Rennes, setembre del 1899. Fa cinc anys, un tribunal militar va condemnar per traïció el capità Alfred Dreyfus, jueu i alsacià, i el va enviar a presó perpètua a l'illa del Diable, a la Guaiana. Des de llavors França s'ha partit en dos. Ara el Tribunal de Cassació ha anul·lat aquella sentència i l'exèrcit el torna a jutjar. Ets un dels set jutges militars. Abans de votar llegiràs quatre documents del cas.

Abans de llegir

Cada document, mira'l amb tres preguntes: qui ho diu i quin interès hi té · quan ho diu, abans o després dels fets · què diu, i què no diu.

consell de guerra: tribunal format per militars
bordereau: llista, en francès: el nom que va prendre la carta
perit: expert que dona la seva opinió al tribunal
circumstàncies atenuants: raons que fan la pena més lleu
Tribunal de Cassació: el tribunal més alt de França, que pot anul·lar sentències

Document 1 El «bordereau» (la llista de documents) · Sense signar (una espia francesa el va trobar estripat a l'ambaixada d'Alemanya a París) · París, setembre de 1894

«Sense notícies que em diguin que em voleu veure, us envio igualment, senyor, algunes informacions interessants: una nota sobre el fre hidràulic del canó de 120; una nota sobre les tropes de cobertura; una nota sobre un canvi en les formacions de l'artilleria; una nota sobre Madagascar; i el projecte de manual de tir de l'artilleria de campanya.»
«Aquest últim document és molt difícil d'aconseguir, i només el puc tenir uns quants dies. Me'n vaig de maniobres.»

Traducció del francès. L'original: Bordereau de l'affaire Dreyfus (Wikisource en francès).

1 Quin és el document que l'autor diu que és més difícil d'aconseguir? Localitzar
- El manual de tir de l'artilleria.
- La nota sobre Madagascar.
- Els plànols d'una fortalesa.
- Cap: tots són fàcils d'aconseguir.
Al document: «Aquest últim document és molt difícil d'aconseguir.»
- El manual de tir de l'artilleria. És l'últim de la llista, i d'aquest diu que és «molt difícil d'aconseguir».
- La nota sobre Madagascar. És a la llista, però és el penúltim: l'«últim» és el manual.
- Els plànols d'una fortalesa. Seria un secret militar possible, però no és a la llista.
- Cap: tots són fàcils d'aconseguir. Diu el contrari d'un d'ells.
2 Què et fa pensar que l'autor del bordereau era un militar? Integrar
- Que parla d'artilleria i se'n va de maniobres.
- Que signa amb el seu grau de capità d'artilleria.
- Que es va trobar a l'ambaixada d'Alemanya.
- Que parla de Madagascar, on vivia.
Al document: «Me'n vaig de maniobres.»
- Que parla d'artilleria i se'n va de maniobres. Dues pistes juntes: coneix documents d'artilleria i fa maniobres, com els oficials.
- Que signa amb el seu grau de capità d'artilleria. No està signat: per això costava saber qui l'havia escrit.
- Que es va trobar a l'ambaixada d'Alemanya. Diu on es va trobar, no qui l'havia escrit.
- Que parla de Madagascar, on vivia. Madagascar hi surt com a tema d'una nota, no com a lloc on visqués.

Document 2 Acta d'acusació contra el capità Dreyfus · El comandant Besson d'Ormescheville, per a l'exèrcit · París, desembre de 1894

«Examinades les lletres de tots els oficials de l'estat major, la del capità Dreyfus presentava una semblança notable amb la del document. El primer perit, el senyor Gobert, va concloure: «Per la rapidesa dels meus exàmens, la carta podria ser d'una persona diferent de la sospitosa.» La seva manera d'actuar va inspirar desconfiança, i el ministre va encarregar un altre examen.»
«Quan el comandant Du Paty de Clam li va fer escriure una carta amb els documents del bordereau, la lletra del capità Dreyfus, fins llavors regular i normal, es va tornar irregular, i es va torbar d'una manera evident.»

Traducció del francès. L'original: Acte d'accusation contre le capitaine Dreyfus (Wikisource en francès).

3 El primer perit va dir que la carta podia ser d'una altra persona. Què va fer l'exèrcit? Avaluar
- Desconfiar del perit i buscar-ne un altre.
- Deixar lliure Dreyfus mentre ho investigaven.
- Acceptar el que deia el perit i tancar el cas.
- Demanar al perit que ho examinés més de pressa.
Al document: «La seva manera d'actuar va inspirar desconfiança, i el ministre va encarregar un altre examen.»
- Desconfiar del perit i buscar-ne un altre. Quan el perit no va dir el que esperaven, en van desconfiar i van demanar un altre examen. És un senyal que buscaven confirmar, no esbrinar.
- Deixar lliure Dreyfus mentre ho investigaven. L'acta no diu res d'això: el procés va continuar.
- Acceptar el que deia el perit i tancar el cas. Van fer el contrari: van buscar un altre perit.
- Demanar al perit que ho examinés més de pressa. La «rapidesa» és al text, però és la queixa del perit, no el que li van demanar.
4 L'acta diu que la lletra de Dreyfus es va tornar irregular en escriure el dictat. Això és una prova de culpa? Reflexionar
- No: un innocent també es pot posar nerviós si l'acusen.
- Sí: si no hagués fet res, no s'hauria posat nerviós.
- Sí: la seva lletra era igual que la del bordereau.
- No: l'acta diu que la lletra no va canviar.
Al document: «La lletra del capità Dreyfus, fins llavors regular i normal, es va tornar irregular.»
- No: un innocent també es pot posar nerviós si l'acusen. Torbar-se quan t'acusen de traïció no demostra res: el nerviosisme no diu si ho has fet.
- Sí: si no hagués fet res, no s'hauria posat nerviós. És l'argument de l'acta, però un innocent també es pot espantar.
- Sí: la seva lletra era igual que la del bordereau. La semblança de lletra és una altra prova de l'acta, i el primer perit ja en dubtava.
- No: l'acta diu que la lletra no va canviar. L'acta diu que sí que va canviar.

Document 3 Carta a la seva dona, Lucie · Alfred Dreyfus, capità, a la presó militar del Cherche-Midi · París, 5 de desembre de 1894

«Estimada Lucie, per fi et puc escriure unes ratlles: m'acaben de comunicar que el judici serà el 19 d'aquest mes. No em deixen veure't.»
«Jo, acusat del crim més monstruós que pot cometre un soldat! Encara avui em penso que visc un malson. Però confio en Déu i en la justícia: la veritat acabarà sortint. La meva consciència està tranquil·la, no em retreu res.»

Traducció del francès. L'original: Dreyfus, Lettres d'un innocent, 1898 (Wikisource en francès).

5 Què diu Dreyfus que no el deixen fer? Localitzar
- Veure la seva dona.
- Escriure cartes.
- Tenir un advocat.
- Saber la data del judici.
Al document: «No em deixen veure't.»
- Veure la seva dona. Ho diu al començament: «No em deixen veure't».
- Escriure cartes. Justament està escrivint una carta.
- Tenir un advocat. La carta no en parla.
- Saber la data del judici. La data hi surt: diu que li acaben de dir que és el 19.
6 Dreyfus escriu que la seva consciència «no li retreu res». Això el fa innocent? Avaluar
- No per si sol: és la paraula de l'acusat, no una prova.
- Sí: una carta privada a la dona no pot mentir.
- No: a la carta reconeix que va vendre els documents.
- Sí: diu que la veritat acabarà sortint.
Al document: «La meva consciència està tranquil·la, no em retreu res.»
- No per si sol: és la paraula de l'acusat, no una prova. Un culpable també podria escriure-ho. La carta diu què sent, o què vol que llegeixi la seva dona; la prova ha de venir d'una altra banda.
- Sí: una carta privada a la dona no pot mentir. Sona sincera, però la sinceritat d'una carta no es pot comprovar amb la mateixa carta.
- No: a la carta reconeix que va vendre els documents. Diu el contrari: que no ha fet res.
- Sí: diu que la veritat acabarà sortint. És una esperança, no una prova.

Document 4 «J'accuse…!» (Carta al president de la República) · Émile Zola, novel·lista · L'Aurore, París, 13 de gener de 1898

«Un consell de guerra acaba de gosar, per ordre, absoldre un Esterhazy, bufetada suprema a tota veritat, a tota justícia.»
«Acuso el primer consell de guerra d'haver violat el dret, condemnant un acusat amb una prova que es va mantenir secreta, i acuso el segon consell de guerra d'haver encobert aquesta il·legalitat, per ordre, cometent el crim jurídic d'absoldre a consciència un culpable. La veritat està en marxa, i res no l'aturarà.»

Traducció del francès. L'original: Zola, J'accuse…! (Wikisource en francès).

7 Segons Zola, qui és el culpable de debò? Integrar
- Esterhazy, l'oficial que un tribunal va absoldre.
- Dreyfus, perquè el primer tribunal el va condemnar.
- El president de la República, a qui escriu.
- Zola mateix, que es declara culpable.
Al document: «Absoldre a consciència un culpable.»
- Esterhazy, l'oficial que un tribunal va absoldre. Zola diu que van absoldre Esterhazy i, més avall, que van absoldre «un culpable»: cal ajuntar les dues frases.
- Dreyfus, perquè el primer tribunal el va condemnar. Zola defensa Dreyfus: diu que el van condemnar il·legalment.
- El president de la República, a qui escriu. Li escriu per denunciar-ho, però no l'acusa del crim.
- Zola mateix, que es declara culpable. Zola diu «acuso», no «soc culpable».
8 Zola diu que Dreyfus va ser condemnat amb una prova secreta. Si ets jutge, per què és tan greu? Reflexionar
- Perquè l'acusat no s'hi va poder defensar.
- Perquè la prova secreta era falsa del tot.
- No és greu: l'exèrcit ha de guardar secrets.
- Perquè Zola la volia publicar al diari.
Al document: «Condemnant un acusat amb una prova que es va mantenir secreta.»
- Perquè l'acusat no s'hi va poder defensar. Si l'acusat i el seu advocat no veuen una prova, no la poden discutir. És la base d'un judici just, llavors i avui.
- Perquè la prova secreta era falsa del tot. Es va saber després que el dossier tenia documents falsos, però el problema de dret és que fos secret.
- No és greu: l'exèrcit ha de guardar secrets. L'exèrcit pot tenir secrets, però no pot condemnar ningú amb una prova que l'acusat no ha vist.
- Perquè Zola la volia publicar al diari. Zola publica la carta, no la prova, i no és per això que és greu.

0/8 preguntes de lectura

La correcció de cada pregunta és al costat del seu document. Ara, amb els quatre documents llegits, vota.

El que va passar de debò

El 9 de setembre de 1899, el tribunal de Rennes va tornar a condemnar Dreyfus, per cinc vots a dos i amb «circumstàncies atenuants», a deu anys. Per evitar un tercer judici, el govern el va indultar el 19 de setembre, i Dreyfus va sortir de la presó. El veritable autor del bordereau era el comandant Esterhazy. El 1898, el coronel Henry havia confessat que havia falsificat una prova contra Dreyfus, i es va suïcidar. El 12 de juliol de 1906, el Tribunal de Cassació va anul·lar la sentència de Rennes i Dreyfus va tornar a l'exèrcit. Theodor Herzl, que havia vist la degradació de Dreyfus a París el 1895, va escriure l'Estat jueu un any després.

Fonts

El context, a la sessió 9 de la càpsula 8 → ← Totes les fonts i judicis

Cerca a Ideorum

L'afer Dreyfus: el judici de Rennes

Abans de llegir

Ets un dels set jutges de Rennes. Què votes?

El que va passar de debò

Fonts