🏰Càpsula 3 · PER QUÈ HEM DE TREBALLAR PER UN SENYOR?· #GiH2
Sessió 7. El poder de l'Església
El terror a l'infern com a eina de pau social. La Treva de Déu. L'Església com a propietària territorial i institució paneuropea. La jerarquia eclesiàstica.
⏱ 50 min · classe completa
🧭CE1🔍CE2🧭CE3🔍CE5✍️CE6
El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.
🖼️ Una Bíblia manuscrita en llatí, escrita el 1407 per llegir-la en veu alta en un monestir. Abadia de Malmesbury, Anglaterra. Fotografia d'Adrian Pingstone, Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons
Pas 01
⏱ 7 min
🤔Arrencar la classe
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaLlança les 3 preguntes a l'aire i deixa 2 min de silenci. Després, 3 min en parelles per compartir hipòtesis. Apunta breument a la pissarra les idees més recurrents.
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Com pot algú sense exèrcit fer agenollar l'home més poderós d'Europa? Pensa què li podia treure.
Si tothom del teu voltant creu que hi ha un lloc de càstig etern i que només una institució et pot salvar d'anar-hi, quin poder té aquella institució?
Per què creus que un rei volia ser ell qui triés els bisbes del seu regne?
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
Explicar a la llibreta amb quina arma manava l'Església i per què funcionava en una societat feudal.
Llegir el Dictatus papae i identificar-hi contra qui escriu Gregori VII i què reclama per al papa.
Descriure l'Església com a institució paneuropea (jerarquia, llengua, xarxa de bisbats) i com a propietària de terres.
🧠 De la sessió anterior:aristocràcia guerrera · adobament · codi de l'honor · tornejos. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 02
⏱ 6 min
🎬Mira el vídeo
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaProjecta el vídeo recomanat de suport. En acabar, obre un torn de paraula breu sobre la qüestió de connexió plantejada.
Sis minuts en català sobre el lloc de l'Església en la vida de la gent. Fixa't en el moment en què parla de l'infern i del que passava a qui quedava fora de l'Església: és l'arma de què parla la sessió. Després llegeix les vint-i-set frases del papa a L'Arxiu.
Vídeo: «La religió durant l'edat mitjana en 6 minuts» — Via Ràpida. Disponible a ideorum.cat.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 03
⏱ 17 min
📖Llegeix
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaLectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).
El gener del 1077, l’home més poderós d’Europa, l’emperador Enric IV, va passar tres dies descalç a la neu davant de la porta d’un castell, a Canossa, demanant perdó al papa. El papa, Gregori VII, l’havia excomunicatexcomunicatExpulsat de l’Església. Un excomunicat no podia rebre els sagraments ni ser enterrat en sagrat, i els seus vassalls quedaven lliures del jurament de fidelitat. Per a un rei, era perdre el regne. l’any abans, i l’excomunió havia alliberat els prínceps alemanys del jurament de fidelitat. Sense exèrcit ni castells, el papa havia posat de genolls l’emperador. D’on treia l’Església aquest poder?
L’arma era la por. Per a la gent del segle XI, l’infern era un lloc tan real com el poble del costat, i l’única porta per no anar-hi era l’Església: els sagramentssagramentsEls ritus que l’Església administra i que, segons la seva doctrina, salven l’ànima: el baptisme, la confessió, la comunió, el matrimoni, l’extremunció. Només un capellà els pot donar. els donava un capellà, i un capellà els podia negar. Qui quedava fora de l’Església quedava fora de tot: no es podia casar ni ser enterrat en sagrat, i els altres tenien prohibit parlar-hi. Amb aquesta arma l’Església va intentar el que cap rei no podia: posar límits a la violència dels cavallers. Era la Treva de DéuTreva de DéuProhibició de guerrejar els dies sagrats (de dijous a diumenge, l’Advent, la Quaresma), sota pena d’excomunió. La Pau de Déu, una mica anterior, protegia les persones i els llocs: esglésies, pagesos, mercaders. A Catalunya, des de Toluges (1027).: si el pecat era l’única cosa que un cavaller temia, es va fer de la violència un pecat, almenys uns dies l’any.
🖼️ L'Església com a xarxa: cada creu és un bisbat, cada creu doble un arquebisbat. En color, l'Església d'Occident (la del papa) i la d'Orient; la ratlla vermella és la separació del 1054; les zones ratllades són musulmanes. Tarragona, Barcelona i Urgell hi són. Atles històric anglès de començament del segle XX. Atles de W. Smith, Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons
Però la por sola no explica el poder de l’Església. Mireu el mapa: al segle XI, quan cap rei no manava més enllà del seu regne, l’Església tenia un bisbe a cada ciutat d’Europa, de Noruega a Sicília, i tots obeïen el mateix cap. Era l’única institució paneuropeainstitució paneuropeaOrganització que actua a tot Europa amb les mateixes regles i la mateixa llengua (el llatí). Al segle XI, només l’Església ho era., amb una llengua comuna, el llatí, i una jerarquiajerarquiaEscala de càrrecs en què cada un mana sobre els de sota: el papa a dalt; després els arquebisbes, els bisbes i, a cada poble, el rector. A part, els abats dels monestirs. que anava del papa al rector del poble més petit. I era rica: els delmes de tots els pagesos, les terres que els nobles donaven per salvar l’ànima i els monestirs la convertien en la propietària territorialpropietària territorialL’Església tenia terres per tot Europa: els historiadors calculen que entre una cinquena i una tercera part de la terra conreada, segons la regió. Els bisbes i els abats eren senyors feudals com els altres. més gran del continent. Els bisbes i els abats tenien castells i pagesos de remença, com qualsevol senyor.
🖼️ L'emperador Enric IV, amb la dona i el fill, espera davant de la porta tancada de Canossa mentre el papa el mira des de dalt. Gravat anglès del segle XVI (John Foxe, 1563): cinc-cents anys després, l'escena encara servia per fer propaganda contra el papa. John Foxe, Actes and Monuments (1563); Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons
El document de L’Arxiu és el moment en què tot això s’escriu en veu alta. El 1075 Gregori VII fa una llista de vint-i-set frases, i gairebé totes comencen igual: només el papa. Només ell pot deposar bisbes i emperadors, només ell pot fer lleis noves, i ningú no el pot jutjar. Ho escriu perquè fins llavors eren els reis qui nomenaven els bisbes, i amb els bisbes controlaven les terres i els diners de l’Església. La lluita que en va sortir, la querella de les investiduresquerella de les investiduresConflicte entre el papa i l’emperador (1075-1122) sobre qui nomena els bisbes. Es va tancar amb un pacte a Worms: el papa els dona el càrrec religiós, l’emperador les terres., va durar cinquanta anys, i Canossa en va ser només el primer capítol.
L’Església manava sense espasa perquè tenia la clau de l’única cosa que tothom temia més que la mort. Per això podia posar límits als cavallers i de genolls un emperador. I alhora era un senyor feudal més. El mateix bisbe que predicava la Treva de Déu cobrava el delme i els mals usos als seus pagesos. Les dues coses eren certes alhora, i la sessió 8 explica com els monestirs hi encaixaven.
✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 04
⏱ 18 min
✍️Activitats
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaEl docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.
🎏
Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar3 activitats▶
7.1🧭 Situar-se · comentari de mapa🖼️La imatge📖La lectura✏️Individual
La xarxa de creus.
Mira el mapa de la lectura i situa-hi sis noms: Tarragona, Barcelona, Roma, Constantinoble, Còrdova i Colònia. Escriu al costat de cada un què és al mapa (bisbat, arquebisbat, zona musulmana…). Després escriu una frase que expliqui què tenen en comú tots els llocs de color taronja.
Els sis noms amb què són al mapa, i una frase (25-40 paraules).
Com es fa · Comentari de mapa
Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.
Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.
💡 Pista: La llegenda és a dalt a la dreta: una creu és un bisbat, una creu doble un arquebisbat. Comença la frase final així: «Tot el que és taronja…».
7.2🔍 Investigar · Lectura de font📜L'Arxiu🗣️En parella
Compteu els «només».
Llegiu el document de L'Arxiu en parella i copieu-ne l'última frase. Després contesteu, una línia per pas. FET: què pot fer el papa amb els emperadors, segons el document? PARER: què pensa el papa del seu poder, comparat amb el dels reis? SENYAL: quina paraula es repeteix per dir-ho, i quantes vegades?
La frase copiada i les tres respostes, una línia cada una.
💡 Pista: Comenceu així: «El papa pot…», «El papa pensa que el seu poder…», «La paraula és…». Compteu-la frase per frase.
Fes a la llibreta un esquema 1-3-1. Idea central: «L'Església del segle XI manava sense exèrcit». Tres proves, una per a cada font de poder que explica la lectura: la por, la xarxa i la terra. Conclusió: una frase que expliqui quina de les tres et sembla més important i per què.
L'esquema amb els cinc elements retolats: la idea, les tres proves i la conclusió.
Com es fa · Esquema 1-3-1
A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.
Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.
💡 Pista: La por són els sagraments i l'excomunió; la xarxa, la jerarquia i el llatí; la terra, els delmes i les propietats. Comença la conclusió així: «La més important és… perquè sense…».
7.4🔍 Investigar · vertader o fals justificat📖La lectura📜L'Arxiu✏️Individual
Cert, fals o a mitges.
Copia aquestes tres afirmacions a la llibreta. Per a cada una, decideix si és vertadera, falsa o vertadera només en part, i justifica-ho amb una frase de la lectura o del document. A) El papa va vèncer l'emperador a Canossa amb un exèrcit. B) L'Església era una de les propietàries de terra més grans d'Europa. C) Els bisbes no cobraven res als pagesos perquè eren homes d'Església.
Les tres afirmacions, cada una amb el veredicte i una frase de justificació.
Com es fa · Vertader o fals justificat
Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
Decideix.
Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.
Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.
💡 Pista: Justifica amb «segons la lectura…» o «al Dictatus…». Una afirmació és «en part» quan és certa però amaga una condició: busca-la.
Mireu el gravat de Canossa de la lectura i comenteu-lo en tres passos: descriviu, identifiqueu, deduïu. DESCRIVIM: qui hi ha davant de la porta, què fa amb les mans i qui mira des de dalt. IDENTIFIQUEM: quin moment de la lectura és, i qui és cada personatge. DEDUÏM: el gravat es va fer a Anglaterra el 1563, quan el país acabava de trencar amb el papa. Com hi fa quedar el papa, i per què?
Els tres passos retolats, amb els personatges identificats i la deducció (50-80 paraules).
Com es fa · Comentari d'imatge
DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.
Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.
💡 Pista: Fixeu-vos en qui està a dalt i qui a baix, i en la porta tancada. Per deduir, penseu per a qui és una bona notícia aquesta escena. Connectors: «a la dreta…», «a dalt…», «això fa que el papa sembli…».
7.6✍️ Explicar · reescriptura📜L'Arxiu✏️Individual
El Dictatus, explicat a un vassall.
Reescriu el que diu el Dictatus papae com ho explicaria un bisbe a un cavaller que no sap llatí i que acaba de sentir que el seu rei ha estat excomunicat. Ha de dir el mateix, sense fer servir les paraules «papa», «només» ni «deposar», i ha de dir-li què li passa a ell, al cavaller, a partir d'ara.
L'explicació reescrita en quatre o cinc frases, sense les tres paraules prohibides i amb la conseqüència per al cavaller.
Com es fa · Reescriptura
Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.
Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.
💡 Pista: Pensa què vol dir «deslliurar del jurament» per a algú que va fer l'homenatge de la sessió 1. Connectors: «és a dir», «per tant», «a partir d'avui».
🎢
Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar3 activitats▶
Ets Enric IV l'any 1076, acabes de rebre el Dictatus papae i encara no has anat a Canossa. Escriu el manifest que enviaries als bisbes i prínceps del teu imperi per respondre al papa: cinc punts, cada un una posició concreta i defensable (què faràs, què no acceptaràs), no un insult. Al final, digues què perds si ningú no et fa cas.
El manifest de cinc punts, d'una línia cada un, i el que perds.
Com es fa · Manifest
Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.
Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.
💡 Pista: Rellegeix l'última frase del Dictatus: és la que més et pot fer mal.
7.8🌍 Participar · carta des d'un rol📖La lectura📚Tota la càpsula✏️Individual
Carta d'un pagès del bisbe.
Ets un pagès de remença d'un mas que pertany a un bisbe, l'any 1080. Aquest diumenge el bisbe ha predicat la Treva de Déu i ha dit que qui faci mal als pagesos serà excomunicat. Aquest dilluns el seu batlle t'ha vingut a cobrar el delme i la jova. Escriu una carta al teu cosí explicant-li les dues coses i què en penses: el bisbe et protegeix, t'explota, o les dues coses?
Una carta amb encapçalament, els dos fets i la teva conclusió raonada (entre 80 i 100 paraules).
Com es fa · Carta des d'un rol
Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.
Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.
💡 Pista: Abans d'escriure, separa el que el bisbe diu del que el bisbe cobra.
7.9🌍 Participar · Ahir i avui🧠El que ja saps📖La lectura👥En grup
Ahir i avui: manar sense exèrcit.
En grup, preneu una decisió raonada. L'Església del segle XI manava sense soldats perquè controlava el que la gent creia i temia. Avui hi ha institucions i empreses que també manen sense policia: controlen el que veiem, el que sabem o el que ens fa por. Trieu-ne una i decidiu si el seu poder s'assembla al del papa del 1075.
La tria, la decisió del grup, un motiu a favor i un en contra (entre 40 i 50 paraules).
💡 Pista: Pregunteu-vos què li passa a qui no li fa cas. Hi ha alguna cosa semblant a l'excomunió?
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 05
⏱ 2 min
🎯Tancament
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaQuiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.
📌 Per emportar-se
El 1077 l'emperador Enric IV va esperar tres dies a la neu de Canossa perquè el papa l'havia excomunicat, i l'excomunió deslligava els seus vassalls del jurament. L'Església manava sense exèrcit amb tres coses: la por de l'infern, que només els sagraments podien evitar; una xarxa de bisbats amb un sol cap i una sola llengua, l'única institució paneuropea; i la terra, perquè amb els delmes i les donacions era la propietària més gran del continent. Amb la Treva de Déu va intentar frenar els cavallers, i amb el Dictatus papae del 1075 Gregori VII va escriure que només el papa podia deposar bisbes i emperadors. I alhora, els bisbes i els abats eren senyors feudals que cobraven als seus pagesos.
🎯 Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Per què Enric IV va anar a Canossa a demanar perdó al papa?
2. Com va intentar l'Església frenar els cavallers amb la Treva de Déu, si no tenia exèrcit?
3. Per què diu la lectura que l'Església era l'única institució paneuropea del segle XI?
✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps
Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.
💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps
Gregori VII va escriure que l'Església romana no s'havia equivocat mai ni s'equivocaria. Coneixes algú, avui, que digui el mateix d'ell mateix? Com se'l tracta?