#HMC · 1r BAT
Història del Món Contemporani
Geopolítica del món contemporani: entendre el present a través de la seva història.
📖 Presentació del curs
Aquí, la Història del Món Contemporani és una assignatura de geopolítica: cada càpsula arrenca d'un problema del present —les migracions cap a Europa, la guerra a Ucraïna, la rivalitat entre els EUA i la Xina, Gaza, el poder de les Big Tech— i, abans de mirar enrere, et dona les eines per entendre'l: conceptes com centre-perifèria, equilibri de poder o policrisi. Amb aquests conceptes a la mà recorrem del repartiment imperialista del món, a finals del segle XIX, fins a la globalització i les seves crisis, seguint el fil del poder polític i econòmic —capitalisme, ideologies, guerres, democràcies i autoritarismes— que explica el mapa d'avui. La història no com a arxiu, sinó com a eina per llegir el present i decidir-hi.
🧭 Eixos pedagògics del curs
Geopolítica del present
Cada tema arrenca d'un problema d'avui —migracions, Ucraïna, la Xina, Gaza—, en dona les eines per llegir-lo i la història l'explica: del present al passat, i tornada al present.
Poder econòmic i desigualtat
Del capitalisme imperialista a les Big Tech: qui mana en l'economia mundial, i qui en són els guanyadors i els perdedors.
Democràcia, odi i memòria
Per què cauen les democràcies, com es fabrica l'odi i com es buida un règim des de dins —amb la memòria com a defensa cívica.
Simuladors de decisions
Tots els simuladors · CronoLab →Una sessió cadascun, després de llegir la càpsula: l'alumne pren les decisions d'algú que hi era, cada tria diu què va passar al món real i, en acabar, el que va passar de debò. Es juga sense registre.
📉 Els cent dies de Roosevelt
Estats Units 1933. Has jurat el càrrec amb el país enfonsat: 25% d'atur, bancs caient, Hoovervilles arreu. Encapçales la nova administració. Has d'aturar la Gran Depressió i salvar la democràcia abans que el feixisme la suplanti.
✈️ Tres potències, un enemic
Encapçales l'Alt Comandament Aliat amb Roosevelt, Churchill i Stalin. Has de derrotar Hitler i Hirohito, gestionar la Solució Final i preparar el món de postguerra. Cap aliat, però, no es fia dels altres.
🚀 Tretze dies d'octubre
Octubre del 1962. Un U-2 ha fotografiat míssils nuclears soviètics a Cuba. Encapçales l'EXCOMM, el comitè de crisi de la Casa Blanca. Tens tretze dies per evitar la fi del món.
Judicis amb fonts: un per trimestre
Tots els judicis · CronoLab →Pankhurst davant del jurat: el vidre trencat
Londres, 1912: la sufragista Emmeline Pankhurst, jutjada per trencar vidres per demanar el vot de les dones.
Nuremberg: es pot jutjar un banquer?
Nuremberg, 1946: Hjalmar Schacht va finançar el rearmament de Hitler. És culpable de crims contra la pau?
Pinochet a Londres: la immunitat d'un dictador
Londres, 1999: l'antic dictador xilè Augusto Pinochet, detingut. Té immunitat o se'l pot extradir a Espanya?
I per saber com llegeixes: la prova de comprensió lectora de 1r BAT, preguntes sobre textos del curs, amb la nota i on has fallat.
- 01PER QUÈ UNS DECIDEIXEN I ALTRES OBEEIXEN?1870–1975
- 02D'ON SURT LA RIQUESA I QUI SE LA QUEDA?1780–1914
- 03D'ON SURT EL DRET A VOTAR?1776–1918
- 04PER QUÈ HA TORNAT LA GUERRA A EUROPA?1914–1918
- 05POT UNA CRISI MATAR LA DEMOCRÀCIA?1919–1939
- 06COM ES PASSA DE L'ODI AL GENOCIDI?1933–1945
- 07PER QUÈ UNA GUERRA ES TORNA GUERRA TOTAL?1931–1945
- 08ANEM CAP A UNA NOVA GUERRA FREDA?1945–1991
- 09COM ES BUIDA UNA DEMOCRÀCIA PER DINS?1923–1978
- 10PER QUÈ HI HA FRONTERES QUE NO ES TANQUEN MAI?1897–avui
- 11QUI MANA EN L'ECONOMIA GLOBAL?1989–2008
- 12QUIN MÓN HERETA LA VOSTRA GENERACIÓ?2008–avui
Mapa complet de l'assignatura
12 Càpsules · 108 Sessions
Càpsula 1PER QUÈ UNS DECIDEIXEN I ALTRES OBEEIXEN?
De les tanques de Melilla a una conferència que va repartir Àfrica sobre un mapa, el 1884.
PER QUÈ UNS DECIDEIXEN I ALTRES OBEEIXEN?
De les tanques de Melilla a una conferència que va repartir Àfrica sobre un mapa, el 1884.
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El cas — fronteres traçades amb regle
Les onades migratòries cap a Europa. Ceuta i Melilla. Les pasteres al Mediterrani. El Sàhara Occidental com a colònia abandonada. I les eines per llegir-ho: el model centre-perifèria i el sistema-món, i la distinció entre colonialisme i imperialisme. Per què Àfrica continua sent perifèria del sistema mundial. Plantejament del problema i marc conceptual.
Per què Europa va dominar el món
Causes profundes de l'hegemonia europea finisecular. Primer, el gran gir: de l'Antic Règim —economia agrària, societat estamental, privilegi de naixement— al capitalisme industrial i financer, que és el veritable motor de la superioritat. Tecnologia militar i expansió demogràfica. Una hegemonia construïda, no natural.
Ideologies de la dominació
Darwinisme social, racisme científic, missió civilitzadora. La construcció ideològica de la superioritat europea com a justificació de la conquesta.
La Conferència de Berlín i el repartiment d'Àfrica
El 1884-1885 com a moment fundacional: la regla i el mapa, fronteres traçades sense atenció a realitats ètniques. I la cara humana de l'economia colonial: el Congo de Leopold II com a paradigma de l'espoli —treball forçat, terror del cautxú, extracció— i cas de genocidi, ecocidi i epistemicidi. Qui treballa i qui s'enriqueix.
L'ocupació d'Àsia
L'Índia com a «joia de la corona» britànica. Guerres de l'Opi i submissió de la Xina. Indoxina francesa. L'excepció japonesa: Restauració Meiji i imperialisme asiàtic.
Resistències al colonialisme
La revolta dels sipais (1857), els bòxers a la Xina (1900), Herero a Namíbia (1904), Abd el-Krim al Rif. La història colonial vista des dels colonitzats.
La descolonització com a procés històric
L'eclosió post-1945. Bandung (1955) i el moviment de no alineats. Algèria, l'Índia, Indoxina. Independències formals, dependències reals. (La descolonització dins la bipolaritat de la Guerra Freda es reprèn a la càpsula 8.)
Neocolonialisme i nou colonialisme
Deute extern africà, fronteres heretades, conflictes ètnics. Extracció de recursos: cobalt al Congo, petroli a Nigèria, urani al Níger. La Xina com a nou actor a l'Àfrica: la Belt and Road i el debat del «deute-trampa». (La Xina com a potència global es reprèn, amb altres angles, a les càpsules 5 i 8.)
Migracions del segle XXI: un fenomen estructural
Les migracions contemporànies com a fenomen de fons, no com a notícia: les causes profundes (extractivisme, canvi climàtic, fronteres colonials heretades), les grans rutes i la demografia dels moviments continentals i transcontinentals. El Sàhara Occidental avui —Marroc, Polisario, refugiats— i el paper d'Europa i d'Espanya. (El debat i el judici argumentat es treballen a les activitats.)
Càpsula 2D'ON SURT LA RIQUESA I QUI SE LA QUEDA?
La màquina de vapor va multiplicar la riquesa d'Europa. Qui la feia anar dormia en una habitació compartida.
D'ON SURT LA RIQUESA I QUI SE LA QUEDA?
La màquina de vapor va multiplicar la riquesa d'Europa. Qui la feia anar dormia en una habitació compartida.
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El cas — qui es queda la riquesa, avui
La distància entre el que es produeix i el que arriba a qui ho produeix. Salaris que no segueixen la productivitat, l'habitatge com a principal despesa, el treball de plataforma. I les eines per llegir-ho: capital i treball, plusvàlua, classe social. Plantejament del problema i marc conceptual.
De l'Antic Règim al capitalisme: com neix una economia de mercat
Com es passa d'una economia agrària i estamental, on la riquesa és la terra i s'hereta, a una economia on la riquesa és capital i es reinverteix. Tancament de comunals, llibertat de contractació, propietat privada absoluta i mercat de treball. El pas de súbdit a assalariat. (Aquí, la cara econòmica d'aquell món; el privilegi jurídic i la monarquia absoluta, a la càpsula 3.)
La Revolució Industrial: carbó, fàbrica i ferrocarril
Per què comença a Anglaterra: carbó, colònies, capital acumulat i marc jurídic. La màquina de vapor i la concentració de la producció a la fàbrica. Tèxtil, siderúrgia i ferrocarril. La primera vegada que el creixement econòmic es fa perceptible en una sola vida.
Del camp a la ciutat: urbanització, població i condicions de vida
L'èxode rural i el creixement de les ciutats industrials. La transició demogràfica: per què cau la mortalitat abans que la natalitat. Barris obrers, higiene, jornada i esperança de vida. El contrast entre món rural i món urbà.
La nova societat de classes: burgesia i proletariat
Una societat que ja no s'organitza per naixement sinó per posició econòmica. Alta burgesia, classes mitjanes i proletariat industrial. El treball infantil i el treball femení a la fàbrica. Com es viu i com es mor segons la classe, amb dades d'època.
El naixement del moviment obrer: sindicats i vagues
Del ludisme a l'associació estable. Societats de socors mutus, sindicats, dret de vaga i les primeres lleis laborals. El cartisme britànic com a pont entre la reivindicació laboral i la política. Per què la conquesta de drets al treball i la conquesta del vot van juntes.
Socialisme, marxisme i anarquisme: les ideologies de la resposta
Les respostes teòriques al capitalisme industrial. Socialisme utòpic, marxisme (plusvàlua, lluita de classes, el Manifest del 1848) i anarquisme (Bakunin, acció directa). La Primera i la Segona Internacional, i la ruptura entre les dues famílies. Idees que definiran el segle XX.
La segona revolució industrial i el capitalisme financer
Electricitat, petroli, acer i química. La gran empresa, el monopoli i la banca com a centre del sistema. La fusió de capital industrial i capital bancari: el capitalisme financer. Per què aquesta fase empeny cap a l'exportació de capital i, per tant, cap a l'imperialisme (enllaç directe amb la càpsula 1).
Retorn — desigualtat, precarietat i economia de les cures
Tornada al cas amb les eines de la càpsula. La desigualtat mesurada avui, la precarietat i el treball de plataforma com a forma nova de relació laboral, i l'economia de les cures: el treball que sosté tots els altres i que no es compta. Debat informat sobre el repartiment.
Càpsula 3D'ON SURT EL DRET A VOTAR?
El 1789 només votaven els homes amb propietats. Eixamplar aquell dret va costar més d'un segle.
D'ON SURT EL DRET A VOTAR?
El 1789 només votaven els homes amb propietats. Eixamplar aquell dret va costar més d'un segle.
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El cas — qui vota i qui no vota, avui al món
Quanta població mundial viu en democràcia plena i quanta en règims on es vota sense que el resultat estigui obert. Els índexs (V-Dem, Freedom House) i què mesuren exactament. I les eines per llegir-ho: sufragi, ciutadania, drets civils i drets polítics. Plantejament del problema i marc conceptual.
L'Antic Règim: privilegi, estament i monarquia absoluta
Una societat on els drets depenen del naixement. Els tres estaments, els privilegis fiscals i jurisdiccionals, i la monarquia absoluta com a poder sense contrapès. Per què el que avui sembla natural —que la llei sigui igual per a tothom— era una idea revolucionària. (Aquí, la cara jurídica i política d'aquell món; el trànsit de la terra al capital, a la càpsula 2.)
Les revolucions atlàntiques: 1776, 1789, Haití i les independències americanes
Un cicle revolucionari que travessa l'Atlàntic. La independència dels Estats Units i la primera constitució escrita. El 1789 francès: Declaració de Drets, sobirania nacional, fi dels privilegis. La revolució d'esclaus de Saint-Domingue i el naixement d'Haití. Les independències hispanoamericanes. Comparació dels quatre casos.
1830 i 1848: l'onada revolucionària europea
Per què Europa entra en revolució dues vegades en vint anys. El Congrés de Viena i l'intent de tornar enrere. El 1830 i la monarquia liberal; el 1848, la Primavera dels Pobles, amb reivindicació social al costat de la política. Èxits i fracassos.
La nova societat liberal: constitució, codi i parlament
Què instal·la la revolució quan guanya: constitució escrita, divisió de poders, codi civil, igualtat davant la llei i propietat privada. Origen i funcionament dels sistemes parlamentaris. Els límits: la igualtat jurídica no és igualtat real, i el vot continua sent censatari.
La construcció dels estats nacionals: Alemanya, Itàlia i la invenció de la nació
Com es fabrica una nació: llengua, escola, servei militar, mapa i relat històric. Les unificacions italiana i alemanya comparades. Els imperis plurinacionals (Àustria-Hongria, Otomà, Rus) i la seva crisi. Nacionalismes d'estat i nacionalismes sense estat.
Del vot censatari al sufragi universal masculí
Qui podia votar i amb quina justificació: només qui té propietat té criteri. El cartisme, l'ampliació britànica per etapes i el sufragi universal masculí a França i a Alemanya. Un dret que s'eixampla a pressió, no per concessió.
Sufragisme: les dones exigeixen la ciutadania
Per què el sufragi universal masculí no era universal. Olympe de Gouges i la Declaració dels Drets de la Dona. El moviment sufragista britànic i nord-americà: petició, campanya i desobediència. Les primeres conquestes i l'onada posterior a la Gran Guerra. L'evolució de la condició femenina com a qüestió política.
Retorn — què és un dret conquerit, i com es perd
Tornada al cas amb les eines de la càpsula. Cap dret polític d'avui és original ni garantit: tots tenen data i tots van costar un conflicte. Què vol dir això per als retrocessos democràtics del present. Debat informat, i pont cap a les càpsules 5 i 9.
Càpsula 4PER QUÈ HA TORNAT LA GUERRA A EUROPA?
De Bakhmut a Sarajevo: com les potències es deixen arrossegar a guerres que ningú no ha decidit.
PER QUÈ HA TORNAT LA GUERRA A EUROPA?
De Bakhmut a Sarajevo: com les potències es deixen arrossegar a guerres que ningú no ha decidit.
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El cas — la guerra torna a Europa
Febrer de 2022: Rússia envaeix Ucraïna. Trinxeres a Bakhmut, drons a Kíiv, civils a Mariúpol. Una guerra que combina tecnologia del s. XXI amb tàctiques de la Gran Guerra. I les eines per llegir-ho: l'equilibri de poder, el sistema d'aliances i el dilema de seguretat, i una tipologia de la guerra (total, limitada, híbrida). Plantejament del problema i marc conceptual.
El sistema d'aliances i la cursa armamentística
La Pau Armada europea pre-1914. Triple Aliança vs. Triple Entesa. Els Balcans com a polvorí. La diplomàcia secreta i la inevitabilitat aparent del conflicte.
L'esclat de la Gran Guerra
L'atemptat de Sarajevo (28 juny 1914). L'efecte dòmino de les aliances. El Pla Schlieffen. La invasió de Bèlgica. Les expectatives errònies d'una guerra curta.
La guerra de trinxeres
L'estancament al front occidental (1915-1917). Verdun, Somme, Passchendaele. La carnisseria industrial: gas, artilleria pesant, ametralladores. Una nova forma de morir.
La guerra total a la rereguarda
Mobilització econòmica completa. Racionament, censura, propaganda. Incorporació massiva de la dona a la indústria. Les colònies enrolades a la guerra europea.
La fi de la guerra, Versalles i la Societat de Nacions
Entrada dels EUA (1917) i sortida de Rússia arran de la revolució de 1917 (la revolució en si es treballa a la càpsula 5). L'esfondrament dels imperis centrals (1918). Els 14 punts de Wilson. El Tractat de Versalles: sancions a Alemanya. La Societat de Nacions. (La fragilitat que Versalles sembra es cull a la càpsula 5.)
El nou mapa europeu post-1919
Desaparició dels imperis austrohongarès, alemany, otomà i tsarista. Naixement de Polònia, Txecoslovàquia, Iugoslàvia, Estats Bàltics, Hongria. Minories i fronteres conflictives. Ucraïna sota domini soviètic.
La guerra moderna des de 1945
Un fil de continuïtat des de les trinxeres: com evoluciona la manera de fer la guerra sense abandonar-ne la lògica industrial-militar. Vietnam (guerrilla + bombardejos massius; també a la càpsula 8, com a guerra de la Guerra Freda), el Golf (1991, la guerra televisada), l'Iraq (2003, l'ocupació) i la guerra d'avui —drons, ciberguerra, híbrida (represa a la càpsula 12). El que canvia i el que es manté.
La guerra interminable: conflictes permanents avui
Els conflictes permanents i oblidats del present com a matèria d'anàlisi: el tractament informatiu en canals formals i informals, i l'economia de la guerra —les sancions com a arma i la dependència energètica. Ucraïna entre Rússia i Occident com a continuïtat del problema imperial rus. (El debat i el judici argumentat es treballen a les activitats.)
Càpsula 5POT UNA CRISI MATAR LA DEMOCRÀCIA?
Del crac de Wall Street a Hitler canceller van passar tres anys i tres mesos.
POT UNA CRISI MATAR LA DEMOCRÀCIA?
Del crac de Wall Street a Hitler canceller van passar tres anys i tres mesos.
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El cas — quan les democràcies retrocedeixen
L'ascens global de l'extrema dreta i el populisme autoritari. Erosió de contrapesos, atac als experts, fake news, polarització —descrit amb indicadors (V-Dem, Freedom House), sense jutjar cap govern ni partit concret. I les eines per llegir-ho: què és una democràcia liberal, els models d'organització política (democràcia vs totalitarisme) i el concepte de revolució i canvi de model. Per què tornen patrons que crèiem superats? Plantejament del problema i marc conceptual.
Versalles i la pau que no va pacificar
Les condicions del tractat i les seves conseqüències: reparacions, pèrdues territorials i la clàusula de culpabilitat. Per què una pau pensada per castigar prepara el conflicte següent. El que la càpsula 4 sembra, aquí es cull.
La Revolució Russa i l'URSS: de Lenin a Stalin
1917: les revolucions de febrer i d'octubre ensorren el tsarisme i obren la primera alternativa comunista al capitalisme —la que definirà el segle. Comunisme de guerra i NEP; mort de Lenin (1924); Stalin contra Trotski. Plans quinquennals, col·lectivització forçosa i gulag: el totalitarisme com a model invers al democràtic.
Els Feliços Anys Vint i el Crac del 29
Hegemonia econòmica nord-americana. Consumisme a crèdit. Cultura del jazz. La bombolla borsària. El «dijous negre» (24 octubre 1929). El pànic financer i el contagi global.
La Gran Depressió i el fracàs liberal
Atur massiu, misèria, contagi a Europa. La caiguda dràstica del comerç internacional. Espanya, Alemanya, Itàlia: els que pateixen més greument. El descrèdit de la democràcia liberal.
El feixisme italià
Crisi del 1918-1922. Mussolini i els camises negres. La Marxa sobre Roma (1922). Conquesta legal del poder. Estat corporatiu, culte al Duce, invasió d'Etiòpia.
L'ascens nazi i el 1933
El partit nazi creix amb la crisi. Mein Kampf i la ideologia: antisemitisme biològic, Lebensraum, Führerprinzip. L'arribada legal al poder. Incendi del Reichstag, lleis dels plens poders.
Quan cauen les democràcies europees
La República de Weimar com a paradigma: una democràcia sense demòcrates, ofegada per la humiliació de Versalles, les reparacions impossibles i la hiperinflació de 1923. I el patró d'entreguerres: democràcies que s'ensorren en cadena quan s'ensorra l'economia —Àustria, Portugal, Polònia, els Balcans. La Segona República espanyola (1931-1939) com a exemple d'aquesta onada, no com a tema a part (el detall espanyol és a Història d'Espanya, 2n de batxillerat).
Models d'organització política avui
Els models d'organització política del present com a matèria d'anàlisi: democràcia liberal, democràcia il·liberal i autoritarismes, amb les seves tipologies i indicadors (V-Dem, Freedom House). Com es reconeix un règim que es buida —tema que la càpsula 9 reprèn a fons. (El debat i el judici argumentat es treballen a les activitats.)
Càpsula 6COM ES PASSA DE L'ODI AL GENOCIDI?
El 1935 una llei va definir qui era jueu. El 1942, una reunió d'un matí en va planificar l'extermini.
COM ES PASSA DE L'ODI AL GENOCIDI?
El 1935 una llei va definir qui era jueu. El 1942, una reunió d'un matí en va planificar l'extermini.
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El cas — la piràmide de l'odi
Christchurch (Nova Zelanda 2019), Buffalo (EUA 2022), Halle (Alemanya 2019). Atemptats com a culminació de radicalització online. Les eines per llegir-ho: la piràmide de l'odi i la seva mecànica (estigmatització → deshumanització → legitimació de la violència), el concepte de genocidi (Lemkin, 1944) i la categoria de crims contra la humanitat. El discurs d'odi a les xarxes avui. Plantejament del problema i marc conceptual.
Antecedents històrics de l'odi organitzat
Pogroms al s. XIX. Antisemitisme decimonònic (afer Dreyfus). Racisme científic i darwinisme social. Com l'Estat europeu modern incuba l'odi sistemàtic.
La propaganda nazi i la fabricació de l'enemic
Goebbels i el Ministeri de Propaganda. Les tècniques: simplificació, repetició, deshumanització. Les Lleis de Nuremberg (1935). La Nit dels Vidres Trencats (1938). L'enemic jueu com a construcció ideològica i administrativa.
De la llei a l'exclusió: Nuremberg 1935 i la Nit dels Vidres Trencats
Com l'odi passa del discurs a la llei. Les lleis de Nuremberg del 1935: qui defineixen com a jueu i què li prohibeixen. L'escalada administrativa —registre, marca, expropiació— i la violència organitzada del novembre del 1938. El graó decisiu: quan l'exclusió es fa legal.
L'Holocaust com a sistema industrial
La «Solució Final» (Conferència de Wannsee, gener 1942). La maquinària del genocidi: Auschwitz-Birkenau, Treblinka, Sobibor, Majdanek. 6 milions de jueus assassinats. Gitanos, homosexuals, comunistes, persones amb discapacitat. La burocràcia de l'extermini.
Els altres perseguits: gitanos, discapacitats, dissidents, homosexuals
El programa T4 d'eutanàsia com a assaig de l'extermini. El porrajmos: la persecució del poble gitano. Dissidents polítics, testimonis de Jehovà i homosexuals als camps. Per què reconèixer totes les víctimes forma part de la memòria, sense establir comparacions ahistòriques.
Genocidis del segle XX i el «mai més»
Cambodja (Khmers Rojos, 1975-1979). Ruanda (1994, tutsis). Bòsnia (Srebrenica, 1995). Iazidis (Estat Islàmic, 2014). Uigurs i Rohingyàs avui. El concepte de «genocidi» com a categoria jurídica (Lemkin, 1944).
Memòria, justícia i negacionisme
Els Judicis de Nuremberg (1945-1946). La memòria de l'Holocaust com a deure cívic europeu. El negacionisme com a fenomen. Auschwitz com a símbol. El «mai més» complert i incomplert.
L'odi al segle XXI: la radicalització algorítmica
La mecànica digital de l'odi com a matèria d'anàlisi: algoritmes, càmeres d'eco, supremacisme blanc online i la gran teoria del reemplaçament. Els discursos d'odi actuals —islamofòbia, antisemitisme, racisme antinegre, xenofòbia anti-immigrant— llegits amb pensament crític. (El debat i el judici argumentat es treballen a les activitats.)
Càpsula 7PER QUÈ UNA GUERRA ES TORNA GUERRA TOTAL?
A la Primera Guerra Mundial la majoria de morts eren soldats. A la Segona, civils.
PER QUÈ UNA GUERRA ES TORNA GUERRA TOTAL?
A la Primera Guerra Mundial la majoria de morts eren soldats. A la Segona, civils.
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El cas — les regles de la guerra, avui
Què és exactament un crim de guerra i qui ho decideix. Els convenis de Ginebra, la Cort Penal Internacional i la distància entre la norma i el seu compliment. I les eines per llegir-ho: guerra total, objectiu militar i població civil. Plantejament del problema i marc conceptual.
El camí cap a la guerra i l'expansió nazi
Com un règim construït sobre l'odi passa a l'expansió i la guerra —i com el món ho permet: Anschluss (1938), els Sudets i l'apaivagament de Munic, el pacte germano-soviètic, la invasió de Polònia i la Blitzkrieg. L'apaivagament com a lliçó sobre mirar cap a una altra banda.
La guerra llampec i el domini de l'Eix
Com una manera nova de fer la guerra —concentració blindada, aviació, ràdio— dona a Alemanya el domini d'Europa en dos anys. Polònia, França, la batalla d'Anglaterra i l'operació Barba-roja. Per què la velocitat inicial no va decidir la guerra.
El gir: Stalingrad, El Alamein, Normandia
Els fronts on canvia la guerra entre 1942 i 1944. Per què el factor decisiu no és tàctic sinó industrial i demogràfic: qui pot produir més i durant més temps. El paper de l'URSS i el cost humà del front oriental.
La guerra al Pacífic
L'expansió japonesa des del 1931 a Manxúria. Pearl Harbor i l'entrada dels Estats Units a la guerra. La guerra d'illes i el bombardeig de ciutats japoneses: la lògica d'una guerra sense front definit.
La rereguarda: economia de guerra, dones a la fàbrica, ocupació i resistència
Què vol dir que una guerra sigui total: economies senceres reconvertides, racionament, propaganda i mobilització de la població. Les dones a la indústria de guerra i el que això canvia. Ocupació, col·laboració i resistència a l'Europa ocupada.
Hiroshima i el començament de l'era nuclear
El projecte Manhattan i la decisió d'utilitzar la bomba. Hiroshima i Nagasaki: efectes immediats i debat historiogràfic sobre la justificació. Per què el 1945 obre un període nou en què la destrucció total passa a ser tècnicament possible.
El nou ordre de 1945: Nuremberg, l'ONU i Bretton Woods
Les institucions que s'inventen precisament perquè no hi havia límits. Els judicis de Nuremberg i la categoria de crim contra la humanitat; l'aparició de la paraula genocidi. De la Societat de Nacions a l'ONU. Bretton Woods i l'ordre econòmic. Èxits i límits del sistema.
Retorn — es poden posar límits a la guerra?
Tornada al cas amb les eines de la càpsula. Què protegeix realment el dret internacional humanitari, qui el fa complir i què passa quan no es compleix. Debat informat sobre els conflictes oberts avui.
Càpsula 8ANEM CAP A UNA NOVA GUERRA FREDA?
Washington i Pequín tornen a partir el món. De l'assaig general en fa quaranta anys.
ANEM CAP A UNA NOVA GUERRA FREDA?
Washington i Pequín tornen a partir el món. De l'assaig general en fa quaranta anys.
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El cas — el nou món bipolar
La Xina supera els EUA en moltes mètriques econòmiques. Taiwan com a punt d'inflexió. Tecnologia: TikTok, Huawei, semiconductors. Guerra comercial. I les eines per llegir-ho: bipolaritat i multipolaritat, esferes d'influència, la dissuasió i la guerra per interposició (proxy). Por d'una nova Guerra Freda. Plantejament del problema i marc conceptual.
El Teló d'Acer i la formació dels blocs
La fallida de la gran aliança aliada. Doctrina Truman i Pla Marshall (1947). Resposta soviètica: Kominform i COMECON. Bloqueig de Berlín (1948-1949). OTAN (1949) vs. Pacte de Varsòvia (1955).
La cursa nuclear i la dissuasió
Destrucció Mútua Assegurada (MAD). La cursa espacial: Sputnik (1957), home a la Lluna (1969). La Crisi dels Míssils de Cuba (1962) com a moment de màxim risc atòmic.
El Tercer Món com a tauler: no-alineats i guerres per interposició
Per què les superpotències lluiten lluny de casa. Corea, Vietnam i l'Afganistan com a guerres per interposició. Bandung i el moviment de no-alineats: el Tercer Món com a tauler i com a actor. (La descolonització com a procés es tracta a la càpsula 1; Còndor, a la 9.)
Embargaments, petroli i tecnologia: l'altra guerra
La Guerra Freda com a competició econòmica. El CoCom (1949) i el control d'exportació de tecnologia cap al bloc de l'Est. L'arma del petroli el 1973 i el petrodòlar. La disputa per l'urani i el cobalt. Per què dues potències que no es poden atacar competeixen amb embargaments i matèries primeres. (El gas rus com a arma al segle XXI, a la càpsula 12.)
L'Estat del benestar: el pacte social d'Occident
Els Trenta Gloriosos: creixement, ocupació i consum de masses. Sanitat, pensions, educació i el pacte entre capital i treball. Per què Occident compra lleialtat amb prosperitat en plena competició amb el bloc soviètic. Els primers senyals de crisi als anys setanta.
La construcció europea: de la CECA a Maastricht
Les fases del procés: CECA (1951), Tractat de Roma (1957), les ampliacions, l'Acta Única i Maastricht (1992). Objectius, valors i institucions. Per què neix com un projecte de pau i acaba sent un projecte econòmic. (L'euro i la seva crisi, a la càpsula 11.)
Com s'esgota un bloc: economia, petroli i la caiguda del Mur
Per què cau el bloc soviètic sense cap batalla. L'esgotament econòmic, la despesa militar, el col·lapse del preu del petroli el 1986, la perestroika i la glàsnost. El 1989 i la dissolució de l'URSS. Un dels dos competidors s'esgota abans.
La Xina, de Mao a la nova rivalitat global
La revolució xinesa del 1949 i el model maoista, comparat amb el soviètic. El gir de Deng Xiaoping i l'obertura econòmica. Com la Xina passa de perifèria a rival sistèmic. Tornada al cas: en què s'assembla i en què no la rivalitat d'avui a la Guerra Freda.
Càpsula 9COM ES BUIDA UNA DEMOCRÀCIA PER DINS?
Franco va governar trenta-sis anys sense unes eleccions lliures. Avui hi ha maneres més discretes.
COM ES BUIDA UNA DEMOCRÀCIA PER DINS?
Franco va governar trenta-sis anys sense unes eleccions lliures. Avui hi ha maneres més discretes.
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El cas — quan la democràcia es buida per dins
Eleccions sí, però sense oposició real. Mitjans controlats, jutges submisos, contrapesos buidats. La «democràcia il·liberal» com a categoria —descrita amb indicadors (V-Dem, Freedom House), sense jutjar cap govern ni líder concret. I les eines per llegir-ho: les dues maneres de matar una democràcia (el cop clàssic i el buidatge lent des de dins), el «manual» de l'autoritarisme i el parlamentarisme com a sistema que es pot capturar. Plantejament del problema i marc conceptual.
L'onada autoritària d'entreguerres
Als anys 20 i 30 les democràcies europees cauen en cadena. La dictadura de Primo de Rivera a Espanya (1923-1930) com un cas d'aquesta onada, al costat de les dictadures que s'estenen per Europa. Per què l'autoritarisme sembla la sortida a la crisi. (El feixisme italià i el nazisme, com a ideologies que neixen de la crisi, es tracten a la càpsula 5; aquí, la mecànica de com funciona i s'acaba una dictadura.)
El franquisme, una dictadura europea de llarga durada
El règim de Franco (1939-1975) llegit en clau comparada: nacionalcatolicisme, repressió, autarquia i després obertura al capitalisme; com sobreviu gràcies a la Guerra Freda (pactes amb els EUA, 1953). Una de les dictadures més llargues d'Europa. (La història interna del franquisme es treballa a fons a Història d'Espanya, 2n de batxillerat.)
Les eines del poder total
Com funciona per dins una dictadura del segle XX: partit únic, propaganda i control de la informació, policia política i repressió, culte al líder. Comparació dels mecanismes de domini entre règims. Què els fa forts i què els erosiona.
Altres dictadures europees del segle XX
Salazar a Portugal. Els coronels grecs. Les dictadures dels Balcans. Comparació de models autoritaris en societats europees occidentals.
Dictadures llatinoamericanes i Operació Còndor
Pinochet a Xile (1973). Videla a Argentina (1976). Brasil, Uruguai, Paraguai. La coordinació repressiva entre dictadures (Operació Còndor). Els desapareguts. La complicitat dels EUA. (Aquestes dictadures com a teatre de la Guerra Freda es presenten a la càpsula 8.)
Les sortides de la dictadura
Com s'acaba una dictadura: transicions negociades, ruptures i col·lapses. La Transició espanyola (1975-1978) com un model entre d'altres —Portugal (1974), l'Europa de l'Est (1989), l'Amèrica Llatina—, amb els seus èxits i els seus punts cecs (el «pacte de l'oblit»). (El detall espanyol i la memòria democràtica, a Història d'Espanya.)
Com es mesura una democràcia: indicadors i senyals d’alarma
Els índexs de qualitat democràtica i què miren exactament: eleccions netes, llibertat de premsa, independència judicial, dret d'associació. Com es distingeix una democràcia amb problemes d'un règim que només en manté la forma. Categories i indicadors, sense jutjar cap govern concret.
L'autoritarisme democràtic avui
L'autoritarisme del present com a matèria d'anàlisi: eleccions que es mantenen però es buiden, el partit únic modernitzat, la «democràcia majoritarista» i la «democràcia il·liberal» dins la UE. Tractat com a categoria amb indicadors, sense jutjar cap govern ni partit concret. Què canvia respecte de les dictadures clàssiques i què es manté. (El debat i el judici argumentat es treballen a les activitats.)
Càpsula 10PER QUÈ HI HA FRONTERES QUE NO ES TANQUEN MAI?
A Gaza es discuteixen fronteres que es van dibuixar en despatxos europeus fa cent anys.
PER QUÈ HI HA FRONTERES QUE NO ES TANQUEN MAI?
A Gaza es discuteixen fronteres que es van dibuixar en despatxos europeus fa cent anys.
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El cas — Gaza, octubre de 2023
L'atac de Hamàs (7 octubre). La resposta israeliana. Civils palestins morts. La crisi humanitària. Les imatges que recorren el món. I les eines per llegir-ho: la frontera imposada des de fora, la nació sense estat, el conflicte congelat i el dret d'autodeterminació. Tres generacions de conflicte. Plantejament del problema i marc conceptual.
Del sionisme a la creació d'Israel (1897-1948)
Herzl i el sionisme polític (1897). La immigració jueva a la Palestina otomana i la promesa de Balfour (1917): una potència europea promet la terra d'altri. La partició de l'ONU (1947), la independència d'Israel i la Nakba (1948): 700.000 palestins expulsats. Fronteres dibuixades des de fora, el fil de tota la càpsula.
Les guerres àrab-israelianes
Les guerres de 1948, 1956 (Suez), 1967 (Sis Dies: ocupació de Cisjordània, Gaza, Golan i Sinaí) i 1973 (Yom Kippur), llegides com el procés pel qual una frontera es congela. Israel com a potència militar regional.
La qüestió palestina
Yasser Arafat i l'OAP. Les Intifades (1987, 2000). La fragmentació territorial: Cisjordània, Gaza, refugiats. Hamàs com a alternativa islamista a partir dels anys 80. (La dimensió de Guerra Freda del conflicte és a la càpsula 8.)
Nagorno-Karabakh: una frontera del Caucas
Armènia i l'Azerbaidjan es disputen l'enclavament de Nagorno-Karabakh des del col·lapse de l'URSS. Les guerres de 2020 i 2023: l'Azerbaidjan recupera el territori i més de 100.000 armenis fugen. Una frontera ètnica que no cicatritza —avui mateix— a la cruïlla entre Rússia, Turquia i l'Iran.
Altres fronteres no resoltes: la partició Índia-Pakistan
La partició de 1947 i els massacres entre hindús i musulmans. Caixmir com a territori disputat: fins a la revocació de la seva autonomia per Modi (2019) i la tensió d'avui. Tres guerres i dues potències nuclears veïnes.
Iugoslàvia i el retorn dels Balcans
La descomposició iugoslava després de Tito. Guerres de Croàcia, Bòsnia, Kosovo (1991-1999). Genocidi de Srebrenica (1995). La intervenció de l'OTAN. Les fronteres ètniques i les conseqüències.
Catalunya, Espanya i altres conflictes territorials europeus
Nacions sense estat a l'Europa d'avui: el procés sobiranista català, Escòcia i el Brexit, Còrsega, Flandes, i la qüestió kurda (entre Turquia, Síria, Iraq i Iran). Per què algunes ferides territorials no curen.
La geopolítica de les fronteres avui
Els conflictes territorials actius del present com a matèria d'anàlisi: el dret internacional davant les fronteres imposades, el paper de l'ONU i de les grans potències, i l'evolució de la guerra de Gaza des d'octubre de 2023. Per què algunes ferides territorials no cicatritzen. (El debat i el judici argumentat es treballen a les activitats.)
Càpsula 11QUI MANA EN L'ECONOMIA GLOBAL?
El paquet arriba l'endemà perquè el 1989 algú va decidir que el mercat governaria el món.
QUI MANA EN L'ECONOMIA GLOBAL?
El paquet arriba l'endemà perquè el 1989 algú va decidir que el mercat governaria el món.
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El cas — quan Amazon ho és tot
El nostre dia a dia: Amazon, Glovo, Uber, Booking, Netflix, Spotify, TikTok. Quatre o cinc empreses controlen una part enorme de l'economia mundial. Riders sense drets. Treballadors precaris. I les eines per llegir-ho: el capitalisme com a sistema-món i les seves fases (comercial, industrial, financera, global i digital), i el centre-perifèria aplicat a l'economia. Per què tot és així? Plantejament del problema i marc conceptual.
1989 i la fi de la història
La caiguda del Mur i la dissolució de l'URSS. Fukuyama i «la fi de la història». El triomf del model liberal-capitalista occidental. L'hegemonia unipolar dels EUA. Una euforia històrica que va resultar prematura.
La globalització econòmica dels anys 90
L'aposta d'Occident: obrir el comerç i fer ric el món —i sobretot la Xina— confiant que el capitalisme el faria semblant a nosaltres. És la fase global del capitalisme —després de la comercial, la industrial i la financera, i camí de la digital. L'OMC (1995), la deslocalització industrial cap a l'Àsia, la integració dels mercats financers, Internet i el comerç global. El desenllaç d'aquesta aposta és el fil de tota la càpsula.
De l'euro a la crisi de l'euro: la segona fase europea
La moneda única: com neix, què promet i què imposa. L'ampliació cap a l'est. La crisi del deute i el rescat de Grècia com a prova d'esforç del projecte. Debat sobre objectius, institucions i reptes de futur. (La fundació fins a Maastricht, a la càpsula 8.)
Internet i la revolució digital
L'aparició d'Internet com a infraestructura global. L'esclat de les puntcom. L'iPhone (2007). Facebook (2004). L'economia de plataforma. Big Tech: Google, Amazon, Apple, Meta.
L'11-S i la Guerra contra el Terror
Els atemptats d'Al-Qaeda (11 setembre 2001) com a primera fractura del nou ordre. Invasions de l'Afganistan (2001) i Iraq (2003). I la cara econòmica de la seguretat: el petroli, el dòlar i el deute que sostenen l'ordre global. Guantánamo i la suspensió de drets.
L'ascens de la Xina dins la globalització
De la «fàbrica del món» (entrada a l'OMC, 2001) a rival global. La paradoxa: globalització capitalista sota govern comunista. Avui la pregunta ha canviat: qui depèn de qui? La Xina ja no només fabrica barat —competeix en tecnologia i comença a marcar les regles. (Les reformes de Deng i el gir de la Xina cap a l'exterior es tracten a la càpsula 8.)
La crisi de 2008 i els perdedors de la globalització
Les hipoteques subprime i la fallida de Lehman Brothers (2008), l'austeritat europea, la bombolla immobiliària espanyola. Però sobretot la factura social de dècades de globalització: desindustrialització d'Occident, desigualtat creixent, classes mitjanes i treballadores espremudes, precariat. El 2008 com a esquerda del model —i llavor dels populismes (la seva onada llarga es recull a la càpsula 9).
El capitalisme de plataforma i el retorn de l'Estat
Dos moviments alhora com a matèria d'anàlisi: les Big Tech redefineixen l'economia (les dades com a nou recurs, els «riders», els monopolis tecnològics) i, al mateix temps, la globalització recula —aranzels, reshoring, sancions com a arma, retorn de l'Estat. La fi de la «fi de la història». (El debat i el judici argumentat es treballen a les activitats.)
Càpsula 12QUIN MÓN HERETA LA VOSTRA GENERACIÓ?
2008, 2015, 2020, 2022: quatre dates que expliquen per què el món d'avui s'assembla tan poc al de fa vint anys.
QUIN MÓN HERETA LA VOSTRA GENERACIÓ?
2008, 2015, 2020, 2022: quatre dates que expliquen per què el món d'avui s'assembla tan poc al de fa vint anys.
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El cas — quan el món es va aturar
Març de 2020: el món s'atura. D'un nou coronavirus detectat a Wuhan (desembre 2019) a la pandèmia global —confinaments, hospitals col·lapsats, mort massiva, l'aturada econòmica mundial— i la vacuna com a fita científica. I les eines per llegir-ho: la policrisi o crisis encadenades, el món multipolar i el risc global. La primera pandèmia global del s. XXI i tot el que ha deixat. Plantejament del problema i marc conceptual.
Crisis de la globalització feliç (2008-2016)
El crac de 2008 no com a final sinó com a inici: l'entrada en una era de crisis encadenades. L'austeritat europea, la crisi de l'Euro, les primaveres àrabs (2011) i el seu fracàs, la guerra de Síria. (La mecànica financera del crac es veu a la càpsula 11.)
La crisi migratòria europea (2015)
La crisi migratòria de 2015: refugiats sirians, afganesos i eritreus; les imatges d'Aylan Kurdi; el col·lapse del sistema d'asil. Menys les causes profundes (ja vistes a la càpsula 1) i més el xoc polític que va sacsejar Europa i n'alimentà la fractura.
La fractura democràtica: populismes i Brexit
Brexit (2016), Trump (2016), l'auge de l'extrema dreta europea. La «post-veritat», les fake news i les xarxes socials com a màquina de divisió: la mecànica digital que fractura les democràcies (el paral·lelisme amb els anys 30 es treballa a la càpsula 5).
El retorn de Rússia i la geopolítica energètica
L'annexió de Crimea (2014), Síria, les guerres híbrides. Sobretot, el gas i el petroli com a arma: la dependència energètica europea de Rússia com a rampa cap a la guerra de 2022.
L'emergència climàtica com a tema central
Els Acords de París (2015), Greta Thunberg i Fridays for Future, els informes de l'IPCC, els fenòmens extrems (incendis, sequeres, DANA, onades de calor). I la cara geopolítica de la transició: la cursa pels minerals crítics.
La revolució digital accelerada
Smartphones i xarxes socials com a infraestructura social; Big Data. La intel·ligència artificial (ChatGPT, 2022) no només com a eina sinó com a poder geopolític: la cursa EUA-Xina pel seu control (i pels xips que la fan possible, vist a la càpsula 8). Privacitat, manipulació, automatització.
El repte demogràfic: envelliment, despoblació i migracions
L'envelliment europeu i la sostenibilitat del sistema de pensions. La despoblació rural i el buidatge de territoris sencers. Les migracions com a resposta estructural i com a conflicte polític. Cicles demogràfics aplicats a la comprensió del present.
El món que heretareu: multipolaritat, Estat i clima
Els reptes de fons del segle com a matèria de síntesi: la fi de la globalització optimista, el retorn de l'Estat fort, la nova economia digital i l'emergència climàtica com a horitzó vital, amb les guerres d'Ucraïna i Gaza com a símptomes. La ciutadania global davant el món que heretareu. (El debat i el judici argumentat, com a tancament del curs, es treballen a les activitats.)