#HMC · 1r BAT
Història del Món Contemporani
Geopolítica del món contemporani: entendre el present a través de la seva història.
📖 Presentació del curs
Aquí, la Història del Món Contemporani és una assignatura de geopolítica: cada càpsula arrenca d'un problema del present —les migracions cap a Europa, la guerra a Ucraïna, la rivalitat entre els EUA i la Xina, Gaza, el poder de les Big Tech— i, abans de mirar enrere, et dona les eines per entendre'l: conceptes com centre-perifèria, equilibri de poder o policrisi. Amb aquests conceptes a la mà recorrem del repartiment imperialista del món, a finals del segle XIX, fins a la globalització i les seves crisis, seguint el fil del poder polític i econòmic —capitalisme, ideologies, guerres, democràcies i autoritarismes— que explica el mapa d'avui. La història no com a arxiu, sinó com a eina per llegir el present i decidir-hi.
🧭 Eixos pedagògics del curs
Geopolítica del present
Cada tema arrenca d'un problema d'avui —migracions, Ucraïna, la Xina, Gaza—, en dona les eines per llegir-lo i la història l'explica: del present al passat, i tornada al present.
Poder econòmic i desigualtat
Del capitalisme imperialista a les Big Tech: qui mana en l'economia mundial, i qui en són els guanyadors i els perdedors.
Democràcia, odi i memòria
Per què cauen les democràcies, com es fabrica l'odi i com es buida un règim des de dins —amb la memòria com a defensa cívica.
- 01QUI VA DECIDIR QUI MANA AL MÓN?1870–1975
- 02PER QUÈ HA TORNAT LA GUERRA A EUROPA?1914–1918
- 03POT UNA CRISI MATAR LA DEMOCRÀCIA?1919–1939
- 04COM ES PASSA DE L'ODI AL GENOCIDI?1933–1945
- 05ANEM CAP A UNA NOVA GUERRA FREDA?1945–1991
- 06COM ES BUIDA UNA DEMOCRÀCIA PER DINS?1923–1978
- 07PER QUÈ HI HA FRONTERES QUE NO ES TANQUEN MAI?1897–avui
- 08QUI MANA EN L'ECONOMIA GLOBAL?1989–2008
- 09QUIN MÓN HERETA LA VOSTRA GENERACIÓ?2008–avui
Mapa complet de l'assignatura
9 Càpsules · 81 Sessions
Càpsula 1QUI VA DECIDIR QUI MANA AL MÓN?
Centre i perifèria: imperialisme, colonialisme i descolonització
QUI VA DECIDIR QUI MANA AL MÓN?
Centre i perifèria: imperialisme, colonialisme i descolonització
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El cas — fronteres traçades amb regle
Les onades migratòries cap a Europa. Ceuta i Melilla. Les pasteres al Mediterrani. El Sàhara Occidental com a colònia abandonada. I les eines per llegir-ho: el model centre-perifèria i el sistema-món, i la distinció entre colonialisme i imperialisme. Per què Àfrica continua sent perifèria del sistema mundial. Plantejament del problema i marc conceptual.
Per què Europa va dominar el món
Causes profundes de l'hegemonia europea finisecular. Primer, el gran gir: de l'Antic Règim —economia agrària, societat estamental, privilegi de naixement— al capitalisme industrial i financer, que és el veritable motor de la superioritat. Tecnologia militar i expansió demogràfica. Una hegemonia construïda, no natural.
Ideologies de la dominació
Darwinisme social, racisme científic, missió civilitzadora. La construcció ideològica de la superioritat europea com a justificació de la conquesta.
La Conferència de Berlín i el repartiment d'Àfrica
El 1884-1885 com a moment fundacional: la regla i el mapa, fronteres traçades sense atenció a realitats ètniques. I la cara humana de l'economia colonial: el Congo de Leopold II com a paradigma de l'espoli —treball forçat, terror del cautxú, extracció— i cas de genocidi, ecocidi i epistemicidi. Qui treballa i qui s'enriqueix.
L'ocupació d'Àsia
L'Índia com a «joia de la corona» britànica. Guerres de l'Opi i submissió de la Xina. Indoxina francesa. L'excepció japonesa: Restauració Meiji i imperialisme asiàtic.
Resistències al colonialisme
La revolta dels sipais (1857), els bòxers a la Xina (1900), Herero a Namíbia (1904), Abd el-Krim al Rif. La història colonial vista des dels colonitzats.
La descolonització com a procés històric
L'eclosió post-1945. Bandung (1955) i el moviment de no alineats. Algèria, l'Índia, Indoxina. Independències formals, dependències reals. (La descolonització dins la bipolaritat de la Guerra Freda es reprèn a la càpsula 5.)
Neocolonialisme i nou colonialisme
Deute extern africà, fronteres heretades, conflictes ètnics. Extracció de recursos: cobalt al Congo, petroli a Nigèria, urani al Níger. La Xina com a nou actor a l'Àfrica: la Belt and Road i el debat del «deute-trampa». (La Xina com a potència global es reprèn, amb altres angles, a les càpsules 5 i 8.)
Migracions del segle XXI: un fenomen estructural
Les migracions contemporànies com a fenomen de fons, no com a notícia: les causes profundes (extractivisme, canvi climàtic, fronteres colonials heretades), les grans rutes i la demografia dels moviments continentals i transcontinentals. El Sàhara Occidental avui —Marroc, Polisario, refugiats— i el paper d'Europa i d'Espanya. (El debat i el judici argumentat es treballen a les activitats.)
Càpsula 2PER QUÈ HA TORNAT LA GUERRA A EUROPA?
La guerra entre potències: de la Gran Guerra a Ucraïna
PER QUÈ HA TORNAT LA GUERRA A EUROPA?
La guerra entre potències: de la Gran Guerra a Ucraïna
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El cas — la guerra torna a Europa
Febrer de 2022: Rússia envaeix Ucraïna. Trinxeres a Bakhmut, drons a Kíiv, civils a Mariúpol. Una guerra que combina tecnologia del s. XXI amb tàctiques de la Gran Guerra. I les eines per llegir-ho: l'equilibri de poder, el sistema d'aliances i el dilema de seguretat, i una tipologia de la guerra (total, limitada, híbrida). Plantejament del problema i marc conceptual.
El sistema d'aliances i la cursa armamentística
La Pau Armada europea pre-1914. Triple Aliança vs. Triple Entesa. Els Balcans com a polvorí. La diplomàcia secreta i la inevitabilitat aparent del conflicte.
L'esclat de la Gran Guerra
L'atemptat de Sarajevo (28 juny 1914). L'efecte dòmino de les aliances. El Pla Schlieffen. La invasió de Bèlgica. Les expectatives errònies d'una guerra curta.
La guerra de trinxeres
L'estancament al front occidental (1915-1917). Verdun, Somme, Passchendaele. La carnisseria industrial: gas, artilleria pesant, ametralladores. Una nova forma de morir.
La guerra total a la rereguarda
Mobilització econòmica completa. Racionament, censura, propaganda. Incorporació massiva de la dona a la indústria. Les colònies enrolades a la guerra europea.
La fi de la guerra i Versalles
Entrada dels EUA (1917) i sortida de Rússia arran de la revolució de 1917 (la revolució en si es treballa a la càpsula 3). L'esfondrament dels imperis centrals (1918). Els 14 punts de Wilson. El Tractat de Versalles: sancions a Alemanya. La Societat de Nacions. (La fragilitat que Versalles sembra es cull a la càpsula 3.)
El nou mapa europeu post-1919
Desaparició dels imperis austrohongarès, alemany, otomà i tsarista. Naixement de Polònia, Txecoslovàquia, Iugoslàvia, Estats Bàltics, Hongria. Minories i fronteres conflictives. Ucraïna sota domini soviètic.
La guerra moderna des de 1945
Un fil de continuïtat des de les trinxeres: com evoluciona la manera de fer la guerra sense abandonar-ne la lògica industrial-militar. Vietnam (guerrilla + bombardejos massius; també a la càpsula 5, com a guerra de la Guerra Freda), el Golf (1991, la guerra televisada), l'Iraq (2003, l'ocupació) i la guerra d'avui —drons, ciberguerra, híbrida (represa a la càpsula 9). El que canvia i el que es manté.
La guerra interminable: conflictes permanents avui
Els conflictes permanents i oblidats del present com a matèria d'anàlisi: el tractament informatiu en canals formals i informals, i l'economia de la guerra —les sancions com a arma i la dependència energètica. Ucraïna entre Rússia i Occident com a continuïtat del problema imperial rus. (El debat i el judici argumentat es treballen a les activitats.)
Càpsula 3POT UNA CRISI MATAR LA DEMOCRÀCIA?
El contrast de models: entreguerres, revolució i feixismes
POT UNA CRISI MATAR LA DEMOCRÀCIA?
El contrast de models: entreguerres, revolució i feixismes
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El cas — quan les democràcies retrocedeixen
L'ascens global de l'extrema dreta i el populisme autoritari. Erosió de contrapesos, atac als experts, fake news, polarització —descrit amb indicadors (V-Dem, Freedom House), sense assenyalar cap govern ni partit viu. I les eines per llegir-ho: què és una democràcia liberal, els models d'organització política (democràcia vs totalitarisme) i el concepte de revolució i canvi de model. Per què tornen patrons que crèiem superats? Plantejament del problema i marc conceptual.
D'on ve la democràcia: de l'Antic Règim a l'Estat liberal
El punt de partida de tot el segle: l'Antic Règim com a model d'organització política —monarquia absoluta, societat estamental, privilegi de naixement— i el seu enderrocament. Les revolucions liberals burgeses com a canvi de model, i el parlamentarisme com a nova manera de governar un país. La democràcia que ara s'ensorra, primer es va haver de conquerir.
La Revolució Russa i l'URSS: de Lenin a Stalin
1917: les revolucions de febrer i d'octubre ensorren el tsarisme i obren la primera alternativa comunista al capitalisme —la que definirà el segle. Comunisme de guerra i NEP; mort de Lenin (1924); Stalin contra Trotski. Plans quinquennals, col·lectivització forçosa i gulag: el totalitarisme com a model invers al democràtic.
Els Feliços Anys Vint i el Crac del 29
Hegemonia econòmica nord-americana. Consumisme a crèdit. Cultura del jazz. La bombolla borsària. El «dijous negre» (24 octubre 1929). El pànic financer i el contagi global.
La Gran Depressió i el fracàs liberal
Atur massiu, misèria, contagi a Europa. La caiguda dràstica del comerç internacional. Espanya, Alemanya, Itàlia: els que pateixen més greument. El descrèdit de la democràcia liberal.
El feixisme italià
Crisi del 1918-1922. Mussolini i els camises negres. La Marxa sobre Roma (1922). Conquesta legal del poder. Estat corporatiu, culte al Duce, invasió d'Etiòpia.
L'ascens nazi i el 1933
El partit nazi creix amb la crisi. Mein Kampf i la ideologia: antisemitisme biològic, Lebensraum, Führerprinzip. L'arribada legal al poder. Incendi del Reichstag, lleis dels plens poders.
Weimar i la caiguda en cadena de les democràcies
La República de Weimar com a paradigma: una democràcia sense demòcrates, ofegada per la humiliació de Versalles, les reparacions impossibles i la hiperinflació de 1923. I el patró d'entreguerres: democràcies que s'ensorren en cadena quan s'ensorra l'economia —Àustria, Portugal, Polònia, els Balcans. La Segona República espanyola (1931-1939) com a exemple d'aquesta onada, no com a tema a part (el detall espanyol és a Història d'Espanya, 2n de batxillerat).
Models d'organització política avui
Els models d'organització política del present com a matèria d'anàlisi: democràcia liberal, democràcia il·liberal i autoritarismes, amb les seves tipologies i indicadors (V-Dem, Freedom House). Com es reconeix un règim que es buida —tema que la càpsula 6 reprèn a fons. (El debat i el judici argumentat es treballen a les activitats.)
Càpsula 4COM ES PASSA DE L'ODI AL GENOCIDI?
La maquinària de l'odi: la Segona Guerra Mundial i l'Holocaust
COM ES PASSA DE L'ODI AL GENOCIDI?
La maquinària de l'odi: la Segona Guerra Mundial i l'Holocaust
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El cas — la piràmide de l'odi
Christchurch (Nova Zelanda 2019), Buffalo (EUA 2022), Halle (Alemanya 2019). Atemptats com a culminació de radicalització online. Les eines per llegir-ho: la piràmide de l'odi i la seva mecànica (estigmatització → deshumanització → legitimació de la violència), el concepte de genocidi (Lemkin, 1944) i la categoria de crims contra la humanitat. El discurs d'odi a les xarxes avui. Plantejament del problema i marc conceptual.
Antecedents històrics de l'odi organitzat
Pogroms al s. XIX. Antisemitisme decimonònic (afer Dreyfus). Racisme científic i darwinisme social. Com l'Estat europeu modern incuba l'odi sistemàtic.
El camí cap a la guerra i l'expansió nazi
Com un règim construït sobre l'odi passa a l'expansió i la guerra —i com el món ho permet: Anschluss (1938), els Sudets i l'apaivagament de Munic, el pacte germano-soviètic, la invasió de Polònia i la Blitzkrieg. L'apaivagament com a lliçó sobre mirar cap a una altra banda.
La propaganda nazi i la fabricació de l'enemic
Goebbels i el Ministeri de Propaganda. Les tècniques: simplificació, repetició, deshumanització. Les Lleis de Nuremberg (1935). La Nit dels Vidres Trencats (1938). L'enemic jueu com a construcció ideològica i administrativa.
L'Holocaust com a sistema industrial
La «Solució Final» (Conferència de Wannsee, gener 1942). La maquinària del genocidi: Auschwitz-Birkenau, Treblinka, Sobibor, Majdanek. 6 milions de jueus assassinats. Gitanos, homosexuals, comunistes, persones amb discapacitat. La burocràcia de l'extermini.
La guerra al Pacífic i la fi del conflicte
La violència de massa fora d'Europa: l'expansió japonesa i les atrocitats a la Xina (la massacre de Nanjing), Pearl Harbor. El tomb de la guerra (Stalingrad, Normandia) i el seu final, amb una ruptura moral que encara ens interpel·la: Hiroshima i Nagasaki. La rendició.
Genocidis del segle XX i el «mai més»
Cambodja (Khmers Rojos, 1975-1979). Ruanda (1994, tutsis). Bòsnia (Srebrenica, 1995). Iazidis (Estat Islàmic, 2014). Uigurs i Rohingyàs avui. El concepte de «genocidi» com a categoria jurídica (Lemkin, 1944).
Memòria, justícia i negacionisme
Els Judicis de Nuremberg (1945-1946). La memòria de l'Holocaust com a deure cívic europeu. El negacionisme com a fenomen. Auschwitz com a símbol. El «mai més» complert i incomplert.
L'odi al segle XXI: la radicalització algorítmica
La mecànica digital de l'odi com a matèria d'anàlisi: algoritmes, càmeres d'eco, supremacisme blanc online i la gran teoria del reemplaçament. Els discursos d'odi actuals —islamofòbia, antisemitisme, racisme antinegre, xenofòbia anti-immigrant— llegits amb pensament crític. (El debat i el judici argumentat es treballen a les activitats.)
Càpsula 5ANEM CAP A UNA NOVA GUERRA FREDA?
El món dividit en blocs: la Guerra Freda (1945-1991)
ANEM CAP A UNA NOVA GUERRA FREDA?
El món dividit en blocs: la Guerra Freda (1945-1991)
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El cas — el nou món bipolar
La Xina supera els EUA en moltes mètriques econòmiques. Taiwan com a punt d'inflexió. Tecnologia: TikTok, Huawei, semiconductors. Guerra comercial. I les eines per llegir-ho: bipolaritat i multipolaritat, esferes d'influència, la dissuasió i la guerra per interposició (proxy). Por d'una nova Guerra Freda. Plantejament del problema i marc conceptual.
El Teló d'Acer i la formació dels blocs
La fallida de la gran aliança aliada. Doctrina Truman i Pla Marshall (1947). Resposta soviètica: Kominform i COMECON. Bloqueig de Berlín (1948-1949). OTAN (1949) vs. Pacte de Varsòvia (1955).
La cursa nuclear i la dissuasió
Destrucció Mútua Assegurada (MAD). La cursa espacial: Sputnik (1957), home a la Lluna (1969). La Crisi dels Míssils de Cuba (1962) com a moment de màxim risc atòmic.
Guerres calentes perifèriques
Corea (1950-1953) com a primera guerra de la Guerra Freda. Vietnam (1955-1975) com a derrota americana. Afganistan (1979-1989) com a derrota soviètica. Les superpotències lluiten sempre lluny de casa seva.
La descolonització d'Àsia i Àfrica
L'Índia de Gandhi (1947). Bandung (1955) i el moviment de no alineats. Algèria (1962). La independència africana massiva als anys 60. Conflicte del Congo. Aquí, la descolonització com a tauler de la rivalitat entre blocs (el procés vist des de l'imperialisme és a la càpsula 1).
Conflictes regionals dins de la Guerra Freda
Conflictes locals convertits en teatres per interposició de la rivalitat EUA-URSS: les guerres àrab-israelianes (1948, 1967, 1973), les dictadures llatinoamericanes i l'Operació Còndor (Allende, Xile 1973), l'apartheid sud-africà. Cada bàndol arma el seu. (Es reprenen a fons a C6 —Còndor— i C7 —Pròxim Orient.)
L'Estat del Benestar i la construcció europea
La gran conquesta social d'Occident: el pacte socialdemòcrata (sanitat, pensions, educació pública) i els Trenta Gloriosos (1945-1973), bastits amb el Pla Marshall. I el seu tomb: la crisi de 1973 obre el gir neoliberal que qüestionarà l'Estat del benestar. En paral·lel, la construcció europea: CECA (1951), Tractat de Roma (1957), CEE. (L'aprofundiment de la UE es reprèn a la càpsula 8.)
La caiguda del Mur i la fi de la Guerra Freda
L'estancament soviètic. Gorbatxov: Perestroika i Glasnost (1985). Solidaritat a Polònia. La caiguda del Mur de Berlín (9 novembre 1989). L'efecte dòmino. La dissolució de l'URSS (1991).
La nova rivalitat global: l'ascens de la Xina
L'ascens de la Xina com a matèria d'anàlisi: Deng Xiaoping i les reformes econòmiques (1978), la Xina «fàbrica del món», la Belt and Road, Taiwan, Hong Kong, Xinjiang i la guerra dels semiconductors. Un nou món multipolar: diferències i paral·lelismes amb la bipolaritat de 1947-1991. (El debat i el judici argumentat es treballen a les activitats.)
Càpsula 6COM ES BUIDA UNA DEMOCRÀCIA PER DINS?
La democràcia buidada des de dins: dictadures del s. XX
COM ES BUIDA UNA DEMOCRÀCIA PER DINS?
La democràcia buidada des de dins: dictadures del s. XX
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El cas — quan la democràcia es buida per dins
Eleccions sí, però sense oposició real. Mitjans controlats, jutges submisos, contrapesos buidats. La «democràcia il·liberal» com a categoria —descrita amb indicadors (V-Dem, Freedom House), sense assenyalar cap govern ni líder viu. I les eines per llegir-ho: les dues maneres de matar una democràcia (el cop clàssic i el buidatge lent des de dins), el «manual» de l'autoritarisme i el parlamentarisme com a sistema que es pot capturar. Plantejament del problema i marc conceptual.
L'onada autoritària d'entreguerres
Als anys 20 i 30 les democràcies europees cauen en cadena. La dictadura de Primo de Rivera a Espanya (1923-1930) com un cas d'aquesta onada, al costat de les dictadures que s'estenen per Europa. Per què l'autoritarisme sembla la sortida a la crisi. (El feixisme italià i el nazisme, com a ideologies que neixen de la crisi, es tracten a la càpsula 3; aquí, la mecànica de com funciona i s'acaba una dictadura.)
El franquisme, una dictadura europea de llarga durada
El règim de Franco (1939-1975) llegit en clau comparada: nacionalcatolicisme, repressió, autarquia i després obertura al capitalisme; com sobreviu gràcies a la Guerra Freda (pactes amb els EUA, 1953). Una de les dictadures més llargues d'Europa. (La història interna del franquisme es treballa a fons a Història d'Espanya, 2n de batxillerat.)
Les eines del poder total
Com funciona per dins una dictadura del segle XX: partit únic, propaganda i control de la informació, policia política i repressió, culte al líder. Comparació dels mecanismes de domini entre règims. Què els fa forts i què els erosiona.
Altres dictadures europees del segle XX
Salazar a Portugal. Els coronels grecs. Les dictadures dels Balcans. Comparació de models autoritaris en societats europees occidentals.
Dictadures llatinoamericanes i Operació Còndor
Pinochet a Xile (1973). Videla a Argentina (1976). Brasil, Uruguai, Paraguai. La coordinació repressiva entre dictadures (Operació Còndor). Els desapareguts. La complicitat dels EUA. (Aquestes dictadures com a teatre de la Guerra Freda es presenten a la càpsula 5.)
Les sortides de la dictadura
Com s'acaba una dictadura: transicions negociades, ruptures i col·lapses. La Transició espanyola (1975-1978) com un model entre d'altres —Portugal (1974), l'Europa de l'Est (1989), l'Amèrica Llatina—, amb els seus èxits i els seus punts cecs (el «pacte de l'oblit»). (El detall espanyol i la memòria democràtica, a Història d'Espanya.)
Drets, llibertats i el moviment obrer
La cara lluminosa del segle: la conquesta dels drets. La lluita per les llibertats i els drets a l'època contemporània, l'anàlisi comparada de constitucions i el triomf i la crisi de les democràcies. I l'origen i l'evolució del moviment obrer i les ideologies revolucionàries —conquestes, fracassos i pervivències—, la força social organitzada que les dictadures esclafen primer.
L'autoritarisme democràtic avui
L'autoritarisme del present com a matèria d'anàlisi: eleccions que es mantenen però es buiden, el partit únic modernitzat, la «democràcia majoritarista» i la «democràcia il·liberal» dins la UE. Tractat com a categoria amb indicadors, sense assenyalar cap govern ni partit viu. Què canvia respecte de les dictadures clàssiques i què es manté. (El debat i el judici argumentat es treballen a les activitats.)
Càpsula 7PER QUÈ HI HA FRONTERES QUE NO ES TANQUEN MAI?
Fronteres imposades: Pròxim Orient, Balcans i altres conflictes
PER QUÈ HI HA FRONTERES QUE NO ES TANQUEN MAI?
Fronteres imposades: Pròxim Orient, Balcans i altres conflictes
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El cas — Gaza, octubre de 2023
L'atac de Hamàs (7 octubre). La resposta israeliana. Civils palestins morts. La crisi humanitària. Les imatges que recorren el món. I les eines per llegir-ho: la frontera imposada des de fora, la nació sense estat, el conflicte congelat i el dret d'autodeterminació. Tres generacions de conflicte. Plantejament del problema i marc conceptual.
Del sionisme a la creació d'Israel (1897-1948)
Herzl i el sionisme polític (1897). La immigració jueva a la Palestina otomana i la promesa de Balfour (1917): una potència europea promet la terra d'altri. La partició de l'ONU (1947), la independència d'Israel i la Nakba (1948): 700.000 palestins expulsats. Fronteres dibuixades des de fora, el fil de tota la càpsula.
Les guerres àrab-israelianes
Les guerres de 1948, 1956 (Suez), 1967 (Sis Dies: ocupació de Cisjordània, Gaza, Golan i Sinaí) i 1973 (Yom Kipur), llegides com el procés pel qual una frontera es congela. Israel com a potència militar regional.
La qüestió palestina
Yasser Arafat i l'OAP. Les Intifades (1987, 2000). La fragmentació territorial: Cisjordània, Gaza, refugiats. Hamàs com a alternativa islamista a partir dels anys 80. (La dimensió de Guerra Freda del conflicte és a la càpsula 5.)
Nagorno-Karabakh: una frontera del Caucas
Armènia i l'Azerbaidjan es disputen l'enclavament de Nagorno-Karabakh des del col·lapse de l'URSS. Les guerres de 2020 i 2023: l'Azerbaidjan recupera el territori i més de 100.000 armenis fugen. Una frontera ètnica que no cicatritza —avui mateix— a la cruïlla entre Rússia, Turquia i l'Iran.
Altres fronteres no resoltes: la partició Índia-Pakistan
La partició de 1947 i els massacres entre hindús i musulmans. Caixmir com a territori disputat: fins a la revocació de la seva autonomia per Modi (2019) i la tensió d'avui. Tres guerres i dues potències nuclears veïnes.
Iugoslàvia i el retorn dels Balcans
La descomposició iugoslava després de Tito. Guerres de Croàcia, Bòsnia, Kosovo (1991-1999). Genocidi de Srebrenica (1995). La intervenció de l'OTAN. Les fronteres ètniques i les conseqüències.
Catalunya, Espanya i altres conflictes territorials europeus
Nacions sense estat a l'Europa d'avui: el procés sobiranista català, Escòcia i el Brexit, Còrsega, Flandes, i la qüestió kurda (entre Turquia, Síria, Iraq i Iran). Per què algunes ferides territorials no curen.
La geopolítica de les fronteres avui
Els conflictes territorials actius del present com a matèria d'anàlisi: el dret internacional davant les fronteres imposades, el paper de l'ONU i de les grans potències, i l'evolució de la guerra de Gaza des d'octubre de 2023. Per què algunes ferides territorials no cicatritzen. (El debat i el judici argumentat es treballen a les activitats.)
Càpsula 8QUI MANA EN L'ECONOMIA GLOBAL?
Qui mana en l'economia-món: la globalització (1989-2008)
QUI MANA EN L'ECONOMIA GLOBAL?
Qui mana en l'economia-món: la globalització (1989-2008)
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El cas — quan Amazon ho és tot
El nostre dia a dia: Amazon, Glovo, Uber, Booking, Netflix, Spotify, TikTok. Quatre o cinc empreses controlen una part enorme de l'economia mundial. Riders sense drets. Treballadors precaris. I les eines per llegir-ho: el capitalisme com a sistema-món i les seves fases (comercial, industrial, financera, global i digital), i el centre-perifèria aplicat a l'economia. Per què tot és així? Plantejament del problema i marc conceptual.
1989 i la fi de la història
La caiguda del Mur i la dissolució de l'URSS. Fukuyama i «la fi de la història». El triomf del model liberal-capitalista occidental. L'hegemonia unipolar dels EUA. Una euforia històrica que va resultar prematura.
La globalització econòmica dels anys 90
L'aposta d'Occident: obrir el comerç i fer ric el món —i sobretot la Xina— confiant que el capitalisme el faria semblant a nosaltres. És la fase global del capitalisme —després de la comercial, la industrial i la financera, i camí de la digital. L'OMC (1995), la deslocalització industrial cap a l'Àsia, la integració dels mercats financers, Internet i el comerç global. El desenllaç d'aquesta aposta és el fil de tota la càpsula.
La integració europea i l'Euro
El Tractat de Maastricht (1992). L'ampliació de la UE als antics països comunistes (2004, 2007). L'Euro com a moneda comuna (2002). Schengen i la lliure circulació. El somni europeu. (Els orígens de la construcció europea i el pacte de l'Estat del benestar són a la càpsula 5.)
Internet i la revolució digital
L'aparició d'Internet com a infraestructura global. L'esclat de les puntcom. L'iPhone (2007). Facebook (2004). L'economia de plataforma. Big Tech: Google, Amazon, Apple, Meta.
L'11-S i la Guerra contra el Terror
Els atemptats d'Al-Qaeda (11 setembre 2001) com a primera fractura del nou ordre. Invasions de l'Afganistan (2001) i Iraq (2003). I la cara econòmica de la seguretat: el petroli, el dòlar i el deute que sostenen l'ordre global. Guantánamo i la suspensió de drets.
L'ascens de la Xina dins la globalització
De la «fàbrica del món» (entrada a l'OMC, 2001) a rival global. La paradoxa: globalització capitalista sota govern comunista. Avui la pregunta ha canviat: qui depèn de qui? La Xina ja no només fabrica barat —competeix en tecnologia i comença a marcar les regles. (Les reformes de Deng i el gir de la Xina cap a l'exterior es tracten a la càpsula 5.)
La crisi de 2008 i els perdedors de la globalització
Les hipoteques subprime i la fallida de Lehman Brothers (2008), l'austeritat europea, la bombolla immobiliària espanyola. Però sobretot la factura social de dècades de globalització: desindustrialització d'Occident, desigualtat creixent, classes mitjanes i treballadores espremudes, precariat. El 2008 com a esquerda del model —i llavor dels populismes (la seva onada llarga es recull a la càpsula 9).
El capitalisme de plataforma i el retorn de l'Estat
Dos moviments alhora com a matèria d'anàlisi: les Big Tech redefineixen l'economia (les dades com a nou recurs, els «riders», els monopolis tecnològics) i, al mateix temps, la globalització recula —aranzels, reshoring, sancions com a arma, retorn de l'Estat. La fi de la «fi de la història». (El debat i el judici argumentat es treballen a les activitats.)
Càpsula 9QUIN MÓN HERETA LA VOSTRA GENERACIÓ?
El desordre multipolar: crisis, pandèmia i reptes del s. XXI
QUIN MÓN HERETA LA VOSTRA GENERACIÓ?
El desordre multipolar: crisis, pandèmia i reptes del s. XXI
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El cas — quan el món es va aturar
Març de 2020: el món s'atura. D'un nou coronavirus detectat a Wuhan (desembre 2019) a la pandèmia global —confinaments, hospitals col·lapsats, mort massiva, l'aturada econòmica mundial— i la vacuna com a fita científica. I les eines per llegir-ho: la policrisi o crisis encadenades, el món multipolar i el risc global. La primera pandèmia global del s. XXI i tot el que ha deixat. Plantejament del problema i marc conceptual.
Crisis de la globalització feliç (2008-2016)
El crac de 2008 no com a final sinó com a inici: l'entrada en una era de crisis encadenades. L'austeritat europea, la crisi de l'Euro, les primaveres àrabs (2011) i el seu fracàs, la guerra de Síria. (La mecànica financera del crac es veu a la càpsula 8.)
La crisi migratòria europea (2015)
La crisi migratòria de 2015: refugiats sirians, afganesos i eritreus; les imatges d'Aylan Kurdi; el col·lapse del sistema d'asil. Menys les causes profundes (ja vistes a la càpsula 1) i més el xoc polític que va sacsejar Europa i n'alimentà la fractura.
La fractura democràtica: populismes i Brexit
Brexit (2016), Trump (2016), l'auge de l'extrema dreta europea. La «post-veritat», les fake news i les xarxes socials com a màquina de divisió: la mecànica digital que fractura les democràcies (el paral·lelisme amb els anys 30 es treballa a la càpsula 3).
El retorn de Rússia i la geopolítica energètica
L'annexió de Crimea (2014), Síria, les guerres híbrides. Sobretot, el gas i el petroli com a arma: la dependència energètica europea de Rússia com a rampa cap a la guerra de 2022.
L'emergència climàtica com a tema central
Els Acords de París (2015), Greta Thunberg i Fridays for Future, els informes de l'IPCC, els fenòmens extrems (incendis, sequeres, DANA, onades de calor). I la cara geopolítica de la transició: la cursa pels minerals crítics.
La revolució digital accelerada
Smartphones i xarxes socials com a infraestructura social; Big Data. La intel·ligència artificial (ChatGPT, 2022) no només com a eina sinó com a poder geopolític: la cursa EUA-Xina pel seu control (i pels xips que la fan possible, vist a la càpsula 5). Privacitat, manipulació, automatització.
El repte demogràfic: envelliment i migracions
El món ric envelleix i es despobla; el món jove pressiona a les fronteres. Piràmides d'edat invertides, sistemes de pensions sota tensió, la migració com a necessitat estructural i alhora com a conflicte polític. Un dels reptes de fons del segle que heretareu.
El món que heretareu: multipolaritat, Estat i clima
Els reptes de fons del segle com a matèria de síntesi: la fi de la globalització optimista, el retorn de l'Estat fort, la nova economia digital i l'emergència climàtica com a horitzó vital, amb les guerres d'Ucraïna i Gaza com a símptomes. La ciutadania global davant el món que heretareu. (El debat i el judici argumentat, com a tancament del curs, es treballen a les activitats.)
