QUI VA REPARTIR EL MÓN AMB UN REGLE?

El 1882, un historiador francès va dir que una nació és una voluntat compartida, oberta a qui vulgui pertànyer-hi. Trenta anys després, la mateixa Europa que discutia aquesta idea tan oberta havia repartit gairebé tot el planeta amb tractats, regles i mapes, sense preguntar mai a qui hi vivia. Aquesta càpsula explica com passa aquest salt: de la pregunta «què fa una nació» a la pregunta «qui té dret a repartir-se el món».

El fil és sempre el mateix, però canvia de vestit segons on l'apliquis. Les mateixes idees que unifiquen Alemanya i Itàlia (la força, l'organització, la superioritat suposada d'un poble) justifiquen també la conquesta de l'Àfrica i la submissió de la Xina. Només el Japó troba una tercera via: aprèn d'Occident per no acabar-hi sotmès, i en poques dècades es converteix ell mateix en una potència colonial.

Aquesta càpsula no t'estalvia les conseqüències més dures d'aquesta època: un genocidi colonial que Alemanya no va reconèixer fins a cent disset anys després, i un antisemitisme europeu que va empènyer un poble sencer a reclamar un Estat propi. Al final, et tocarà decidir si totes aquestes conseqüències pertanyen només al passat, o si encara pesen sobre com s'organitza el món d'avui.