POT UNA GUERRA ACABAR AMB UNA ÈPOCA?

El 1914, quatre imperis que sumaven segles d'història semblaven inamovibles: l'alemany, l'austrohongarès, l'otomà i el rus. El 1918, cap dels quatre existia. Una guerra que havia de ser curta i de moviment es va convertir en quatre anys clavats a terra, i quan finalment va acabar, no havia deixat només milions de morts: havia esborrat de cop un mapa i un ordre polític que semblaven eterns.

Aquesta càpsula segueix el fil d'aquell esfondrament i del que en va sortir. Un imperi (el rus) va caure per fam i derrotes militars, i en el seu lloc va néixer el primer Estat comunista de la història, dirigit primer per Lenin i després per Stalin amb un cost humà colossal. Els vencedors, mentrestant, van dibuixar un mapa nou a Versalles amb la promesa de l'autodeterminació dels pobles, però hi van sembrar minories descontentes i un ressentiment que no trigaria a esclatar de nou.

El fil no s'acaba a Europa. Als Estats Units, la dècada més pròspera de la història fins llavors es va construir sobre crèdit i especulació, i el 1929 tot allò es va esfondrar en unes setmanes. Un govern democràtic va haver de decidir si l'Estat podia intervenir amb força en l'economia sense convertir-se en una dictadura, la mateixa pregunta que Lenin i Stalin havien resolt d'una manera molt diferent unes pàgines abans. Una guerra, quatre imperis, dues revolucions econòmiques: pot una guerra, de debò, acabar amb tota una època?