Sessió 9. Els antisemitismes i els sionismes finiseculars

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

La càpsula ha explicat com Europa va repartir el món dient-se superior. Aquesta última sessió mira què passava a dins mentre ho feia: en els mateixos anys, en els mateixos països i amb les mateixes idees, Europa buscava un culpable a casa. El va trobar on el trobava sempre, però amb arguments nous. L’antisemitisme del segle XIX no era l’odi religiós de sempre: era fill de l’Europa dels nacionalismes que s’hereten i del racisme científic, i tenia data, autors i un Estat que el feia servir.

Tres antisemitismes

L’odi vell era religiós: els jueus, deia l’Església medieval, havien matat Crist, i un jueu que es convertia deixava de ser-ne l’objecte. Al segle XIX els jueus de l’Europa occidental havien estat emancipatsemancipatsReconeixement dels jueus com a ciutadans amb els mateixos drets que els altres: França el 1791, Alemanya el 1871. A Rússia no va arribar fins al 1917. (França el 1791, Alemanya el 1871), i alguns s’havien fet visibles: banquers, periodistes, advocats, metges. Quan el 1873 va esclatar una crisi econòmica, va aparèixer l’antisemitisme econòmic, que els acusava de dominar els diners i la premsa; a França, Drumont va vendre cent mil exemplars de «La França jueva» (1886) el primer any i va fundar un diari per continuar-ho dient. I la ciència que mesurava cranis va inventar el racial: els jueus eren una raça, i una raça no es converteix. Un periodista alemany, Wilhelm Marr, va encunyar el 1879 la paraula antisemitismeantisemitismeParaula creada el 1879 pel periodista alemany Wilhelm Marr per anomenar l'hostilitat contra els jueus com a «raça» i no com a religió: un jueu convertit continuava sent-ho. Els tres antisemitismes del segle XIX: el religiós, l'econòmic i el racial. precisament per distingir-lo de l’odi religiós. A Rússia, on vivien cinc milions de jueus, la meitat dels del món, confinats a la Zona de ResidènciaZona de ResidènciaTerritori de l'oest de l'Imperi rus (Polònia, Lituània, Ucraïna, Bielorússia) on els jueus estaven obligats a viure des del 1791, sense poder residir a les ciutats grans ni tenir terra. Hi vivien cinc milions de persones el 1897., l’Estat va fer servir l’odi com a vàlvula: després de l’assassinat del tsar (1881) va deixar fer més de dos-cents pogromspogromsParaula russa que vol dir «devastació»: atac violent d'una multitud contra un barri jueu, amb morts, violacions i saqueig, sovint amb la policia mirant. Els grans: 1881-1884, Kixinev (1903, 49 morts), 1905-1906., i el 1882 va treure lleis que restringien encara més on podien viure i què podien fer. Entre el 1881 i el 1914 dos milions de jueus van fugir de Rússia. La prova que era nou és el convers: en l’odi religiós, un jueu batejat en quedava fora; en el racial, no podia, i el 1879 té data.

L’afer Dreyfus

A França, el país de l’emancipació, l’octubre del 1894 l’exèrcit va detenir un capità d’estat major, Alfred DreyfusAlfred DreyfusAlfred Dreyfus (1859-1935), capità de l'exèrcit francès, jueu i alsacià. Condemnat el 1894 per traïció amb un dossier secret, degradat i deportat a l'illa del Diable; innocent, rehabilitat el 1906. L'afer va partir França en dreyfusards i antidreyfusards., jueu i alsacià, acusat de vendre secrets a Alemanya. El van condemnar al desembre amb un dossier que la defensa no va poder veure, i el 5 de gener de 1895 el van degradar al pati de l’Escola Militar, davant d’una multitud que cridava «mort als jueus», i el van deportar a l’illa del Diable. El 1896 un coronel, Picquart, va descobrir que el culpable era un altre oficial, Esterhazy; l’exèrcit va apartar Picquart i el gener del 1898 va absoldre Esterhazy. Llavors el novel·lista més llegit de França, Émile Zola, va publicar a L’Aurore, un diari de cinc cèntims, la carta que veuràs al cos: J’accuseJ’accuseCarta oberta de Zola al president de la República, publicada a la portada de L'Aurore el 13 de gener de 1898: acusava un per un els generals i els jutges militars d'haver condemnat un innocent sabent-ho. Va vendre 300.000 exemplars; Zola va ser condemnat i va fugir a Anglaterra., tres-cents mil exemplars en un dia. Zola va ser condemnat; a l’agost, el coronel que havia falsificat una prova ho va confessar i es va suïcidar; el 1899 un segon tribunal militar va tornar a condemnar Dreyfus, i el president el va indultar; el 1906 el Tribunal Suprem el va rehabilitar. Dotze anys, i França partida en dos, entre els que volien la veritat i els que volien l’exèrcit. Un diari de cinc cèntims va fer el que els tribunals no feien; i el país més civilitzat del món va necessitar dotze anys per admetre que havia condemnat un innocent perquè era jueu.

Les respostes: quedar-se, marxar, fer-se un Estat

Davant d’això els jueus d’Europa van respondre de maneres que no s’assemblaven. La majoria dels de l’oest van insistir en l’assimilació: ser francès o alemany com els altres, i esperar que la República complís les seves lleis, com al final va fer amb Dreyfus. Dos milions de Rússia van marxar, sobretot als Estats Units. A Vílnius, el 1897, es va fundar un partit socialista jueu, el Bund. I un periodista vienès, jueu assimilat que escrivia en alemany, Theodor HerzlTheodor HerzlTheodor Herzl (1860-1904), periodista i escriptor vienès. Va cobrir la degradació de Dreyfus a París, va publicar «L'Estat jueu» (1896) i va convocar el Primer Congrés Sionista a Basilea (1897), que va fundar el moviment sionista polític., que havia vist la degradació de Dreyfus i havia sentit la multitud, en va treure la conclusió que llegiràs a L’Arxiu: els jueus havien intentat fondre’s a tot arreu i «no se’ls permetia»; eren un poble, i un poble necessita un Estat. El 1896 va publicar «L’Estat jueu» i el 1897, a Basilea, dos-cents delegats van fundar el sionismesionismeMoviment polític, fundat per Herzl a Basilea el 1897, per crear un Estat per al poble jueu a Palestina. Hi havia altres sionismes: el cultural (un centre, no un Estat) i el pràctic (colònies agrícoles des del 1882). polític: «una llar per al poble jueu a Palestina, garantida pel dret públic». Ho demanaven a les «nacions civilitzades», les mateixes que repartien el món; Herzl també va pensar en l’Argentina, i Gran Bretanya li va oferir Uganda. A Palestina, sota l’Imperi otomà, hi vivia prop de mig milió de persones, la majoria àrabs, i al fullet de Herzl gairebé no hi surten. La càpsula acaba on va començar: amb una idea de nació que s’hereta i que decideix qui en queda fora, i amb un poble que, per no quedar-ne fora, va demanar la seva part del món a qui el repartia.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

9.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De l'arrest a la rehabilitació: l'afer en una ratlla.

Dibuixa a la llibreta una línia del temps del 1894 al 1906 i situa-hi cinc moments de l'afer Dreyfus de la tercera línia de la Fitxa: la detenció, la degradació, «J'accuse», el segon judici i la rehabilitació. Pinta d'un color els moments en què l'Estat condemna Dreyfus i d'un altre els que l'ajuden.

La línia del temps amb els cinc moments datats, pintats de dos colors.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Totes les dates són a la tercera línia de la Fitxa. Abans de pintar, pregunta't per a cada moment: qui actua, un tribunal de l'Estat o algú de fora?

9.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Herzl amb lupa.

Llegiu en parella Herzl a L'Arxiu i el context, i copieu la frase de «un sol poble». Després, una frase per pas. FET: què havia vist Herzl a París l'any abans? PARER: per què creu que els jueus necessiten un Estat propi? SENYAL: qui no surt al text, segons el context?

La frase copiada i les tres respostes: fet, parer i senyal (40-60 paraules).

💡 Pista: El fet és al context; el parer, a la frase que acaba amb «No se'ns permet»; el senyal, a l'última frase del context. Podeu començar: «L'any abans, a París, Herzl…», «Creu que el necessiten perquè…», «Al text gairebé no hi surten…».

9.3 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Vertader o fals davant de «J'accuse».

Mira la portada de L'Aurore del cos de la lectura i comprova si aquestes tres frases són vertaderes o falses. Justifica cada resposta amb la dada. (1) L'Aurore era un diari car, per a gent rica. (2) Zola va escriure «J'accuse» quan Dreyfus ja havia estat rehabilitat. (3) L'article ocupa un racó de la portada.

Les tres frases amb V o F i, a cada una, la dada que ho justifica.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Pots començar: «La frase 1 és… perquè la portada diu que costa…». El preu i la mida del títol són al peu; les dates, a la tercera línia de la Fitxa.

🎠 Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

9.4 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Herzl escriu, Zola publica.

Compara el text de Herzl (L'Arxiu, 1896) amb la portada de Zola (la imatge del cos, 1898): dos homes que responen a la mateixa degradació del 1895. Escriu en què coincideixen i què proposa cada un: marxar i fer un Estat, o quedar-se i fer que França compleixi les seves lleis. Justifica quina de les dues respostes va tenir raó el 1906.

La coincidència, les dues propostes i quina va tenir raó el 1906 (60-80 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Tots dos parteixen del mateix fet i en treuen el contrari. Connectors: «tots dos», «en canvi», «per tant».

9.5 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📊 La fitxa de dades 📚 Tota la càpsula 🗣️ En parella

Tres antisemitismes, un segle.

Feu un esquema 1-3-1 amb aquesta idea central: «L'antisemitisme del segle XIX era nou, no el de sempre». Tres proves de la primera i la segona línies de la Fitxa: una paraula amb data i autor, un llibre amb la xifra de vendes, i unes lleis d'un Estat amb la data. A la conclusió, relacioneu aquest antisemitisme nou amb la nació que s'hereta de la sessió 1.

L'esquema amb la idea central, les tres proves i una frase de conclusió.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Una prova és un fet amb data, no una opinió.

9.6 🌍 Participar · desmentit 📊 La fitxa de dades ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Desmentit: «sempre han estat perseguits».

Algú escriu a les xarxes: «Els jueus sempre han estat perseguits; és una cosa de fa dos mil anys que no té explicació». Desmunta-ho en tres moviments: què hi ha de cert, on falla (amb dues dades de la Fitxa que tinguin data i autor) i quina pregunta caldria fer per decidir-ho de debò.

El desmentit amb els tres moviments (60-80 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Un desmentit honest comença reconeixent el fet. El que desmenteix és el «sempre» i el «no té explicació».

🎢 Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

9.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «l'odi de sempre».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica què diu el tòpic i d'on ve, i desmunta'l amb dos fets: què li passava a un jueu convertit en l'antisemitisme religiós i en el racial, i com el feia servir l'Estat rus, amb una data.

El tòpic desmuntat amb dos fets (40-60 paraules).

💡 Pista: No neguis que abans hi hagués persecucions: digues de quina mena eren.

9.8 🌍 Participar · rellevància històrica 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

El llibre de text d'aquí a cinquanta anys.

És l'última sessió de la càpsula. De tot el que has vist a les nou sessions, tria els tres fets que haurien de sortir al llibre de text d'aquí a cinquanta anys si només n'hi cabessin tres. Per a cada un, escriu la sessió d'on surt i justifica'l en una frase: a quanta gent va afectar, o si encara dura. Acaba responent en una frase la pregunta de la càpsula: qui va repartir el món amb un regle, i amb quin dret.

Els tres fets, cada un amb la seva sessió i el seu perquè, i la resposta a la pregunta de la càpsula (80-100 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: No triïs per importància: tria per un criteri, el mateix per als tres.

9.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📊 La fitxa de dades 👥 En grup

Ahir i avui: el culpable que es busca.

A finals del segle XIX, en anys de crisi, Europa va buscar un culpable a dins de casa: una minoria acusada de tenir els diners, la premsa o una lleialtat estrangera. En grup, argumenteu com es reconeix avui un culpable inventat: quins arguments es repeteixen, i què es pot fer per contestar-los.

L'argument amb dos senyals d'un culpable inventat i una manera de contestar-los (40-60 paraules).

💡 Pista: Penseu en els arguments de la primera línia de la Fitxa. Els heu sentit mai contra algun altre grup?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Mentre Europa es deia superior i repartia el món, a dins buscava un culpable. L'antisemitisme del segle XIX no era l'odi religiós de sempre: era nou, amb paraula del 1879 (Marr), un llibre de cent mil exemplars (Drumont, 1886) que acusava els jueus emancipats dels diners i la premsa en anys de crisi, i la ciència que mesurava cranis que en va fer una raça que no es podia convertir. A Rússia, on vivien cinc milions de jueus confinats a la Zona de Residència, l'Estat va deixar fer els pogroms després del 1881 i va treure les Lleis de Maig (1882); dos milions van emigrar. A França, el capità Dreyfus, jueu, va ser condemnat el 1894 per una traïció que no havia comès, degradat el 1895 i deportat; quan Picquart va trobar el culpable, l'exèrcit el va amagar; Zola va publicar «J'accuse» el 13 de gener de 1898 en un diari de cinc cèntims (300.000 exemplars) i va ser condemnat; Dreyfus va ser rehabilitat el 1906. Un periodista vienès que havia vist la degradació, Herzl, va escriure el 1896 que l'assimilació havia fracassat i que els jueus necessitaven un Estat, i el 1897, a Basilea, dos-cents delegats van fundar el moviment sionista; a Palestina hi vivia mig milió de persones, i al fullet gairebé no hi surten. La càpsula acaba on va començar: amb una idea de nació que s'hereta, i amb qui en queda fora.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Quina és, segons la lectura, la prova que l'antisemitisme racial del segle XIX era nou?

   A. Que només es donava a Rússia, on l'Estat havia tret les Lleis de Maig el 1882 B. Que la paraula la va encunyar Drumont el 1886, al llibre «La França jueva» C. Que un jueu batejat no en quedava fora, com sí que passava amb l'odi religiós D. Que va aparèixer després de l'afer Dreyfus, quan França es va partir en dos

2. 2. Què va fer l'exèrcit francès quan Picquart va descobrir, el 1896, qui era el culpable?

   A. Va apartar Picquart i, el gener del 1898, va absoldre Esterhazy B. Va detenir Esterhazy i va fer tornar Dreyfus de l'illa del Diable C. Va repetir el judici a Rennes i hi va declarar Dreyfus innocent D. Va obrir el dossier secret perquè la defensa el pogués veure

3. 3. Quina conclusió va treure Herzl de la degradació de Dreyfus, segons la sessió?

   A. Que calia insistir en l'assimilació fins que la República complís les seves lleis B. Que l'assimilació havia fracassat i que els jueus necessitaven un Estat propi C. Que els jueus de Rússia havien d'emigrar als Estats Units, com ja feien molts D. Que calia un partit socialista jueu, com el Bund, per canviar França des de dins

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

El món repartit, les potències noves que volien la seva part, els nacionalismes que s'heretaven i un culpable a dins de casa: tot això va esclatar el 1914. La càpsula següent: la Gran Guerra.