COM ES BUIDA UNA DEMOCRÀCIA PER DINS?

Una urna plena no diu qui l'ha omplerta, ni qui ha pogut presentar-s'hi, ni qui compta, ni qui jutja si el recompte és bo. Franco va governar trenta-sis anys sense unes eleccions lliures; avui hi ha maneres més discretes de buidar una democràcia: mantenir les urnes i buidar tot el que hi ha al voltant. La càpsula comença al present, amb els índexs que ho mesuren i sense jutjar cap govern, i va al segle XX a aprendre'n la mecànica.

Nou documents llegits a l'original, cadascun amb la pregunta de qui l'escriu i què hi guanya: l'article 25 del Pacte de 1966, Primo de Rivera i Azaña sobre el cop del 1923, el Fuero de los Españoles del 1945, la Constitució soviètica del 1936 que garantia totes les llibertats «de conformitat amb els interessos dels treballadors», Salazar a Braga («no discutim»), el Ban número 5 de Santiago de Xile, Marcelino Camacho defensant l'amnistia del 1977, la Carta de París del 1990 i els criteris de Copenhaguen del 1993. Les quatre eines del poder total, les dictadures del sud d'Europa, dels Balcans i del Con Sud, i les tres maneres de sortir-ne.

Una sola idea travessa les nou sessions: cap dictadura no es va aguantar només amb la por, i cap no va caure per una revolta contra la policia. La sessió 9 torna al present amb els instruments de la 8: què canvia entre el poder total i el poder buit, què es manté, i la pregunta que separa una democràcia amb problemes d'un règim que en manté la forma: si el que mana pot perdre.