Haymarket: el judici del Primer de Maig

Al document: «Han assassinat sis dels vostres germans a la fàbrica McCormick.»

• Sis. És la xifra que dona la circular.
• Set. Set són els policies morts a Haymarket l'endemà, no els treballadors de McCormick.
• Cap, només en van ferir. La circular parla d'«assassinat».
• Tots els vaguistes. La circular diu una xifra concreta, no «tots».

Al document: «Han assassinat sis dels vostres germans.»

• Que dona la xifra que corria, per encendre la ràbia. Escrita el mateix dia, fa servir la xifra més alta que circulava. És un text per mobilitzar, no un informe.
• Que Spies ho sabia tot i va mentir expressament. Alguns diaris també deien sis: amb aquest document no es pot saber si ho sabia.
• Que els historiadors s'equivoquen i en van morir sis. La circular no és una prova millor que els recomptes posteriors: la van escriure hores després, enfadats.
• Que la policia no va matar ningú a la fàbrica. Tots coincideixen que almenys dos treballadors van morir.

Al document: «Sucant-la en la fel de la seva indignació.»

• Com un home ple d'odi que incita a matar. La «fel», la «sang encesa» i el títol «Una incitació a l'assassinat» fan de Spies un instigador.
• Com un periodista que informa amb calma d'uns fets. Tot el to diu el contrari: el descriu suat, encès, escrivint amb fel.
• Com l'home que va llançar la bomba a Haymarket. El fragment l'acusa d'escriure la circular, no de llançar la bomba.
• Com un treballador de la fàbrica McCormick. Parla als vaguistes de McCormick, però no n'és un treballador: és el cap del diari.

Al document: «Títol del capítol: «Una incitació a l'assassinat.»»

• Com la versió d'una part: la de la policia. Pot explicar fets certs, com la circular, però els explica per demostrar que tenia raó. Cal contrastar-lo.
• Com un historiador neutral que no hi tenia res a veure. Era capità de la policia de Chicago: n'era part, i directa.
• Com una prova definitiva, perquè era policia. Ser policia no fa que un llibre sigui neutral: també té interès en el cas.
• No es pot llegir: tot el que diu és inventat. La circular existeix i la reprodueix: tenir partit no vol dir inventar-ho tot.

Al document: «L'Estat no ha presentat cap prova que jo sabés res de l'home que va llançar la bomba.»

• Que ell conegués l'home que va llançar la bomba. És el que diu a la primera frase: ni el coneixia ni hi va tenir res a veure.
• Que ell hagués escrit la circular «Venjança!». No ho nega en aquest fragment: parla de la bomba.
• Que hi hagués hagut una vaga a McCormick. La vaga no es discutia: el discurs no en parla.
• Que el moviment obrer fos un foc subterrani. El «foc subterrani» és al discurs, però és una imatge seva, no una cosa que calgui provar.

Al document: «És un foc subterrani. No el podeu apagar.»

• Que el moviment obrer seguirà encara que els pengin. Diu que penjant-los trepitjaran «una espurna», però que el foc és a sota: el moviment no depèn d'ells vuit.
• Que hi ha bombes amagades a sota de la ciutat. És una imatge: no parla de bombes de debò.
• Que demana perdó per haver encès els ànims. No demana perdó: desafia el tribunal («pengeu-nos!»).
• Que vol que el jutge li commuti la pena de mort. Diu el contrari: «pengeu-nos», si creieu que això aturarà res.

Al document: «Van incitar, aconsellar i animar a llançar la bomba […] amb discursos generals als seus lectors i oients.»

• Perquè amb diaris i discursos van incitar a fer-ho. El jutge no diu que coneguessin el que la va llançar: diu que els seus escrits i discursos el van empènyer.
• Perquè un d'ells va llançar la bomba de debò. El jutge diu que no es van adreçar al qui la va llançar: no diu que fos un d'ells.
• Perquè eren estrangers i no tenien permís de residència. Molts eren immigrants alemanys, però el jutge no en parla.
• Perquè tots vuit eren propietaris de la fàbrica. La «propietat» surt al text, però com el que es vol atacar, no com una cosa seva.

Al document: «L'assassinat de la mà d'un és l'assassinat de tots.»

• Sí: no discuteixen un fet, sinó què vol dir ser culpable. Tots dos accepten que no se sap qui la va llançar. El desacord és si incitar en general ja et fa culpable d'un assassinat.
• No: el jutge demostra que Spies coneixia el qui la va llançar. El jutge diu justament que no s'hi van adreçar «especialment».
• No: si un diu una cosa i l'altre una altra, un menteix. Aquí no es contradiuen en els fets: discuteixen una regla de la llei.
• Sí: tots dos diuen que els acusats són innocents. Tots dos parlen de culpa, però el jutge la dona per demostrada.