ANEM CAP A UNA NOVA GUERRA FREDA?

Les dues economies més grans del planeta es vigilen, es posen aranzels i es prohibeixen xips i aplicacions, i un secretari general de l'ONU avisa que el món es parteix en dos amb regles diferents per a tot. Molts en diuen una nova Guerra Freda, i per saber si l'etiqueta serveix cal saber què va ser la primera: quaranta-quatre anys en què dues potències amb prou bombes per destruir el planeta no es van disparar mai directament i es van fer la guerra de totes les altres maneres.

La càpsula fa un viatge d'anada i tornada. Comença al present, amb les cinc eines per llegir-lo (bipolar, multipolar, esfera d'influència, dissuasió, guerra per interposició), i va al 1947-1991: els blocs i els dos tractats que es justificaven l'un per l'altre, els tretze dies de Cuba i la meitat secreta del pacte, Corea, el Vietnam i l'Afganistan amb sis milions de morts que no eren de cap de les dues, l'altra guerra dels embargaments i el petroli, l'Estat del benestar amb què Occident va comprar lleialtat, l'Europa que es va fer amb carbó i acer, i el bloc que es va esgotar sense cap batalla.

Cada sessió porta un document real al davant (Guterres, Truman i el Pacte de Varsòvia, Kennedy, la resolució de Tonkin, Nixon, Beveridge, Schuman, Reagan, Deng) i una pregunta sobre qui l'escriu i què hi guanya. La sessió 9 torna al cas amb les proves de les altres vuit: la Xina que va fer el contrari de Gorbatxov, tres semblances amb la Guerra Freda i quatre diferències que pesen més, i una resposta que no és un sí ni un no sinó la llista del que cal comprovar.