Sessió 7. El poder de l'Església

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El gener del 1077, l’home més poderós d’Europa, l’emperador Enric IV, va passar tres dies descalç a la neu davant de la porta d’un castell, a Canossa, demanant perdó al papa. El papa, Gregori VII, l’havia excomunicatexcomunicatExpulsat de l’Església. Un excomunicat no podia rebre els sagraments ni ser enterrat en sagrat, i els seus vassalls quedaven lliures del jurament de fidelitat. Per a un rei, era perdre el regne. l’any abans, i l’excomunió havia alliberat els prínceps alemanys del jurament de fidelitat. Sense exèrcit ni castells, el papa havia posat de genolls l’emperador. D’on treia l’Església aquest poder?

L’arma era la por. Per a la gent del segle XI, l’infern era un lloc tan real com el poble del costat, i l’única porta per no anar-hi era l’Església: els sagramentssagramentsEls ritus que l’Església administra i que, segons la seva doctrina, salven l’ànima: el baptisme, la confessió, la comunió, el matrimoni, l’extremunció. Només un capellà els pot donar. els donava un capellà, i un capellà els podia negar. Qui quedava fora de l’Església quedava fora de tot: no es podia casar ni ser enterrat en sagrat, i els altres tenien prohibit parlar-hi. Amb aquesta arma l’Església va intentar el que cap rei no podia: posar límits a la violència dels cavallers. Era la Treva de DéuTreva de DéuProhibició de guerrejar els dies sagrats (de dijous a diumenge, l’Advent, la Quaresma), sota pena d’excomunió. La Pau de Déu, una mica anterior, protegia les persones i els llocs: esglésies, pagesos, mercaders. A Catalunya, des de Toluges (1027).: si el pecat era l’única cosa que un cavaller temia, es va fer de la violència un pecat, almenys uns dies l’any.

Però la por sola no explica el poder de l’Església. Mireu el mapa: al segle XI, quan cap rei no manava més enllà del seu regne, l’Església tenia un bisbe a cada ciutat d’Europa, de Noruega a Sicília, i tots obeïen el mateix cap. Era l’única institució paneuropeainstitució paneuropeaOrganització que actua a tot Europa amb les mateixes regles i la mateixa llengua (el llatí). Al segle XI, només l’Església ho era., amb una llengua comuna, el llatí, i una jerarquiajerarquiaEscala de càrrecs en què cada un mana sobre els de sota: el papa a dalt; després els arquebisbes, els bisbes i, a cada poble, el rector. A part, els abats dels monestirs. que anava del papa al rector del poble més petit. I era rica: els delmes de tots els pagesos, les terres que els nobles donaven per salvar l’ànima i els monestirs la convertien en la propietària territorialpropietària territorialL’Església tenia terres per tot Europa: els historiadors calculen que entre una cinquena i una tercera part de la terra conreada, segons la regió. Els bisbes i els abats eren senyors feudals com els altres. més gran del continent. Els bisbes i els abats tenien castells i pagesos de remença, com qualsevol senyor.

El document de L’Arxiu és el moment en què tot això s’escriu en veu alta. El 1075 Gregori VII fa una llista de vint-i-set frases, i gairebé totes comencen igual: només el papa. Només ell pot deposar bisbes i emperadors, només ell pot fer lleis noves, i ningú no el pot jutjar. Ho escriu perquè fins llavors eren els reis qui nomenaven els bisbes, i amb els bisbes controlaven les terres i els diners de l’Església. La lluita que en va sortir, la querella de les investiduresquerella de les investiduresConflicte entre el papa i l’emperador (1075-1122) sobre qui nomena els bisbes. Es va tancar amb un pacte a Worms: el papa els dona el càrrec religiós, l’emperador les terres., va durar cinquanta anys, i Canossa en va ser només el primer capítol.

L’Església manava sense espasa perquè tenia la clau de l’única cosa que tothom temia més que la mort. Per això podia posar límits als cavallers i de genolls un emperador. I alhora era un senyor feudal més. El mateix bisbe que predicava la Treva de Déu cobrava el delme i els mals usos als seus pagesos. Les dues coses eren certes alhora, i la sessió 8 explica com els monestirs hi encaixaven.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

7.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

La xarxa de creus.

Mira el mapa de la lectura i situa-hi sis noms: Tarragona, Barcelona, Roma, Constantinoble, Còrdova i Colònia. Escriu al costat de cada un què és al mapa (bisbat, arquebisbat, zona musulmana…). Després escriu una frase que expliqui què tenen en comú tots els llocs de color taronja.

Els sis noms amb què són al mapa, i una frase (25-40 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: La llegenda és a dalt a la dreta: una creu és un bisbat, una creu doble un arquebisbat. Comença la frase final així: «Tot el que és taronja…».

7.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Compteu els «només».

Llegiu el document de L'Arxiu en parella i copieu-ne l'última frase. Després contesteu, una línia per pas. FET: què pot fer el papa amb els emperadors, segons el document? PARER: què pensa el papa del seu poder, comparat amb el dels reis? SENYAL: quina paraula es repeteix per dir-ho, i quantes vegades?

La frase copiada i les tres respostes, una línia cada una.

💡 Pista: Comenceu així: «El papa pot…», «El papa pensa que el seu poder…», «La paraula és…». Compteu-la frase per frase.

7.3 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura ✏️ Individual

Tres fonts de poder.

Fes a la llibreta un esquema 1-3-1. Idea central: «L'Església del segle XI manava sense exèrcit». Tres proves, una per a cada font de poder que explica la lectura: la por, la xarxa i la terra. Conclusió: una frase que expliqui quina de les tres et sembla més important i per què.

L'esquema amb els cinc elements retolats: la idea, les tres proves i la conclusió.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: La por són els sagraments i l'excomunió; la xarxa, la jerarquia i el llatí; la terra, els delmes i les propietats. Comença la conclusió així: «La més important és… perquè sense…».

🎠 Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

7.4 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Cert, fals o a mitges.

Copia aquestes tres afirmacions a la llibreta. Per a cada una, decideix si és vertadera, falsa o vertadera només en part, i justifica-ho amb una frase de la lectura o del document. A) El papa va vèncer l'emperador a Canossa amb un exèrcit. B) L'Església era una de les propietàries de terra més grans d'Europa. C) Els bisbes no cobraven res als pagesos perquè eren homes d'Església.

Les tres afirmacions, cada una amb el veredicte i una frase de justificació.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Justifica amb «segons la lectura…» o «al Dictatus…». Una afirmació és «en part» quan és certa però amaga una condició: busca-la.

7.5 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura 🗣️ En parella

Canossa, vist des d'Anglaterra.

Mireu el gravat de Canossa de la lectura i comenteu-lo en tres passos: descriviu, identifiqueu, deduïu. DESCRIVIM: qui hi ha davant de la porta, què fa amb les mans i qui mira des de dalt. IDENTIFIQUEM: quin moment de la lectura és, i qui és cada personatge. DEDUÏM: el gravat es va fer a Anglaterra el 1563, quan el país acabava de trencar amb el papa. Com hi fa quedar el papa, i per què?

Els tres passos retolats, amb els personatges identificats i la deducció (50-80 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Fixeu-vos en qui està a dalt i qui a baix, i en la porta tancada. Per deduir, penseu per a qui és una bona notícia aquesta escena. Connectors: «a la dreta…», «a dalt…», «això fa que el papa sembli…».

7.6 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El Dictatus, explicat a un vassall.

Reescriu el que diu el Dictatus papae com ho explicaria un bisbe a un cavaller que no sap llatí i que acaba de sentir que el seu rei ha estat excomunicat. Ha de dir el mateix, sense fer servir les paraules «papa», «només» ni «deposar», i ha de dir-li què li passa a ell, al cavaller, a partir d'ara.

L'explicació reescrita en quatre o cinc frases, sense les tres paraules prohibides i amb la conseqüència per al cavaller.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Pensa què vol dir «deslliurar del jurament» per a algú que va fer l'homenatge de la sessió 1. Connectors: «és a dir», «per tant», «a partir d'avui».

🎢 Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7.7 🌍 Participar · manifest 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El manifest de l'emperador.

Ets Enric IV l'any 1076, acabes de rebre el Dictatus papae i encara no has anat a Canossa. Escriu el manifest que enviaries als bisbes i prínceps del teu imperi per respondre al papa: cinc punts, cada un una posició concreta i defensable (què faràs, què no acceptaràs), no un insult. Al final, digues què perds si ningú no et fa cas.

El manifest de cinc punts, d'una línia cada un, i el que perds.

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Rellegeix l'última frase del Dictatus: és la que més et pot fer mal.

7.8 🌍 Participar · carta des d'un rol 📖 La lectura 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

Carta d'un pagès del bisbe.

Ets un pagès de remença d'un mas que pertany a un bisbe, l'any 1080. Aquest diumenge el bisbe ha predicat la Treva de Déu i ha dit que qui faci mal als pagesos serà excomunicat. Aquest dilluns el seu batlle t'ha vingut a cobrar el delme i la jova. Escriu una carta al teu cosí explicant-li les dues coses i què en penses: el bisbe et protegeix, t'explota, o les dues coses?

Una carta amb encapçalament, els dos fets i la teva conclusió raonada (entre 80 i 100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Abans d'escriure, separa el que el bisbe diu del que el bisbe cobra.

7.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: manar sense exèrcit.

En grup, preneu una decisió raonada. L'Església del segle XI manava sense soldats perquè controlava el que la gent creia i temia. Avui hi ha institucions i empreses que també manen sense policia: controlen el que veiem, el que sabem o el que ens fa por. Trieu-ne una i decidiu si el seu poder s'assembla al del papa del 1075.

La tria, la decisió del grup, un motiu a favor i un en contra (entre 40 i 50 paraules).

💡 Pista: Pregunteu-vos què li passa a qui no li fa cas. Hi ha alguna cosa semblant a l'excomunió?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 1077 l'emperador Enric IV va esperar tres dies a la neu de Canossa perquè el papa l'havia excomunicat, i l'excomunió deslligava els seus vassalls del jurament. L'Església manava sense exèrcit amb tres coses: la por de l'infern, que només els sagraments podien evitar; una xarxa de bisbats amb un sol cap i una sola llengua, l'única institució paneuropea; i la terra, perquè amb els delmes i les donacions era la propietària més gran del continent. Amb la Treva de Déu va intentar frenar els cavallers, i amb el Dictatus papae del 1075 Gregori VII va escriure que només el papa podia deposar bisbes i emperadors. I alhora, els bisbes i els abats eren senyors feudals que cobraven als seus pagesos.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què Enric IV va anar a Canossa a demanar perdó al papa?

   A. Perquè el papa havia reunit un exèrcit de prínceps alemanys contra ell B. Perquè tenia por de l'infern i volia tornar a rebre els sagraments C. Perquè el Dictatus papae li havia pres el dret de nomenar els bisbes D. Perquè els seus vassalls, lliures del jurament, volien triar un altre rei

2. 2. Com va intentar l'Església frenar els cavallers amb la Treva de Déu, si no tenia exèrcit?

   A. Va fer servir els castells i els homes armats dels bisbes i dels abats B. Va demanar als reis que tanquessin a la presó qui guerregés en dia sagrat C. Va fer de la violència un pecat, uns dies l'any, sota pena d'excomunió D. Va escriure al Dictatus papae que només el papa podia declarar una guerra

3. 3. Per què diu la lectura que l'Església era l'única institució paneuropea del segle XI?

   A. Perquè tenia terres a tot Europa i cobrava el delme en una sola moneda B. Perquè tenia un bisbe a cada ciutat, un sol cap i una llengua, el llatí C. Perquè el papa nomenava els reis de cada regne, de Noruega a Sicília D. Perquè els seus monestirs feien complir la Treva de Déu a tots els regnes

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Gregori VII va escriure que l'Església romana no s'havia equivocat mai ni s'equivocaria. Coneixes algú, avui, que digui el mateix d'ell mateix? Com se'l tracta?