PER QUÈ EL MÓN VA ACCELERAR?

Durant milers d'anys, un pagès va viure gairebé igual que el seu besavi: mateixes eines, mateix ritme de collites, mateixa esperança de vida curta. I de sobte, en un parell de generacions, tot es va accelerar. Fàbriques, ferrocarrils, ciutats que doblaven la població en una dècada: el món va començar a anar de pressa, i ja no s'ha tornat a aturar.

Aquesta càpsula no explica un sol invent: explica com sis condicions diferents (agricultura, mà d'obra, capital, mercats, recursos i estabilitat política) es van ajuntar a Anglaterra just en el moment just. Cap peça, sola, hauria canviat res. Juntes, van engegar una màquina que ja no es podria aturar mai més: primer el vapor i el tèxtil, després el ferrocarril, i finalment l'electricitat i l'acer.

Però aquell canvi no va ser net ni indolor. Per cada fàbrica que s'obria, un poble es buidava. Per cada gratacel que l'acer permetria aixecar, hi havia infants que treballaven setze hores diàries per fer-lo possible. En aquesta càpsula veuràs les dues cares alhora: la genialitat tècnica i el cost humà, inseparables l'una de l'altra.