D'ON SURT EL DRET A VOTAR?

El 1948 gairebé tots els estats del món van signar que la voluntat del poble seria el fonament de l'autoritat del govern. El 2025, segons V-Dem, el 45,8% de la humanitat viu en països on hi ha eleccions amb diversos candidats i el resultat no està obert. Es vota, i el vot no decideix res. Aquesta càpsula comença per aquí i després recula dos segles per entendre-ho.

Fa poc més de dos-cents anys, la immensa majoria de la gent que avui vota no hauria pogut fer-ho: ni els qui no tenien propietats, ni els qui no sabien llegir, ni cap dona. Eixamplar aquell dret va costar més d'un segle de peticions rebutjades, presons i morts, i cada esglaó té una data i un moviment al darrere. No hi ha cap dret polític que hagi arribat per maduració natural.

El que descobriràs al final és més incòmode que la història d'una conquesta. El 1850 França va perdre 2,8 milions d'electors sense derogar el sufragi universal, i el 1890 Mississipi va buidar el vot de la població negra sense escriure mai la paraula «raça». Amb el mecanisme d'aquelles dues operacions a la mà, els retrocessos democràtics d'avui deixen de semblar una novetat i es tornen reconeixibles.