PER QUÈ ELS OBRERS ES VAN ORGANITZAR?

A la càpsula anterior vas veure fàbriques, ferrocarrils i ciutats que creixien sense pla. Cap d'aquells progressos va arribar de franc: algú els pagava amb dotze o setze hores de jornada, un salari de misèria i cap dret quan un accident et deixava invàlid. Aquesta càpsula explica què va fer aquella gent quan es va adonar que ningú els defensaria si no ho feien ells mateixos.

No hi va haver una sola resposta. Alguns van destrossar màquines a cops de martell. D'altres van escriure fullets que pretenien explicar tota la història humana. D'altres encara van rebutjar qualsevol autoritat, fins i tot la votada democràticament. Marxisme, anarquisme, reformisme: tres maneres diferents de respondre a la mateixa pregunta, sovint més enfrontades entre elles que amb l'enemic comú.

I no va ser només una lluita de classe: també ho va ser de gènere. Mentre els obrers es plantaven a les fàbriques, una escriptora ja havia escrit, dècades abans, que les dones no volien poder sobre ningú, sinó poder sobre elles mateixes. En aquesta càpsula veuràs com totes aquestes lluites, diferents però paral·leles, van acabar dibuixant el mapa dels drets laborals i civils que avui donem per fets.