DEMOCRÀCIA DES DE DALT?

El 18 de novembre de 1976, les Corts que Franco havia deixat voten, 425 contra 59, la llei que les dissol. Cap exèrcit no les hi obliga: ho fan amb els seus vots, seguint les seves regles, i molts per no quedar-se fora del que ve. Aquell dia obre la pregunta que travessa tota la càpsula: es pot fer una democràcia des de dalt, amb la llei i els homes de la dictadura que ha de substituir? I si es pot, de qui és després?

La càpsula segueix el fil des d'aquell vot fins a l'octubre del 2017, i a cada sessió hi ha un document real que llegiràs sencer i una fotografia que mirar de debò: la Llei d'Amnistia que allibera els presos i tanca els expedients dels que els van torturar, l'article 2 de la Constitució que diu «indissoluble» i «nacionalitats» en una sola frase, el decret que fa tornar Tarradellas com a «símbol», els forats de bala al sostre del Congrés, el mapa dels dotze d'Europa, l'Estatut del 2006 amb la paraula que un tribunal va anul·lar, una fossa oberta amb un pinzell. Cap peça no explica sola com es fa una democràcia; totes juntes mostren pactes discrets, símbols que valen més que el poder que porten, i preus que van pagar uns i van cobrar altres.

La imatge de la portada és una cua per votar a Toledo, el 15 de juny de 1977, sense policia i sense festa; a la sessió 9 en veuràs una altra, a Mollerussa, l'1 d'octubre de 2017, i hauràs de decidir si són la mateixa cua o no tenen res a veure. Sessió a sessió veuràs qui va decidir què i des d'on: un rei que truca per telèfon als capitans generals, un partit que governa catorze anys i paga un grup armat, un net que obre la fossa del seu avi amb una excavadora, un tribunal i un parlament que llegeixen la mateixa Constitució i no hi troben el mateix. La pregunta del títol no té una resposta còmoda, i la càpsula no te la donarà: t'ensenyarà a llegir els papers on es va decidir.