#HMC · 1r BAT
Història del Món Contemporani
La profunda transformació del món contemporani des de Batxillerat.
📖 Presentació del curs
Aquesta assignatura ofereix una anàlisi complexa, crítica i acadèmica de les estructures polítiques, socials i econòmiques contemporànies. Des de l'esfondrament de les societats estamentals del segle XVIII fins a la formació del mercat globalitzat de consum de masses, realitzem un recorregut centrat en les idees polítiques (liberalisme, marxisme, feixisme) i els esdeveniments mundials que expliquen la distribució geopolítica d'avui en dia.
🧭 Eixos pedagògics del curs
-
Món Multipolar
Analitzar històricament la formació del capitalisme globalitzat, de la indústria del carbó a les Big Tech contemporànies.
-
Moviment i Lluita
Estudiar de prop els moviments de resistència, sindicalisme, pacifisme i feminisme com a motors de conquesta ciutadana.
-
Memòria Democràtica
Analitzar críticament el sorgiment de totalitarismes i totalitarismes de partit únic per consolidar el compromís cívic.
Mapa complet de l'assignatura
9 Càpsules · 90 SessionsEL MÓN QUE EUROPA VA CONSTRUIR
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El cas — fronteres traçades amb regle
Les onades migratòries cap a Europa. Ceuta i Melilla. Les pasteres al Mediterrani. El Sàhara Occidental com a colònia abandonada. Per què Àfrica continua sent perifèria del sistema mundial. Plantejament del problema.
Per què Europa va dominar el món
Causes profundes de l'hegemonia europea finisecular: revolució industrial, capitalisme financer, tecnologia militar, expansió demogràfica. Una hegemonia construïda, no natural.
Ideologies de la dominació
Darwinisme social, racisme científic, missió civilitzadora. La construcció ideològica de la superioritat europea com a justificació de la conquesta.
La Conferència de Berlín i el repartiment d'Àfrica
El 1884-1885 com a moment fundacional. La regla i el mapa: fronteres traçades sense atenció a realitats ètniques. L'horror del Congo de Leopold II.
L'ocupació d'Àsia
L'Índia com a "joia de la corona" britànica. Guerres de l'Opi i submissió de la Xina. Indoxina francesa. L'excepció japonesa: Restauració Meiji i imperialisme asiàtic.
Resistències al colonialisme
La revolta dels sipais (1857), els bòxers a la Xina (1900), Herero a Namíbia (1904), Abd el-Krim al Rif. La història colonial vista des dels colonitzats.
La descolonització com a procés històric
L'eclosió post-1945. Bandung (1955) i el moviment de no alineats. Algèria, l'Índia, Indoxina. Independències formals, dependències reals.
Neocolonialisme i nou colonialisme
Deute extern africà, fronteres heretades, conflictes ètnics. Extracció de recursos: cobalt al Congo, petroli a Nigèria, urani al Níger. La Xina com a nou actor colonial a Àfrica.
Retorn al cas — el Sàhara, les migracions i nosaltres
El Sàhara Occidental avui: Marroc, Polisario, refugiats. Les rutes migratòries: causes profundes (extractivisme, canvi climàtic, fronteres colonials). Quin paper té Europa? Quin paper té Espanya? Debat informat.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
LA GUERRA QUE HO VA CANVIAR TOT
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El cas — la guerra torna a Europa
Febrer de 2022: Rússia envaeix Ucraïna. Trinxeres a Bakhmut, drons a Kíiv, civils a Mariúpol. Una guerra que combina tecnologia del s. XXI amb tàctiques de la Gran Guerra. Plantejament del problema.
El sistema d'aliances i la cursa armamentística
La Pau Armada europea pre-1914. Triple Aliança vs. Triple Entesa. Els Balcans com a polvorí. La diplomàcia secreta i la inevitabilitat aparent del conflicte.
L'esclat de la Gran Guerra
L'atemptat de Sarajevo (28 juny 1914). L'efecte dòmino de les aliances. El Pla Schlieffen. La invasió de Bèlgica. Les expectatives errònies d'una guerra curta.
La guerra de trinxeres
L'estancament al front occidental (1915-1917). Verdun, Somme, Passchendaele. La carnisseria industrial: gas, artilleria pesant, ametralladores. Una nova forma de morir.
La guerra total a la rereguarda
Mobilització econòmica completa. Racionament, censura, propaganda. Incorporació massiva de la dona a la indústria. Les colònies enrolades a la guerra europea.
La fi de la guerra i Versalles
Entrada dels EUA (1917). L'esfondrament dels imperis centrals (1918). Els 14 punts de Wilson. El Tractat de Versalles: sancions a Alemanya. La Societat de Nacions.
El nou mapa europeu post-1919
Desaparició dels imperis austrohongarès, alemany, otomà i tsarista. Naixement de Polònia, Txecoslovàquia, Iugoslàvia, Estats Bàltics, Hongria. Minories i fronteres conflictives. Ucraïna sota domini soviètic.
La guerra moderna des de 1945
Vietnam (guerra de guerrilles + bombardejos massius). Golf (1991, guerra televisada). Iraq (2003, ocupació). La nova guerra: drons, ciberguerra, guerra híbrida. Però la lògica industrial-militar continua.
Retorn al cas — per què Ucraïna és com és
Ucraïna entre Rússia i Occident: continuïtat del problema imperial rus. La guerra de trinxeres torna. Drons i artilleria. Les sancions econòmiques com a arma. Què ens ensenya el passat sobre el futur del conflicte? Debat informat.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
DEMOCRÀCIES QUE CAUEN
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El cas — quan les democràcies retrocedeixen
Trump 2016 i 2024. Brexit. Bolsonaro, Le Pen, Meloni, Orbán, Milei, Vox. L'ascens global de l'extrema dreta. Atac als experts, fake news, polarització. Per què tornen patrons que crèiem superats? Plantejament del problema.
La fragilitat de Versalles i la República de Weimar
L'humiliació alemanya. Les reparacions impossibles. La hiperinflació de 1923. La democràcia sense demòcrates. Pactes de Locarno (1925) com a esperança breu.
La URSS de Lenin a Stalin
Comunisme de guerra i NEP. Mort de Lenin (1924). Stalin vs. Trotski. Plans quinquennals, col·lectivització forçosa, gulags. El totalitarisme com a model invers al democràtic.
Els Feliços Anys Vint i el Crac del 29
Hegemonia econòmica nord-americana. Consumisme a crèdit. Cultura del jazz. La bombolla borsària. El "dijous negre" (24 octubre 1929). El pànic financer i el contagi global.
La Gran Depressió i el fracàs liberal
Atur massiu, misèria, contagi a Europa. La caiguda dràstica del comerç internacional. Espanya, Alemanya, Itàlia: els que pateixen més greument. El descrèdit de la democràcia liberal.
El feixisme italià
Crisi del 1918-1922. Mussolini i els camises negres. La Marxa sobre Roma (1922). Conquesta legal del poder. Estat corporatiu, culte al Duce, invasió d'Etiòpia.
L'ascens nazi i el 1933
El partit nazi creix amb la crisi. Mein Kampf i la ideologia: antisemitisme biològic, Lebensraum, Führerprinzip. L'arribada legal al poder. Incendi del Reichstag, lleis dels plens poders.
La Segona República espanyola i la caiguda de les democràcies europees
La II República (1931-1939) com a democràcia frustrada. La caiguda en cadena: Itàlia, Alemanya, Àustria, Portugal, Polònia, Espanya, els Balcans. Per què les democràcies cauen quan cau l'economia.
Retorn al cas — paral·lelismes amb avui
Crisi de 2008 com a nou 1929? Trump i el populisme com a feixisme adaptat? Les diferències essencials: democràcies actuals més robustes, però polarització creixent. Què aprenem dels anys 30 i què no s'hi assembla? Debat informat.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
LA INDÚSTRIA DE L'ODI
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El cas — la piràmide de l'odi
Christchurch (Nova Zelanda 2019), Buffalo (EUA 2022), Halle (Alemanya 2019). Atemptats com a culminació de radicalització online. La piràmide de l'odi: del comentari al genocidi. El discurs d'odi a les xarxes socials avui. Plantejament del problema.
Antecedents històrics de l'odi organitzat
Pogroms al s. XIX. Antisemitisme decimonònic (afer Dreyfus). Racisme científic i darwinisme social. Com l'Estat europeu modern incuba l'odi sistemàtic.
El camí cap a la guerra i l'expansió nazi
Anschluss (1938), Sudets, Conferència de Munich, apaivagament britànic. El pacte germano-soviètic. Invasió de Polònia. La Blitzkrieg i l'expansió alemanya per Europa.
La propaganda nazi i la fabricació de l'enemic
Goebbels i el Ministeri de Propaganda. Les tècniques: simplificació, repetició, deshumanització. Les Lleis de Nuremberg (1935). La Nit dels Vidres Trencats (1938). L'enemic jueu com a construcció ideològica i administrativa.
L'Holocaust com a sistema industrial
La "Solució Final" (Conferència de Wannsee, gener 1942). La maquinària del genocidi: Auschwitz-Birkenau, Treblinka, Sobibor, Majdanek. 6 milions de jueus assassinats. Gitanos, homosexuals, comunistes, persones amb discapacitat. La burocràcia de l'extermini.
La guerra al Pacífic i la fi del conflicte
La invasió japonesa de la Xina i Nanjing. Pearl Harbor. La conquesta del sud-est asiàtic. Stalingrad com a punt d'inflexió europeu. Normandia. Hiroshima i Nagasaki. La rendició.
Genocidis del s
XX i el "mai més". Cambodja (Khmers Rojos, 1975-1979). Ruanda (1994, tutsis). Bòsnia (Srebrenica, 1995). Iazidis (Estat Islàmic, 2014). Uigurs i Rohingyàs avui. El concepte de "genocidi" com a categoria jurídica (Lemkin, 1944).
Memòria, justícia i negacionisme
Els Judicis de Nuremberg (1945-1946). La memòria de l'Holocaust com a deure cívic europeu. El negacionisme com a fenomen. Auschwitz com a símbol. El "mai més" complert i incomplert.
Retorn al cas — identificar i combatre l'odi avui
Les xarxes socials com a màquina de radicalització. Algoritmes, càmeres d'eco, supremacisme blanc online. La gran teoria del reemplaçament. Què podem fer? Anàlisi de discursos d'odi actuals: islamofòbia, antisemitisme, racisme antinegre, xenofòbia anti-immigrant. Debat informat amb pensament crític.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
UN MÓN PARTIT EN DOS
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El cas — el nou món bipolar
La Xina supera els EUA en moltes mètriques econòmiques. Taiwan com a punt d'inflexió. Tecnologia: TikTok, Huawei, semiconductors. Guerra comercial. Por d'una nova Guerra Freda. Plantejament del problema.
El Teló d'Acer i la formació dels blocs
La fallida de la gran aliança aliada. Doctrina Truman i Pla Marshall (1947). Resposta soviètica: Kominform i COMECON. Bloqueig de Berlín (1948-1949). OTAN (1949) vs. Pacte de Varsòvia (1955).
La cursa nuclear i la dissuasió
Destrucció Mútua Assegurada (MAD). La cursa espacial: Sputnik (1957), home a la Lluna (1969). La Crisi dels Míssils de Cuba (1962) com a moment de màxim risc atòmic.
Guerres calents perifèriques
Corea (1950-1953) com a primera guerra de la Guerra Freda. Vietnam (1955-1975) com a derrota americana. Afganistan (1979-1989) com a derrota soviètica. Les superpotències lluiten sempre lluny de casa seva.
La descolonització d'Àsia i Àfrica
L'Índia de Gandhi (1947). Bandung (1955) i el moviment de no alineats. Algèria (1962). La independència africana massiva als anys 60. Conflicte del Congo. Neocolonialisme posterior.
Conflictes regionals dins de la Guerra Freda
Israel-Palestina i les guerres àrab-israelianes (1948, 1967, 1973). Les dictadures llatinoamericanes i l'Operació Còndor. Allende a Xile (1973). L'apartheid sud-africà.
L'Estat del Benestar i la construcció europea
Reconstrucció amb el Pla Marshall. Pacte socialdemòcrata: sanitat, pensions, educació pública. Trenta anys gloriosos (1945-1973). CECA (1951), Tractat de Roma (1957), CEE.
La caiguda del Mur i la fi de la Guerra Freda
L'estancament soviètic. Gorbatxov: Perestroika i Glasnost (1985). Solidaritat a Polònia. La caiguda del Mur de Berlín (9 novembre 1989). L'efecte dòmino. La dissolució de l'URSS (1991).
Retorn al cas — la nova rivalitat global
Deng Xiaoping i les reformes econòmiques xineses (1978). La Xina com a "fàbrica del món". La Belt and Road. Taiwan, Hong Kong, Xinjiang. La guerra dels semiconductors. És una nova Guerra Freda? Diferències i paral·lelismes amb 1947-1991. Debat informat.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
L'AUTORITARISME I LES SEVES MÀSCARES
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El cas — quan la democràcia es buida per dins
Rússia de Putin, Xina de Xi Jinping, Turquia d'Erdogan, Hongria d'Orbán. Eleccions sí, però sense oposició real. Mitjans controlats. Jutges submisos. La "democràcia il·liberal" com a categoria. Plantejament del problema.
La dictadura de Primo de Rivera
El cop d'estat (setembre 1923). Aval d'Alfons XIII. Directori militar i civil. La fi de la Mancomunitat. Persecució del català. La caiguda del dictador (1930). Una dictadura "modèlica" entre les dictadures europees dels anys 20.
Les bases del franquisme
El cop de 1936 i la Guerra Civil. La instauració del règim. Nacionalcatolicisme. Falangisme subordinat. Militarisme. Les Lleis Fonamentals com a simulacre constitucional.
El franquisme com a sistema
Autarquia, repressió, postguerra. Pactes amb els EUA (1953) i Concordat amb el Vaticà (1953). Tecnòcrates i Desarrollismo. La transformació social: èxode rural, immigració interna.
Resistència i oposició al franquisme
Maquis. Reorganització del PCE. Comissions Obreres (1962). L'Assemblea de Catalunya (1971). La Nova Cançó. Terra Lliure. ETA. La fractura interna de l'Església (Concili Vaticà II).
Altres dictadures europees del s
XX. Salazar a Portugal. Els coronels grecs. Les dictadures dels Balcans. Comparació de models autoritaris en societats europees occidentals.
Dictadures llatinoamericanes i Operació Còndor
Pinochet a Xile (1973). Videla a Argentina (1976). Brasil, Uruguai, Paraguai. La coordinació repressiva entre dictadures. Els desapareguts. La complicitat dels EUA.
La Transició espanyola i les seves limitacions
El rei Joan Carles I. Adolfo Suárez. La Llei per a la Reforma Política. La Constitució de 1978. El 23-F. El "pacte de l'oblit". La Llei de Memòria Democràtica (2022).
Retorn al cas — autoritarisme democràtic avui
Putin com a hereu del soviètic? Xi Jinping i el partit únic modernitzat. Erdogan i la "democràcia mayoritarista". Orbán i la "democràcia il·liberal" dins la UE. Vox a Espanya. Què canvia respecte les dictadures clàssiques? Què es manté? Debat informat.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
LES FRONTERES QUE NO CICATRITZEN
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El cas — Gaza, octubre de 2023
L'atac de Hamàs (7 octubre). La resposta israeliana. Civils palestins morts. La crisi humanitària. Les imatges que recorren el món. Tres generacions de conflicte. Plantejament del problema.
Les arrels històriques: sionisme i Palestina otomana
Herzl i el sionisme polític (1897). La immigració jueva a Palestina al s. XIX i principis del XX. La promesa de Balfour (1917). El mandat britànic post-1918.
La creació d'Israel (1948)
La partició de l'ONU (1947). La declaració d'independència. La Nakba palestina. Els refugiats: 700.000 persones expulsades. El conflicte com a problema fundacional.
Les guerres àrab-israelianes
Guerres de 1948, 1956 (Suez), 1967 (Sis Dies, ocupació de Cisjordània, Gaza, Golan i el Sinaí), 1973 (Yom Kipur). Israel com a potència militar regional.
La qüestió palestina
Yasser Arafat i l'OAP. Les Intifades (1987, 2000). La fragmentació territorial: Cisjordània, Gaza, refugiats. Hamàs com a alternativa islamista a partir dels anys 80.
Altres fronteres no resoltes: la partició Índia-Pakistan
La partició de 1947. Els massacres entre hindús i musulmans. Caixmir com a territori disputat fins avui. Tres guerres Índia-Pakistan. Dues potències nuclears veïnes.
Iugoslàvia i el retorn dels Balcans
La descomposició iugoslava després de Tito. Guerres de Croàcia, Bòsnia, Kosovo (1991-1999). Genocidi de Srebrenica (1995). La intervenció de l'OTAN. Les fronteres ètniques i les conseqüències.
Catalunya, Espanya i altres conflictes territorials europeus
El procés sobiranista català. Escòcia i el Brexit. Còrsega. Flandes. La qüestió kurda (entre Turquia, Síria, Iraq, Iran). Per què algunes ferides territorials no curen.
Retorn al cas — Gaza i el futur del conflicte
L'evolució de la guerra de Gaza des d'octubre de 2023. Les posicions internacionals: EUA, UE, món àrab, ONU. La solució dels dos Estats és viable? Què en pensa la generació jove palestina i israeliana? Debat informat amb diverses perspectives.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
LA GLOBALITZACIÓ I EL SEU FRACÀS
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El cas — quan Amazon ho és tot
El nostre dia a dia: Amazon, Glovo, Uber, Booking, Netflix, Spotify, TikTok. Quatre o cinc empreses controlen una part enorme de l'economia mundial. Riders sense drets. Treballadors precaris. Per què tot és així? Plantejament del problema.
1989 i la fi de la història
La caiguda del Mur i la dissolució de l'URSS. Fukuyama i "la fi de la història". El triomf del model liberal-capitalista occidental. L'hegemonia unipolar dels EUA. Una euforia històrica que va resultar prematura.
La globalització econòmica dels anys 90
L'OMC (1995). La deslocalització industrial cap a la Xina i l'Àsia. La integració dels mercats financers. Internet i el comerç global. Boom econòmic occidental. Les xifres del comerç internacional es disparen.
La integració europea i l'Euro
El Tractat de Maastricht (1992). L'ampliació de la UE als antics països comunistes (2004, 2007). L'Euro com a moneda comuna (2002). Schengen i la lliure circulació. El somni europeu.
Internet i la revolució digital
L'aparició d'Internet com a infraestructura global. L'esclat de les puntcom. L'iPhone (2007). Facebook (2004). L'economia de plataforma. Big Tech: Google, Amazon, Apple, Meta.
L'11-S i la Guerra contra el Terror
Els atemptats d'Al-Qaeda (11 setembre 2001) com a primera fractura del nou ordre. Invasions de l'Afganistan (2001) i Iraq (2003). La desestabilització de l'Orient Mitjà. Guantánamo i la suspensió de drets.
L'ascens de la Xina dins la globalització
Deng Xiaoping i les reformes (1978). L'entrada a l'OMC (2001). La Xina com a "fàbrica del món". Creixement econòmic accelerat. La paradoxa: globalització capitalista sota govern comunista.
La crisi de 2008 i el seu impacte
Les hipoteques subprime. La fallida de Lehman Brothers. L'enfocament financer global. Polítiques d'austeritat europees. La crisi de l'Euro. L'esclat de la bombolla immobiliària espanyola. 15-M (2011) com a símptoma.
Retorn al cas — el capitalisme de plataforma
Com les Big Tech han redefinit l'economia. L'extracció de dades com a nou recurs. Els "riders" i la nova precarietat laboral. Monopolis i oligopolis tecnològics. La fi de la "fi de la història"? Què queda del somni globalitzador? Debat informat.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
EL PRESENT EN CRISI
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El cas — quan el món es va aturar
Març de 2020: confinaments globals. Hospitals col·lapsats. Mort massiva. L'aturada econòmica mundial. La primera pandèmia global del s. XXI. Què ha canviat el món des d'aleshores? Plantejament del problema.
Crisis de la globalització feliç (2008-2016)
La crisi financera com a punt d'inflexió. L'austeritat europea. La crisi de l'Euro. Les primaveres àrabs (2011) i el seu fracàs. La guerra de Síria com a crisi humanitària global.
La crisi migratòria europea (2015)
La gran onada de refugiats sirians, afganesos, eritreus. Les imatges d'Aylan Kurdi. Les fronteres europees. El fracàs del sistema d'asil. La construcció del "problema migratori" com a tema polític.
La fractura democràtica: populismes i Brexit
Brexit (2016). Trump (2016). L'auge de l'extrema dreta a Europa. La polarització política. La "post-veritat" i les fake news. Les xarxes socials com a màquina de divisió.
El retorn de Rússia i la geopolítica energètica
L'annexió de Crimea (2014). Síria i la intervenció russa. Les guerres híbrides. La dependència energètica europea de Rússia. L'avís previ a 2022.
L'emergència climàtica com a tema central
Els Acords de París (2015). Greta Thunberg i Fridays for Future. Els informes de l'IPCC. Els fenòmens extrems: incendis, sequeres, DANA, onades de calor. La transició energètica.
La revolució digital accelerada
Smartphones a tothom. Les xarxes socials com a infraestructura social. Big Data. La intel·ligència artificial (ChatGPT, 2022) com a nova revolució. Les noves tensions: privacitat, manipulació, automatització laboral.
La pandèmia de COVID-19
El virus a Wuhan (desembre 2019). La pandèmia global (2020). Confinaments, mort massiva, col·lapse sanitari. La vacuna com a fita científica. Conseqüències econòmiques, socials i psicològiques. La gran prova del s. XXI.
Retorn al cas — quin món hereta la vostra generació
El món post-pandèmic. La fi de la globalització optimista. El retorn de l'estat fort. La nova economia digital. L'emergència climàtica com a horitzó vital. Les guerres a Ucraïna i Gaza com a símptomes. Quin paper voleu tenir-hi? Debat informat com a tancament del curs.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.