COM ES VIU SOTA UNA DICTADURA?

El 1938, un text legal declara que l'Estat serà «Nacional» i «Sindicalista», i des d'aquell moment, durant trenta-sis anys, una sola persona decideix qui pot parlar, qui pot votar i qui va a la presó. No es tracta d'un règim que es manté igual del principi al final: la fam de la postguerra no és la mateixa dictadura que rep turistes als anys seixanta, ni el règim que fusella opositors el 1975 s'assembla del tot al que va guanyar la guerra el 1939. Entendre aquest canvi, sense perdre de vista qui en paga sempre el preu, és la clau de tota la càpsula.

Aquesta càpsula segueix el fil d'una dictadura des de les seves bases legals fins a la seva agonia final. Cap de les peces que veuràs (les dones sense drets civils, els immigrants a la perifèria de Barcelona, els cantants prohibits, els sindicalistes infiltrats) no explica sola com es viu sota una dictadura, però totes juntes mostren un règim que necessita, alhora, repressió i adaptació per sobreviure quatre dècades.

La pregunta que dona nom a la càpsula («com es viu sota una dictadura?») no té una resposta única ni còmoda. Sessió a sessió, veuràs com persones molt diferents (una dona casada sense poder obrir un compte bancari, un cantant que ha de deixar que el públic canti per ell, un grup que es reuneix en una església amb una carpeta de color a la mà) van trobar marges d'acció dins d'un sistema pensat, precisament, per no deixar-n'hi cap.