FINS ON POT ARRIBAR L'ODI ORGANITZAT?

El setembre de 1939, Alemanya i la Unió Soviètica, dos règims que es consideraven enemics ideològics irreconciliables, es reparteixen Polònia en secret abans que ni tan sols hagi acabat la invasió. És la primera pista d'una guerra on l'odi organitzat no coneixerà cap límit natural: ni de bàndol, ni de front, ni de tipus de víctima. En sis anys, la Blitzkrieg alemanya i l'imperialisme japonès conquereixen continents sencers, mentre una maquinària administrativa freda organitza l'assassinat sistemàtic de milions de persones a la mateixa velocitat que es coordinen trens de mercaderies.

Aquesta càpsula segueix el fil de com aquell odi es desplega (i, després, es reverteix) en fronts que no es toquen entre si: el Pacífic, el nord d'Àfrica, Stalingrad, Normandia, Berlín. Cap d'aquests fronts decideix la guerra tot sol, però tots junts expliquen per què una guerra que hauria de ser ràpida es converteix en sis anys de destrucció acumulada, i per què la decisió final (llançar una arma que ningú havia fet servir mai) continua sent, encara avui, un dels debats més oberts de tota la historiografia del segle XX.

La pregunta que dona nom a la càpsula («fins on pot arribar l'odi organitzat?») no busca una resposta còmoda. Sessió a sessió, veuràs com institucions senceres (governs, exèrcits, tribunals) van decidir, cadascuna, fins on estaven disposades a arribar, i com, de les cendres de tot plegat, en va sorgir un intent (imperfecte, limitat, però real) de no tornar-hi mai més.