AGUANTARÀ EUROPA EL NOU SEGLE?

El 1907, un polític mallorquí anomena «revolució» un programa que, en realitat, vol salvar la monarquia sense tocar-ne els fonaments. Set anys després, un assassinat a Sarajevo activa un sistema d'aliances que ningú sap com aturar, i Europa sencera es llança a una guerra que havia de durar sis setmanes. Aquesta càpsula segueix dos fils que semblen independents, però que es toquen constantment: la fragilitat crònica de l'Espanya de la Restauració, i l'optimisme tecnològic d'una Europa que es creu, alhora, invencible i pacífica.

El fil espanyol comença amb Maura i Canalejas intentant reformar el sistema des de dins. Passa per la Mancomunitat de Prat de la Riba i la seva ambició política, i topa amb tres crisis simultànies el 1917 (militar, política i obrera). Aquell mateix Estat que no sap resoldre les seves tensions internes deixa que Barcelona es converteixi, entre 1919 i 1923, en un camp de batalla entre sindicats i patronal. L'Estat hi aplica mètodes que mai va gosar anomenar amb el seu nom real.

El fil europeu és més optimista en aparença i més perillós en el fons. Un economista demostra amb xifres que la guerra ja no és rendible, mentre un poeta italià reclama destruir els museus i glorificar-la obertament. Un sistema d'aliances pensat per dissuadir acaba fent inevitable exactament allò que havia de prevenir. Al final de la càpsula, Espanya es manté neutral i s'enriqueix amb la destrucció aliena, mentre aquesta mateixa riquesa desigual alimenta les tensions que ja coneixes del fil espanyol.