QUÈ NEIX QUAN MOR UN IMPERI?

El 1833 un comptable català que treballava a Madrid va escriure un poema d'aniversari per al seu amo, en una llengua que feia un segle que no s'imprimia. Seixanta-cinc anys després, l'estiu del 1898, Espanya va perdre en quatre mesos el que li quedava d'un imperi de quatre segles: dues flotes en dos matins, Cuba, Puerto Rico, les Filipines i Guam. Què neix quan mor un imperi? Aquesta càpsula ho pregunta a cada sessió, a les dues bandes de l'oceà, i deixa que responguis tu.

A Catalunya, el poema del 1833 va fer un públic, el públic va fer una literatura, la literatura va fer un moviment, i el moviment, un partit: Aribau i els Jocs Florals, Almirall i el Memorial de Greuges, les Bases de Manresa, la Lliga que va guanyar el 1901 quan l'imperi acabava de caure, i les façanes del passeig de Gràcia que la mateixa burgesia es feia construir mentrestant. A Cuba, una illa de sucre que funcionava amb esclaus i venia als Estats Units va deixar de sortir a compte: deu anys de guerra, una abolició que va trigar divuit, dos-cents mil soldats de lleva, un general que va tancar els pagesos fins que en van morir més de cent mil, i un cuirassat que va explotar sense que ningú sàpiga per què.

A cada sessió llegiràs un document real (l'oda d'Aribau, «Lo catalanisme», Prat de la Riba, Rusiñol, el manifest de Céspedes, el de Montecristi, el tractat de París, l'esmena Platt, el programa de Costa) i et preguntaràs qui l'escriu, què promet i què calla. De la mort de l'imperi no va néixer la llibertat de cap illa: va néixer un imperi nou a l'altra banda, un partit a casa i un país que es va posar a preguntar-se què era.