#GiH3 · 3r ESO · Càpsula 6
PER QUÈ ESPANYA VIVIA EN GUERRA?
Un país que es proclama liberal hauria de viure en pau amb ell mateix: unes lleis clares, unes eleccions que decideixen qui governa, i prou. L'Espanya del segle XIX no en va tenir gairebé mai, d'aquesta pau. Guerres carlines que duraven anys, generals que es «pronunciaven» per tombar governs sense esperar les urnes, una reina que fugia a l'exili, una república que es trencava en trossos abans de complir un any. Aquesta càpsula explica per què.
El conflicte no era només entre liberals i els seus enemics tradicionals. Els mateixos liberals es barallaven entre ells, moderats contra progressistes, sense reconèixer-se legitimitat mútua, i deixaven que fos l'exèrcit qui desempatés. Una desamortització que havia de crear pagesos propietaris va acabar enriquint qui ja tenia diners. Un manifest que prometia menys centralització sortia de la mateixa família política que l'havia imposada anys abans.
Al final de la càpsula trobaràs una resposta, però potser no la que esperaves: Cánovas del Castillo no va acabar amb la inestabilitat, la va substituir per un frau electoral organitzat i estable. El «torn pacífic» i el caciquisme van comprar la pau canviant les armes per les urnes trucades. Jutja tu mateix, sessió a sessió, si això és, de debò, una resposta a la pregunta que dona nom a aquesta càpsula.
✨ Què aprendràs en aquesta càpsula
- Explicar l'origen dinàstic de les Guerres Carlines i relacionar la seva geografia (País Basc, Navarra, interior català) amb la defensa dels furs territorials.
- Analitzar la construcció de l'Estat liberal (Constitucions de 1837 i 1845) i la tensió entre moderats i progressistes, resolta sovint per pronunciaments militars.
- Valorar les desamortitzacions de Mendizábal i Madoz com a transformació del paisatge rural que no va crear la classe mitjana agrària promesa.
- Relacionar la Dècada Moderada, el Bienni Progressista i la Unió Liberal amb un esgotament polític progressiu del règim isabelí.
- Explicar la Revolució de 1868, el Sexenni Democràtic i la fragmentació territorial del cantonalisme durant la Primera República.
- Comprendre el sistema del torn pacífic i el caciquisme com la resposta canovista, no democràtica, a la inestabilitat d'aquesta càpsula.
🗺️ Mapa de les 9 sessions
- S01
Les Guerres Carlines i la geografia del conflicte
Mort de Ferran VII (1833). Isabel II nena vs. Carles Maria Isidre. Xoc ideològic: liberalisme centralista vs…
- S02
La construcció de l'Estat liberal
Constitucions de 1837 i 1845. Liberalisme moderat vs. progressista. La fragilitat dels primers governs. El p…
- S03
Les desamortitzacions i la transformació del paisatge
Mendizábal (1836): béns eclesiàstics. Madoz (1855): béns municipals i comunals. Geografia rural: la concentr…
- S04
La Dècada Moderada i el Bienni Progressista (1844-1856)
Narváez i el conservadorisme. La Guàrdia Civil (1844). El Concordat (1851). La Vicalvarada (1854). Espartero…
- S05
La Unió Liberal i la crisi del sistema (1856-1868)
O'Donnell i la política de prestigi. Guerra d'Àfrica (1859-1860). Crisi financera (1866). Repressió creixent…
- S06
La Revolució Gloriosa de 1868
El pronunciament de Topete, Prim i Serrano. La fugida d'Isabel II. Les Juntes revolucionàries. La Constituci…
- S07
La Primera República i el cantonalisme
L'arribada d'Amadeu I (1871). L'assassinat de Prim. L'abdicació i la proclamació de la Primera República (18…
- S08
La Restauració borbònica
El cop del general Pavía (1874). Martínez Campos i el pronunciament de Sagunt. Alfons XII (1874). Cánovas de…
- S09
El sistema canovista i el caciquisme territorial
El bipartidisme: conservadors (Cánovas) i liberals (Sagasta). El torn pacífic. L'encasellat: eleccions decid…