Canossa, al nord d'Itàlia, gener del 1077. Fa un any que el papa i l'emperador es barallen per qui mana més. Ara l'emperador Enric IV és a la porta del castell on t'has refugiat, descalç a la neu, i demana perdó. Ets el papa, Gregori VII. Abans de decidir si li obres llegiràs quatre documents d'aquest any de guerra de paraules.

Abans de llegir

Cada document, mira'l amb tres preguntes: qui ho diu i quin interès hi té · quan ho diu, abans o després dels fets · què diu, i què no diu.

excomunió: expulsió de l'Església: fora dels sagraments i de la comunitat
anatema: la condemna més greu que podia dictar el papa
destituir: treure algú del seu càrrec
jurament de fidelitat: la promesa d'un noble d'obeir i servir el seu senyor
ordalia: prova en què es deixava que Déu decidís qui tenia raó, com agafar un ferro roent
penitència: el càstig que l'Església posa per perdonar un pecat

Document 1 Dictatus papae (llista dels poders del papa) · Gregori VII, papa · Roma, 1075

«Que tots els prínceps han de besar els peus només al papa.»
«Que li és permès destituir emperadors.»
«Que ell no pot ser jutjat per ningú.»
«Que pot alliberar els súbdits del jurament de fidelitat als homes dolents.»

Traducció del llatí (a partir de la versió anglesa de Henderson). L'original: Dictatus papae (Internet Medieval Sourcebook, Fordham).

1 Segons el Dictatus papae, qui pot jutjar el papa? Localitzar
- Ningú.
- L'emperador.
- Els prínceps.
- Els bisbes reunits.
Al document: «Que ell no pot ser jutjat per ningú.»
- Ningú. Ho diu la tercera frase: el papa no pot ser jutjat per ningú.
- L'emperador. Diu el contrari: és el papa qui pot destituir emperadors.
- Els prínceps. Els prínceps hi surten, però per besar-li els peus, no per jutjar-lo.
- Els bisbes reunits. A vegades els bisbes havien jutjat papes, però el document no ho permet.
2 Si el papa pot «alliberar els súbdits del jurament de fidelitat», què li pot passar a un rei? Integrar
- Que els seus nobles ja no l'hagin d'obeir.
- Que el papa l'hagi de protegir contra els nobles rebels.
- Que hagi de besar els peus del papa cada any.
- Que hagi de pagar un impost més alt a l'Església.
Al document: «Que pot alliberar els súbdits del jurament de fidelitat als homes dolents.»
- Que els seus nobles ja no l'hagin d'obeir. Un rei feudal mana perquè els nobles li han jurat fidelitat; si el papa els allibera del jurament, el rei es queda sol.
- Que el papa l'hagi de protegir contra els nobles rebels. És al revés: el papa pot deixar els nobles lliures de servir-lo.
- Que hagi de besar els peus del papa cada any. Besar els peus és una altra frase del document, i no té res a veure amb el jurament.
- Que hagi de pagar un impost més alt a l'Església. El document no parla de diners.

Document 2 Carta a Gregori VII · Enric IV, rei d'Alemanya i futur emperador · Worms, 24 de gener de 1076

«Enric, rei no per usurpació sinó per la santa voluntat de Déu, a Hildebrand, que ara ja no és papa sinó un monjo fals.»
«La tradició dels sants pares ensenya que a mi, ungit per regnar, no se'm pot destituir per cap crim, i que només Déu em pot jutjar. Jo, Enric, rei per la gràcia de Déu, et dic amb tots els nostres bisbes: baixa, baixa del tron, i sigues condemnat per sempre.»

Traducció del llatí (a partir de la versió anglesa de Henderson). L'original: Enric IV, carta a Gregori VII (Internet Medieval Sourcebook, Fordham).

3 Com anomena Enric el papa a la carta? Localitzar
- Hildebrand, «un monjo fals».
- Gregori, el pare sant.
- El rei per la gràcia de Déu.
- El bisbe de Roma.
Al document: «A Hildebrand, que ara ja no és papa sinó un monjo fals.»
- Hildebrand, «un monjo fals». No el diu Gregori: el diu pel nom de naixement i li nega que sigui papa.
- Gregori, el pare sant. Evita justament el nom de papa, Gregori, i qualsevol títol de respecte.
- El rei per la gràcia de Déu. Aquesta expressió és a la carta, però Enric la fa servir per a ell mateix.
- El bisbe de Roma. El papa és bisbe de Roma, però la carta no el diu així.
4 El Dictatus diu que el papa «no pot ser jutjat per ningú»; Enric, que ell «només Déu el pot jutjar». Qui té raó, segons aquests dos documents? Avaluar
- No es pot decidir: cadascun diu el mateix de si mateix.
- El papa, perquè el seu document és més antic i més solemne.
- Enric, perquè el van ungir com a rei de debò.
- Tots dos, perquè diuen que el papa mana més.
Al document: «No se'm pot destituir per cap crim, i només Déu em pot jutjar.»
- No es pot decidir: cadascun diu el mateix de si mateix. Tots dos reclamen estar per sobre de l'altre amb el mateix argument. Els documents mostren el conflicte; no el resolen.
- El papa, perquè el seu document és més antic i més solemne. Ser abans no dona la raó: tots dos escrits són la veu d'una part.
- Enric, perquè el van ungir com a rei de debò. L'unció és a la carta, però és l'argument d'Enric, no una prova que en decideixi res.
- Tots dos, perquè diuen que el papa mana més. Enric diu el contrari: que el papa no el pot destituir.

Document 3 Excomunió i destitució d'Enric IV · Gregori VII, papa · Roma, 22 de febrer de 1076

«Sant Pere, en nom de Déu totpoderós, i amb el teu poder, trec al rei Enric, que s'ha alçat contra la teva Església amb una insolència mai vista, el govern de tot el regne dels alemanys i d'Itàlia.»
«Allibero tots els cristians del jurament que li han fet o que li facin, i prohibeixo que ningú el serveixi com a rei. I el lligo amb la cadena de l'anatema.»

Traducció del llatí (a partir de la versió anglesa de Henderson). L'original: Primera excomunió d'Enric IV (Internet Medieval Sourcebook, Fordham).

5 Quins dos poders del Dictatus papae fa servir Gregori en aquest document? Integrar
- Destituir un rei i alliberar els súbdits del jurament.
- Fer-se besar els peus i no poder ser jutjat per ningú del món.
- Coronar un altre rei i fer-lo emperador de Roma.
- Lligar Enric amb una cadena de ferro de debò.
Al document: «Allibero tots els cristians del jurament que li han fet.»
- Destituir un rei i alliberar els súbdits del jurament. Li treu el govern (destituir) i allibera tothom del jurament: són dues frases del document 1 posades en pràctica.
- Fer-se besar els peus i no poder ser jutjat per ningú del món. També són al Dictatus, però aquí no els fa servir.
- Coronar un altre rei i fer-lo emperador de Roma. Aquí no nomena cap altre rei: només treu el poder a Enric.
- Lligar Enric amb una cadena de ferro de debò. La «cadena de l'anatema» és una imatge: vol dir l'excomunió, no una cadena.
6 L'excomunió i la carta d'Enric tenen menys d'un mes de diferència. Què et diu això de com llegir-les? Reflexionar
- Que una respon l'altra: cal llegir-les juntes.
- Res: cada document s'ha de llegir tot sol.
- Que el papa no havia rebut la carta d'Enric.
- Que tots dos es van reconciliar aquell mes.
Al document: «Que s'ha alçat contra la teva Església amb una insolència mai vista.»
- Que una respon l'altra: cal llegir-les juntes. La «insolència mai vista» és la carta d'Enric. Llegida sola, l'excomunió sembla sortir del no-res.
- Res: cada document s'ha de llegir tot sol. Aquests dos es contesten: sols, no s'entenen.
- Que el papa no havia rebut la carta d'Enric. Parla de la insolència d'Enric: l'havia rebuda i hi respon.
- Que tots dos es van reconciliar aquell mes. Al febrer del 1076 la baralla tot just comença.

Document 4 Promesa al papa (acord d'Oppenheim) · Enric IV, rei · Oppenheim, octubre de 1076

«Seguint el consell dels meus súbdits, prometo mostrar d'ara endavant la reverència i l'obediència que es deuen a la seu apostòlica i a vós, papa Gregori. Prometo reparar qualsevol pèrdua d'honor que vós o el vostre càrrec hàgiu patit per culpa meva.»
«I com que se m'acusa de crims greus, o bé demostraré que soc innocent, o bé em sotmetré a l'ordalia, o bé faré la penitència que decidiu.»

Traducció del llatí (a partir de la versió anglesa de Thatcher i McNeal). L'original: Promesa d'Oppenheim, núm. 78 (Internet Medieval Sourcebook, Fordham).

7 Per què diu Enric que fa aquesta promesa? Localitzar
- Per consell dels seus súbdits.
- Perquè Déu li ha parlat en un somni.
- Perquè el papa l'ha perdonat primer.
- Per reparar l'honor dels seus bisbes.
Al document: «Seguint el consell dels meus súbdits.»
- Per consell dels seus súbdits. Ho diu a la primera frase: no diu que s'hagi penedit, sinó que l'hi aconsellen.
- Perquè Déu li ha parlat en un somni. El document no parla de cap somni.
- Perquè el papa l'ha perdonat primer. Encara no: Enric promet obeir per aconseguir el perdó.
- Per reparar l'honor dels seus bisbes. Parla de reparar l'honor, però el del papa, no el dels bisbes.
8 Nou mesos abans, Enric deia al papa «baixa del tron». Ara promet obeir-lo. Aquesta promesa demostra que s'ha penedit? Avaluar
- No: demostra que ho necessita, no el que sent.
- Sí: si ho escriu, és que ho pensa de debò.
- Sí: diu que s'ha penedit de tots els seus crims.
- No: el document diu que el papa no el vol veure.
Al document: «Seguint el consell dels meus súbdits, prometo mostrar d'ara endavant la reverència i l'obediència.»
- No: demostra que ho necessita, no el que sent. Ell mateix diu que ho fa pel consell dels súbdits: sense ells no pot governar. El document mostra una necessitat política.
- Sí: si ho escriu, és que ho pensa de debò. Una promesa escrita diu què promet, no què sent qui la fa.
- Sí: diu que s'ha penedit de tots els seus crims. No reconeix cap crim: diu que en demostrarà la innocència o farà penitència.
- No: el document diu que el papa no el vol veure. El document no parla de la resposta del papa: només de la promesa d'Enric.

0/8 preguntes de lectura

La correcció de cada pregunta és al costat del seu document. Ara, amb els quatre documents llegits, vota.

El que va passar de debò

Gregori va aixecar l'excomunió a Enric el 28 de gener del 1077. Semblava la humiliació de l'emperador, però Enric en va sortir guanyant: sense excomunió, els prínceps rebels no tenien excusa per treure-li la corona. La pau va durar poc. El 1080 Gregori el va tornar a excomunicar, i Enric va respondre fent nomenar un altre papa. El 1084 va entrar a Roma, el seu papa, Climent III, el va coronar emperador, i Gregori va haver de fugir: va morir a l'exili el 1085. La baralla entre papes i emperadors no es va tancar fins al 1122, al concordat de Worms.

Fonts

El context, a la sessió 7 de la càpsula 3 → ← Totes les fonts i judicis

Cerca a Ideorum

Canossa: el papa i l'emperador

Abans de llegir

Ets Gregori VII. Enric fa tres dies que espera a la neu. Què fas?

El que va passar de debò

Fonts