Madrid, dimarts 11 de febrer de 1873, a la tarda. Fa dos anys i dos mesos que les Corts van elegir rei Amadeu de Savoia, després que la revolució del 1868 fes fora Isabel II. Avui el rei ha enviat a les Corts la seva renúncia: per ell, pels fills i pels successors. Al nord hi ha guerra carlina des del 1872; a Cuba, des del 1868. La Constitució de 1869 diu que la forma de govern és la monarquia i que per canviar-la cal dissoldre les cambres i convocar-ne de noves. Però el Congrés i el Senat s'han reunit junts, en Assemblea Nacional, per decidir-ho aquesta mateixa nit. Ets un dels diputats. Llegeix els quatre documents i vota.

Abans de llegir

Cada document, mira'l amb tres preguntes: qui ho diu i quin interès hi té · quan ho diu, abans o després dels fets · què diu, i què no diu.

renúncia: deixar la Corona per un mateix i pels descendents; no és una abdicació en favor d'un hereu
Assemblea Nacional: el Congrés i el Senat reunits en una sola cambra, cosa que la Constitució no preveia
sobirania nacional: que tot el poder ve de la nació, no del rei
legitimisme: la idea que el rei ho és per dret de sang, no per elecció: la dels carlins
República federal: una república feta d'estats que s'uneixen, contra la unitària, que mana des del centre
pronunciament: un cop militar que declara públicament què vol canviar

Document 1 Constitució de la Monarquia espanyola · Les Corts Constituents del 1869 · Madrid, 1 de juny de 1869

«Art. 32. La sobirania resideix essencialment en la Nació, de la qual emanen tots els poders. Art. 33. La forma de govern de la Nació espanyola és la Monarquia.»
«Art. 110. Les Corts, per si mateixes o a proposta del Rei, podran acordar la reforma de la Constitució, assenyalant l'article o els articles que s'hagin d'alterar. Art. 111. Feta aquesta declaració, el Rei dissoldrà el Senat i el Congrés i convocarà noves Corts, que es reuniran dins dels tres mesos següents.»

Traducció del castellà. L'original: Constitución española de 1869 (Wikisource).

1 Segons la Constitució, què cal fer per canviar la forma de govern? Localitzar
- Acordar-la i elegir unes Corts noves que la facin.
- Que el Rei la proposi i les Corts la votin el mateix dia.
- Un referèndum de tota la Nació, que és sobirana.
- Res: la forma de govern no es pot canviar.
Al document: «Les Corts podran acordar la reforma de la Constitució [...] el Rei dissoldrà el Senat i el Congrés i convocarà noves Corts.»
- Acordar-la i elegir unes Corts noves que la facin. És el procediment dels articles 110 i 111: les Corts d'ara només poden declarar la reforma; la fan unes altres.
- Que el Rei la proposi i les Corts la votin el mateix dia. El Rei pot proposar-la, sí, però l'article 111 obliga a dissoldre i a convocar Corts noves.
- Un referèndum de tota la Nació, que és sobirana. La sobirania és de la Nació (art. 32), però la Constitució no preveu cap referèndum: només Corts noves.
- Res: la forma de govern no es pot canviar. Sí que es pot: l'article 110 ho preveu, amb el seu procediment.
2 Per què aquest text és un problema per als qui volen proclamar la República aquesta nit? Integrar
- Perquè el canvi l'ha de convocar el Rei, i ja no n'hi ha.
- Perquè la sobirania resideix en la Nació.
- Perquè prohibeix que el Congrés i el Senat es reuneixin junts.
- Perquè la Constitució ja permet la república.
Al document: «La forma de govern de la Nació espanyola és la Monarquia. [...] el Rei dissoldrà el Senat i el Congrés.»
- Perquè el canvi l'ha de convocar el Rei, i ja no n'hi ha. El procediment passa pel Rei (art. 111): amb el tron buit, seguir la Constitució al peu de la lletra és impossible. És el que Castelar dirà.
- Perquè la sobirania resideix en la Nació. Això és a l'article 32, però no és cap obstacle: és justament l'argument dels republicans.
- Perquè prohibeix que el Congrés i el Senat es reuneixin junts. No ho prohibeix expressament: simplement no ho preveu. El problema és el procediment de reforma.
- Perquè la Constitució ja permet la república. Diu el contrari: la forma de govern és la Monarquia (art. 33).

Document 2 Als espanyols · Carles de Borbó i Àustria-Este, «Carles VII» per als carlins · La Tour-de-Peilz (Suïssa), 8 de desembre de 1870

«La Revolució, que el 1833 va asseure al tron d'Espanya una nena innocent, després d'haver desfet la seva obra i d'haver mendicat un rei per diverses bandes, ha ofert la corona de Felip V a un príncep de la casa de Savoia. [...] Cent noranta-un individus, que es diuen constituents i que no representen la desena part del poble espanyol, li han allargat la corona, i ell l'ha presa. He de protestar, i protesto.»
«Protesto en nom del poble espanyol de 1808 i de tots els temps, ja que en tots va ser catòlic i lliure, contra l'insult que es fa a la seva noble altivesa per part d'una minoria facciosa i armada que intenta imposar-li un rei, i un rei estranger. [...] La causa d'Espanya és la meva causa, com la causa dels reis legítims ha de ser la causa dels pobles.»

Traducció del castellà. L'original: Manifiesto de Carlos VII a los españoles (Wikisource).

3 Amb quin argument nega Carles que Amadeu sigui rei legítim? Localitzar
- Que l'han elegit unes Corts que no representen el poble.
- Que Amadeu és un príncep estranger, de la casa de Savoia.
- Que el poble ha votat en contra en un plebiscit.
- Que Amadeu ha renunciat als seus drets.
Al document: «Cent noranta-un individus, que es diuen constituents i que no representen la desena part del poble espanyol, li han allargat la corona.»
- Que l'han elegit unes Corts que no representen el poble. És l'atac central: 191 vots (els que va tenir Amadeu el 16 de novembre de 1870) no són el poble.
- Que Amadeu és un príncep estranger, de la casa de Savoia. Ho diu, però l'argument no és que sigui de Savoia sinó que és estranger i elegit per pocs.
- Que el poble ha votat en contra en un plebiscit. No hi va haver cap plebiscit: Carles retreu justament que no se'n fes cap.
- Que Amadeu ha renunciat als seus drets. El 1870 Amadeu acaba d'acceptar la corona; la renúncia és del 1873.
4 Quin interès té l'autor en el que diu, i com se li nota? Avaluar
- Reclama la corona per a ell, per dret de sang.
- Defensa la sobirania del poble, que hauria d'haver votat.
- Només vol protegir el poble espanyol de 1808.
- No en té cap: és un observador estranger.
Al document: «La causa d'Espanya és la meva causa, com la causa dels reis legítims ha de ser la causa dels pobles.»
- Reclama la corona per a ell, per dret de sang. És el pretendent carlí: la corona «que li pertany de dret». Tot el manifest defensa la seva causa.
- Defensa la sobirania del poble, que hauria d'haver votat. Retreu que no hi hagi hagut plebiscit, però no creu en la sobirania popular: creu en la legitimitat dinàstica.
- Només vol protegir el poble espanyol de 1808. El 1808 hi surt com a record; l'interès és el tron, no la història.
- No en té cap: és un observador estranger. És el candidat carlí al tron; dos anys després hi haurà guerra pel seu dret.

Document 3 Missatge de renúncia a les Corts · Amadeu I, rei d'Espanya · Palau de Madrid, 11 de febrer de 1873

«Gran va ser l'honor que vaig merèixer de la Nació espanyola en elegir-me per ocupar el seu tron; honor tant més apreciat per mi com que se m'oferia envoltat de les dificultats i els perills que comporta l'empresa de governar un país tan profundament pertorbat. [...] Però avui tinc la fermíssima convicció que serien estèrils els meus esforços i irrealitzables els meus propòsits.»
«Aquestes són, senyors diputats, les raons que em mouen a tornar a la Nació, i en nom seu a vosaltres, la Corona que em va oferir el vot nacional, fent-ne renúncia per mi, pels meus fills i successors. Estigueu segurs que en desprendre'm de la Corona no em desprenc de l'amor a aquesta Espanya tan noble com desgraciada.»

Traducció del castellà (Gaceta de Madrid, 12 de febrer de 1873). L'original: Renuncia de Amadeo I, 11 de febrero de 1873 (Senado de España, Gaceta de Madrid núm. 43).

5 A qui torna Amadeu la Corona, i per qui renuncia? Localitzar
- A la Nació, per ell i pels descendents.
- Al seu fill gran, que en serà el successor.
- Als diputats, perquè elegeixin un altre rei.
- A Isabel II, que l'hi havia cedit.
Al document: «Tornar a la Nació, i en nom seu a vosaltres, la Corona [...] fent-ne renúncia per mi, pels meus fills i successors.»
- A la Nació, per ell i pels descendents. La torna a la Nació, representada per les Corts, i la renúncia inclou fills i successors: no queda cap hereu.
- Al seu fill gran, que en serà el successor. Diu el contrari: renuncia també pels fills i successors.
- Als diputats, perquè elegeixin un altre rei. «En nom seu a vosaltres» és la Nació representada; no diu que hagin d'elegir cap rei.
- A Isabel II, que l'hi havia cedit. Isabel havia abdicat el 1870, però Amadeu no rep la corona d'ella sinó del «vot nacional».
6 Per què la frase «pels meus fills i successors» ho canvia tot per a les Corts? Integrar
- Perquè deixa el tron buit, sense cap hereu previst.
- Perquè obliga les Corts a elegir un altre rei estranger.
- Perquè els fills d'Amadeu són menors d'edat.
- Perquè Amadeu proclama la República.
Al document: «Tot estava previst a la Constitució, tot previst, menys que una dinastia sencera fes renúncia de la Corona.»
- Perquè deixa el tron buit, sense cap hereu previst. L'abdicació en un successor estava prevista; la renúncia de tota la dinastia, no. Castelar ho dirà aquella mateixa tarda.
- Perquè obliga les Corts a elegir un altre rei estranger. Podrien fer-ho, com el 1870, però res no els hi obliga; la renúncia no diu què ve després.
- Perquè els fills d'Amadeu són menors d'edat. Que siguin menors no hi fa res: el que compta és que renuncia també per ells.
- Perquè Amadeu proclama la República. No proclama res: torna la Corona i calla sobre el que ve.

Document 4 Discursos a la sessió de l'11 de febrer · Emilio Castelar, diputat republicà · Congrés dels Diputats, Madrid, 11 de febrer de 1873

«Tot estava previst a la Constitució, tot previst, menys que una dinastia sencera fes renúncia de la Corona. [...] Quan les circumstàncies són supremes, quan són extraordinàries, quan cal que l'autoritat no s'interrompi ni un moment, és precís atenir-nos a les fórmules legals en tot allò que sigui possible, reconeixent el poder d'aquesta Cambra, i prescindir de les fórmules legals en allò que la Constitució no ha previst.»
«Ningú no ha destruït la Monarquia a Espanya: ningú no l'ha matada. [...] Amb Ferran VII va morir la Monarquia tradicional; amb la fugida d'Isabel II, la Monarquia parlamentària; amb la renúncia d'Amadeu de Savoia, la Monarquia democràtica: ningú no ha acabat amb ella; ha mort per si mateixa. Ningú no porta la República; la porten totes les circumstàncies.»

Traducció del castellà. L'original: Sobre la proclamación de la República: discursos de Emilio Castelar, 11-02-1873 (Wikisource).

7 Com resol Castelar el problema del procediment de reforma? Integrar
- Diu que on la Constitució calla, la Cambra pot decidir.
- Proposa dissoldre les Corts i convocar-ne de noves.
- Demana que el Rei sancioni abans la reforma.
- Reconeix que els escrúpols de Salaverría fan impossible decidir.
Al document: «Atenir-nos a les fórmules legals en tot allò que sigui possible [...] i prescindir de les fórmules legals en allò que la Constitució no ha previst.»
- Diu que on la Constitució calla, la Cambra pot decidir. És el seu raonament: la renúncia de tota la dinastia no era prevista, i per tant el poder passa a la Cambra.
- Proposa dissoldre les Corts i convocar-ne de noves. És el que mana l'article 111, i justament el que Castelar diu que no es pot esperar.
- Demana que el Rei sancioni abans la reforma. Seria el camí ordinari, però ja no hi ha rei: per això parla de circumstàncies extraordinàries.
- Reconeix que els escrúpols de Salaverría fan impossible decidir. Els diu legítims, però no hi cedeix: decideix igualment.
8 Castelar diu que «ningú no ha matat la Monarquia». Què busca amb aquesta frase? Reflexionar
- Presentar la República com a inevitable.
- Negar que els republicans hagin volgut mai la República.
- Culpar Isabel II i Amadeu de la crisi.
- Demanar un plebiscit perquè ho decideixi el poble.
Al document: «Ningú no ha destruït la Monarquia a Espanya [...] ha mort per si mateixa. Ningú no porta la República; la porten totes les circumstàncies.»
- Presentar la República com a inevitable. Si la monarquia ha mort sola, votar la República no és trencar la legalitat sinó reconèixer un fet. És l'argument per als monàrquics dubtosos.
- Negar que els republicans hagin volgut mai la República. Ell mateix diu que ha contribuït que aquest moment vingués.
- Culpar Isabel II i Amadeu de la crisi. Els anomena, però com a etapes d'una mort natural, no com a culpables.
- Demanar un plebiscit perquè ho decideixi el poble. No en demana cap: vol que ho decideixi la Cambra aquella mateixa nit.

0/8 preguntes de lectura

La correcció de cada pregunta és al costat del seu document. Ara, amb els quatre documents llegits, vota.

El que va passar de debò

La República va guanyar per 258 vots contra 32 i Figueras va presidir el primer govern. Va durar onze mesos i va tenir quatre presidents: Figueras, Pi i Margall, Salmerón i Castelar. L'11 de juny de 1873 les noves Corts van proclamar la República federal, i l'estiu els cantons (Cartagena resistiria fins al gener del 1874) i les dues guerres, la carlina i la de Cuba, la van desbordar. El 3 de gener de 1874 el general Pavía va entrar al Congrés amb la Guàrdia Civil i el va dissoldre; el general Serrano va governar sense Constitució durant un any. L'1 de desembre de 1874 Alfons, fill d'Isabel II, va signar el Manifest de Sandhurst, i el 29 de desembre Martínez Campos el va proclamar rei a Sagunt. Cap dels 258 no va evitar que la monarquia tornés en menys de dos anys; els 32 tampoc no la van salvar.

Fonts

El context, a la sessió 8 de la càpsula 1 → ← Totes les fonts i judicis

Cerca a Ideorum

Amadeu se'n va: monarquia o república?

Abans de llegir

Són les onze de la nit de l'11 de febrer de 1873. Ets a l'Assemblea Nacional. Es vota la proposició: «L'Assemblea Nacional reassumeix tots els poders i declara la República com a forma de govern d'Espanya». Què votes?

El que va passar de debò

Fonts