CATALUNYA: INDÚSTRIA SENSE CARBÓ?

Totes les grans industrialitzacions del segle XIX tenien una cosa en comú: carbó a prop. Anglaterra, Bèlgica, la conca del Ruhr, totes seien damunt de mines pròpies. Catalunya no en tenia, gairebé gens, i tanmateix es va convertir en l'única regió industrialitzada de tota la península Ibèrica. Aquesta càpsula explica com és possible: quina cosa, si no era el carbó, va fer de motor.

La resposta és, sobretot, gent i diners. Divuit mil persones ja treballaven en manufactures de cotó abans que arribés cap màquina de vapor, i el capital acumulat pel comerç colonial es va abocar, un rere l'altre, en fàbriques, ferrocarrils i colònies industrials. Quan una solució fallava (el carbó importat era massa car), Catalunya en trobava una altra (l'energia dels rius). Quan l'Estat no ajudava (gairebé cap subvenció pel ferrocarril), Catalunya es finançava amb capital propi.

Però aquesta història d'improvisació constant també té un preu, i aquesta càpsula no te l'amaga. Barcelona es va omplir de gent amuntegada en pisos massa cars, les colònies industrials oferien feina i casa a canvi d'un control estret sobre la vida dels treballadors, i Reus va aprendre, de la pitjor manera possible, què passa quan tota una economia depèn d'un sol producte. Al final, tu decidiràs si val la pena aquest preu.