ES POT INVENTAR UN MÓN NOU?

A finals del segle XV, el món conegut pels europeus era petit. Més enllà de les costes de sempre començava un oceà ple de por i de llegendes. I llavors, en només unes dècades, uns quants vaixells van arribar a terres que cap europeu havia imaginat. El mapa del món es va doblar de cop.

Però «inventar un món nou» va tenir dues cares ben diferents. Per a Europa: espècies, or, aliments desconeguts i un planeta connectat per primera vegada. Per als pobles que ja vivien a Amèrica: l'arribada d'uns forasters que, des del primer dia, ja pensaven a dominar-los, i d'unes malalties que en van matar la immensa majoria. Un mateix fet, una festa per a uns i una catàstrofe per a uns altres.

En aquesta càpsula investigaràs si de debò es pot inventar un món nou. Descobriràs que les terres «descobertes» no estaven buides, que les grans gestes sempre tenen un preu, i que llegir bé la història vol dir escoltar també la veu dels qui van perdre.