#GiH1 · 1r ESO
Geografia i Història
El viatge comença aquí: de l'origen de la humanitat al llegat que encara vivim.
📖 Presentació del curs
A primer d'ESO comencem el gran relat: per què només queda una espècie humana, com el clima va fer possible l'agricultura, com van néixer els primers estats a les valls dels grans rius — de Mesopotàmia i Egipte fins a la Xina, l'Índia i Mesoamèrica —, quins pobles van arribar primer a casa nostra, i com Grècia i Roma van posar els fonaments del món que encara habitem. La geografia hi entra quan el relat la demana: mapes per resseguir migracions, climes per entendre collites, i el mapa d'avui per llegir-hi les empremtes del passat.
🧭 Eixos pedagògics del curs
El Gran Relat Humà
Seguir el fil de la humanitat des dels primers homínids fins al llegat de Roma, sense trencar mai la cronologia.
Geografia dins la Història
Mapes, climes i territoris apareixen quan el relat els necessita: la cartografia al servei de les migracions, el clima al servei del neolític.
El Llegat Viu
Tancar el curs al present: la llengua, el dret, les festes, el patrimoni i els mapes que hem heretat de l'antiguitat.
Mapa complet de l'assignatura
9 Càpsules · 81 Sessions
Càpsula 1PER QUÈ NOMÉS QUEDEM NOSALTRES?
PER QUÈ NOMÉS QUEDEM NOSALTRES?
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
La pregunta de Darwin
La teoria de l'evolució i l'arbre frondós dels primats. Les eres geològiques. Com dialoguen les disciplines que estudien els orígens: arqueologia, genètica, geologia.
La falla que ens va fer caminar
La falla del Rift africà i l'obertura de la sabana. El canvi climàtic obliga els primers homínids (Australopithecus, Lucy) a caminar drets. Llegir el mapa físic d'Àfrica.
Foc, eines i els primers europeus
Les primeres eines de pedra i el domini del foc. La primera sortida d'Àfrica i l'arribada a Europa: Atapuerca (Homo antecessor).
Seguir el rastre al mapa
Com es ressegueix un viatge de fa dos milions d'anys que no va deixar cap text? Coordenades per situar els jaciments (Olduvai, Atapuerca), escala per mesurar les distàncies caminades, continents i oceans com a escenari de l'expansió.
Portes de gel que s'obren i es tanquen
Les glaciacions del Plistocè. Com els canvis del nivell del mar obrien i tancaven passos. Rutes d'expansió per Euràsia, Amèrica i Oceania.
Els altres humans
Neandertals: la vida quotidiana a l'Abric Romaní de Capellades. Denissovans i Homo floresiensis. L'arbre humà era frondós.
Viure en banda
Economia depredadora: caça, pesca, recol·lecció. Bandes igualitàries: cooperació, cures i repartiment no jerarquitzat de tasques. La tècnica lítica.
L'art i els morts
El pensament simbòlic: la pintura d'Altamira i Lascaux, les Venus paleolítiques, els primers enterraments. L'art rupestre de la cova de la Font Major (l'Espluga de Francolí).
La fi dels neandertals
La trobada entre sapiens i neandertals a Europa: les coves de Serinyà com a escenari de la transició. Les hipòtesis de la desaparició i l'ADN neandertal que encara portem.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
Càpsula 2PER QUÈ VAM DEIXAR DE SER LLIURES?
PER QUÈ VAM DEIXAR DE SER LLIURES?
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El final dels gels
L'escalfament de l'Holocè fa 10.000 anys. Retirada dels gels, pujada del nivell del mar, nou món climàtic. La readaptació humana forçosa.
El clima que mana
Per què l'agricultura naixerà al Creixent Fèrtil i no a Sibèria? Elements i factors del clima i els grans climes del món, llegits des de la pregunta d'on és possible cultivar.
La invenció de l'agricultura i la ramaderia
L'observació de la llavor i la domesticació de plantes. Domesticació animal: ovella, cabra, vaca, porc, gos. Del depredador al productor.
El Creixent Fèrtil
L'Orient Pròxim com a focus original (10.000-8.000 aC). Primeres espècies domesticades: blat, ordi, ovella. La difusió cap al Mediterrani i Europa.
Els primers poblats
L'agricultura lliga l'home a la terra. Jericó, Çatalhöyük i la Draga (Banyoles): el poblat vora l'estany amb les eines de fusta conservades. Casa, magatzem i propietat com a conceptes nous.
L'excedent i la desigualtat
Produir més del que es consumeix. L'aparició de la propietat privada de la terra. Inici de la jerarquia social, dels caps tribals i de la guerra organitzada.
L'Edat del Coure i del Bronze
El primer metall modelat i fos. L'aliatge coure + estany. Les primeres grans xarxes comercials mediterrànies. Les civilitzacions egees.
L'Edat del Ferro
Metall abundant però d'alta fusió. Proliferació d'armes eficaces, poblats emmurallats, elits guerreres. La transformació militar d'Europa.
Els morts que fan territori
Menhirs, dòlmens i cromlecs: Stonehenge i el megalitisme atlàntic. El megalitisme pirinenc i els sepulcres de fossa: el paisatge funerari del nostre territori.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
Càpsula 3ES POT INVENTAR UN ESTAT?
ES POT INVENTAR UN ESTAT?
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
Per què vora els rius? El determinisme fluvial
Inundacions periòdiques, sòls fèrtils i necessitat d'organització col·lectiva per regar. Les valls del Tigris, Èufrates, Nil, Indus i Iang-Tsé.
Mesopotàmia: la terra entre rius
Geografia i clima de Mesopotàmia. La construcció de dics i canals. Sumèria com a primera civilització urbana de la història.
Les ciutats-estat sumèries
Ur, Uruk, Lagash. El Ziggurat com a centre religiós, astronòmic i econòmic. L'aparició del rei, els sacerdots i els escribes.
L'escriptura cuneïforme i les primeres lleis
L'escriptura com a invent burocràtic per controlar impostos i collites. El Codi d'Hammurabi (1750 aC) com un dels primers grans codis legals escrits que es conserven.
Imperis mesopotàmics
Acadi, Babilònia, Assíria, Pèrsia. De la ciutat-estat a l'imperi territorial. La superposició de pobles al mateix territori.
El regal del Nil
Geografia d'Egipte. Cicle de les inundacions anuals i el llim fèrtil (Kemet) enfront del desert hostil (Deshret). Alt i Baix Egipte.
L'Estat faraònic
El faraó com a déu vivent. Propietat estatal de terres i persones. Societat piramidal: faraó, sacerdots, escribes, artesans, pagesos, esclaus.
Religió i mort a Egipte
Politeisme egipci. La vida després de la mort i el Tribunal d'Osiris. Tècniques de momificació i culte funerari. La importància del nom (Ka).
Arquitectura i escriptura egípcies
Mastabes, piràmides (Keops, Kefren, Micerí), hipogeus, temples (Karnak, Luxor). Els jeroglífics i la pedra de Rosetta.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
Càpsula 4QUI MÉS VA INVENTAR L'ESTAT?
QUI MÉS VA INVENTAR L'ESTAT?
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El misteri de la invenció múltiple
Estats semblants en llocs sense cap contacte entre ells: medi, rius, recursos i organització col·lectiva. La pregunta de la invenció múltiple.
El riu Groc
La Xina dels Shang: l'escriptura oracular, els bronzes rituals i el riu que és alhora benedicció i amenaça.
El primer emperador
Qin Shi Huang i la unificació de la Xina: burocràcia, escriptura unificada, la muralla i l'exèrcit de terracota.
La vall de l'Indus
Harappa i Mohenjo-Daro: ciutats planificades amb clavegueram i carrers en quadrícula — i sense palaus ni reis visibles.
L'enigma del col·lapse
Per què desapareixen la civilització de l'Indus i les ciutats maies? Les teories del col·lapse i l'abús dels recursos. Comparació amb situacions actuals.
Olmeques, la cultura mare
Mesoamèrica: San Lorenzo i La Venta, els caps colossals i l'herència olmeca que arribarà als maies.
Els maies
Ciutats enmig de la selva: Tikal i Palenque. El calendari, l'escriptura glífica i la invenció del zero.
Civilització sense rodes ni ferro
Obsidiana, terrasses de cultiu i chinampas: altres camins tecnològics igual de sofisticats. Contra la idea d'una escala única de progrés.
Les rutes que van unir els mons
La ruta de la seda i les rutes comercials americanes. Comparació de les rutes antigues amb les actuals: canvis i continuïtats.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
Càpsula 5QUI VA ARRIBAR PRIMER A CASA NOSTRA?
QUI VA ARRIBAR PRIMER A CASA NOSTRA?
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
La Mediterrània, mar de pobles
Geografia del Mediterrani com a espai de contacte. Costes, illes, rutes marítimes. Per què la Mediterrània és el bressol de la civilització occidental.
Els fenicis
Origen al Líban actual. Tir, Sidó i Biblos. L'alfabet com a revolució tècnica. Colònies a tota la Mediterrània: Cartago, Cadis (Gadir), Eivissa.
Els grecs colonitzadors
Expansió grega per la Mediterrània occidental (s. VIII-VI aC). Massàlia (Marsella) i Empòrion (Empúries). Introducció de la vinya, l'olivera i la moneda.
Tartessos
El primer regne peninsular del sud-oest. Monopoli de l'exportació de plata i estany cap al Mediterrani oriental. Restes arqueològiques i el mite del rei Argantoni.
La cultura ibera
Cultura mediterrània peninsular (s. VI-I aC). Poblats fortificats en turons, escriptura ibèrica no desxifrada, ceràmica i orfebreria. Influències fenícia i grega.
Els pobles ibers de Catalunya i el País Valencià
Ilergets, indigets, lacetans, cossetans, ausetans, edetans, contestans. Jaciments principals: Ullastret, Calafell, el Molí d'Espígol, la Bastida de les Alcusses.
Els celtes i els celtibers
Pobles indoeuropeus de l'interior i nord peninsular. Castros, economia agroramadera, societat tribal. La frontera cultural amb el món ibèric.
La cultura talaiòtica
Les Illes Balears prerromanes. Talaiots, navetes i taules. Una cultura singular del bronze i del ferro al Mediterrani occidental.
L'art prerromà peninsular
Dama d'Elx, Dama de Baza, Dama del Cerro de los Santos. Escultura zoomòrfica ibèrica i orfebreria del tresor de Carambolo (Sevilla).
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
Càpsula 6HO VAN INVENTAR TOT, ELS GRECS?
HO VAN INVENTAR TOT, ELS GRECS?
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
Geografia i fragmentació grega
El relleu muntanyós aïlla valls i illes. Impossibilita un imperi unificat i afavoreix ciutats independents (polis). El mar com a única sortida econòmica.
Els orígens del món grec
La civilització minoica (Creta) i micènica. L'època fosca grega. L'aparició de les polis cap al s. VIII aC. Homer i els poemes èpics.
L'estructura de la polis
Acròpolis (defensa i santuari) i Àgora (mercat i debat polític). Ciutadans, metecs i esclaus. La polis com a comunitat religiosa, militar i política.
Atenes i la democràcia
L'evolució política atenenca. Soló, Clístenes, Pèricles. L'Ecclesia, el sorteig de càrrecs, l'ostracisme. La democràcia limitada: només homes lliures atenencs.
Esparta i l'oligarquia militar
El model antagònic. Estat totalitari i militaritzat. Educació espartana (agogé). Hoplites i ilotes. La rivalitat amb Atenes.
Les guerres de Grècia
Les Guerres Mèdiques contra Pèrsia (Marató, Termòpiles, Salamina) i la Guerra del Peloponès entre Atenes i Esparta (431-404 aC). El desgast definitiu.
Religió, mites i déus
El politeisme grec antropomorf. L'Olimp i els grans déus. Mites, oracles (Delfos) i jocs panhel·lènics (Olímpia). La unitat cultural grega malgrat la fragmentació política.
Cultura, art i filosofia
Ordres arquitectònics (dòric, jònic, corinti). L'escultura clàssica. El teatre (Èsquil, Sòfocles, Eurípides). La filosofia: Sòcrates, Plató, Aristòtil.
Alexandre Magne i l'hel·lenisme
Macedònia conquereix Grècia. Alexandre estén la cultura grega fins a l'Índia. La fusió cultural d'Orient i Occident. Empúries i la Mediterrània hel·lenística.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
Càpsula 7EL SENAT O LES ARMES?
EL SENAT O LES ARMES?
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
Els orígens de Roma
Geografia del Laci i d'Itàlia. La llegenda de Ròmul i Rem. Etruscs, llatins i sabins. La monarquia etrusca i la seva expulsió (509 aC).
La República romana
Magistratures (cònsols, pretors, censors), Senat i Comicis. El conflicte entre patricis i plebeus. La Llei de les XII Taules com a primer codi de dret romà.
La conquesta d'Itàlia
L'expansió per la península Itàlica. La incorporació de pobles veïns (llatins, samnites, grecs del sud). La singularitat del model romà d'integració jurídica.
Les Guerres Púniques
Roma contra Cartago (264-146 aC). Tres guerres pel control del Mediterrani occidental. Anníbal i la travessa dels Alps. La destrucció final de Cartago.
L'expansió per l'Egeu i Orient
La conquesta de Grècia, Macedònia i l'Àsia Menor. El "Mare Nostrum" romà. L'hel·lenització cultural de Roma malgrat la seva victòria militar.
La conquesta d'Hispània
Desembarcament a Empúries (218 aC) en el marc de la Segona Guerra Púnica. Fases: costa mediterrània, vall del Guadalquivir, interior, nord. Guerres càntabres i astures (19 aC).
La crisi de la República
Latifundis, esclaus i ruïna de la pagesia lliure. Revoltes (Espàrtac). Els germans Grac i l'intent de reforma agrària. Mari i Sul·la, els exèrcits privats.
Juli Cèsar i la guerra civil
La conquesta de la Gàl·lia. El pas del Rubicó. L'enfrontament amb Pompeu. La dictadura i l'assassinat als Idus de Març (44 aC).
Octavi August i el naixement de l'Imperi
Tres anys de guerra civil entre Octavi i Marc Antoni. Actium (31 aC). Octavi com a primer emperador (27 aC). L'inici de la Pax Romana.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
Càpsula 8COM ES GOVERNA MIG MÓN?
COM ES GOVERNA MIG MÓN?
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
La Pax Romana
Dos segles de pau i prosperitat (s. I-II dC). Els emperadors antonins. L'apogeu territorial sota Trajà. La integració administrativa i jurídica de províncies.
Societat i economia imperials
Societat jeràrquica: ciutadans, lliberts, esclaus. L'economia esclavista. Latifundis, mineria, comerç mediterrani. La moneda i la fiscalitat imperial.
La ciutat romana
Cardo i Decumanus com a eixos ortogonals. Fòrum, temples, basíliques, termes, teatres, amfiteatres, circs. Panem et circenses com a control de masses.
L'enginyeria romana
Calçades, ponts, aqüeductes, clavegueram. La xarxa viària com a vertebrador imperial. Casos: Via Augusta, aqüeducte de Segòvia, Pont del Diable a Tarragona.
Hispània romana
La romanització: llatí, dret, religió, urbanisme. Hispània com a proveïdora de cereals, oli, vi i metalls. Emperadors hispànics (Trajà, Adrià).
Tàrraco, capital provincial
Tàrraco com a capital de la Hispània Citerior. Concili provincial i culte imperial. L'urbanisme i les restes arqueològiques de Tarragona i Reus.
Religió romana i l'arribada del cristianisme
Politeisme romà i culte imperial. L'aparició del cristianisme al s. I. Persecucions i edicte de Milà (313). El cristianisme com a religió oficial (380, Teodosi).
La crisi del segle III i la decadència
Inflació, ruralització, inestabilitat política. Latifundis i protocolonat. Diocletià i la reforma administrativa. La divisió de Teodosi (395).
Invasions germàniques i fi de l'Imperi
La pressió dels pobles bàrbars. Visigots, vàndals, sueus a Hispània. 476: caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. L'inici de l'Edat Mitjana.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
Càpsula 9QUÈ EN QUEDA, DE L'ANTIGUITAT?
QUÈ EN QUEDA, DE L'ANTIGUITAT?
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
Les paraules que parlem
Del llatí al català: el llegat lingüístic de Roma. El grec de la ciència i de l'escola.
Els noms del mapa
La toponímia com a document històric: Tàrraco→Tarragona, Ilerda→Lleida, Emporion→Empúries. Cada nom de lloc és una capa d'història.
El dret, el calendari i la ciutat
Lleis romanes, calendari julià i urbanisme: com encara vivim en romà sense saber-ho.
Déus antics, festes d'avui
El llegat festiu i gastronòmic de l'antiguitat. El sincretisme religiós i l'arrel judeocristiana d'Europa. El pont cap a l'islam (2n d'ESO).
El patrimoni que trepitgem
Empúries i Tàrraco. Patrimoni material i immaterial. Qui decideix què es conserva, i per què.
Catalunya al mapa
Comarques, vegueries i províncies: el mapa administratiu com a producte de la història.
Del portolà al GPS
Les projeccions cartogràfiques: Mercator i l'era dels imperis, Peters. Les tecnologies de la informació geogràfica, dels portolans a Google Earth.
Mapes que menteixen
Silencis cartogràfics, propaganda i desinformació espacial. Llegir críticament un mapa com llegim críticament un text.
La idea d'Europa
De Roma a la Unió Europea: valors fundacionals, tensions entre unitat i diversitat, drets de les llengües minoritzades.
📖 Relat breu i reflexió
Tancament literari, històric i conceptual de la càpsula.
