DEMOCRÀCIA DES DE DALT?

El novembre de 1976, les mateixes Corts que Franco havia deixat en herència voten, per una majoria aclaparadora, la seva pròpia dissolució legal. Cap exèrcit les hi obliga: ho fan amb els seus propis vots, seguint les seves pròpies regles. Aquell moment, batejat amb ironia com el «harakiri» de les Corts franquistes, obre una pregunta que travessa tota aquesta càpsula: es pot construir una democràcia real fent servir, precisament, els mecanismes legals de la dictadura que se suposa que ha de substituir?

Aquesta càpsula segueix el fil d'aquella pregunta des de la Transició fins al 2017. Cap de les peces que veuràs (un rei que truca en secret als capitans generals, un mestre que ha d'aprendre a ensenyar en una llengua fins feia poc prohibida, un poble que exhuma amb les seves pròpies mans les fosses del seu passat) no explica sola com es construeix una democràcia des de dalt, però totes juntes mostren un procés que combina pactes discrets, símbols potents i, de vegades, tensions que ni quaranta anys de democràcia han acabat de resoldre.

La pregunta que dona nom a la càpsula no té una resposta única ni còmoda. Sessió a sessió, veuràs com institucions, partits i persones molt diferents (un tinent coronel amb una pistola al Congrés, un president que torna de l'exili a canvi de no tornar del tot, un tribunal i un parlament que arriben a conclusions oposades sobre un mateix poble) van decidir, cadascú des del seu propi lloc, fins on estaven disposats a portar aquell experiment democràtic encara fràgil.