#HE · 2n BAT
Història d'Espanya
La formació política, social i territorial de l'Espanya contemporània.
📖 Presentació del curs
Una anàlisi exhaustiva de la història espanyola des de la crisi de l'Antic Règim i la guerra del Francès fins a la consolidació democràtica del 1978. Estudiem les dificultats històriques del liberalisme al segle XIX, els contrastos de l'anarquisme i el republicanisme, els intents democratitzadors de la Segona República, la llarga i dura ruptura de la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista, per tancar amb la Transició.
🧭 Eixos pedagògics del curs
Construcció de l'Estat
Estudiar la història del centralisme provincial, el carlisme, els regionalismes i els intents de descentralització territorial.
Llibertat vs. Dictadura
Analitzar la fragilitat de la llibertat durant el segle XIX i XX, les temptacions militars i la reconstrucció de les institucions democràtiques.
Evolució Social
Comprendre el pas d'un país agrari de latifundis a una potència industrialitzada integrada en el context europeu.
Simuladors de decisions
Tots els simuladors · CronoLab →Una sessió cadascun, després de llegir la càpsula: l'alumne pren les decisions d'algú que hi era, cada tria diu què va passar al món real i, en acabar, el que va passar de debò. Es juga sense registre.
⚖️ Les Corts de Cadis
Isla de León, setembre del 1810. Ets Agustín Argüelles, diputat per Astúries, i les Corts s'obren amb els canons francesos a l'altra banda de la badia. Sobirania, impremta, Amèrica, senyorius, religió, la Inquisició i un rei que torna: vuit decisions que van ser de debò sobre la taula.
🗳️ Azaña: el bienni de les reformes
Octubre del 1931. Les Corts voten l'article que separa l'Església de l'Estat i el Govern s'esquerda. Ets Manuel Azaña: tens dos anys per reformar l'exèrcit, el camp, l'escola i l'Estat, i cada reforma et fa un enemic nou.
💱 1957-1959: el Pla d'Estabilització
Madrid, febrer del 1957. Ets Alberto Ullastres, nou ministre de Comerç. L'autarquia ha deixat el país sense dòlars i amb la inflació disparada, i Franco no vol sentir parlar de l'estranger. Tens dos anys i mig per canviar el model sense que et facin fora.
Judicis amb fonts: un per trimestre
Tots els judicis · CronoLab →Amadeu se'n va: monarquia o república?
Madrid, 11 de febrer de 1873: el rei renuncia a la Corona. Les Corts, reunides d'urgència, han de dir què ve ara.
El vot de les dones: ara o més endavant?
Corts Constituents, 1 d'octubre de 1931: dues diputades, dos arguments republicans, i el vot de la meitat del país en joc.
Reforma o ruptura: el referèndum del 1976
Desembre del 1976, un any després de Franco: les Corts del règim han votat la seva fi. Sí, no o abstenció: et toca a tu.
Mapa complet de l'assignatura
9 Càpsules · 81 Sessions
Càpsula 1ELS ORÍGENS DE L'ESPANYA CONTEMPORÀNIA
ELS ORÍGENS DE L'ESPANYA CONTEMPORÀNIA
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
Tècnica de comentari de fonts I
Què és una font primària i una de secundària. Tipologies (textual, iconogràfica, cartogràfica, estadística). Estructura del comentari PAU: identificació, contextualització, anàlisi, conclusió. Primer exercici pràctic amb font del s. XIX.
La crisi de l'Antic Règim
Els Borbons del s. XVIII i els Decrets de Nova Planta. Reformisme il·lustrat de Carles III. Guerra del Francès (1808-1814). El 2 de maig i les guerrilles. La Junta Central.
Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812
La convocatòria revolucionària (1810). Liberals vs. absolutistes. La Pepa: sobirania nacional, separació de poders, drets individuals. La primera constitució liberal espanyola.
La fi de l'absolutisme i la independència colonial americana
Ferran VII: Sexenni Absolutista, Trienni Liberal (Riego, 1820), Dècada Ominosa. La pèrdua de l'imperi americà (1810-1825) i les seves conseqüències econòmiques.
La construcció de l'Estat Liberal i les Guerres Carlines
Mort de Ferran VII (1833). Isabel II nena vs. Carles. Primera Guerra Carlina (1833-1840). Bases territorials del carlisme. Liberalisme moderat vs. progressista.
Les desamortitzacions i les transformacions econòmiques
Mendizábal (1836) i Madoz (1855). El nou règim de la propietat. Industrialització catalana incipient. La fil·loxera i la transformació agrària.
L'Espanya isabelina (1844-1868)
Dècada Moderada (Narváez), Bienni Progressista (Espartero), Unió Liberal (O'Donnell). Constitució de 1845. La Guàrdia Civil. Pronunciaments i inestabilitat com a model polític.
El Sexenni Democràtic (1868-1874)
La Gloriosa: Prim, Topete, Serrano. Constitució de 1869. Amadeu I. Primera República (1873) i cantonalisme. Tercera Guerra Carlina. Guerra a Cuba. Pronunciament de Sagunt (1874).
Tècnica de comentari de fonts II
Aplicació pràctica: comentari complet d'una font sobre el Sexenni. Anàlisi de mapes, gràfics i textos polítics. Preparació per a les càpsules PAU.
Càpsula 2LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
Cánovas i el sistema de la Restauració
El pronunciament de Martínez Campos (desembre 1874). Alfons XII al tron. El projecte canovista: monarquia parlamentària com a mecanisme d'estabilitat. La Constitució de 1876: sobirania compartida, sufragi censatari, confessionalitat.
El torn pacífic i el bipartidisme
Conservadors (Cánovas) i liberals (Sagasta). Acord entre les dues elits per alternar-se al poder. La política com a mecanisme controlat sense renovació real. La Pau de Zanjón (1878) a Cuba.
El caciquisme i l'encasellat
Com es fabriquen els resultats electorals des de dalt. La xarxa territorial de cacics, especialment a l'Espanya rural. Tupinada, pucherazo i compra de vots. El sufragi universal masculí (1890) com a mer canvi formal.
La regència de Maria Cristina (1885-1902)
Mort d'Alfons XII (1885) i Pacte del Pardo. Govern de Sagasta i les reformes (Codi Civil 1889, sufragi universal masculí 1890, Llei de Jurats 1888). La continuïtat del sistema.
La industrialització i les transformacions econòmiques
Catalunya com a motor industrial (tèxtil, química). Astúries i el País Basc (mineria, siderúrgia). La resta d'Espanya com a economia agrària. El ferrocarril com a vertebració del mercat nacional.
Transformacions socials i moviment obrer
Naixement del proletariat industrial. Marxisme vs. anarquisme. Fundació del PSOE (1879, Pablo Iglesias) i la UGT (1888). L'anarquisme català: terrorisme (atemptat del Liceu, 1893). Les primeres vagues.
L'oposició política al sistema
Republicans (Salmerón, Pi i Margall, Lerroux). Carlins. Catalanisme polític emergent. Els partits no dinàstics com a actors marginalitzats pel sistema.
La crisi colonial i el desastre del 98
Cuba al s. XIX: economia esclavista, Guerra dels Deu Anys (1868-1878), abolició de l'esclavitud. José Martí i l'independentisme cubà. La Guerra de Cuba (1895-1898). Weyler i la "reconcentración". El Maine, la Guerra Hispano-Americana, Tractat de París.
El regeneracionisme com a resposta al fracàs
Joaquín Costa: "Despensa y escuela". La Generació del 98 (Unamuno, Maeztu, Azorín, Baroja). La crítica al sistema canovista. La repatriació de capitals com a estímul econòmic. Comentari de fonts: textos regeneracionistes.
Càpsula 3EL CATALANISME POLÍTIC: ORÍGENS I PRIMERA FORMULACIÓ
EL CATALANISME POLÍTIC: ORÍGENS I PRIMERA FORMULACIÓ
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
Precedents: la pèrdua institucional
Els Decrets de Nova Planta (1707-1716) i la fi de la Corona d'Aragó. La Universitat de Cervera com a càstig. La castellanització administrativa al s. XVIII. Catalunya sense institucions pròpies entre 1714 i 1914.
La Renaixença literària
L'Oda a la pàtria de Bonaventura Carles Aribau (1833) com a punt de partida simbòlic. Romanticisme i recuperació de la llengua i la història medieval catalana. Joaquim Rubió i Ors. La Renaixença com a moviment de la burgesia culta.
La institucionalització cultural
Els Jocs Florals de Barcelona (1859). Jacint Verdaguer (L'Atlàntida, Canigó). Àngel Guimerà i la dramatúrgia. Joan Maragall i la poesia moderna. Les revistes catalanistes (La Renaixença).
La industrialització com a base material
Sense burgesia industrial no hi ha catalanisme polític. La singularitat econòmica catalana enfront de l'Espanya agrària. El proteccionisme aranzelari com a primera reivindicació burgesa.
Valentí Almirall i el primer catalanisme polític
Del federalisme republicà al catalanisme. El Memorial de Greuges (1885) lliurat a Alfons XII. Lo Catalanisme (1886): el catalanisme com a programa polític. El Centre Català (1882).
La Unió Catalanista i les Bases de Manresa
La Unió Catalanista (1891). Les Bases de Manresa (1892) com a primer projecte d'autogovern. Caràcter conservador i tradicionalista. Prat de la Riba com a figura emergent.
La fundació de la Lliga Regionalista (1901)
La unió dels diversos sectors catalanistes. Prat de la Riba i Francesc Cambó. El catalanisme conservador com a força política institucional. La sortida dels republicans federals.
El Modernisme com a expressió cultural
L'art de la burgesia industrial catalana. Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch com a arquitectes. L'Eixample com a aparador. Rusiñol, Casas i la pintura modernista. La revista L'Avenç.
Comentari de fonts: textos catalanistes inicials
Aplicació pràctica: comentari del Memorial de Greuges o de Lo Catalanisme. Tipologia (manifest polític / assaig). Context històric. Idees principals. Connexió amb el context PAU.
Càpsula 4LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El regnat d'Alfons XIII i el revisionisme
L'arribada al tron (1902). Intent de modernització: regeneracionisme polític. Maura ("revolució des de dalt") i Canalejas (Llei del Cadenat, 1910). Els límits del reformisme dins el sistema canovista.
Solidaritat Catalana i el catalanisme polític ampliat
La Llei de Jurisdiccions (1906) com a detonant. Solidaritat Catalana (1907): unió de catalanistes de totes les tendències. Victòria electoral de 1907. Cambó com a líder emergent.
La Setmana Tràgica de Barcelona (1909)
Causes: la guerra del Marroc i les lleves obligatòries. L'esclat popular (juliol 1909). Cremes d'esglésies i convents. La repressió: l'afusellament de Ferrer i Guàrdia. Conseqüències polítiques.
La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
El Reial decret de mancomunitats (1913). Prat de la Riba com a primer president. L'obra educativa (Escola Industrial, Institut d'Estudis Catalans 1907), cultural i d'infraestructures. Pompeu Fabra i la normativització del català (Normes 1913, Gramàtica 1918, Diccionari 1932).
La crisi de 1917
Tres crisis simultànies: militar (Juntes de Defensa), política (Assemblea de Parlamentaris convocada per Cambó), obrera (vaga general d'agost). El desgast definitiu del torn pacífic. Espanya neutral a la Gran Guerra: l'auge industrial català com a oportunitat.
El pistolerisme i la guerra del Marroc
Pistolerisme barceloní (1919-1923): conflictes CNT-patronal, Llei de fugues, atemptats. La guerra del Marroc i el desastre d'Annual (1921): 10.000 morts. L'Expedient Picasso. La crisi de l'exèrcit.
La dictadura de Primo de Rivera I (1923-1925)
El cop d'estat (13 setembre 1923) amb aval d'Alfons XIII. Directori militar. Justificació: regenerar Espanya i fer net del caciquisme. Actitud envers Catalunya: tolerància inicial.
La dictadura de Primo de Rivera II (1925-1930)
Directori civil. La fi de la Mancomunitat (1925) i la persecució del català. Pacificació del Marroc (Alhucemas 1925). Política econòmica intervencionista. Repressió de la CNT.
La caiguda de la monarquia (1930-1931)
Dimissió de Primo (gener 1930). Dictablanda de Berenguer. Pacte de Sant Sebastià (agost 1930): coalició republicano-socialista-catalanista. Eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 com a plebiscit. Fugida d'Alfons XIII. Comentari de fonts.
Càpsula 5LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
La proclamació de la República
14 d'abril de 1931. Francesc Macià i la proclamació de la "República Catalana" des de la Generalitat. Pactes amb Madrid: nom de Generalitat reinstaurada. El govern provisional republicano-socialista.
La Constitució de 1931
Estat integral (no federal però amb autonomies). Sobirania popular. Sufragi universal incloent les dones (Clara Campoamor). Estat laic. Separació entre Església i Estat. Drets socials, divorci, matrimoni civil. Comparació amb constitucions anteriors.
El Bienni Reformista (1931-1933)
Govern de Manuel Azaña. Reforma militar (Llei Azaña, retirs voluntaris). Reforma religiosa (laïcisme, dissolució dels jesuïtes, llei del divorci). Reforma educativa (escoles per a tothom, Misiones Pedagógicas).
La reforma agrària i les reaccions
Llei de Reforma Agrària (1932). Expropiacions amb indemnització. Aplicació lenta. Reaccions: insurrecció de Sanjurjo (agost 1932), Casas Viejas (gener 1933) com a crisi del govern Azaña. Caiguda del Bienni.
L'Estatut de Núria i l'Estatut de 1932
L'Estatut redactat a Núria (juny 1931) com a projecte. Discussió a les Corts. L'Estatut definitiu (setembre 1932): menys ambiciós (per exemple, en llengua). La Generalitat plena: Macià president (mort el 1933), Companys el succeeix.
La Generalitat Republicana en obra
Eleccions catalanes (1932). Govern d'Esquerra Republicana. Obra de govern: legislació social, educació, sanitat, infraestructures. La Llei de Contractes de Conreu (1934) i el conflicte amb el Tribunal de Garanties Constitucionals.
El Bienni Conservador (1933-1935)
Eleccions de novembre de 1933: victòria de la CEDA (Gil-Robles) i el Partit Radical (Lerroux). Paralització de les reformes. Conflicte social creixent.
La Revolució d'Octubre de 1934
Entrada de la CEDA al govern. Insurrecció generalitzada. Astúries: la "revolució dels miners" i la repressió (Yagüe). Catalunya: Companys proclama "l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola". Suspensió de l'Estatut.
El Front Popular i el camí cap al cop (1936)
Eleccions de febrer de 1936: victòria del Front Popular. Tornada de Companys i restitució de la Generalitat. Govern d'Azaña, després de Casares Quiroga. Radicalització al carrer: Falange vs. milícies. Assassinat de Calvo Sotelo (13 juliol 1936). Comentari de fonts.
Càpsula 6LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El cop d'estat (17-19 juliol 1936)
Aixecament a Melilla (17 juliol). Conspiració del general Mola. Adhesió de Franco des del Marroc. Fracàs parcial: divisió d'Espanya. Mort de Sanjurjo. Inici de la guerra civil.
Les dues Espanyes inicials
Mapa del fracàs del cop: territoris en mans franquistes (sud-oest, Galícia, Castella la Vella, Navarra) vs. republicanes (Madrid, Catalunya, llevant, nord industrial). Recursos industrials republicans vs. recursos agraris franquistes.
La internacionalització del conflicte
El Comitè de No Intervenció com a farsa. Ajuda alemanya: Legió Còndor, avions, tancs. Ajuda italiana: 70.000 soldats. Ajuda soviètica: armament i assessors. Les Brigades Internacionals: 40.000 voluntaris antifeixistes.
Les fases militars (I): 1936-1937
L'avenç cap a Madrid i la batalla per la capital (novembre 1936). Sang i acer. El front Nord: caiguda de Bilbao, Santander, Astúries (1937). El bombardeig de Gernika (26 abril 1937).
La rereguarda republicana
L'esclat del poder popular (juliol 1936). Milícies, col·lectivitzacions anarquistes (CNT-FAI) a Catalunya i Aragó. Crema d'esglésies. Comitès Antifeixistes. La revolució social paral·lela a la guerra.
Els Fets de Maig de 1937 a Barcelona
Conflicte intern republicà: comunistes (PSUC) i govern central contra anarquistes (CNT) i POUM. Combats al carrer (3-7 maig 1937). Caiguda de Largo Caballero. Govern de Negrín. Centralització del poder i fi de la revolució.
La rereguarda franquista
Decret d'Unificació (1937): FET y de las JONS com a partit únic. Franco com a Generalísimo i Cap d'Estat. Aliança amb l'Església i la noblesa. Repressió sistemàtica i legalitzada. Lorca afusellat (agost 1936). Els fossats comuns.
Les fases militars (II): 1938-1939
Partició de la zona republicana per Vinaròs (abril 1938). La Batalla de l'Ebre (juliol-novembre 1938) com a derrota republicana decisiva. Ofensiva final sobre Catalunya (gener-febrer 1939). Caiguda de Madrid (1 abril 1939).
L'exili i les conseqüències
Retirada massiva per la frontera francesa (gener-febrer 1939). Camps de concentració francesos (Argelers, Sant Cebrià). Exili republicà: França, Mèxic, Argentina, URSS. Destrucció demogràfica i cultural. Comentari de fonts: Manifest dels Vencedors / testimonis republicans.
Càpsula 7EL FRANQUISME: AUTARQUIA I AÏLLAMENT
EL FRANQUISME: AUTARQUIA I AÏLLAMENT
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
Els fonaments del règim
Anul·lació de la Constitució republicana. Nacionalcatolicisme (aliança Església-Estat). Falangisme subordinat. Militarisme. Antiliberalisme i anticomunisme. Franco com a "Caudillo per la gràcia de Déu".
Les Lleis Fonamentals
Fuero del Trabajo (1938). Llei Constitutiva de Corts (1942). Fuero de los Españoles (1945). Llei de Successió (1947). Llei de Principios del Movimiento (1958). Una "democràcia orgànica" com a simulacre constitucional.
La repressió institucionalitzada
La Llei de Responsabilitats Polítiques (1939). Tribunals militars i judicis sumaríssims. Afusellaments massius. Camps de concentració i Batallons de Treballadors. Companys executat al castell de Montjuïc (15 octubre 1940).
L'autarquia econòmica (1939-1959)
Aïllament econòmic forçat. Racionament i cartilles. Estraperlo. INI (Institut Nacional d'Indústria, 1941) com a model d'intervencionisme estatal. Fracàs productiu: per dècades als nivells de 1935.
La política exterior i el fil de la guerra mundial
Trobada de Hendaia entre Franco i Hitler (1940). La División Azul a Rússia (1941-1944). Neutralitat oportunista. Aïllament internacional post-1945: condemna de l'ONU (1946), retirada d'ambaixadors.
La salvació per la Guerra Freda
Pactes amb els EUA (1953): bases militars (Rota, Morón, Torrejón, Saragossa) a canvi de reconeixement diplomàtic i ajuda econòmica. Concordat amb el Vaticà (1953). Entrada a l'ONU (1955). Visita d'Eisenhower (1959).
Catalunya sotmesa
Persecució del català: prohibició a l'administració, l'escola, els mitjans, els actes públics. Repressió cultural sistemàtica. Exili intel·lectual català (Carles Riba, Pompeu Fabra a Prada). Resistència cultural clandestina.
La primera oposició
Maquis (1944-1952) com a guerrilla antifranquista al Pirineu i altres zones. Fracàs militar. Intents monàrquics (Don Joan a Estoril). Reorganització del PCE a l'exili. Conflictes obrers puntuals (vagues de tramvies de Barcelona, 1951).
La societat dels anys 40-50
Misèria generalitzada. Èxode rural inicial. El paper de l'Església. Les institucions del règim: Sección Femenina, OJE, Sindicat Vertical. La cultura oficial: cinema NO-DO, ràdio i premsa censurades. Comentari de fonts: discursos de Franco, fonts de la resistència.
Càpsula 8EL FRANQUISME: DESARROLLISME I AGONIA
EL FRANQUISME: DESARROLLISME I AGONIA
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
El Pla d'Estabilització (1959)
Fallida econòmica de l'autarquia. Tecnòcrates de l'Opus Dei (López Rodó, Ullastres) com a nou equip de govern. Liberalització econòmica. Devaluació de la pesseta. Obertura al capital exterior.
Els Plans de Desenvolupament (1964-1975)
Tres plans quadriennals. Pols de Desenvolupament regional. Industrialització accelerada. Creixement del PIB del 7% anual. La "segona revolució industrial" espanyola.
Turisme i remeses
Turisme de masses ("Spain is different"). Costa Brava, Costa del Sol, Mallorca. 30 milions de turistes el 1973. Remeses dels emigrants espanyols a Europa (Alemanya, França, Suïssa) com a font crucial de divises.
La gran transformació social
Èxode rural massiu d'Andalusia, Extremadura, Castella, Galícia. Immigració cap a Catalunya, Madrid, País Basc. Naixement de suburbis (Cornellà, Hospitalet, Santa Coloma). La identitat catalana en transformació.
Catalunya: indústria i cultura clandestina
Nou auge industrial. La Nova Cançó com a fenomen polític-cultural: Setze Jutges, Raimon, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Joan Manuel Serrat. Òmnium Cultural (1961). El llibre "Nosaltres, els valencians" de Joan Fuster (1962).
L'oposició organitzada I: obrers i estudiants
Comissions Obreres (CCOO, 1962) com a sindicat clandestí. Vagues obreres massives als anys 60 i 70. Moviment estudiantil universitari: Caputxinada (Capuchinada, 1966), Assemblea Lliure d'Universitat de Barcelona.
L'oposició organitzada II: Catalunya, Església i ETA
L'Assemblea de Catalunya (1971) com a plataforma unitària. La fractura interna de l'Església (Concili Vaticà II, sacerdots progressistes, abat Escarré). Naixement d'ETA (1959) i l'inici del terrorisme. FRAP, GRAPO. Terra Lliure.
L'agonia del règim
El "cas Matesa" (1969) i les tensions internes. Assassinat de Carrero Blanco per ETA (20 desembre 1973). Govern d'Arias Navarro i "espíritu del 12 de febrero". Procés de Burgos (1970). Execucions de Puig Antich (2 març 1974) i de setembre del 1975 (FRAP, ETA).
La mort de Franco
Malaltia i agonia (octubre-novembre 1975). Mort el 20 de novembre de 1975. Joan Carles I proclamat rei (22 novembre 1975). Discurs inicial ambigu. La incertesa sobre el futur. Comentari de fonts: discursos de Carrero/Arias, testimonis de l'oposició.
Càpsula 9LA TRANSICIÓ I LA CONSOLIDACIÓ DEMOCRÀTICA
LA TRANSICIÓ I LA CONSOLIDACIÓ DEMOCRÀTICA
🚀 Introducció i motivació
Pregunta motora de la càpsula i activació de coneixements previs.
Els primers mesos: Arias vs
Joan Carles I. Govern continuista d'Arias Navarro. Tensions amb el rei. Insuficiència de les reformes proposades. Conflictivitat social creixent (Vitòria, gener 1976: 5 morts en manifestació obrera). Dimissió d'Arias (juliol 1976).
Adolfo Suárez al govern
Nomenament sorprenent de Suárez (juliol 1976). Procedència del Movimiento. La pregunta clau: continuisme o ruptura? La via de la "reforma" com a tercera opció.
La Llei per a la Reforma Política (novembre 1976)
El "harakiri" de les Corts franquistes: les Corts aproven la seva pròpia dissolució. Referèndum (15 desembre 1976): 94% de "sí". El camí cap a eleccions democràtiques.
Legalització dels partits i eleccions de 1977
Legalització del PSOE i de la resta de partits. Legalització del PCE (Setmana Santa, abril 1977). Amnistia. Eleccions del 15 de juny de 1977: victòria d'UCD (Suárez), segon el PSOE (Felipe González). Naixement de la nova classe política.
Els Pactes de la Moncloa (octubre 1977)
Crisi econòmica greu (inflació, atur). Acord entre tots els partits. Mesures econòmiques (devaluació, control de salaris) i polítiques (reformes administratives, fiscals, educatives). Model d'acord transversal com a marca de la Transició.
La Constitució de 1978
Procés constituent (1977-1978). Ponència dels "pares de la Constitució" (Cisneros, Fraga, Pérez-Llorca, Roca, Solé Tura, Peces-Barba, Herrero). Aprovació en referèndum (6 desembre 1978): 87% de "sí". Principis bàsics: monarquia parlamentària, aconfessionalitat, drets fonamentals, Estat de les Autonomies. Comparació amb textos anteriors.
Catalunya: el retorn de Tarradellas i l'Estatut de Sau
"Ja sóc aquí" (octubre 1977): retorn de Josep Tarradellas com a president de la Generalitat. Restabliment de la Generalitat (setembre 1977). L'Estatut d'Autonomia de Sau (1979): negociacions, aprovació en referèndum (25 octubre 1979). Jordi Pujol i CiU: primeres eleccions catalanes (1980).
La crisi del sistema i el 23-F
Descomposició de la UCD. Terrorisme d'ETA al màxim. El cop militar de Tejero (23 febrer 1981). El paper del rei. Govern de Calvo Sotelo (1981-1982). La consolidació democràtica davant l'amenaça.
L'hegemonia socialista i Europa
Victòria del PSOE (octubre 1982): Felipe González amb majoria absoluta. Reconversió industrial dolorosa. Ingrés a l'OTAN (referèndum 1986) i a la CEE (1 gener 1986). La integració europea com a fi simbòlic de la Transició. Comentari de fonts: Constitució, Estatut de Sau, testimonis de la Transició.