PER QUÈ EL CAMP VA DEIXAR PAS A LA CIUTAT?

Durant segles, gairebé tothom vivia al camp. Naixies a la terra d'un senyor, hi treballaves de sol a sol i hi mories, sovint sense haver fet mai més de deu quilòmetres. El castell manava, l'església resava i la pagesia treballava. Semblava que el món sempre seria així. Però no ho va ser.

A partir del segle XI, unes quantes ciutats adormides es van començar a despertar. Primer van millorar les collites; després va créixer la població; després, molta gent va deixar el camp i va anar a buscar sort darrere les muralles. I allà va passar una cosa nova: l'aire de la ciutat feia lliure. Un pagès que hi vivia un any i un dia ja no era de ningú.

En aquesta càpsula descobriràs per què el camp va deixar pas a la ciutat: una classe nova (la burgesia), uns oficis organitzats en gremis, un comerç que connectava mig món, uns reis que es feien forts amb els diners urbans i un art, el gòtic, que va omplir de llum les catedrals. La ciutat no ho va canviar tot de cop, però va canviar-ho per sempre.