ideorum

Cerca a Ideorum

Prem Esc per tancar.

Ciències Socials · Geografia i Història · ESO Un sol viatge,
quatre cursos

Les Ciències Socials a l’ESO no són quatre assignatures soltes, sinó una mateixa història que avança curs a curs: dels primers homínids fins als reptes que heretareu avui.

4 cursos 36 càpsules 324 sessions Currículum LOMLOE · decret 175/2022

L’espina cronològica

Cada curs recull el fil on el va deixar l’anterior. No es repeteix res: es continua.

  1. 1r ESO GiH1 De l’origen de la humanitat al llegat que encara vivim. Explora el curs →
  2. 2n ESO GiH2 De la caiguda de Roma al món modern: feudalismes, imperis i Renaixement. Explora el curs →
  3. 3r ESO GiH3 Les revolucions que van accelerar el món, de l’absolutisme al 1898. Explora el curs →
  4. 4t ESO GiH4 El segle XX i la construcció del present: guerres, dictadures i democràcia. Explora el curs →

Com encaixa amb el currículum

El currículum oficial organitza les Ciències Socials en tres blocs. Ideorum els treballa tots tres, però amb una decisió clara: la història és l’espina, i la geografia i el civisme s’hi teixeixen a dins, en lloc de fer-ne cursos separats.

  • Una sola cronologia, quatre cursos. Cada curs recull el fil on el va deixar l’anterior; res no es repeteix.
  • La geografia entra quan el relat la demana. Mapes per resseguir migracions, climes per entendre collites, el risc a través de Pompeia — mai com a bloc a part.
  • L’actualitat viu dins de cada sessió. El compromís cívic i els reptes del present es treballen a les activitats de participació i als vídeos, no en un tema al final del llibre.
  • Estructura contrastada amb les orientacions oficials. Cada càpsula s’ha encaixat, saber a saber, amb els documents d’orientacions curriculars del Departament d’Educació (vegeu el marc legal), que avalen explícitament una distribució «no estanca» dels sabers.

  1. Reptes del món actual

    ODS, emergència climàtica, desinformació, desigualtats. El present com a punt de partida.

    A Ideorum Viu DINS les sessions: un vídeo d’actualitat i les activitats de «Participar» connecten cada tema del passat amb un debat d’avui.

  2. Societats i territoris

    El gruix de la matèria: la història i la geografia dels pobles i els seus espais.

    A Ideorum És l’espina del curs. La història avança de manera cronològica (GiH1→GiH4) i la geografia s’hi teixeix on lliga (urbanització, migracions, recursos).

  3. Compromís cívic

    Dignitat i drets, alteritat, igualtat de gènere, convivència democràtica, les cures.

    A Ideorum Es treballa a l’aula a través de les activitats de participació i reflexió que tanquen cada sessió.

El mapa complet

36 càpsules · 324 sessions

Obre qualsevol càpsula per veure’n les nou sessions.

1r ESO GiH1 · Geografia i Història De l’origen de la humanitat al llegat que encara vivim.
PER QUÈ NOMÉS QUEDEM NOSALTRES? 9 sessions
  1. La pregunta de Darwin La teoria de l'evolució i l'arbre frondós dels primats. Les eres geològiques. Com dialoguen les disciplines que estudien els orígens: arqueologia, genètica, geologia.
  2. La falla que ens va fer caminar La falla del Rift africà i l'obertura de la sabana. El canvi climàtic obliga els primers homínids (Australopithecus, Lucy) a caminar drets. Llegir el mapa físic d'Àfrica.
  3. Foc, eines i els primers europeus Les primeres eines de pedra i el domini del foc. La primera sortida d'Àfrica i l'arribada a Europa: Atapuerca (Homo antecessor).
  4. Seguir el rastre al mapa Com es ressegueix un viatge de fa dos milions d'anys que no va deixar cap text? Coordenades per situar els jaciments (Olduvai, Atapuerca), escala per mesurar les distàncies caminades, continents i oceans com a escenari de l'expansió.
  5. Portes de gel que s'obren i es tanquen Les glaciacions del Plistocè. Com els canvis del nivell del mar obrien i tancaven passos. Rutes d'expansió per Euràsia, Amèrica i Oceania.
  6. Els altres humans Neandertals: la vida quotidiana a l'Abric Romaní de Capellades. Denissovans i Homo floresiensis. L'arbre humà era frondós.
  7. Viure en banda Economia depredadora: caça, pesca, recol·lecció. Bandes igualitàries: cooperació, cures i repartiment no jerarquitzat de tasques. La tècnica lítica.
  8. L'art i els morts El pensament simbòlic: la pintura d'Altamira i Lascaux, les Venus paleolítiques, els primers enterraments. L'art rupestre de la cova de la Font Major (l'Espluga de Francolí).
  9. La fi dels neandertals La trobada entre sapiens i neandertals a Europa: les coves de Serinyà com a escenari de la transició. Les hipòtesis de la desaparició i l'ADN neandertal que encara portem.
PER QUÈ VAM DEIXAR DE SER LLIURES? 9 sessions
  1. El final dels gels L'escalfament de l'Holocè fa 10.000 anys. Retirada dels gels, pujada del nivell del mar, nou món climàtic. La readaptació humana forçosa.
  2. El clima que mana Per què l'agricultura naixerà al Creixent Fèrtil i no a Sibèria? Elements i factors del clima i els grans climes del món, llegits des de la pregunta d'on és possible cultivar.
  3. La invenció de l'agricultura i la ramaderia L'observació de la llavor i la domesticació de plantes. Domesticació animal: ovella, cabra, vaca, porc, gos. Del depredador al productor.
  4. El Creixent Fèrtil L'Orient Pròxim com a focus original (10.000-8.000 aC). Primeres espècies domesticades: blat, ordi, ovella. La difusió cap al Mediterrani i Europa.
  5. Els primers poblats L'agricultura lliga l'home a la terra. Jericó, Çatalhöyük i la Draga (Banyoles): el poblat vora l'estany amb les eines de fusta conservades. Casa, magatzem i propietat com a conceptes nous.
  6. L'excedent i la desigualtat Produir més del que es consumeix. L'aparició de la propietat privada de la terra. Inici de la jerarquia social, dels caps tribals i de la guerra organitzada.
  7. L'Edat del Coure i del Bronze El primer metall modelat i fos. L'aliatge coure + estany. Les primeres grans xarxes comercials mediterrànies. Les civilitzacions egees.
  8. L'Edat del Ferro Metall abundant però d'alta fusió. Proliferació d'armes eficaces, poblats emmurallats, elits guerreres. La transformació militar d'Europa.
  9. Els morts que fan territori Menhirs, dòlmens i cromlecs: Stonehenge i el megalitisme atlàntic. El megalitisme pirinenc i els sepulcres de fossa: el paisatge funerari del nostre territori.
ES POT INVENTAR UN ESTAT? 9 sessions
  1. Per què vora els rius? El determinisme fluvial Inundacions periòdiques, sòls fèrtils i necessitat d'organització col·lectiva per regar. Les valls del Tigris, Èufrates, Nil, Indus i Iang-Tsé.
  2. Mesopotàmia: la terra entre rius Geografia i clima de Mesopotàmia. La construcció de dics i canals. Sumèria com a primera civilització urbana de la història.
  3. Les ciutats-estat sumèries Ur, Uruk, Lagash. El Ziggurat com a centre religiós, astronòmic i econòmic. L'aparició del rei, els sacerdots i els escribes.
  4. L'escriptura cuneïforme i les primeres lleis L'escriptura com a invent burocràtic per controlar impostos i collites. El Codi d'Hammurabi (1750 aC) com un dels primers grans codis legals escrits que es conserven.
  5. Imperis mesopotàmics Acadi, Babilònia, Assíria, Pèrsia. De la ciutat-estat a l'imperi territorial. La superposició de pobles al mateix territori.
  6. El regal del Nil Geografia d'Egipte. Cicle de les inundacions anuals i el llim fèrtil (Kemet) enfront del desert hostil (Deshret). Alt i Baix Egipte.
  7. L'Estat faraònic El faraó com a déu vivent. Propietat estatal de terres i persones. Societat piramidal: faraó, sacerdots, escribes, artesans, pagesos, esclaus.
  8. Religió i mort a Egipte Politeisme egipci. La vida després de la mort i el Tribunal d'Osiris. Tècniques de momificació i culte funerari. La importància del nom (Ka).
  9. Arquitectura i escriptura egípcies Mastabes, piràmides (Keops, Kefren, Micerí), hipogeus, temples (Karnak, Luxor). Els jeroglífics i la pedra de Rosetta.
QUI MÉS VA INVENTAR L'ESTAT? 9 sessions
  1. El misteri de la invenció múltiple Estats semblants en llocs sense cap contacte entre ells: medi, rius, recursos i organització col·lectiva. La pregunta de la invenció múltiple.
  2. El riu Groc La Xina dels Shang: l'escriptura oracular, els bronzes rituals i el riu que és alhora benedicció i amenaça.
  3. El primer emperador Qin Shi Huang i la unificació de la Xina: burocràcia, escriptura unificada, la muralla i l'exèrcit de terracota.
  4. La vall de l'Indus Harappa i Mohenjo-Daro: ciutats planificades amb clavegueram i carrers en quadrícula — i sense palaus ni reis visibles.
  5. L'enigma del col·lapse Per què desapareixen la civilització de l'Indus i les ciutats maies? Les teories del col·lapse i l'abús dels recursos. Comparació amb situacions actuals.
  6. Olmeques, la cultura mare Mesoamèrica: San Lorenzo i La Venta, els caps colossals i l'herència olmeca que arribarà als maies.
  7. Els maies Ciutats enmig de la selva: Tikal i Palenque. El calendari, l'escriptura glífica i la invenció del zero.
  8. Civilització sense rodes ni ferro Obsidiana, terrasses de cultiu i chinampas: altres camins tecnològics igual de sofisticats. Contra la idea d'una escala única de progrés.
  9. Les rutes que van unir els mons La ruta de la seda i les rutes comercials americanes. Comparació de les rutes antigues amb les actuals: canvis i continuïtats.
QUI VA ARRIBAR PRIMER A CASA NOSTRA? 9 sessions
  1. La Mediterrània, mar de pobles Geografia del Mediterrani com a espai de contacte. Costes, illes, rutes marítimes. Per què la Mediterrània és el bressol de la civilització occidental.
  2. Els fenicis Origen al Líban actual. Tir, Sidó i Biblos. L'alfabet com a revolució tècnica. Colònies a tota la Mediterrània: Cartago, Cadis (Gadir), Eivissa.
  3. Els grecs colonitzadors Expansió grega per la Mediterrània occidental (s. VIII-VI aC). Massàlia (Marsella) i Empòrion (Empúries). Introducció de la vinya, l'olivera i la moneda.
  4. Tartessos El primer regne peninsular del sud-oest. Monopoli de l'exportació de plata i estany cap al Mediterrani oriental. Restes arqueològiques i el mite del rei Argantoni.
  5. La cultura ibera Cultura mediterrània peninsular (s. VI-I aC). Poblats fortificats en turons, escriptura ibèrica no desxifrada, ceràmica i orfebreria. Influències fenícia i grega.
  6. Els pobles ibers de Catalunya i el País Valencià Ilergets, indigets, lacetans, cossetans, ausetans, edetans, contestans. Jaciments principals: Ullastret, Calafell, el Molí d'Espígol, la Bastida de les Alcusses.
  7. Els celtes i els celtibers Pobles indoeuropeus de l'interior i nord peninsular. Castros, economia agroramadera, societat tribal. La frontera cultural amb el món ibèric.
  8. La cultura talaiòtica Les Illes Balears prerromanes. Talaiots, navetes i taules. Una cultura singular del bronze i del ferro al Mediterrani occidental.
  9. L'art prerromà peninsular Dama d'Elx, Dama de Baza, Dama del Cerro de los Santos. Escultura zoomòrfica ibèrica i orfebreria del tresor de Carambolo (Sevilla).
HO VAN INVENTAR TOT, ELS GRECS? 9 sessions
  1. Geografia i fragmentació grega El relleu muntanyós aïlla valls i illes. Impossibilita un imperi unificat i afavoreix ciutats independents (polis). El mar com a única sortida econòmica.
  2. Els orígens del món grec La civilització minoica (Creta) i micènica. L'època fosca grega. L'aparició de les polis cap al s. VIII aC. Homer i els poemes èpics.
  3. L'estructura de la polis Acròpolis (defensa i santuari) i Àgora (mercat i debat polític). Ciutadans, metecs i esclaus. La polis com a comunitat religiosa, militar i política.
  4. Atenes i la democràcia L'evolució política atenenca. Soló, Clístenes, Pèricles. L'Ecclesia, el sorteig de càrrecs, l'ostracisme. La democràcia limitada: només homes lliures atenencs.
  5. Esparta i l'oligarquia militar El model antagònic. Estat totalitari i militaritzat. Educació espartana (agogé). Hoplites i ilotes. La rivalitat amb Atenes.
  6. Les guerres de Grècia Les Guerres Mèdiques contra Pèrsia (Marató, Termòpiles, Salamina) i la Guerra del Peloponès entre Atenes i Esparta (431-404 aC). El desgast definitiu.
  7. Religió, mites i déus El politeisme grec antropomorf. L'Olimp i els grans déus. Mites, oracles (Delfos) i jocs panhel·lènics (Olímpia). La unitat cultural grega malgrat la fragmentació política.
  8. Cultura, art i filosofia Ordres arquitectònics (dòric, jònic, corinti). L'escultura clàssica. El teatre (Èsquil, Sòfocles, Eurípides). La filosofia: Sòcrates, Plató, Aristòtil.
  9. Alexandre Magne i l'hel·lenisme Macedònia conquereix Grècia. Alexandre estén la cultura grega fins a l'Índia. La fusió cultural d'Orient i Occident. Empúries i la Mediterrània hel·lenística.
EL SENAT O LES ARMES? 9 sessions
  1. Els orígens de Roma Geografia del Laci i d'Itàlia. La llegenda de Ròmul i Rem. Etruscs, llatins i sabins. La monarquia etrusca i la seva expulsió (509 aC).
  2. La República romana Magistratures (cònsols, pretors, censors), Senat i Comicis. El conflicte entre patricis i plebeus. La Llei de les XII Taules com a primer codi de dret romà.
  3. La conquesta d'Itàlia L'expansió per la península Itàlica. La incorporació de pobles veïns (llatins, samnites, grecs del sud). La singularitat del model romà d'integració jurídica.
  4. Les Guerres Púniques Roma contra Cartago (264-146 aC). Tres guerres pel control del Mediterrani occidental. Anníbal i la travessa dels Alps. La destrucció final de Cartago.
  5. L'expansió per l'Egeu i Orient La conquesta de Grècia, Macedònia i l'Àsia Menor. El "Mare Nostrum" romà. L'hel·lenització cultural de Roma malgrat la seva victòria militar.
  6. La conquesta d'Hispània Desembarcament a Empúries (218 aC) en el marc de la Segona Guerra Púnica. Fases: costa mediterrània, vall del Guadalquivir, interior, nord. Guerres càntabres i astures (19 aC).
  7. La crisi de la República Latifundis, esclaus i ruïna de la pagesia lliure. Revoltes (Espàrtac). Els germans Grac i l'intent de reforma agrària. Mari i Sul·la, els exèrcits privats.
  8. Juli Cèsar i la guerra civil La conquesta de la Gàl·lia. El pas del Rubicó. L'enfrontament amb Pompeu. La dictadura i l'assassinat als Idus de Març (44 aC).
  9. Octavi August i el naixement de l'Imperi Tres anys de guerra civil entre Octavi i Marc Antoni. Actium (31 aC). Octavi com a primer emperador (27 aC). L'inici de la Pax Romana.
COM ES GOVERNA MIG MÓN? 9 sessions
  1. La Pax Romana Dos segles de pau i prosperitat (s. I-II dC). Els emperadors antonins. L'apogeu territorial sota Trajà. La integració administrativa i jurídica de províncies.
  2. Societat i economia imperials Societat jeràrquica: ciutadans, lliberts, esclaus. L'economia esclavista. Latifundis, mineria, comerç mediterrani. La moneda i la fiscalitat imperial.
  3. La ciutat romana Cardo i Decumanus com a eixos ortogonals. Fòrum, temples, basíliques, termes, teatres, amfiteatres, circs. Panem et circenses com a control de masses.
  4. L'enginyeria romana Calçades, ponts, aqüeductes, clavegueram. La xarxa viària com a vertebrador imperial. Casos: Via Augusta, aqüeducte de Segòvia, Pont del Diable a Tarragona.
  5. Hispània romana La romanització: llatí, dret, religió, urbanisme. Hispània com a proveïdora de cereals, oli, vi i metalls. Emperadors hispànics (Trajà, Adrià).
  6. Tàrraco, capital provincial Tàrraco com a capital de la Hispània Citerior. Concili provincial i culte imperial. L'urbanisme i les restes arqueològiques de Tarragona i Reus.
  7. Religió romana i l'arribada del cristianisme Politeisme romà i culte imperial. L'aparició del cristianisme al s. I. Persecucions i edicte de Milà (313). El cristianisme com a religió oficial (380, Teodosi).
  8. La crisi del segle III i la decadència Inflació, ruralització, inestabilitat política. Latifundis i protocolonat. Diocletià i la reforma administrativa. La divisió de Teodosi (395).
  9. Invasions germàniques i fi de l'Imperi La pressió dels pobles bàrbars. Visigots, vàndals, sueus a Hispània. 476: caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. L'inici de l'Edat Mitjana.
QUÈ EN QUEDA, DE L'ANTIGUITAT? 9 sessions
  1. Les paraules que parlem Del llatí al català: el llegat lingüístic de Roma. El grec de la ciència i de l'escola.
  2. Els noms del mapa La toponímia com a document històric: Tàrraco→Tarragona, Ilerda→Lleida, Emporion→Empúries. Cada nom de lloc és una capa d'història.
  3. El dret, el calendari i la ciutat Lleis romanes, calendari julià i urbanisme: com encara vivim en romà sense saber-ho.
  4. Déus antics, festes d'avui El llegat festiu i gastronòmic de l'antiguitat. El sincretisme religiós i l'arrel judeocristiana d'Europa. El pont cap a l'islam (2n d'ESO).
  5. El patrimoni que trepitgem Empúries i Tàrraco. Patrimoni material i immaterial. Qui decideix què es conserva, i per què.
  6. Catalunya al mapa Comarques, vegueries i províncies: el mapa administratiu com a producte de la història.
  7. Del portolà al GPS Les projeccions cartogràfiques: Mercator i l'era dels imperis, Peters. Les tecnologies de la informació geogràfica, dels portolans a Google Earth.
  8. Mapes que menteixen Silencis cartogràfics, propaganda i desinformació espacial. Llegir críticament un mapa com llegim críticament un text.
  9. La idea d'Europa De Roma a la Unió Europea: valors fundacionals, tensions entre unitat i diversitat, drets de les llengües minoritzades.
2n ESO GiH2 · Geografia i Història De la caiguda de Roma al món modern: feudalismes, imperis i Renaixement.
QUÈ PASSA QUAN CAU UN IMPERI? 9 sessions
  1. Les invasions germàniques La pressió dels pobles bàrbars sobre les fronteres romanes (s. III-V). Visigots, vàndals, sueus, ostrogots. La caiguda de Roma (476) com a procés llarg, no com a moment puntual.
  2. De la ciutat romana al món rural El col·lapse demogràfic i urbà. Ruralització massiva d'Europa. Vida pagesa de subsistència. La fi de la circulació monetària i del comerç a llarga distància.
  3. Els regnes germànics d'Occident Visigots a Hispània, francs a la Gàl·lia, ostrogots a Itàlia, anglosaxons a Britània. Adaptació al dret romà i conversió al cristianisme. La síntesi germànica-romana.
  4. El regne visigot d'Hispània Capital a Toledo. Recared i la conversió al catolicisme (589). El Liber Iudiciorum com a codi legal. La fragilitat política i les lluites successòries.
  5. L'Imperi Bizantí La supervivència de Roma a Orient. Constantinoble com a pany estratègic entre Europa i Àsia. Justinià i el Codi de Lleis. Santa Sofia com a símbol del poder imperial.
  6. L'Imperi Carolingi Carlemany (768-814) i l'intent de reconstruir l'Imperi Romà d'Occident. Coronació papal el 800. La cort d'Aquisgrà i el renaixement carolingi.
  7. Les Marques carolíngies i els futurs comtats catalans Creació de territoris frontera per contenir l'Islam. La Marca Hispànica i els comtats d'Urgell, Cerdanya, Pallars, Empúries, Barcelona, Girona.
  8. Les segones invasions Segles IX-X. Víkings al nord, magiars a l'est, sarraïns al sud. Europa es tanca sobre si mateixa en un aïllament generalitzat.
  9. L'art preromànic i els primers monestirs Art visigot, asturià, mossàrab. El preromànic català: Sant Pere de Terrassa, Sant Quirze de Pedret. Ripoll i Sant Joan de les Abadesses com a primers monestirs catalans.
COM UNA RELIGIÓ VA CANVIAR EL MÓN? 9 sessions
  1. L'Aràbia preislàmica Geografia del desert. Tribus beduïnes, oasis comercials, rutes caravaneres. La Meca com a centre religiós politeista. Tensions socials i religioses.
  2. Mahoma i l'origen de l'Islam Vida del profeta (570-632). La revelació de l'Alcorà. L'Hègira (622) com a inici del calendari islàmic. Els cinc pilars i el monoteisme.
  3. L'expansió islàmica fulminant Conquesta militar (s. VII-VIII). De Pèrsia a Hispània en menys de cent anys. Califes ortodoxos, omeies (Damasc) i abbàssides (Bagdad). La derrota de Poitiers (732).
  4. La conquesta d'Hispània (711) La descomposició del regne visigot. La batalla del Guadalete. La fulminant ocupació musulmana fins als Pirineus. L'arribada a Catalunya i les contramarques.
  5. Emirat i califat de Còrdova Emirat dependent, emirat independent (Abd-ar-Rahman I, 756), califat de Còrdova (929) amb Abd-ar-Rahman III. L'esplendor de la cort cordovesa.
  6. La revolució agrària i urbana andalusina Séquies, sénies, hortes. Nous cultius: arròs, cítrics, cotó, canya de sucre. Còrdova, Sevilla, Saragossa com a grans metròpolis europees del moment.
  7. Convivència de tres cultures Musulmans, cristians (mossàrabs) i jueus a al-Àndalus. La situació dels dimmis. L'Escola de Traductors de Toledo (s. XII-XIII) com a pont cultural euroàrab.
  8. La fragmentació en taifes i les recolonitzacions El final del califat (1031) i la divisió en regnes taifes. Almoràvits i almohades com a recolonitzacions nord-africanes que retarden l'avenç cristià.
  9. Art i cultura andalusins Mesquita de Còrdova, Medina Azahara, Aljaferia de Saragossa. Arc de ferradura, mocàrabs, atauric. Filosofia (Averrois, Maimònides) i transmissió del saber clàssic a Europa.
PER QUÈ HEM DE TREBALLAR PER UN SENYOR? 9 sessions
  1. L'origen del feudalisme La debilitat dels reis post-carolingis. La privatització del poder militar. El pacte de vassallatge: feu per protecció. Les segones invasions com a accelerador.
  2. La societat estamental Tres ordres divinament establerts: bellatores, oratores, laboratores. Desigualtat justificada per llei divina. Els privilegiats i els no privilegiats.
  3. El castell i el feu Arquitectura de l'explotació. La reserva senyorial i els masos pagesos. El castell com a centre administratiu, militar i judicial del territori.
  4. La servitud pagesa Pagesos lligats a la terra (serfs). Impostos directes: cens, delme. Monopolis senyorials: molí, forn, pont. La impossibilitat de marxar o de canviar d'estat.
  5. L'economia rural medieval Endarreriment tècnic: guaret de dos fulls, arada romana, baix rendiment. Vida al límit de la subsistència. Fams periòdiques i dependència total del clima.
  6. La cavalleria L'aristocràcia guerrera. Codi de l'honor i ètica cavalleresca. Cerimònia d'investidura, tornejos, amor cortès. Idealització literària vs. realitat brutal.
  7. El poder de l'Església El terror a l'infern com a eina de pau social. La Treva de Déu. L'Església com a propietària territorial i institució paneuropea. La jerarquia eclesiàstica.
  8. Monestirs i transmissió cultural Sant Benet i la regla benedictina. Cluniacencs i cistercencs. Els monjos copistes com a guardians del saber. El monestir com a centre econòmic, espiritual i intel·lectual.
  9. L'art romànic Arquitectura del temor i de la feblesa tècnica. Murs gruixuts, arc de mig punt, voltes de canó. El Pantocràtor com a lliçó mural. Romànic català: Sant Climent de Taüll, Ripoll, claustres de Sant Cugat i Girona.
COM ES VA FER CATALUNYA? 9 sessions
  1. Refugis del nord peninsular Després del 711, la resistència cristiana es replega als Pirineus i la cornisa cantàbrica. Astúries, Lleó, Castella, Navarra i Aragó com a regnes embrionaris (s. VIII-XI).
  2. Els comtats catalans dins la Marca Hispànica Estructura comtal: Urgell, Cerdanya, Pallars, Empúries, Barcelona, Girona. La dependència nominal dels reis francs i la realitat de l'autonomia local.
  3. Guifré el Pelós i la independència de fet L'agrupació dels comtats sota el casal de Barcelona amb Guifré el Pelós (s. IX). Més tard, la ruptura de fet amb el rei franc quan Borrell II deixa de renovar-li la fidelitat (finals del s. X). El naixement polític de Catalunya com a entitat pròpia.
  4. La frontera medieval i la repoblació Models: pressió, presura, repoblament concejil, ordres militars (Temple, Hospital). Conseqüències territorials: gran propietat al sud, minifundi al nord. La Catalunya Vella i la Catalunya Nova.
  5. Els Usatges i el dret català La compilació jurídica dels Usatges de Barcelona (s. XI-XII) com a primer codi català. Diferència amb els codis castellà i aragonès. La singularitat institucional catalana naixent.
  6. La Corona d'Aragó Unió d'Aragó i Catalunya per matrimoni (1137): Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó. Característiques de la unió dinàstica confederal: rei comú, institucions separades.
  7. Jaume I i la conquesta de Mallorca El rei medieval per excel·lència (1213-1276). Conquesta de Mallorca (1229). La incorporació de les Balears a la Corona d'Aragó i el repoblament català de les illes.
  8. Jaume I i la conquesta de València Conquesta del País Valencià (1238). Fundació del Regne de València. Els Furs valencians com a institució pròpia. La diversitat de la Corona d'Aragó.
  9. El Camí de Sant Jaume La ruta de pelegrinatge cap a Santiago. Trenca l'aïllament del nord peninsular, atrau població europea, idees, comerç. Difon el romànic. La fusió cultural de l'Europa medieval.
PER QUÈ VA GUANYAR LA CIUTAT? 9 sessions
  1. La revolució agrícola del segle XII Innovacions tècniques: arada normanda de ferro, rotació triennal, molins hidràulics i de vent. Augment espectacular dels rendiments agraris.
  2. Demografia i boom poblacional medieval Conceptes bàsics: natalitat, mortalitat, esperança de vida. Lectura de gràfics demogràfics medievals. Europa passa de 30 a 80 milions d'habitants (s. XI-XIII).
  3. El renaixement urbà Reaparició de la ciutat post-romana. Els burgs creixen a cruïlles de camins. "L'aire de la ciutat fa lliure": les ciutats trenquen el sistema feudal.
  4. La ciutat medieval per dins Morfologia urbana: muralles, places, mercats, barris d'oficis. Diferències entre ciutat islàmica i ciutat cristiana. Higiene, abastament, govern municipal.
  5. La burgesia i els gremis Una nova classe social no estamental: mercaders, artesans, banquers. Capital mobiliari en lloc de la terra. Organització gremial: aprenent, oficial, mestre.
  6. Comerç a llarga distància La Mediterrània: Gènova, Venècia, Pisa, Barcelona. El Bàltic i el Nord: Lliga Hanseàtica. Les fires de la Xampanya. La banca italiana (Mèdici) i la Taula de Canvi de Barcelona (1401).
  7. El retorn del poder reial El rei s'alia amb la burgesia per pagar exèrcits propis i sotmetre la noblesa. Naixement de Corts, Parlaments i Estats Generals. Inici de l'estat modern.
  8. Les Corts catalanes i la Generalitat Origen de les Corts a Catalunya (s. XII-XIII). La Diputació del General (1359) com a primera Generalitat. Pactisme com a model polític català.
  9. L'art gòtic Arquitectura de l'orgull burgès urbà. Verticalitat i llum: arc apuntat, volta de creueria, arcbotants, vitralls. Gòtic català: catedrals de Barcelona, Girona, Palma. Llotges de Mar.
QUI ES VA QUEDAR EL MAR? 9 sessions
  1. La Corona d'Aragó com a confederació Aragó, Catalunya, València, Mallorca: cada regne amb les seves institucions, lleis i Corts. El rei comú però respecte a la diversitat institucional. Un model federal medieval.
  2. Sicília i les Vespres Sicilianes Pere el Gran i la conquesta de Sicília (1282). Les Vespres Sicilianes contra els francesos d'Anjou. El xoc amb França i el papat. L'inici de l'imperi mediterrani.
  3. Sardenya, Còrsega i Nàpols Continuació de l'expansió al s. XIV-XV. Conquesta de Sardenya (Jaume II), incorporació de Nàpols (Alfons el Magnànim, 1442). El "llac català" del Mediterrani occidental.
  4. Els almogàvers a Orient Mercenaris a l'orient mediterrani. La Companyia Catalana sota Roger de Flor. Ducats d'Atenes i Neopàtria (1311-1388). "Desperta ferro!".
  5. El comerç català i el Consolat de Mar Les rutes comercials catalanes: Alexandria, Damasc, Constantinoble. El Consolat de Mar de Barcelona com a tribunal mercantil i codi marítim. Consolats catalans a tot el Mediterrani.
  6. La Reconquesta castellana L'avenç peninsular cristià paral·lel al català. Batalla de Las Navas de Tolosa (1212). Conquestes d'Andalusia: Còrdova, Sevilla, Cadis. La frontera amb Granada.
  7. El regne nassarita de Granada L'últim reducte musulmà peninsular (1238-1492). Dos segles i mig de supervivència gràcies a la diplomàcia i als pagaments tributaris. L'Alhambra com a llegat.
  8. Portugal com a regne independent La formació de Portugal al s. XII. L'expansió cap al sud. Les diferències amb Castella i Aragó. La projecció atlàntica portuguesa primerenca.
  9. Els calls jueus catalans Comunitats jueves a Barcelona, Girona, Besalú, Mallorca, València. Salomó ben Adret i la cultura jueva medieval. La presència rabínica i comercial dels jueus a la Corona d'Aragó.
PER QUÈ EL MÓN MEDIEVAL ES VA ENSORRAR? 9 sessions
  1. La superpoblació del segle XIII Èxit demogràfic del creixement baixmedieval. Topall ecològic: ja no es pot conrear més terra ni millorar tècnicament. Estancament agrari i tensió sobre els recursos.
  2. La Petita Edat de Gel Refredament climàtic al s. XIV. Males collites encadenades. La gran fam de 1315-1317 a Europa. Debilitat immunitària generalitzada.
  3. La Pesta Negra (1348) L'arribada de la pandèmia per les rutes comercials genoveses. Origen asiàtic, transmissió per puces de rata. Extermini d'1/3 de la població europea.
  4. Conseqüències demogràfiques i econòmiques Camps abandonats, despoblats, col·lapse del mercat. Caiguda dràstica de les rendes nobiliàries. Pujada salarial dels supervivents.
  5. Revoltes camperoles europees Intent dels nobles de retenir ingressos endurint la servitud. Jacqueries franceses (1358), Wat Tyler a Anglaterra (1381), Ciompi a Florència (1378).
  6. Antisemitisme i pogroms El terror busca culpables. Acusacions contra els jueus d'enverinar pous. Pogroms de 1348 i, sobretot, l'esclat antijueu de 1391 (Sevilla, València, Barcelona, Mallorca).
  7. La crisi de Barcelona i el conflicte Biga-Busca La fi de l'edat d'or comercial catalana. Conflicte entre l'oligarquia urbana (Biga) i els artesans (Busca, s. XV). La pèrdua de les rutes mediterrànies.
  8. El Compromís de Casp i els Trastàmara Mort sense hereu de Martí l'Humà (1410). El Compromís de Casp (1412). Arribada dels Trastàmara castellans al tron de la Corona d'Aragó.
  9. La Guerra Civil Catalana i els remences La Guerra Civil (1462-1472) entre el rei Joan II i la Generalitat. Els remences i la lluita contra els mals usos. La Sentència Arbitral de Guadalupe (1486).
COM ES VA FER GRAN EL MÓN? 9 sessions
  1. El Renaixement italià Florència i el mecenatge dels Mèdici. Brunelleschi i la cúpula del Duomo. Donatello, Botticelli. La perspectiva científica i el retorn als clàssics.
  2. La impremta: la revolució de la informació Gutenberg i els tipus mòbils (c. 1450). Del manuscrit copiat al monestir al llibre en sèrie: l'abaratiment del saber i l'alfabetització. La primera revolució de la informació, condició de l'Humanisme i de la Reforma.
  3. El Cinquecento i l'Humanisme Roma com a nou centre: Miquel Àngel, Leonardo, Rafael. Erasme, Tomàs Moro, Lluís Vives. L'humanisme com a nova mirada sobre l'ésser humà i els clàssics.
  4. La Reforma protestant Luter i les 95 tesis (1517). Crítica a les indulgències. Salvació per la fe, lliure interpretació de la Bíblia. Calvinisme. Anglicanisme (Enric VIII). El nord protestant.
  5. La Contrareforma catòlica Concili de Trento (1545-1563) i la reafirmació dogmàtica. Companyia de Jesús (sant Ignasi de Loiola) com a exèrcit intel·lectual. Inquisició i Índex de llibres prohibits.
  6. La cartografia oceànica Abandonament del mapa mental medieval (T-O). Brúixola, astrolabi, portolans, caravela. La revolució tècnica que permet la navegació atlàntica.
  7. El bloqueig otomà i l'estratègia portuguesa L'Imperi Otomà conquereix Constantinoble (1453) i bloqueja les rutes cap a l'Índia i la Xina. La resposta portuguesa: cabotatge resseguint l'Àfrica, Enric el Navegant i l'escola de Sagres, el cap de Bona Esperança (1488), Vasco da Gama a Calicut (1498).
  8. Colom i l'arribada a Amèrica La via atlàntica de Castella. L'error científic sobre el diàmetre terrestre. L'arribada accidental a un nou continent el 12 d'octubre de 1492. Els Reis Catòlics i el patrocini.
  9. El Tractat de Tordesillas (1494) El repartiment del món entre Portugal i Castella. El meridià diplomàtic traçat pel Papa. Implicacions territorials a llarg termini (Brasil portuguès).
ES POT GOVERNAR EL MÓN DES DE MADRID? 9 sessions
  1. Els Reis Catòlics i la unió dinàstica Matrimoni d'Isabel i Ferran (1469). Conquesta de Granada (1492). Expulsió dels jueus (1492). Descobriment d'Amèrica. Unitat religiosa forçada com a fonament del nou Estat.
  2. Asteques i inques: els imperis de l'altra banda Asteques: Tenochtitlán, militarisme i sistema tributari. Inques: Cusco, la xarxa de camins, els quipus i la mita. Dos imperis complexos a la vigília de la conquesta (els maies, ja treballats a 1r).
  3. La conquesta i organització colonial Cortés i la caiguda de l'Imperi Asteca (1521). Pizarro i la caiguda de l'Imperi Inca (1532). Virregnats (Nova Espanya, Perú), Audiències, Casa de Contractació. Encomienda i mita.
  4. L'impacte global de 1492 L'arribada de plata europea i la inflació mundial. L'intercanvi colombí: patata, blat de moro, tomàquet, tabac cap a Europa; cavall, vaca, blat cap a Amèrica. La transformació de dietes globals i el genocidi demogràfic indígena.
  5. Carles V i l'Imperi Universal L'herència fabulosa: corones hispàniques, Imperi Germànic, Països Baixos, Amèrica. Guerres permanents contra França, l'Imperi Otomà i els protestants. Abdicació i divisió (1556).
  6. Felip II i la centralització Capital a Madrid (1561) i l'Escorial. La revolta dels Països Baixos. Desastre de l'Armada Invencible (1588). Incorporació de Portugal (1580-1640). El cim i la decadència.
  7. La crisi del XVII i els Àustries menors Felip III, Felip IV, Carles II. Bancarrotes, expulsió dels moriscos (1609), pèrdua de Portugal (1640). Espanya enfront de la nova hegemonia europea (França, Holanda). El problema successori de Carles II com a pont cap a 3r.
  8. La Guerra dels Segadors La revolta catalana contra Felip IV (1640-1652). El Corpus de Sang i la guerra dins la guerra europea. El Tractat dels Pirineus (1659) i la pèrdua del Rosselló.
  9. El Barroc i el Segle d’Or L'art com a propaganda del poder i de la fe: Caravaggio i Bernini a la Roma de la Contrareforma, Velázquez a la cort dels Àustries. El Siglo de Oro: un esclat cultural enmig de la fallida de l'imperi.
3r ESO GiH3 · Geografia i Història Les revolucions que van accelerar el món, de l’absolutisme al 1898.
PER QUÈ ALGUNS NEIXEN AMB CORONA? 9 sessions
  1. L'Antic Règim com a sistema Definició: societat estamental + monarquia absoluta + economia agrària senyorial. Continuïtat amb el feudalisme medieval. Per què sobreviu mentre el món canvia.
  2. La societat estamental al segle XVIII Privilegiats (noblesa i clergat) vs. no privilegiats (Tercer Estat). La piràmide social: noblesa de sang, noblesa de toga, alta burgesia, pagesia, jornalers.
  3. Economia preindustrial i món rural Agricultura de subsistència. Drets senyorials: delme, censos, monopolis. Concentració de la propietat: latifundis hispànics. Comerç limitat i manufactures protoindustrials.
  4. Demografia de l'Antic Règim El règim demogràfic antic: alta natalitat i alta mortalitat. Crisis de subsistència periòdiques. Esperança de vida baixa. Lectura de piràmides demogràfiques del s. XVIII.
  5. Lluís XIV i el model absolutista El Rei Sol (1643-1715). Versalles com a aparador del poder. Centralització burocràtica, exèrcit permanent, sotmetiment de la noblesa. "L'Estat sóc jo".
  6. El despotisme il·lustrat Frederic II de Prússia, Caterina II de Rússia, Josep II d'Àustria. "Tot per al poble, però sense el poble". Reformes des de dalt sense tocar privilegis estructurals.
  7. La Il·lustració El moviment intel·lectual del s. XVIII. La Raó com a arma política. Voltaire (crítica religiosa), Montesquieu (separació de poders), Rousseau (sobirania popular). L'Enciclopèdia.
  8. La nova economia il·lustrada Fisiòcrates i Adam Smith. La riquesa de les nacions (1776). Crítica al mercantilisme. Mercat lliure, oferta i demanda, divisió del treball. Naixement del liberalisme econòmic.
  9. Cultura i art del segle XVIII Barroc tardà i rococó. El neoclassicisme com a expressió de la Raó. Mozart, Bach, Haydn. Les acadèmies científiques. Els salons il·lustrats com a espais de debat.
ES POT MATAR UN REI EN NOM DE LA RAÓ? 9 sessions
  1. La Revolució Americana Les Tretze Colònies i la seva relació amb Anglaterra. "No taxation without representation". La Declaració d'Independència (1776) i la Guerra d'Independència. Constitució de 1787.
  2. França abans del 1789 Crisi econòmica, fiscal i social. Bancarrota de l'Estat. Males collites. El conflicte dels privilegis fiscals. La convocatòria dels Estats Generals.
  3. 1789: l'inici revolucionari Estats Generals, Assemblea Nacional, Jurament del Joc de Pilota. La presa de la Bastilla (14 de juliol). L'abolició dels privilegis (4 d'agost). La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.
  4. De la monarquia constitucional a la República Jacobina Constitució de 1791. Caiguda de la monarquia (1792). La Convenció. Execució de Lluís XVI. El Comitè de Salut Pública i Robespierre. El Terror i Termidor (1794).
  5. L'Imperi Napoleònic El 18 de Brumari (1799). Codi Civil (1804) com a llegat europeu del liberalisme. Les conquestes per Europa. La difusió forçosa de les idees revolucionàries. Waterloo (1815).
  6. El nou mapa europeu del Congrés de Viena El Congrés de Viena (1815) com a redibuix territorial d'Europa. Metternich i la Santa Aliança. Restauració de fronteres anteriors a Napoleó. Creació del Regne dels Països Baixos. La Confederació Germànica. Els nous Estats italians. Cartografia política comparativa: Europa 1789 vs. Europa 1815.
  7. Les revolucions de 1820 i 1830 Onades revolucionàries liberals. Independència de Grècia (1821). Revolució francesa de juliol (1830) i monarquia orleanista. Independència de Bèlgica. El nou cicle del liberalisme.
  8. La Primavera dels Pobles (1848) L'esclat revolucionari simultani a tota Europa. Sufragi universal masculí a França. Manifest Comunista de Marx i Engels. Caiguda i represa de l'absolutisme. El paper de la burgesia mitjana.
  9. Les independències llatinoamericanes i el nou mapa americà El buit de poder espanyol durant la Guerra del Francès. Bolívar i San Martín. Independència de Mèxic, Argentina, Veneçuela, Colòmbia, Perú, Xile (1810-1825). Geografia política de la nova Amèrica Llatina: fronteres, recursos, conflictes posteriors. Conseqüències econòmiques per a Espanya.
COM ES TRENCA L'ANTIC RÈGIM A ESPANYA? 9 sessions
  1. La Guerra de Successió (1701-1714) Mort de Carles II sense hereu. Felip V vs. l'arxiduc Carles. Catalunya, València, Aragó i Mallorca a favor de l'arxiduc. Aliances europees. El setge de Barcelona (1714).
  2. Els Decrets de Nova Planta i el nou mapa peninsular L'abolició de les institucions catalanes, valencianes, mallorquines i aragoneses (1707-1716). La fi de la Corona d'Aragó. Castellanització administrativa. Geografia política: la nova Espanya borbònica, divisió en intendències, centralització territorial. La Universitat de Cervera com a càstig.
  3. L'Espanya borbònica del segle XVIII Centralització i reformisme. Carles III com a despot il·lustrat. Olavide, Floridablanca, Jovellanos. Reformes agràries limitades. Les Societats Econòmiques d'Amics del País.
  4. Geografia econòmica de l'Espanya del XVIII Diferències territorials de productivitat agrària. El monopoli colonial: Cadis i Barcelona. La incorporació de Catalunya al comerç amb Amèrica (1778). Latifundi andalús vs. minifundi gallec. Anàlisi cartogràfica de la propietat de la terra.
  5. La crisi de la monarquia (1788-1808) Carles IV i Godoy. Tractat de Fontainebleau. L'entrada de les tropes franceses. El motí d'Aranjuez. Les abdicacions de Baiona i Josep Bonaparte com a rei.
  6. La Guerra del Francès (1808-1814) El 2 de maig de 1808 a Madrid. L'aixecament popular. Les juntes locals i la Junta Central. Tres tipus de guerra: exèrcit regular, guerrilles, setges (Girona, Saragossa, Tarragona).
  7. Les Corts de Cadis i La Pepa La convocatòria revolucionària (1810). Liberals vs. absolutistes. La Constitució de 1812: sobirania nacional, separació de poders, sufragi universal masculí indirecte, drets individuals.
  8. Sexenni Absolutista, Trienni Liberal i Dècada Ominosa Ferran VII i el retorn absolutista (1814-1820). El pronunciament de Riego (1820). Els Cent Mil Fills de Sant Lluís (1823). L'última fase absolutista. El problema successori: Pragmàtica Sanció vs. Llei Sàlica.
  9. La pèrdua de l'imperi colonial americà Les independències llatinoamericanes vistes des d'Espanya. Pèrdua de la flota colonial. Conseqüències econòmiques: caiguda de les remeses americanes, fi del monopoli. Mapa territorial: del gran imperi espanyol a Cuba, Puerto Rico i Filipines com a últims reductes. El trauma econòmic com a antecedent del XIX.
PER QUÈ EL MÓN VA ACCELERAR? 9 sessions
  1. Les precondicions britàniques Per què Anglaterra primer? Revolució agrària (sistema Norfolk), acumulació de capital, mà d'obra disponible, mercat colonial, recursos minerals, estabilitat política.
  2. La revolució demogràfica Caiguda de la mortalitat sense caiguda de la natalitat = creixement explosiu. Causes: millors collites, vacunes (Jenner, 1796), millor higiene. Aplicació de conceptes demogràfics actuals.
  3. La màquina de vapor i el carbó James Watt (1769) i la revolució energètica. Independència del clima i de la força animal. El carbó com a combustible bàsic. Geografia del carbó: Anglaterra, Bèlgica, Alemanya.
  4. La revolució del tèxtil Spinning Jenny, mule, telers mecànics. La fàbrica com a nova unitat productiva. Especialització del treball. Lancashire i Manchester com a metròpolis cotoneres.
  5. La revolució dels transports El ferrocarril (Stephenson, 1825) i el vaixell de vapor. Reducció dels costos i temps de transport. Vertebració dels mercats nacionals. La primera línia ferroviària espanyola: Barcelona-Mataró (1848).
  6. La nova ciutat industrial Creixement urbà explosiu. Barris obrers amuntegats. Manca de planejament, higiene precària. Manchester, Birmingham, Liverpool. La novel·la realista (Dickens) com a font.
  7. L'èxode rural i les migracions internes Despoblament del camp britànic i europeu. Concentració a les ciutats. Per què la gent marxa: enclosures, mecanització agrària, salaris urbans. La pèrdua del món rural tradicional.
  8. La Segona Revolució Industrial (1870-1914) Noves fonts d'energia: electricitat, petroli. Indústria química, siderúrgia avançada, motor de combustió interna. Edison, Bessemer, Ford. El capitalisme financer i els trusts.
  9. L'art del Romanticisme i el Realisme El Romanticisme com a reacció contra la Il·lustració racional. Delacroix, Goya tardà, Friedrich. El Realisme i la crítica social: Courbet, Millet. La pintura com a denúncia.
PER QUÈ ELS OBRERS ES VAN ORGANITZAR? 9 sessions
  1. La nova societat de classes El final de la societat estamental. Burgesia (propietaris dels mitjans de producció) vs. proletariat (assalariats). Classes mitjanes urbanes. La mobilitat social com a mite i com a realitat.
  2. Les condicions de vida del proletariat Jornades de 14 hores, treball infantil i femení, salaris de misèria, accidents laborals. Sense vacances, sense pensions, sense sanitat. La fàbrica com a presó productiva.
  3. L'infern urbà Barris obrers sense clavegueram. Epidèmies (còlera, tifus, tuberculosi). Alcoholisme i prostitució com a símptomes. Les memòries d'inspectors d'higiene com a font històrica.
  4. Les primeres respostes obreres El ludisme (1811-1816): destrucció de màquines. Per què fracassa. Les primeres societats d'auxili mutu. Les Trade Unions britàniques i la legalització progressiva.
  5. El marxisme Marx i Engels. El Manifest Comunista (1848). El Capital. Materialisme històric, lluita de classes, plusvàlua, dictadura del proletariat. La revolució socialista com a fi de la història.
  6. L'anarquisme Proudhon, Bakunin, Kropotkin. Rebuig de tota autoritat (Estat, Església, propietat). L'acció directa. Diferències i polèmiques amb el marxisme. La Primera Internacional i la seva ruptura.
  7. El sufragisme i el feminisme del segle XIX Mary Wollstonecraft i la Vindicació dels drets de la dona (1792). Les suffragettes britàniques. Flora Tristán com a primera socialista feminista. Clara Zetkin i el 8 de març (1910). El sufragi femení com a horitzó.
  8. La Segona Internacional i el sindicalisme de masses Els grans partits socialdemòcrates europeus. Reformisme (Bernstein) vs. ortodòxia revolucionària (Kautsky, Luxemburg). El 1r de Maig (1890) com a data internacional obrera. La lluita per la jornada de 8 hores.
  9. El moviment obrer a Catalunya i Espanya Els primers sindicats catalans. La Federació Regional Espanyola de l'AIT. El PSOE (1879) i la UGT (1888). L'anarquisme català: terrorisme (atemptat del Liceu, 1893). Les primeres vagues generals.
PER QUÈ ESPANYA VIVIA EN GUERRA? 9 sessions
  1. Les Guerres Carlines i la geografia del conflicte Mort de Ferran VII (1833). Isabel II nena vs. Carles Maria Isidre. Xoc ideològic: liberalisme centralista vs. tradicionalisme foral. Bases territorials del carlisme: País Basc, Navarra, interior català (Berguedà, Solsonès, Maestrat). Mapa del conflicte: per què cada territori prengué partit. Conveni de Bergara (1839).
  2. La construcció de l'Estat liberal Constitucions de 1837 i 1845. Liberalisme moderat vs. progressista. La fragilitat dels primers governs. El paper de l'exèrcit i els pronunciaments com a mecanisme polític estructural.
  3. Les desamortitzacions i la transformació del paisatge Mendizábal (1836): béns eclesiàstics. Madoz (1855): béns municipals i comunals. Geografia rural: la concentració de la propietat al sud i el manteniment del minifundi al nord. La pèrdua dels comunals com a trauma per a la pagesia. La nova geografia de la propietat. Per què no es crea classe mitjana agrària.
  4. La Dècada Moderada i el Bienni Progressista (1844-1856) Narváez i el conservadorisme. La Guàrdia Civil (1844). El Concordat (1851). La Vicalvarada (1854). Espartero, ferrocarrils, primera vaga general a Catalunya.
  5. La Unió Liberal i la crisi del sistema (1856-1868) O'Donnell i la política de prestigi. Guerra d'Àfrica (1859-1860). Crisi financera (1866). Repressió creixent i pèrdua de suport popular. L'esgotament del règim isabelí.
  6. La Revolució Gloriosa de 1868 El pronunciament de Topete, Prim i Serrano. La fugida d'Isabel II. Les Juntes revolucionàries. La Constitució de 1869: sobirania nacional, sufragi universal, llibertat religiosa.
  7. La Primera República i el cantonalisme L'arribada d'Amadeu I (1871). L'assassinat de Prim. L'abdicació i la proclamació de la Primera República (1873). Geografia del cantonalisme: Cartagena, Cadis, Sevilla, Màlaga, València. La fragmentació territorial com a símptoma de la crisi del model. Tercera Guerra Carlina. Guerra a Cuba.
  8. La Restauració borbònica El cop del general Pavía (1874). Martínez Campos i el pronunciament de Sagunt. Alfons XII (1874). Cánovas del Castillo i el sistema canovista. La Constitució de 1876.
  9. El sistema canovista i el caciquisme territorial El bipartidisme: conservadors (Cánovas) i liberals (Sagasta). El torn pacífic. L'encasellat: eleccions decidides des de dalt. Geografia electoral: el caciquisme rural com a sistema, especialment a Galícia, Andalusia, Extremadura, Castella. Les ciutats com a excepció parcial. La tupinada i el pucherazo. El sufragi universal masculí (1890) sense canvi real.
CATALUNYA: INDÚSTRIA SENSE CARBÓ? 9 sessions
  1. Per què Catalunya s'industrialitza? L'excepció peninsular Tradició manufacturera (indianes del s. XVIII). Mà d'obra disponible. Capital comercial acumulat. Mercat colonial després de 1714. Vinculacions amb Amèrica.
  2. El cotó com a motor La indústria cotonera com a punta de llança. Importació de cotó americà. Filats i teixits. Les primeres fàbriques de Barcelona (Bonaplata, 1832, incendiada el 1835).
  3. La mancança de carbó i la solució del vapor Sense carbó propi, Catalunya improvisa. Els vapors urbans. Importació de carbó britànic pel port de Barcelona. Cost energètic alt com a desavantatge estructural.
  4. Les colònies industrials L'alternativa hidràulica. Colònies tèxtils als rius Llobregat i Ter (Sedó, Güell, Borgonyà, Vilaseca). Sistema paternalista: fàbrica + habitatges + església + escola. Aïllament obrer.
  5. El ferrocarril i la xarxa catalana Barcelona-Mataró (1848) com a primer ferrocarril peninsular. Vertebració del territori català. Estructura radial vs. xarxa pròpia. Connexió amb França (1878).
  6. La transformació demogràfica i urbana de Catalunya Creixement de Barcelona. L'enderroc de les muralles (1854). El projecte Cerdà i l'Eixample (1860). Higienisme urbà. Onades immigratòries des de l'Espanya rural.
  7. La diversificació industrial Més enllà del cotó: llana (Sabadell, Terrassa), química, paper, metal·lúrgia. La Maquinista Terrestre i Marítima. La indústria mecànica catalana com a base de la industrialització.
  8. L'agricultura comercial i la fil·loxera Vinya, aiguardents i comerç internacional. La crisi de la fil·loxera (1879-1890). Transformació del paisatge agrari. La revolta dels rabassaires com a antecedent.
  9. Reus i el Camp de Tarragona Reus com a tercer pol industrial català al s. XIX. Comerç d'aiguardents i vins. "Reus, París i Londres". El ferrocarril Reus-Tarragona (1856). El port de Tarragona. El declivi i la reconversió.
QUI VA REPARTIR EL MÓN AMB UN REGLE? 9 sessions
  1. Els nacionalismes del segle XIX Definició: nació, nacionalisme, autodeterminació. Nacionalisme cívic (francès) vs. nacionalisme cultural (alemany, romàntic). El despertar de les nacions sense Estat.
  2. Les unificacions d'Itàlia i Alemanya Risorgimento: Cavour, Garibaldi, Regne d'Itàlia (1861). Realpolitik: Bismarck, guerres prussianes, Imperi Alemany (1871). Dos models d'unificació nacional al cor d'Europa.
  3. Els nous mitjans de comunicació Telègraf (Morse), telèfon (Bell, 1876), cable submarí transatlàntic. La premsa de masses. El cinema (Lumière, 1895). El món es fa més petit i la informació arriba més de pressa. La premsa com a fabricadora d'opinió pública.
  4. Causes i ideologies de l'imperialisme Per què Europa surt a conquerir el món? Mercats, matèries primeres, capitals, pressió demogràfica, prestigi, missió civilitzadora. Darwinisme social i racisme científic com a justificació pseudoteòrica.
  5. La Conferència de Berlín (1884-1885) Bismarck convoca les potències europees. El repartiment d'Àfrica sobre un mapa, ignorant fronteres ètniques i culturals. La regla i el mapa. L'horror del Congo de Leopold II.
  6. L'ocupació d'Àsia L'Índia com a "joia de la corona" britànica. Les Guerres de l'Opi (1839-1842, 1856-1860) i la submissió de la Xina. Indoxina francesa. La revolta dels sipais (1857) com a resistència primerenca.
  7. El Japó Meiji: la modernització no occidental L'obertura forçada (1853). La Restauració Meiji (1868). Industrialització i exèrcit modern. El Japó esdevé potència colonial: guerra contra la Xina (1894-1895) i posteriorment contra Rússia. Una excepció asiàtica.
  8. Conseqüències del colonialisme Destrucció d'economies tradicionals. Imposició del monocultiu. Fronteres artificials. Genocidis (Herero i Nama, 1904-1908). Les llavors dels conflictes posteriors.
  9. Els antisemitismes i els sionismes finiseculars Pogroms a la Rússia tsarista. L'afer Dreyfus a França. Herzl i el sionisme polític (1897). El nacionalisme jueu com a resposta. Preparació del context del s. XX.
QUÈ NEIX QUAN MOR UN IMPERI? 9 sessions
  1. La Renaixença i el catalanisme cultural Aribau i l'Oda a la pàtria (1833). Els Jocs Florals (1859). Verdaguer, Guimerà, Maragall. La recuperació de la llengua i la consciència catalana com a moviment cultural.
  2. El catalanisme polític Valentí Almirall i el Memorial de Greuges (1885). Lo Catalanisme (1886). El Primer Congrés Catalanista. La transició del catalanisme cultural al polític.
  3. Les Bases de Manresa i la Lliga Regionalista El primer projecte d'autogovern de tall conservador (1892). Prat de la Riba i Cambó. La fundació de la Lliga Regionalista (1901). El catalanisme conservador com a força política institucional.
  4. El Modernisme català L'expressió cultural de la burgesia industrial. Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch. Modernisme literari: Maragall, Rusiñol. L'Eixample com a aparador. La Catalunya finisecular.
  5. Geografia colonial: Cuba al s. XIX L'economia de plantació esclavista i la seva organització territorial: ingenis sucrers, plantacions tabaqueres. La distribució demogràfica: criolls, esclaus africans, indígenes residuals. La Guerra dels Deu Anys (1868-1878). L'abolició lenta de l'esclavitud (1886). José Martí i l'independentisme cubà. La fragilitat del control espanyol.
  6. La Guerra de Cuba (1895-1898) El Grito de Baire. La guerra de guerrilles. Weyler i la política de "reconcentración". Els EUA i el moviment "Cuba libre". L'esclat del Maine (febrer 1898) com a casus belli.
  7. La guerra Hispano-Estatunidenca Quatre mesos de derrotes fulminants. Pèrdua de la flota a Cavite (Filipines) i Santiago (Cuba). La incapacitat militar espanyola davant els EUA. El Tractat de París (desembre 1898).
  8. El nou mapa post-1898 Cartografia comparativa: l'imperi espanyol abans i després del 98. Cuba independent (sota tutela nord-americana). Puerto Rico, Filipines i Guam annexats pels EUA. La fi de l'imperi americà i pacífic espanyol. La nova hegemonia nord-americana al Carib i al Pacífic com a embrió del s. XX.
  9. El trauma del 98 i el regeneracionisme L'impacte moral i polític a Espanya. Joaquín Costa: "Despensa y escuela". La Generació del 98 (Unamuno, Maeztu, Azorín, Baroja). El catalanisme reforçat com a alternativa al fracàs espanyol. L'inici del nou segle amb un país en crisi.
4t ESO GiH4 · Geografia i Història El segle XX i la construcció del present: guerres, dictadures i democràcia.
AGUANTARÀ EUROPA EL NOU SEGLE? 9 sessions
  1. Espanya després del 98 El trauma del 98 i el regeneracionisme. Els intents reformistes: Maura ("revolució des de dalt") i Canalejas (Llei del Cadenat, 1910). La fragilitat estructural del règim de la Restauració.
  2. La Mancomunitat de Catalunya La Llei de Mancomunitats (1913). Prat de la Riba com a primer president. L'obra educativa, cultural i d'infraestructures. Pompeu Fabra i la normativització del català.
  3. L'Europa imperial de la Belle Époque L'optimisme finisecular europeu. Hegemonia europea sobre el món. Avenços científics i tecnològics. Cartografia colonial: el repartiment definitiu d'Àfrica i Àsia a començament del s. XX. Les potències imperials i les seves possessions. Cultura de masses naixent.
  4. Les vanguardes artístiques L'esclat creatiu de principis del s. XX. Cubisme (Picasso, Braque), futurisme italià, expressionisme alemany, surrealisme. L'art com a trencament radical amb la tradició. Picasso i Catalunya.
  5. La Pau Armada, sistema d'aliances i polvorí balcànic Cursa armamentística. La Triple Aliança vs. la Triple Entesa. Geografia dels Balcans: la descomposició de l'Imperi Otomà a Europa, les guerres balcàniques (1912-1913), el mosaic ètnic com a polvorí. Per què Sarajevo era el punt crític.
  6. L'esclat de la Gran Guerra L'assassinat de Sarajevo (28 de juny de 1914). L'efecte dòmino de les aliances. El Pla Schlieffen alemany. La invasió de Bèlgica. La guerra de moviments inicial.
  7. Espanya neutral i la prosperitat catalana La neutralitat espanyola com a oportunitat econòmica. L'auge industrial català: tèxtil, química, mecànica. La Barcelona de l'expansió i dels grans contrastos socials. Tensions socials creixents.
  8. La crisi de 1917 a Espanya Tres crisis simultànies: militar (Juntes de Defensa), política (Assemblea de Parlamentaris), obrera (vaga general d'agost). El desgast definitiu del torn pacífic.
  9. El pistolerisme barceloní i la guerra del Marroc La Setmana Tràgica de Barcelona (1909). Geografia del conflicte marroquí: el protectorat espanyol, el Rif, el desastre d'Annual (1921). El mapa colonial nord-africà. Pistolerisme barceloní (1919-1923): CNT, patronal, Llei de fugues.
POT UNA GUERRA ACABAR AMB UNA ÈPOCA? 9 sessions
  1. La guerra de trinxeres i la geografia dels fronts L'estancament al front occidental (1915-1917). Cartografia bèl·lica: el front occidental (Bèlgica, nord de França), el front oriental, el front italià, el front mediterrani (Gal·lípoli). Verdun i el Somme com a carnisseries. La guerra industrial total: gas mostassa, artilleria, ametralladores.
  2. L'economia de guerra total Mobilització econòmica completa. Racionament civil, censura, propaganda. Incorporació massiva de la dona a la indústria. El paper de les colònies en l'esforç bèl·lic.
  3. La caiguda de l'autocràcia russa L'Imperi Tsarista: endarreriment econòmic, fam, derrotes militars. La revolució de febrer de 1917. El govern provisional i la dualitat de poders amb els soviets.
  4. La Revolució Bolxevic Lenin i el retorn d'Alemanya. Les Tesis d'Abril. La revolució d'octubre. "Pau, pa i terra". La Pau de Brest-Litovsk i la sortida russa de la guerra.
  5. El nou mapa europeu de Versalles L'entrada dels EUA (1917). L'esfondrament dels imperis centrals (1918). Els 14 punts de Wilson. El Tractat de Versalles: sancions a Alemanya. Cartografia post-1919: desaparició dels imperis austrohongarès, otomà, alemany i tsarista. Naixement de Polònia, Txecoslovàquia, Iugoslàvia, els Estats Bàltics, Hongria. Minories i fronteres conflictives. La Societat de Nacions.
  6. La URSS de Lenin a Stalin Guerra civil russa (1918-1921). Comunisme de guerra i NEP. Mort de Lenin (1924). Stalin vs. Trotski. Col·lectivització agrària forçosa. Plans quinquennals. Els gulags.
  7. Els Feliços Anys Vint L'hegemonia econòmica dels Estats Units. Consumisme de masses a crèdit. Ford i la cadena de muntatge. Cultura del jazz i Hollywood. Aparent estabilitat europea (Pactes de Locarno).
  8. El Crac del 29 i la Gran Depressió La bombolla borsària de Wall Street. El "dijous negre" (24 d'octubre de 1929). El pànic financer i el contagi global. Atur massiu, misèria, fracàs aparent del capitalisme.
  9. La resposta liberal: el New Deal Roosevelt i la intervenció estatal per salvar el capitalisme. Despesa pública, obres públiques, assegurances socials. El keynesianisme com a nou paradigma econòmic. El precedent de l'Estat del Benestar.
POT UNA CRISI MATAR LA DEMOCRÀCIA? 9 sessions
  1. El feixisme italià Crisi del 1918-1922. Mussolini i els camises negres. La Marxa sobre Roma (1922). Conquesta legal del poder. L'Estat corporatiu. El culte al Duce. La invasió d'Etiòpia (1935).
  2. La República de Weimar i l'ascens nazi La fragilitat democràtica alemanya. Hiperinflació de 1923. Mein Kampf i la ideologia nazi: antisemitisme biològic, Lebensraum, Führerprinzip. El partit nazi creix amb la crisi.
  3. 1933: Hitler al poder L'arribada legal a la cancelleria (gener 1933). L'incendi del Reichstag. Suspensió dels drets constitucionals. La nit dels ganivets llargs (1934). Lleis de Nuremberg (1935). La Nit dels Vidres Trencats (1938).
  4. La dictadura de Primo de Rivera El cop d'estat (setembre 1923). Aval d'Alfons XIII. Directori militar i directori civil. La fi de la Mancomunitat. Persecució del català. Repressió de la CNT. La caiguda del dictador (1930).
  5. La proclamació de la Segona República Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 com a plebiscit. La fugida d'Alfons XIII. Francesc Macià i la República Catalana. El govern provisional republicà.
  6. La Constitució de 1931, el Bienni Reformista i el mapa autonòmic Estat laic, sufragi universal femení (Clara Campoamor), drets laborals. Azaña al govern: reforma agrària, reforma militar. Geografia de l'autonomia: l'Estatut de Núria (1932), l'Estatut basc (1936), l'Estatut gallec aprovat però no aplicat (1936). El nou mapa autonòmic com a transformació territorial de l'Estat.
  7. Geografia electoral de la Segona República Victòria de la CEDA i el Partit Radical (Lerroux) al Bienni Conservador. El mapa electoral espanyol: per què el sud agrari, el nord industrial i les zones urbanes voten diferent. La fractura territorial com a fractura social. La Revolució d'Octubre de 1934: Astúries i la proclamació de l'Estat Català per Companys.
  8. El Front Popular i el camí cap a la guerra Eleccions de febrer de 1936. Victòria del Front Popular. Radicalització al carrer. Falange vs. milícies obreres. L'assassinat de Calvo Sotelo com a accelerador del cop.
  9. El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 L'aixecament militar d'Àfrica (Mola, Franco). El fracàs parcial divideix Espanya. Inici de la Guerra Civil. Suport internacional: Alemanya i Itàlia als rebels, URSS i Brigades Internacionals a la República.
PER QUÈ ESPANYA ES VA MATAR A SI MATEIXA? 9 sessions
  1. La internacionalització del conflicte La farsa del Comitè de No Intervenció. Ajuda alemanya i italiana al bàndol franquista (avions, tancs, Legió Còndor). Ajuda soviètica i Brigades Internacionals a la República.
  2. Geografia inicial de la guerra: dues Espanyes Mapa del fracàs parcial del cop (juliol 1936): què queda en mans franquistes (sud-oest, nord, Marroc) i què queda en mans republicanes (Madrid, Catalunya, llevant, nord industrial). La geografia inicial com a explicació de tot el conflicte: indústria republicana vs. agricultura franquista, capitals enfrontades.
  3. El Guernica de Picasso El bombardeig de Gernika (1937) com a símbol universal de la guerra contra la població civil. L'encàrrec republicà a Picasso. El quadre com a denúncia. Anàlisi iconogràfica i context. L'art com a arma política.
  4. La rereguarda republicana i la revolució social L'esclat del poder popular (1936). Milícies, col·lectivitzacions anarquistes (CNT-FAI), crema d'esglésies. Els Comitès Antifeixistes. La revolució paral·lela a la guerra.
  5. Els Fets de Maig de 1937 a Barcelona L'enfrontament intern entre comunistes (PSUC) i revolucionaris (POUM, CNT). El govern de Negrín i l'ortodòxia comunista. La centralització del poder republicà.
  6. La rereguarda franquista La construcció del comandament únic militar i polític. Franco com a Generalísimo. El Decret d'Unificació (1937) i FET y de las JONS. L'aliança amb l'Església catòlica i la noblesa.
  7. Operacions militars i geografia de la derrota republicana Evolució territorial mes a mes: l'avenç cap a Madrid, la caiguda del Nord (1937), la batalla de Terol, l'arribada al Mediterrani per Vinaròs (abril 1938) com a punt clau. La Batalla de l'Ebre (juliol-novembre 1938). L'ofensiva sobre Catalunya. La caiguda de Madrid (1 d'abril de 1939).
  8. La repressió i el terror L'extermini sistemàtic i legalitzat a la zona franquista. El terror "calent" inicial a la zona republicana. La destrucció del teixit intel·lectual. Lorca a Granada. Els fossats comuns.
  9. L'exili i les conseqüències La retirada massiva per la frontera francesa (gener 1939). Els camps de concentració francesos (Argelers, Sant Cebrià). L'exili republicà a França, Mèxic, Argentina, URSS. La destrucció demogràfica i cultural d'Espanya.
FINS ON POT ARRIBAR L'ODI ORGANITZAT? 9 sessions
  1. El camí cap a la guerra L'expansionisme alemany impune. L'annexió d'Àustria (1938). Els Sudets i la Conferència de Munich. Política d'apaivagament. El pacte germano-soviètic (agost 1939). L'imperialisme japonès a l'Àsia.
  2. La Blitzkrieg i l'expansió alemanya (1939-1941) La invasió de Polònia (1 setembre 1939). Cartografia de l'avenç alemany: Polònia, Dinamarca, Noruega, Bèlgica, Holanda, França. La caiguda de França (juny 1940). La resistència aèria britànica. L'Operació Barbarroja: invasió de l'URSS (juny 1941). Mapa de l'Europa nazi el 1942.
  3. El Japó imperial i la guerra al Pacífic La política imperial japonesa. La invasió de la Xina (1937) i la massacre de Nanjing. Pearl Harbor (desembre 1941): el Japó ataca els EUA. La conquesta del sud-est asiàtic.
  4. L'Holocaust i la geografia del genocidi La «Solució Final» (Conferència de Wannsee, gener 1942). La maquinària industrial del genocidi. Cartografia de l'extermini: la xarxa europea de camps. Auschwitz-Birkenau, Treblinka, Sobibor, Majdanek. Rutes de deportació des de tot Europa ocupada. 6 milions de jueus assassinats. Gitanos, homosexuals, comunistes i persones amb discapacitat.
  5. El nou ordre nazi i les resistències Explotació econòmica dels països ocupats. Treball esclau. Govern de Vichy a França. Resistència armada civil (maquis francès, partisans iugoslaus, polonesos). Col·laboracionisme vs. resistència.
  6. El punt d'inflexió (1942-1943) Midway al Pacífic. El Alamein al nord d'Àfrica. Stalingrad com a derrota definitiva del 6è Exèrcit alemany (febrer 1943). La iniciativa militar passa als aliats.
  7. L'ofensiva aliada i la fi a Europa (1944-1945) Desembarcament a Normandia (6 de juny de 1944). Alliberament de París. Avenç soviètic per l'est. Caiguda de Berlín i suïcidi de Hitler (maig 1945). Rendició alemanya.
  8. La fi al Pacífic i la decisió atòmica L'avenç illa per illa. Iwo Jima i Okinawa. La decisió de Truman: Hiroshima (6 d'agost de 1945) i Nagasaki (9 d'agost). Era una necessitat militar o una intimidació a l'URSS? Rendició japonesa. 60-80 milions de morts.
  9. El nou mapa de 1945 i la nova arquitectura mundial Les conferències de Ialta i Potsdam. Cartografia post-1945: la divisió d'Alemanya, l'expansió soviètica per Europa Oriental, els nous Estats, les transferències de població. La línia Oder-Neisse. La descolonització imminent. Els Judicis de Nuremberg. La fundació de l'ONU (1945) i la Declaració Universal dels Drets Humans (1948).
ES POT VIURE AMB EL MÓN PARTIT EN DOS? 9 sessions
  1. El Teló d'Acer i la formació dels blocs La fallida de la gran aliança. Doctrina Truman i Pla Marshall (1947). Resposta soviètica: Kominform i COMECON. Bloqueig de Berlín (1948-1949). OTAN (1949) vs. Pacte de Varsòvia (1955).
  2. La cursa nuclear i la Crisi dels Míssils Destrucció Mútua Assegurada (MAD). La cursa espacial: Sputnik (1957), home a la Lluna (1969). La Crisi dels Míssils de Cuba (1962) com a moment de màxim risc atòmic.
  3. La descolonització d'Àsia L'Índia de Gandhi (1947). La partició: Índia i Pakistan. La Guerra de Corea (1950-1953) i la divisió de la península. Indoxina francesa: Vietnam, Laos, Cambodja. La Guerra de Vietnam (1955-1975) com a trauma americà i derrota imperial.
  4. La descolonització d'Àfrica La Conferència de Bandung (1955). El moviment dels No Alineats. Algèria (1962) com a guerra colonial sagnant. La independència africana massiva als anys 60. Conflicte del Congo. Neocolonialisme posterior.
  5. El conflicte Israel-Palestina La creació de l'Estat d'Israel (1948). La Nakba palestina. Les guerres àrab-israelianes (1948, 1967 dels Sis Dies, 1973 del Yom Kipur). L'OAP i la qüestió palestina com a conflicte estructural.
  6. L'apartheid i Sud-àfrica L'apartheid com a sistema legalitzat de segregació racial (1948-1994). Nelson Mandela i l'ANC. Sharpeville (1960). Soweto (1976). La pressió internacional i la fi de l'apartheid (1994). Símbol del s. XX.
  7. Les dictadures llatinoamericanes La Revolució Cubana (1959): Castro, Che Guevara. Les dictadures militars dels anys 70: Allende a Xile (cop d'Estat de 1973, Pinochet), Argentina, Brasil. L'Operació Còndor i els desapareguts.
  8. L'Estat del Benestar i la construcció europea Reconstrucció amb el Pla Marshall. Pacte socialdemòcrata: sanitat, pensions, educació pública. Trenta anys gloriosos (1945-1973). CECA (1951), Tractat de Roma (1957), CEE. La crisi del petroli (1973) com a punt d'inflexió.
  9. La caiguda del Mur i el final de la Guerra Freda L'estancament soviètic. Gorbatxov: Perestroika i Glasnost (1985). Solidaritat a Polònia. La caiguda del Mur de Berlín (9 novembre 1989). L'efecte dòmino. La dissolució de l'URSS (1991).
COM ES VIU SOTA UNA DICTADURA? 9 sessions
  1. Les bases del franquisme Anul·lació de la Constitució republicana. Nacionalcatolicisme. Falangisme subordinat. Militarisme. Les Lleis Fonamentals com a simulacre constitucional. La dictadura personalista.
  2. Autarquia, repressió i postguerra (anys 40) Misèria, racionament, estraperlo. Batallons de treballadors. Afusellaments i camps de concentració. Companys executat (1940). La División Azul a Rússia. Aïllament internacional.
  3. Les dones sota el franquisme La Secció Femenina i el rol assignat ("àngel de la llar"). Llei de "permís marital": la dona necessita autorització del marit per treballar, viatjar, tenir compte bancari. Prohibició del divorci i de l'avortament. Educació diferenciada per sexe.
  4. La supervivència del règim a la postguerra De l'aliança amb l'Eix a l'aïllament de l'ONU. La Guerra Freda salva Franco: Pactes amb els EUA (bases militars, 1953). Concordat amb el Vaticà (1953). Reconeixement diplomàtic.
  5. El Pla d'Estabilització i el Desarrollismo La fallida econòmica de l'autarquia (1959). Els tecnòcrates de l'Opus Dei. Obertura forçosa al capitalisme. Cicle de creixement accelerat (anys 60). Turisme de masses i remeses dels emigrants.
  6. La transformació social La gran migració interior d'Andalusia, Extremadura, Castella cap a Catalunya, Madrid, el País Basc. Naixement de suburbis infradotats. La identitat catalana posada a prova. La fi del món rural tradicional.
  7. La cultura sota el franquisme i la Nova Cançó Repressió del català i de les cultures perifèriques dins l'Estat, mentre la cultura de l'exili viu el seu segle d'or. La Nova Cançó com a fenomen polític i cultural: Raimon, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Setze Jutges. La cançó com a arma de resistència.
  8. L'oposició antifranquista El fracàs dels maquis als anys 40. Reorganització del PCE. Naixement de Comissions Obreres (1962). L'Assemblea de Catalunya (1971). El moviment universitari. La fractura interna de l'Església Catòlica (Concili Vaticà II).
  9. L'agonia del règim L'escalada terrorista (ETA, FRAP, GRAPO). L'assassinat de Carrero Blanco (desembre 1973). L'oberturisme d'Arias Navarro. Els afusellaments de Puig Antich (1974) i de setembre del 1975. La mort de Franco (20 novembre 1975).
DEMOCRÀCIA DES DE DALT? 9 sessions
  1. La Transició El rei Joan Carles I. El fracàs de l'immobilisme d'Arias. Adolfo Suárez al govern (juliol 1976). La Llei per a la Reforma Política (novembre 1976) com a "harakiri" de les Corts franquistes.
  2. Legalització i primeres eleccions Legalització del PCE (abril 1977). Amnistia general. Eleccions democràtiques del 15 de juny de 1977. Els Pactes de la Moncloa per aturar el caos inflacionari.
  3. La Constitució de 1978 i el nou mapa territorial El consens entre forces polítiques. Monarquia parlamentària, aconfessionalitat, drets fonamentals, separació de poders. L'Estat de les Autonomies: les 17 comunitats autònomes + 2 ciutats autònomes. Vies d'accés (article 143 vs. 151). El mapa autonòmic com a transformació territorial més profunda d'Espanya des del s. XIX. Aprovació en referèndum (6 desembre 1978).
  4. La recuperació de l'autogovern a Catalunya El retorn de Tarradellas ("Ja sóc aquí", octubre 1977). L'Estatut de Sau (1979). La reinstauració de la Generalitat i el Parlament de Catalunya. Jordi Pujol i CiU (1980).
  5. La crisi del sistema i el 23-F La descomposició de la UCD. El terrorisme d'ETA al màxim. El cop militar de Tejero (23 de febrer de 1981). El paper del rei. La consolidació democràtica.
  6. L'hegemonia socialista i l'Espanya europea (1982-1996) Victòria del PSOE. Felipe González. Ingrés a la CEE (1986). La reconversió industrial dolorosa. La creació de l'Estat del Benestar espanyol. Escàndols de corrupció (GAL).
  7. Catalunya autonòmica Les dècades de Pujol. La política del "peix al cove". La normalització lingüística. Tripartit d'esquerres (2003-2010): Maragall i Montilla. Reforma de l'Estatut (2006) i sentència del TC (2010).
  8. La memòria democràtica El "pacte de l'oblit" de la Transició. La Llei de Memòria Històrica (2007) i la Llei de Memòria Democràtica (2022). Les exhumacions de fossats franquistes. La sortida de Franco del Valle de los Caídos (2019). Memòria al País Valencià, Catalunya i Balears.
  9. El procés sobiranista a Catalunya La sentència del TC (2010) i la ruptura del consens. Les manifestacions de l'Onze de Setembre (2012-2014). La consulta del 9-N (2014). El referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Aplicació de l'article 155. Dos relats en tensió: legitimitat democràtica vs. constitucionalitat.
QUIN MÓN HERETAREU? 9 sessions
  1. L'hegemonia unipolar i l'11-S La victòria d'Occident als anys 90. La Primera Guerra del Golf (1991). Els atemptats d'Al-Qaeda (11 setembre 2001). Invasions de l'Afganistan (2001) i Iraq (2003). La desestabilització de l'Orient Mitjà.
  2. L'ascens de la Xina i Àsia-Pacífic El capitalisme d'Estat autoritari xinès. Deng Xiaoping i les reformes (1978). La Xina com a "fàbrica del món". La Belt and Road. La competència tecnològica amb els EUA. Tensions: Taiwan, Hong Kong, Xinjiang.
  3. Internet i la revolució digital L'aparició d'Internet com a infraestructura global. Smartphones i xarxes socials (Facebook 2004, iPhone 2007). Big Tech: Google, Amazon, Apple, Meta. L'economia de plataforma i de dades. La intel·ligència artificial (ChatGPT, 2022) com a nova revolució.
  4. La crisi de 2008 i les seves conseqüències Les hipoteques subprime. L'enfonsament financer global. Polítiques d'austeritat europees. L'esclat de la bombolla immobiliària espanyola. El 15-M (2011) i els nous moviments socials. La crisi de l'habitatge.
  5. Populismes, polarització i extrema dreta Brexit (2016). Trump (2016 i 2024). Bolsonaro, Le Pen, Meloni, Orbán, Milei. L'auge de l'extrema dreta a Europa i Amèrica. La fractura entre globalització i nacionalismes excloents. Vox a Espanya.
  6. La Rússia post-soviètica i la guerra d'Ucraïna Del caos d'Ieltsin a Putin. L'imperialisme petrolier i gasístic. Geòrgia (2008), Crimea (2014), Ucraïna (2022). La crisi energètica europea. El rearmament europeu i el retorn de la guerra al continent.
  7. La pandèmia de la COVID-19 El virus a Wuhan (desembre 2019). La pandèmia global (2020). Confinaments, mort massiva, col·lapse sanitari. La vacuna com a fita científica. Conseqüències econòmiques, socials i psicològiques. La generació que ho ha viscut.
  8. L'emergència climàtica L'escalfament global com a amenaça existencial. Els Acords de París (2015). Greta Thunberg i els Fridays for Future. Transició energètica i geopolítica de les energies renovables. Les terres rares com a recursos estratègics. Migracions climàtiques.
  9. Catalunya, Espanya i la generació que ho hereta Els reptes immediats: l'enquadrament europeu, la qüestió territorial, la crisi de l'habitatge, l'envelliment, la immigració, la digitalització, la IA. El món que hereta la vostra generació. Quin paper hi voleu tenir?

El mètode, a cada sessió

La pantalla és la brúixola; la llibreta, l’aprenentatge. Es llegeix amb sentit i s’escriu a mà, sempre amb fonts verificades.

Comença per 1r d’ESO →