PER QUÈ ESPANYA VIVIA EN GUERRA?

Un país que es proclama liberal hauria de viure en pau amb ell mateix: unes lleis clares, unes eleccions que decideixen qui governa, i prou. L'Espanya del segle XIX no en va tenir gairebé mai, d'aquesta pau. Guerres carlines que duraven anys, generals que es «pronunciaven» per tombar governs sense esperar les urnes, una reina que fugia a l'exili, una república que es trencava en trossos abans de complir un any. Aquesta càpsula explica per què.

El conflicte no era només entre liberals i els seus enemics tradicionals. Els mateixos liberals es barallaven entre ells, moderats contra progressistes, sense reconèixer-se legitimitat mútua, i deixaven que fos l'exèrcit qui desempatés. Una desamortització que havia de crear pagesos propietaris va acabar enriquint qui ja tenia diners. Un manifest que prometia menys centralització sortia de la mateixa família política que l'havia imposada anys abans.

Al final de la càpsula trobaràs una resposta, però potser no la que esperaves: Cánovas del Castillo no va acabar amb la inestabilitat, la va substituir per un frau electoral organitzat i estable. El «torn pacífic» i el caciquisme van comprar la pau canviant les armes per les urnes trucades. Jutja tu mateix, sessió a sessió, si això és, de debò, una resposta a la pregunta que dona nom a aquesta càpsula.