COM ES PASSA DE L'ODI AL GENOCIDI?

Estem acostumats a imaginar l'odi com una explosió sobtada, un rampell de violència que esclata del no-res. Però els odis que han provocat els pitjors crims de la història no van començar amb un cop, sinó amb una paraula. Molt abans de la violència hi va haver un insult repetit, un estereotip que semblava inofensiu, un enemic assenyalat amb el dit. L'odi organitzat no neix de sobte: es fabrica, peça a peça, com en una cadena de muntatge. I com tota indústria, té un mètode que es pot arribar a desmuntar si se'l coneix bé.

Aquesta càpsula segueix aquesta cadena de muntatge al llarg del segle XX. Començarem amb el model que explica com l'odi escala, graó a graó, des dels prejudicis fins a l'exterminació, i el resseguirem en la història: la fabricació d'un traïdor a l'afer Dreyfus, la propaganda que va convertir tot un poble en enemic i l'Holocaust portat a terme com un veritable sistema industrial de mort. Veurem després els altres genocidis del segle i com el món va haver d'inventar una paraula nova, «genocidi», i una llei per perseguir un crim que abans no tenia nom.

Però la càpsula no s'atura en l'horror. Investigarem també com s'hi respon: els judicis de Nuremberg, que van triar la justícia en comptes de la venjança; el deure de memòria que manté viu el record de les víctimes, i les eines per reconèixer l'odi quan torna a aparèixer, avui, disfressat de teoria conspirativa o de missatge viral. La pregunta que dona nom a la càpsula, «la indústria de l'odi», és, al capdavall, una pregunta pràctica: si l'odi es fabrica amb un mètode, aprendre a reconèixer aquest mètode és la millor manera de desmuntar-lo. D'això depèn, encara avui, que el «mai més» sigui alguna cosa més que una frase.