ANEM CAP A UNA NOVA GUERRA FREDA?

Durant gairebé mig segle, el món va viure partit en dos. A un costat, els Estats Units i els seus aliats; a l'altre, la Unió Soviètica i el seu bloc; i pel mig, una línia invisible que travessava països, ciutats i famílies. No va ser una guerra com les anteriors, amb fronts i trinxeres entre les dues grans potències, perquè cap de les dues es va atrevir a atacar l'altra de manera directa: totes dues tenien prou bombes atòmiques per destruir el planeta. Per això se'n va dir Guerra Freda. Però que fos «freda» no vol dir que fos tranquil·la. Va ser una de les èpoques més tenses de la història, i la seva lògica encara ressona en els conflictes d'avui.

Aquesta càpsula recorre aquell duel des de tots els seus angles. Veurem com va baixar el «teló d'acer» i es van formar els dos blocs, com l'equilibri del terror nuclear va portar el món a la vora de l'abisme durant la crisi de Cuba, i com les dues superpotències van lluitar a través de tercers en guerres llunyanes com les de Corea, el Vietnam o l'Afganistan. Descobrirem que la descolonització d'Àsia i Àfrica es va enredar en aquell pols global, i que, en nom de l'aliança, es van tolerar injustícies terribles, del cop de Xile a l'apartheid sud-africà.

Però la història no és només de blocs i conflictes. A l'interior de l'Europa occidental s'aixecaven l'Estat del benestar i la construcció europea, dos projectes nascuts de la por a repetir la misèria i la guerra. I al final, quan semblava que allò duraria per sempre, el mur de Berlín va caure en una sola nit i la Unió Soviètica es va desfer. La càpsula es tanca tornant al present: si els Estats Units i la Xina tornen a rivalitzar, vivim una nova Guerra Freda o alguna cosa diferent? És una pregunta oberta, i respondre-la amb la història a la mà és, precisament, la feina que us proposem.