COM ES VA FER GRAN EL MÓN?

Cap al 1450 el món dels europeus era petit: el Mediterrani, una mica d'Àfrica, i més enllà, el que deien els llibres. Cent anys després, els mapes tenien un continent més, la impremta havia posat els mateixos llibres a mil ciutats, i Europa s'havia partit en dues religions. Com es va fer gran el món, i qui el va fer gran?

Aquesta càpsula segueix tres fils que es creuen. El primer és Florència: una cúpula tancada sense bastida, la perspectiva, Leonardo i els humanistes. El segon és una màquina, la impremta, que va fer que les idees d'un frare alemany, Luter, arribessin a tot Europa en dos mesos, i que Roma hi respongués amb un concili, uns col·legis i una llista de llibres prohibits. El tercer són els mapes i els vaixells: quan els otomans van tancar el camí de les espècies, Portugal va baixar l'Àfrica cap per cap fins a l'Índia, i un genovès que s'equivocava de setze mil quilòmetres va tocar una illa on ja vivia gent. I dos regnes es van repartir el món amb una ratlla que ningú no sabia on era.

Investigaràs com es va fer gran el món llegint els documents dels que hi eren: Vasari sobre la cúpula, les tesis de Luter, el diari de Vasco da Gama, el de Colom i el text de Tordesillas. I descobriràs que «descobrir» és una paraula que diu des d'on es mira el mapa.