua dels comunals com a trauma per a la pagesia. La nova geografia de la propietat. Per què no es crea classe mitjana agrària.
La Dècada Moderada i el Bienni Progressista (1844-1856)
Narváez i el conservadorisme. La Guàrdia Civil (1844). El Concordat (1851). La Vicalvarada (1854). Espartero, ferrocarrils, primera vaga general a Catalunya.
La Unió Liberal i la crisi del sistema (1856-1868)
O'Donnell i la política de prestigi. Guerra d'Àfrica (1859-1860). Crisi financera (1866). Repressió creixent i pèrdua de suport popular. L'esgotament del règim isabelí.
La Revolució Gloriosa de 1868
El pronunciament de Topete, Prim i Serrano. La fugida d'Isabel II. Les Juntes revolucionàries. La Constitució de 1869: sobirania nacional, sufragi universal, llibertat religiosa.
La Primera República i el cantonalisme
L'arribada d'Amadeu I (1871). L'assassinat de Prim. L'abdicació i la proclamació de la Primera República (1873). Geografia del cantonalisme: Cartagena, Cadis, Sevilla, Màlaga, València. La fragmentació territorial com a símptoma de la crisi del model. Tercera Guerra Carlina. Guerra a Cuba.
La Restauració borbònica
El cop del general Pavía (1874). Martínez Campos i el pronunciament de Sagunt. Alfons XII (1874). Cánovas del Castillo i el sistema canovista. La Constitució de 1876.
El sistema canovista i el caciquisme territorial
El bipartidisme: conservadors (Cánovas) i liberals (Sagasta). El torn pacífic. L'encasellat: eleccions decidides des de dalt. Geografia electoral: el caciquisme rural com a sistema, especialment a Galícia, Andalusia, Extremadura, Castella. Les ciutats com a excepció parcial. La tupinada i el pucherazo. El sufragi universal masculí (1890) sense canvi real.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
Càpsula 7CATALUNYA: INDÚSTRIA SENSE CARBÓ?
CATALUNYA: INDÚSTRIA SENSE CARBÓ?
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
Per què Catalunya s'industrialitza? L'excepció peninsular
Tradició manufacturera (indianes del s. XVIII). Mà d'obra disponible. Capital comercial acumulat. Mercat colonial després de 1714. Vinculacions amb Amèrica.
El cotó com a motor
La indústria cotonera com a punta de llança. Importació de cotó americà. Filats i teixits. Les primeres fàbriques de Barcelona (Bonaplata, 1832, incendiada el 1835).
La mancança de carbó i la solució del vapor
Sense carbó propi, Catalunya improvisa. Els vapors urbans. Importació de carbó britànic pel port de Barcelona. Cost energètic alt com a desavantatge estructural.
Les colònies industrials
L'alternativa hidràulica. Colònies tèxtils als rius Llobregat i Ter (Sedó, Güell, Borgonyà, Vilaseca). Sistema paternalista: fàbrica + habitatges + església + escola. Aïllament obrer.
El ferrocarril i la xarxa catalana
Barcelona-Mataró (1848) com a primer ferrocarril peninsular. Vertebració del territori català. Estructura radial vs. xarxa pròpia. Connexió amb França (1878).
La transformació demogràfica i urbana de Catalunya
Creixement de Barcelona. L'enderroc de les muralles (1854). El projecte Cerdà i l'Eixample (1860). Higienisme urbà. Onades immigratòries des de l'Espanya rural.
La diversificació industrial
Més enllà del cotó: llana (Sabadell, Terrassa), química, paper, metal·lúrgia. La Maquinista Terrestre i Marítima. La indústria mecànica catalana com a base de la industrialització.
L'agricultura comercial i la fil·loxera
Vinya, aiguardents i comerç internacional. La crisi de la fil·loxera (1879-1890). Transformació del paisatge agrari. La revolta dels rabassaires com a antecedent.
Reus i el Camp de Tarragona
Reus com a tercer pol industrial català al s. XIX. Comerç d'aiguardents i vins. "Reus, París i Londres". El ferrocarril Reus-Tarragona (1856). El port de Tarragona. El declivi i la reconversió.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
Càpsula 8QUI VA REPARTIR EL MÓN AMB UN REGLE?
QUI VA REPARTIR EL MÓN AMB UN REGLE?
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
Els nacionalismes del segle XIX
Definició: nació, nacionalisme, autodeterminació. Nacionalisme cívic (francès) vs. nacionalisme cultural (alemany, romàntic). El despertar de les nacions sense Estat.
Les unificacions d'Itàlia i Alemanya
Risorgimento: Cavour, Garibaldi, Regne d'Itàlia (1861). Realpolitik: Bismarck, guerres prussianes, Imperi Alemany (1871). Dos models d'unificació nacional al cor d'Europa.
Els nous mitjans de comunicació
Telègraf (Morse), telèfon (Bell, 1876), cable submarí transatlàntic. La premsa de masses. El cinema (Lumière, 1895). El món es fa més petit i la informació arriba més de pressa. La premsa com a fabricadora d'opinió pública.
Causes i ideologies de l'imperialisme
Per què Europa surt a conquerir el món? Mercats, matèries primeres, capitals, pressió demogràfica, prestigi, missió civilitzadora. Darwinisme social i racisme científic com a justificació pseudoteòrica.
La Conferència de Berlín (1884-1885)
Bismarck convoca les potències europees. El repartiment d'Àfrica sobre un mapa, ignorant fronteres ètniques i culturals. La regla i el mapa. L'horror del Congo de Leopold II.
L'ocupació d'Àsia
L'Índia com a "joia de la corona" britànica. Les Guerres de l'Opi (1839-1842, 1856-1860) i la submissió de la Xina. Indoxina francesa. La revolta dels sipais (1857) com a resistència primerenca.
El Japó Meiji: la modernització no occidental
L'obertura forçada (1853). La Restauració Meiji (1868). Industrialització i exèrcit modern. El Japó esdevé potència colonial: guerra contra la Xina (1894-1895) i posteriorment contra Rússia. Una excepció asiàtica.
Conseqüències del colonialisme
Destrucció d'economies tradicionals. Imposició del monocultiu. Fronteres artificials. Genocidis (Herero i Nama, 1904-1908). Les llavors dels conflictes posteriors.
Els antisemitismes i els sionismes finiseculars
Pogroms a la Rússia tsarista. L'afer Dreyfus a França. Herzl i el sionisme polític (1897). El nacionalisme jueu com a resposta. Preparació del context del s. XX.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
Càpsula 9QUÈ NEIX QUAN MOR UN IMPERI?
QUÈ NEIX QUAN MOR UN IMPERI?
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
La Renaixença i el catalanisme cultural
Aribau i l'Oda a la pàtria (1833). Els Jocs Florals (1859). Verdaguer, Guimerà, Maragall. La recuperació de la llengua i la consciència catalana com a moviment cultural.
El catalanisme polític
Valentí Almirall i el Memorial de Greuges (1885). Lo Catalanisme (1886). El Primer Congrés Catalanista. La transició del catalanisme cultural al polític.
Les Bases de Manresa i la Lliga Regionalista
El primer projecte d'autogovern de tall conservador (1892). Prat de la Riba i Cambó. La fundació de la Lliga Regionalista (1901). El catalanisme conservador com a força política institucional.
El Modernisme català
L'expressió cultural de la burgesia industrial. Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch. Modernisme literari: Maragall, Rusiñol. L'Eixample com a aparador. La Catalunya finisecular.
Geografia colonial: Cuba al s. XIX
L'economia de plantació esclavista i la seva organització territorial: ingenis sucrers, plantacions tabaqueres. La distribució demogràfica: criolls, esclaus africans, indígenes residuals. La Guerra dels Deu Anys (1868-1878). L'abolició lenta de l'esclavitud (1886). José Martí i l'independentisme cubà. La fragilitat del control espanyol.
La Guerra de Cuba (1895-1898)
El Grito de Baire. La guerra de guerrilles. Weyler i la política de "reconcentración". Els EUA i el moviment "Cuba libre". L'esclat del Maine (febrer 1898) com a casus belli.
La guerra Hispano-Estatunidenca
Quatre mesos de derrotes fulminants. Pèrdua de la flota a Cavite (Filipines) i Santiago (Cuba). La incapacitat militar espanyola davant els EUA. El Tractat de París (desembre 1898).
El nou mapa post-1898
Cartografia comparativa: l'imperi espanyol abans i després del 98. Cuba independent (sota tutela nord-americana). Puerto Rico, Filipines i Guam annexats pels EUA. La fi de l'imperi americà i pacífic espanyol. La nova hegemonia nord-americana al Carib i al Pacífic com a embrió del s. XX.
El trauma del 98 i el regeneracionisme
L'impacte moral i polític a Espanya. Joaquín Costa: "Despensa y escuela". La Generació del 98 (Unamuno, Maeztu, Azorín, Baroja). El catalanisme reforçat com a alternativa al fracàs espanyol. L'inici del nou segle amb un país en crisi.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
