#GiH1 · 1r ESO
Geografia i Història
El viatge comença aquí: de la Terra de les civilitzacions fins a l'Imperi Romà.
📖 Presentació del curs
A primer d'ESO explorem les bases del nostre món. Comencem aprenent a llegir la Terra, els mapes i el relleu. Després, ens endinsem en la història per entendre com els primers homínids van poblar el planeta, com la revolució del neolític ens va canviar per sempre, i com van néixer les primeres grans civilitzacions de la història de la humanitat (Mesopotàmia, Egipte, Grècia i el llegat de Roma).
🧭 Eixos pedagògics del curs
-
Espai i Representació
Aprendre a situar-nos, interpretar la cartografia i entendre com la geografia física defineix les nostres vides.
-
Fonts Històriques
Interpretar directament restes arqueològiques, relats antics i fonts materials per construir el saber.
-
Llegat Clàssic
Connectar les nostres lleis, ciutats, democràcia i valors amb les arrels gregues, romanes i fluvials.
Mapa complet de l'assignatura
9 Càpsules · 90 SessionsCOM CABEM TOTS EN UN MAPA?
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El planeta blau
La Terra dins del sistema solar. Forma, dimensions i moviments (rotació i translació). Conseqüències quotidianes: dia/nit i estacions.
La xarxa invisible
Paral·lels i meridians. Equador i Greenwich. Latitud i longitud com a coordenades exactes.
Aplanar una esfera
Projeccions cartogràfiques (Mercator, Peters, Robinson). Cada projecció amaga una decisió política sobre què destacar.
Llegir un mapa
Escales numèriques i gràfiques. Símbols, llegenda i orientació. Tipus de mapes: físic, polític, temàtic, topogràfic.
La geografia digital
Tecnologies de la informació geogràfica (TIG): Google Maps, GPS, sistemes d'informació geogràfica. Dels portolans medievals a Google Earth.
Continents i oceans
Distribució desigual de les masses terrestres. Els 5 continents i 5 oceans. La fractura entre hemisferi nord i sud.
Relleu del món
Localització de les grans serralades (Himàlaia, Andes, Alps, Rocoses) i deserts (Sàhara, Gobi, Atacama). El marc físic global.
Rius i aigua dolça
Els grans rius del món (Nil, Amazones, Ganges, Iang-Tsé, Mississipí). El cicle de l'aigua i la distribució desigual dels recursos hídrics.
Catalunya i la Península Ibèrica al mapa
Coordenades i posició. Divisió administrativa de Catalunya: comarques, vegueries, províncies. La situació mediterrània com a destí històric.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
PER QUÈ LA TERRA NO ES QUEDA QUIETA?
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
L'interior de la Terra
Capes terrestres (nucli, mantell, escorça). L'origen de l'energia interna del planeta.
Plaques que xoquen
La teoria de la tectònica de plaques. Vores convergents, divergents i transformants. La deriva continental.
Volcans i terratrèmols
El Cinturó de Foc del Pacífic. Casos històrics: Vesuvi (79 dC), Lisboa (1755). Zones de risc a la Península Ibèrica.
Com es formen les muntanyes
Orogènesi. Serralades joves (Alps, Pirineus, Himàlaia) vs. antigues (Massís Central, Serralada Cantàbrica). L'erosió com a destructora del relleu.
Les formes del relleu
Vocabulari geomorfològic: muntanyes, valls, planes, depressions, altiplans. El relleu litoral: caps, golfs, penínsules, deltes.
El relleu d'Espanya i Catalunya
La Meseta com a nucli peninsular. Pirineus, Sistema Mediterrani Català, Depressió Central. Per què el relleu condiciona poblament i comunicacions.
Atmosfera, temps i clima
Diferència entre temps i clima. Elements del clima: temperatura, precipitació, pressió, vent. Factors modificadors: latitud, altitud, distància al mar.
Els climes del món
Climes càlids (equatorial, tropical, desèrtic), temperats (mediterrani, oceànic, continental) i freds (polar, alta muntanya). Biomes associats.
Clima a Catalunya i emergència climàtica
Diversitat climàtica peninsular i catalana. El canvi climàtic com a accelerador de fenòmens extrems: sequera, DANA, incendis forestals.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
SOM REALMENT TAN DIFERENTS D'UN MICO?
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
Evolució i selecció natural
La teoria de Darwin. L'arbre evolutiu dels primats. Les eres geològiques i l'aparició de la vida.
La sabana africana i el bipedisme
La falla del Rift africà. El canvi climàtic obliga els primers homínids (Australopithecus, Lucy) a caminar drets.
Homo Habilis i Homo Erectus
Les primeres eines de pedra. El domini del foc com a revolució tèrmica, defensiva i digestiva. La primera sortida d'Àfrica.
Glaciacions i migracions
Les glaciacions del Plistocè. Com els canvis del nivell del mar obrien i tancaven passos. Rutes d'expansió per Euràsia, Amèrica i Oceania.
Neandertals i Sapiens
Adaptació neandertal al fred europeu. L'arribada de l'Homo Sapiens i la coexistència. La desaparició dels Neandertals fa 40.000 anys.
La vida al Paleolític
Economia depredadora: caça, pesca, recol·lecció. Nomadisme estacional. Bandes de 20-30 individus sense jerarquia ni propietat privada.
La indústria lítica
Evolució de la talla de la pedra: Olduvaià, Acheulià, Mosterià, Magdalenià. Especialització: bifaços, rascadors, propulsors, agulles d'os.
Art rupestre i pensament simbòlic
Pintura parietal franco-cantàbrica (Altamira, Lascaux). Les Venus paleolítiques. Els primers enterraments com a senyal d'espiritualitat.
El Paleolític a la Península Ibèrica
Jaciments d'Atapuerca. Restes paleolítiques a Catalunya: Capellades, Banyoles, Serinyà. La continuïtat de poblament al territori.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
PER QUÈ VAM DEIXAR DE SER LLIURES?
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El final dels gels
L'escalfament de l'Holocè fa 10.000 anys. Retirada dels gels, pujada del nivell del mar, nou món climàtic. La readaptació humana forçosa.
La invenció de l'agricultura i la ramaderia
L'observació de la llavor i la domesticació de plantes. Domesticació animal: ovella, cabra, vaca, porc, gos. Del depredador al productor.
El Creixent Fèrtil
L'Orient Pròxim com a focus original (10.000-8.000 aC). Primeres espècies domesticades: blat, ordi, ovella. La difusió cap al Mediterrani i Europa.
El sedentarisme i els primers poblats
L'agricultura lliga l'home a la terra. Jericó i Çatalhöyük. Casa, magatzem i propietat com a conceptes nous. Especialització artesanal: ceràmica, teler.
L'excedent i la desigualtat
Produir més del que es consumeix. L'aparició de la propietat privada de la terra. Inici de la jerarquia social, dels caps tribals i de la guerra organitzada.
L'Edat del Coure i del Bronze
El primer metall modelat i fos. L'aliatge coure + estany. Les primeres grans xarxes comercials mediterrànies. Les civilitzacions egees.
L'Edat del Ferro
Metall abundant però d'alta fusió. Proliferació d'armes eficaces, poblats emmurallats, elits guerreres. La transformació militar d'Europa.
El megalitisme europeu
Menhirs, dòlmens i cromlecs. Stonehenge i el megalitisme atlàntic. Funció funerària, ritual i delimitadora de territori.
Neolític i Metalls als Països Catalans
Jaciments de la Draga (Banyoles). La cultura dels sepulcres de fossa. El megalitisme pirinenc. Les coves d'enterrament del bronze valencià i balear.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
ES POT INVENTAR UN ESTAT?
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
Per què vora els rius? El determinisme fluvial
Inundacions periòdiques, sòls fèrtils i necessitat d'organització col·lectiva per regar. Les valls del Tigris, Èufrates, Nil, Indus i Iang-Tsé.
Mesopotàmia: la terra entre rius
Geografia i clima de Mesopotàmia. La construcció de dics i canals. Sumèria com a primera civilització urbana de la història.
Les ciutats-estat sumèries
Ur, Uruk, Lagash. El Ziggurat com a centre religiós, astronòmic i econòmic. L'aparició del rei, els sacerdots i els escribes.
L'escriptura cuneïforme i les primeres lleis
L'escriptura com a invent burocràtic per controlar impostos i collites. El Codi d'Hammurabi (1750 aC) com a primer codi legal escrit.
Imperis mesopotàmics
Acadi, Babilònia, Assíria, Pèrsia. De la ciutat-estat a l'imperi territorial. La superposició de pobles al mateix territori.
El regal del Nil
Geografia d'Egipte. Cicle de les inundacions anuals i el llim fèrtil (Kemet) enfront del desert hostil (Deshret). Alt i Baix Egipte.
L'Estat faraònic
El faraó com a déu vivent. Propietat estatal de terres i persones. Societat piramidal: faraó, sacerdots, escribes, artesans, pagesos, esclaus.
Religió i mort a Egipte
Politeisme egipci. La vida després de la mort i el Tribunal d'Osiris. Tècniques de momificació i culte funerari. La importància del nom (Ka).
Arquitectura i escriptura egípcies
Mastabes, piràmides (Keops, Kefren, Micerí), hipogeus, temples (Karnak, Luxor). Els jeroglífics i la pedra de Rosetta.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
QUI VA ARRIBAR PRIMER A CASA NOSTRA?
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
La Mediterrània, mar de pobles
Geografia del Mediterrani com a espai de contacte. Costes, illes, rutes marítimes. Per què la Mediterrània és el bressol de la civilització occidental.
Els fenicis
Origen al Líban actual. Tir, Sidó i Biblos. L'alfabet com a revolució tècnica. Colònies a tota la Mediterrània: Cartago, Cadis (Gadir), Eivissa.
Els grecs colonitzadors
Expansió grega per la Mediterrània occidental (s. VIII-VI aC). Massàlia (Marsella) i Empòrion (Empúries). Introducció de la vinya, l'olivera i la moneda.
Tartessos
El primer regne peninsular del sud-oest. Monopoli de l'exportació de plata i estany cap al Mediterrani oriental. Restes arqueològiques i el mite del rei Argantoni.
La cultura ibera
Cultura mediterrània peninsular (s. VI-I aC). Poblats fortificats en turons, escriptura ibèrica no desxifrada, ceràmica i orfebreria. Influències fenícia i grega.
Els pobles ibers de Catalunya i el País Valencià
Ilergets, indigets, lacetans, cossetans, ausetans, edetans, contestans. Jaciments principals: Ullastret, Calafell, el Molí d'Espígol, la Bastida de les Alcusses.
Els celtes i els celtibers
Pobles indoeuropeus de l'interior i nord peninsular. Castros, economia agroramadera, societat tribal. La frontera cultural amb el món ibèric.
La cultura talaiòtica
Les Illes Balears prerromanes. Talaiots, navetes i taules. Una cultura singular del bronze i del ferro al Mediterrani occidental.
L'art prerromà peninsular
Dama d'Elx, Dama de Baza, Dama del Cerro de los Santos. Escultura zoomòrfica ibèrica i orfebreria del tresor de Carambolo (Sevilla).
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
HI HA RES QUE NO HAGIN INVENTAT ELS GRECS?
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
Geografia i fragmentació grega
El relleu muntanyós aïlla valls i illes. Impossibilita un imperi unificat i afavoreix ciutats independents (polis). El mar com a única sortida econòmica.
Els orígens del món grec
La civilització minoica (Creta) i micènica. L'època fosca grega. L'aparició de les polis cap al s. VIII aC. Homer i els poemes èpics.
L'estructura de la polis
Acròpolis (defensa i santuari) i Àgora (mercat i debat polític). Ciutadans, metecs i esclaus. La polis com a comunitat religiosa, militar i política.
Atenes i la democràcia
L'evolució política atenenca. Soló, Clístenes, Pèricles. L'Ecclesia, el sorteig de càrrecs, l'ostracisme. La democràcia limitada: només homes lliures atenencs.
Esparta i l'oligarquia militar
El model antagònic. Estat totalitari i militaritzat. Educació espartana (agogé). Hoplites i ilotes. La rivalitat amb Atenes.
Les guerres de Grècia
Les Guerres Mèdiques contra Pèrsia (Marató, Termòpiles, Salamina) i la Guerra del Peloponès entre Atenes i Esparta (431-404 aC). El desgast definitiu.
Religió, mites i déus
El politeisme grec antropomorf. L'Olimp i els grans déus. Mites, oracles (Delfos) i jocs panhel·lènics (Olímpia). La unitat cultural grega malgrat la fragmentació política.
Cultura, art i filosofia
Ordres arquitectònics (dòric, jònic, corinti). L'escultura clàssica. El teatre (Èsquil, Sòfocles, Eurípides). La filosofia: Sòcrates, Plató, Aristòtil.
Alexandre Magne i l'hel·lenisme
Macedònia conquereix Grècia. Alexandre estén la cultura grega fins a l'Índia. La fusió cultural d'Orient i Occident. Empúries i la Mediterrània hel·lenística.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
EL SENAT O LES ARMES: QUÈ VA FER A ROMA INVENCIBLE?
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
Els orígens de Roma
Geografia del Laci i d'Itàlia. La llegenda de Ròmul i Rem. Etruscs, llatins i sabins. La monarquia etrusca i la seva expulsió (509 aC).
La República romana
Magistratures (cònsols, pretors, censors), Senat i Comicis. El conflicte entre patricis i plebeus. La Llei de les XII Taules com a primer codi de dret romà.
La conquesta d'Itàlia
L'expansió per la península Itàlica. La incorporació de pobles veïns (llatins, samnites, grecs del sud). La singularitat del model romà d'integració jurídica.
Les Guerres Púniques
Roma contra Cartago (264-146 aC). Tres guerres pel control del Mediterrani occidental. Anníbal i la traversa dels Alps. La destrucció final de Cartago.
L'expansió per l'Egeu i Orient
La conquesta de Grècia, Macedònia i l'Àsia Menor. El "Mare Nostrum" romà. L'hel·lenització cultural de Roma malgrat la seva victòria militar.
La conquesta d'Hispània
Desembarcament a Empúries (218 aC) en el marc de la Segona Guerra Púnica. Fases: costa mediterrània, vall del Guadalquivir, interior, nord. Guerres càntabres i astures (19 aC).
La crisi de la República
Latifundis, esclaus i ruïna de la pagesia lliure. Revoltes (Espàrtac). Els germans Grac i l'intent de reforma agrària. Mari i Sul·la, els exèrcits privats.
Juli Cèsar i la guerra civil
La conquesta de la Gàl·lia. El pas del Rubicó. L'enfrontament amb Pompeu. La dictadura i l'assassinat als Idus de Març (44 aC).
Octavi August i el naixement de l'Imperi
Tres anys de guerra civil entre Octavi i Marc Antoni. Actium (31 aC). Octavi com a primer emperador (27 aC). L'inici de la Pax Romana.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
COM ES GOVERNA MIG MÓN AMB UNA SOLA LLENGUA?
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
La Pax Romana
Dos segles de pau i prosperitat (s. I-II dC). Els emperadors antonins. L'apogeu territorial sota Trajà. La integració administrativa i jurídica de províncies.
Societat i economia imperials
Societat jeràrquica: ciutadans, lliberts, esclaus. L'economia esclavista. Latifundis, mineria, comerç mediterrani. La moneda i la fiscalitat imperial.
La ciutat romana
Cardo i Decumanus com a eixos ortogonals. Fòrum, temples, basíliques, termes, teatres, amfiteatres, circs. Panem et circenses com a control de masses.
L'enginyeria romana
Calçades, ponts, aqüeductes, clavegueram. La xarxa viària com a vertebrador imperial. Casos: Via Augusta, aqüeducte de Segòvia, Pont del Diable a Tarragona.
Hispània romana
La romanització: llatí, dret, religió, urbanisme. Hispània com a proveïdora de cereals, oli, vi i metalls. Emperadors hispànics (Trajà, Adrià).
Tàrraco, capital provincial
Tàrraco com a capital de la Hispània Citerior. Concili provincial i culte imperial. L'urbanisme i les restes arqueològiques de Tarragona i Reus.
Religió romana i l'arribada del cristianisme
Politeisme romà i culte imperial. L'aparició del cristianisme al s. I. Persecucions i edicte de Milà (313). El cristianisme com a religió oficial (380, Teodosi).
La crisi del segle III i la decadència
Inflació, ruralització, inestabilitat política. Latifundis i protocolonat. Diocletià i la reforma administrativa. La divisió de Teodosi (395).
Invasions germàniques i fi de l'Imperi
La pressió dels pobles bàrbars. Visigots, vàndals, sueus a Hispània. 476: caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. L'inici de l'Edat Mitjana.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.