ideorum

Cerca a Ideorum

Prem Esc per tancar.

Càpsula 5 · PER QUÈ ELS OBRERS ES VAN ORGANITZAR? · #GiH3

Sessió 8. La Segona Internacional i el sindicalisme de masses

Els grans partits socialdemòcrates europeus. Reformisme (Bernstein) vs. ortodòxia revolucionària (Kautsky, Luxemburg). El 1r de Maig (1890) com a data internacional obrera. La lluita per la jornada de 8 hores.

⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE3CE7CE8CE9

El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.

Fotografia en blanc i negre d'una quarantena d'homes amb barba, barret i vestit fosc, drets i asseguts en fila davant d'un edifici amb finestrals; al mig, una dona amb un barret gran i, al fons a la dreta, una estàtua.
El Bureau de la Segona Internacional davant de la Liederhalle de Stuttgart, congrés de 1907. Compta les dones: n'hi ha dues entre quaranta homes, Rosa Luxemburg (al mig, marcada amb una creu blanca) i Angelica Balabanoff. Set anys després, quasi tots aquests homes votarien la guerra. AdsD / Friedrich-Ebert-Stiftung · Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons
Pas 01 ⏱ 7 min

Arrencar la classe

📋 Dinàmica

Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:

  • Saps per què el 1r de maig és festiu? I per què treballem vuit hores i no dotze?
  • Si un grup pot millorar les coses a poc a poc per les bones, cal encara voler-ho canviar tot? Què s'hi guanya i què s'hi perd?
  • Coneixes algú que digui una cosa i en faci una altra? Què pesa més, el que diu o el que fa?

Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:

  1. Explicar què eren els partits socialistes de masses cap al 1890 (amb les xifres de l'SPD) i per què el seu creixement va obrir el debat entre reforma i revolució.
  2. Distingir les posicions de Bernstein, Kautsky i Luxemburg i dir què va fer de fet el partit fins al 1914.
  3. Situar el 1r de Maig (1889-1890) i la jornada de vuit hores, des de Haymarket fins a la llei espanyola de 1919, i llegir dues fonts oposades que fan servir les mateixes paraules.

🧠 De la sessió anterior:Mary Wollstonecraft · Vindicació dels drets de la dona · Flora Tristán · socialista feminista. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.

Pas 02 ⏱ 6 min

Mira el vídeo

📋 Dinàmica

Tretze minuts d'ARTE en castellà: Rosa Luxemburg contra Friedrich Ebert, la revolució contra la reforma dins del mateix partit socialista alemany. Mentre el mires, apunta a la llibreta què volia cadascú i com va acabar. És la pregunta de la sessió amb dues cares.

Duelos históricos: Rosa Luxemburgo vs Friedrich Ebert | ARTE.tv Documentales · ARTE.tv Documentales · Obre a YouTube ↗
Pas 03 ⏱ 17 min

Llegeix

📋 Dinàmica

Les sessions 5 i 6 explicaven teories. Aquesta explica què va passar quan les teories van tenir milions de seguidors, diputats al Parlament i un dia a l’any per sortir al carrer. Cap al 1890 el moviment obrer ja no era una societat secreta ni un fullet de vint-i-tres pàgines: eren partits de masses, i els partits de masses tenen un problema que els fullets no tenen. Han de decidir.

Els partits de masses

El 1875 els socialistes alemanys es van unir en un sol partit, l’SPDSPDPartit Socialdemòcrata Alemany (SPD): fundat el 1875 (amb el nom actual des del 1890) per la unió dels seguidors de Marx i de Lassalle. Prohibit per Bismarck del 1878 al 1890, va sortir de la prohibició més gran que abans: 1,4 milions de vots el 1890, 4,25 milions i el primer lloc el 1912. Model de tots els partits socialistes d'Europa, amb diaris, sindicats, cooperatives, cors i clubs esportius propis., i Bismarck el va prohibir tres anys després. Va ser inútil: quan la prohibició va caure, el 1890, el partit va treure 1,4 milions de vots, i el 1912 va ser el primer d’Alemanya amb més de quatre milions. Tenia cent deu diputats, noranta diaris, sindicats amb dos milions i mig d’afiliats, cooperatives, cors, clubs de gimnàstica i escoles de partit: un obrer alemany podia néixer, casar-se, fer esport, llegir i morir sense sortir del món socialdemòcrata. El model es va copiar a Àustria, Bèlgica, Escandinàvia, França i Espanya (el PSOE és del 1879, ho veuràs a la sessió 9). El 1889, a París, cent anys després de la presa de la Bastilla, aquests partits van fundar la Segona InternacionalSegona InternacionalSegona Internacional (1889-1914): federació de partits socialistes fundada a París el 14 de juliol de 1889, tretze anys després de la dissolució de la Primera. Sense anarquistes (expulsats el 1896). Va decidir el 1r de Maig (1889) i va debatre el revisionisme (1899-1904). Es va trencar l'agost de 1914, quan quasi tots els partits van votar els crèdits de guerra dels seus governs.. Aquesta vegada no hi havia Bakunin: eren tots marxistes, o s’hi deien. La ironia és que un moviment que predicava la revolució havia construït la maquinària més eficaç d’Europa per guanyar eleccions.

El 1r de Maig i les vuit hores

La primera decisió de la Internacional de París va ser una data. L’1 de maig de 1886, als Estats Units, els sindicats havien convocat una vaga general per la jornada de vuit horesjornada de vuit horesJornada de vuit hores: reivindicació central del moviment obrer des dels anys 1860 («vuit hores de feina, vuit de descans, vuit per al que vulguem»). Vaga general als Estats Units l'1 de maig de 1886; llei a Espanya el 1919 (després de la vaga de La Canadenca a Barcelona), a França i Alemanya el 1919, als Estats Units el 1938.: 350.000 obrers en tot el país, 40.000 a Chicago. El 3 de maig la policia va matar dos vaguistes davant de la fàbrica McCormick de Chicago; el 4, en un míting de protesta a la plaça HaymarketHaymarketHaymarket (Chicago, 4 de maig de 1886): míting de protesta per la mort de dos vaguistes. En dissoldre'l la policia, una bomba (mai es va saber de qui) va matar un agent; la policia va disparar i van morir sis policies més i almenys quatre obrers. Vuit anarquistes van ser condemnats sense proves d'haver llançat la bomba; quatre penjats l'11 de novembre de 1887. El 1893 el governador d'Illinois va indultar els supervivents declarant el judici injust., algú va llançar una bomba contra la policia. Set agents i almenys quatre obrers van morir; vuit anarquistes van ser jutjats sense que cap prova els relacionés amb la bomba, i quatre van ser penjats el novembre de 1887. Tres anys després, la Internacional va decidir que l’1 de maig de 1890 els obrers de tots els països sortirien al carrer alhora per demanar les vuit hores. Va ser la primera manifestació simultània de la història: el mateix dia, a Londres, París, Viena, Barcelona i Chicago. I es va repetir cada any. Les vuit hores van arribar a Espanya el 1919, després d’una vaga de quaranta-quatre dies a Barcelona que va deixar la ciutat sense llum; als Estats Units, on havia començat tot, no van ser llei fins al 1938.

Fotografia en blanc i negre d'una multitud amb barrets i gorres en una plaça, amb xemeneies de fàbrica al fons; tres estendards blancs amb un vuit gran envoltat de flors i tres rètols en danès: «8 Timers Frihed», «8 Timers Arbejde», «8 Timers Hvile».
Manifestació sindical per les vuit hores a Dinamarca, 1912. Llegeix els tres estendards: vuit hores de llibertat, vuit de feina, vuit de descans, i mira què hi ha dibuixat dins de cada vuit (un interior de casa, una fàbrica, un dormitori). Compta gorres i barrets: qui hi és, i qui porta els estendards. Vint-i-sis anys després de Chicago, la mateixa reivindicació. Arbejderbevægelsens Bibliotek og Arkiv · Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons

Bernstein: el moviment és tot

I aquí va esclatar el problema. Marx havia predit que el proletariat seria cada cop més nombrós i més pobre fins que la revolució fos inevitable. Però el 1899 els obrers alemanys cobraven més que el 1848, treballaven menys hores, votaven i tenien assegurança de malaltia i de vellesa, que Bismarck mateix havia creat per treure’ls del socialisme. Eduard BernsteinEduard BernsteinEduard Bernstein (1850-1932): dirigent de l'SPD, amic i executor testamentari d'Engels, exiliat a Londres. A Les premisses del socialisme (1899) va sostenir que la revolució ja no calia: el capitalisme no s'enfonsava, la classe mitjana creixia i el socialisme arribaria per reformes i eleccions. Els seus crítics en van dir «revisionisme»., que havia estat l’home de confiança d’Engels, va treure’n la conclusió el 1899: la predicció no s’havia complert, i si el capitalisme no s’enfonsava, el socialisme s’hauria de construir per reformes, una llei darrere l’altra, dins de la democràcia. La seva frase és a L’Arxiu: no creia en cap finalitat última, però sí en el moviment. A això se li va dir reformismereformismeReformisme (o revisionisme): corrent del socialisme que, des de Bernstein (1899), defensa arribar al socialisme per reformes graduals dins de la democràcia (lleis laborals, sufragi, assegurances) i no per una revolució. «Revisionisme» era el nom que li posaven els seus enemics: revisava Marx. És l'origen de la socialdemocràcia del segle XX..

Kautsky i Luxemburg: sense final no hi ha moviment

La resposta va venir de dos costats. Karl KautskyKarl KautskyKarl Kautsky (1854-1938): el «papa del marxisme», editor de Die Neue Zeit i autor del programa de l'SPD de 1891 (Erfurt). Contra Bernstein va defensar l'ortodòxia: la revolució és inevitable, però el partit no l'ha de provocar; l'ha d'esperar organitzant-se i guanyant eleccions. Luxemburg li va retreure que era «revolucionari de paraula i reformista de fet»., el guardià de la doctrina, va dir que Marx tenia raó i que la revolució vindria sola: el partit només havia d’organitzar-se i esperar. Rosa LuxemburgRosa LuxemburgRosa Luxemburg (1871-1919): polonesa, doctora en economia, dirigent de l'esquerra de l'SPD. Reforma o revolució (1899) contra Bernstein; La vaga de masses (1906) després de la revolució russa de 1905. Va fundar el Partit Comunista Alemany (1918) i va ser assassinada per paramilitars el gener de 1919., de vint-i-vuit anys, va anar més lluny: la segona font de L’Arxiu diu que la lluita per reformes és el mitjà i la revolució el fi, i que, si es renuncia al fi, el moviment obrer es converteix en un esforç per reparar el capitalisme. El debat era sobre una pregunta que encara és oberta: es pot canviar un sistema des de dins, o el sistema et canvia a tu? El congrés de 1903 va condemnar Bernstein per una majoria aclaparadora; i el partit va continuar fent exactament el que Bernstein deia: presentar-se a eleccions, negociar lleis, fer créixer els sindicats i no provocar cap revolució. Kautsky en va dir «un partit revolucionari, però no un partit que fa revolucions». El 1914, quan va esclatar la guerra, els cent deu diputats socialdemòcrates van votar a favor dels crèdits militars, i la Internacional que havia de fer la vaga general contra la guerra es va desfer en una setmana. Luxemburg va anar a la presó per oposar-s’hi; el 1919 la van matar.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

Activitats

📋 Dinàmica
Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
8.1 Investigar · Lectura de font L'Arxiu La fitxa de dades Individual

Bernstein amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix la primera font de L'Arxiu (Bernstein) i el seu context. Identifica el FET: en què diu que no creu, i en què sí? El PARER: quina paraula explica per què no hi creu? El SENYAL: quina paraula fa servir per dir amb quina força creu en el moviment?

Tres frases (fet, parer, senyal), entre 40 i 50 paraules.

💡 Pista: Comença així: «Bernstein no creu en... però sí en... (fet). No hi creu perquè... (parer). La paraula que ho delata és... (senyal)». Qui era Bernstein ho diu la Fitxa de dades.

8.2 Explicar · titular periodístic La imatge La fitxa de dades Individual

Un titular per als tres vuits.

Mira la fotografia de la manifestació danesa de 1912 al cos de la lectura i llegeix els tres estendards. Escriu el titular de màxim 12 paraules que un diari obrer de Copenhaguen posaria l'endemà, amb el que diuen els estendards. Sota el titular, explica en una frase per què van dibuixar una escena dins de cada vuit.

El titular de màxim dotze paraules i una frase a sota.

Com es fa · Titular periodístic
  1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
  2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
  3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
  4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Comença el titular amb un número. Les tres reivindicacions i el que hi ha dins de cada vuit són al peu de la imatge.

8.3 Situar-se · gràfic de dades La fitxa de dades La lectura Individual

El creixement de l'SPD en un gràfic.

Amb les dades de la Fitxa, dibuixa un gràfic de barres amb títol i eixos, en milions de persones: els vots de l'SPD el 1890, els vots el 1912 i els afiliats als sindicats. Sota el gràfic, descriu en una frase què mostra.

El gràfic de barres amb títol, eixos i tres barres, i una frase.

Com es fa · Gràfic de dades
  1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
  2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
  3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
  4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Comença la frase així: «El gràfic mostra que en vint-i-dos anys...». Les tres xifres són a la primera línia de la Fitxa.

Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
8.4 Investigar · corroboració de fonts L'Arxiu La lectura En parella

Bernstein i Luxemburg, cara a cara.

Compareu les dues fonts de L'Arxiu en una taula de dues files: què considera cada un que és el FI i què considera que és el MITJÀ. Sota la taula, expliqueu per què fan servir les mateixes paraules i arriben a conclusions oposades.

La taula de dues files i l'explicació, entre 40 i 60 paraules.

Com es fa · Corroboració de fonts
  1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
  2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
  3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
  4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors: «per a Bernstein el fi és... mentre que per a Luxemburg...», «tots dos parlen de...». El context de la segona font us diu quines paraules comparteixen.

8.5 Investigar · vertader o fals justificat La lectura Desmuntant un tòpic Individual

Quatre afirmacions sobre el 1r de Maig.

Decideix si cada afirmació és vertadera o falsa i justifica-ho amb una dada de la lectura o del Desmuntant: (a) el 1r de Maig el va inventar un govern; (b) recorda uns fets de Chicago; (c) el primer 1r de Maig es va fer el 1886; (d) als Estats Units el Dia del Treball és l'1 de maig.

Els quatre veredictes, cada un amb la seva prova en una frase.

Com es fa · Vertader o fals justificat
  1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
  2. Decideix.
  3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
  4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Connectors: «és fals perquè el text diu que...», «és cert: ...». Compte amb la (c): mira bé què va passar el 1886 i què el 1890.

8.6 Explicar · esquema 1-3-1 La lectura La fitxa de dades Individual

Reforma o revolució en un 1-3-1.

Fes un esquema 1-3-1 del debat: a dalt, quina predicció de Marx no s'havia complert el 1899; al mig, què proposava cadascun dels tres (Bernstein, Kautsky, Luxemburg); a baix, què va fer el partit el 1914.

L'esquema: la frase de dalt, les tres respostes i la frase de baix, una frase cada una.

Com es fa · Esquema 1-3-1
  1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
  2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
  3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
  4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Connectors: «Marx havia predit que..., però el 1899...», «Bernstein proposava...», «Kautsky...», «Luxemburg...», «el 1914 el partit va...». Les tres posicions són a la Fitxa.

Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
8.7 Explicar · Desmuntant tòpics Desmuntant un tòpic La fitxa de dades Individual

Desmuntant «el 1r de Maig el van inventar els governs».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica d'on ve de debò el 1r de Maig, amb dues dates (els fets de Chicago i el primer 1r de Maig), i dedueix què hi guanya un govern convertint un dia de vaga en un dia de festa.

L'explicació amb les dues dates i el que hi guanya el govern, entre 40 i 60 paraules.

💡 Pista: Per a l'última part, fixa't en quin nom li va posar el franquisme el 1955.

8.8 Participar · decisió raonada L'Arxiu La fitxa de dades En grup

El grup parlamentari del 3 d'agost de 1914.

Decidiu com votareu demà els crèdits de guerra, com a diputats de l'SPD reunits el 3 d'agost de 1914. Defenseu la decisió amb dos arguments a favor, dos en contra i el motiu final. Teniu en compte que la Internacional fa vint-i-cinc anys que promet una vaga general contra la guerra, i que no sabeu que la guerra durarà quatre anys.

La decisió, els quatre arguments i el motiu final, entre 80 i 100 paraules.

Com es fa · Decisió raonada
  1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
  2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
  3. Tria i dona dues raons.
  4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Abans de decidir, penseu què perdrien el partit, els sindicats i els diaris si l'Estat us tornés a prohibir, com entre 1878 i 1890.

8.9 Participar · Ahir i avui El que ja saps La lectura Individual

Ahir i avui: les hores.

El 1886 es feia vaga per treballar vuit hores i a Espanya no va ser llei fins al 1919. Pensa en les hores que treballen avui els adults que coneixes. Argumenta què tenen en comú amb la reivindicació dels tres vuits i què hi ha de diferent en la manera de reclamar-ho (qui ho demana, a qui, com).

L'argument amb una semblança i una diferència, entre 40 i 60 paraules.

💡 Pista: Abans d'escriure, compara un dia d'un adult que coneguis amb els tres estendards de Copenhaguen.

Pas 05 ⏱ 2 min

Tancament

📋 Dinàmica

📌 Per emportar-se

Cap al 1890 el moviment obrer eren partits de masses: l'SPD alemany va passar d'1,4 milions de vots (1890) a 4,25 milions i el primer lloc (1912), amb diaris, sindicats i cooperatives. Aquests partits van fundar la Segona Internacional (París, 1889), que va decidir el 1r de Maig com a dia de lluita per les vuit hores en record de Haymarket (Chicago, 1886); el primer va ser el 1890, simultani a tot el món. El creixement va obrir el debat: Bernstein (1899) va dir que la revolució ja no calia i que el socialisme arribaria per reformes; Kautsky va defensar esperar-la organitzant-se; Luxemburg va respondre que les reformes són el mitjà i la revolució el fi. El partit va condemnar Bernstein el 1903 i va fer el que ell deia; el 1914 va votar la guerra i la Internacional es va trencar.

Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

  1. 1. Com va néixer el 1r de Maig, segons la sessió?

  2. 2. Quina conclusió va treure Bernstein el 1899 del fet que els obrers alemanys visquessin millor que el 1848?

  3. 3. Què responia Rosa Luxemburg a Bernstein a Reforma o revolució (1899)?

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

L'SPD va condemnar Bernstein i va fer el que Bernstein deia. Què pesa més en un partit: el que declara o el que fa? I en una persona?