El judici de Lluís XVI

Al document: «Va oprimir una nació lliure; se'n va declarar enemic; va abusar de les lleis.»

• Oprimir la nació, declarar-se'n enemic i abusar de les lleis. Són les tres acusacions que Saint-Just enumera, separades per punt i coma.
• Fugir de París, amagar or i escriure a Àustria. Són retrets que es feien al rei aquells mesos, però no són els d'aquest document.
• Ser massa feble per governar i deixar-se aconsellar per la reina i els nobles. El document no parla de debilitat: parla d'opressió i d'enemistat.
• Haver reconegut la República i obeir la Convenció. Saint-Just diu el contrari: que el rei s'ha declarat enemic de la nació.

Al document: «Jo dic que el rei ha de ser jutjat com un enemic, que no l'hem tant de jutjar com de combatre.»

• Perquè el veu com un enemic, no com un ciutadà acusat. A un ciutadà se'l jutja amb les lleis; a un enemic, se'l combat: per a Saint-Just, el rei és de la segona mena.
• Perquè vol que la guerra contra Àustria el derroti. «Combatre» és al document, però en sentit figurat: no parla de cap batalla.
• Perquè creu que no hi ha proves suficients per jutjar-lo. No hi diu res de proves: el que qüestiona és que s'hagi de tractar com a acusat.
• Perquè vol un judici llarg i amb totes les garanties. Diu just el contrari: que no l'hem tant de jutjar com de combatre.

Al document: «Vosaltres no sou jutges; no sou, ni podeu ser, sinó homes d'Estat.»

• Que no és una qüestió de justícia, sinó de què necessita l'Estat. Els oposa «jutges» a «homes d'Estat»: el que han de decidir no és si és culpable, sinó què convé a la República.
• Que els diputats no tenien estudis de dret per jutjar. El document no parla de la preparació dels diputats, sinó del paper que han de fer.
• Que el rei l'havia de jutjar un tribunal ordinari. Robespierre no vol cap tribunal: diu que «aquí no hi ha cap judici a fer».
• Que cap diputat no s'atrevia a votar la pena de mort contra el seu rei. El document no parla de por: parla de quin paper tenen els diputats.

Al document: «Lluís no és un acusat. […] Lluís ha de morir, perquè cal que la pàtria visqui.»

• Tots dos volen la mort i cap dels dos el tracta com un acusat. Saint-Just diu que és un enemic; Robespierre, que no és un acusat: tots dos treuen el rei del judici ordinari, i tots dos en demanen la mort.
• Tots dos demanen que el jutgi el poble en una consulta, i no la Convenció. Cap dels dos documents no demana consultar el poble.
• En res: un vol la mort i l'altre, el perdó. Tots dos acaben dient que el rei ha de morir.
• En les proves concretes que tenen contra el rei. Cap dels dos no presenta proves en aquests fragments: argumenten què és el rei, no què ha fet.

Al document: «Busco entre vosaltres jutges, i no hi veig més que acusadors.»

• Que els mateixos que acusen el rei són els que el jutgen. «Busco jutges i no hi veig més que acusadors»: qui acusa i qui jutja són la mateixa gent.
• Que no l'han deixat defensar-se davant de la Convenció. El document és justament la defensa, pronunciada davant de la Convenció.
• Que el rei és massa important per ser jutjat per ningú. Diu el contrari: que Lluís «ja no és més que un home».
• Que la Convenció no té prou diputats per votar. El document no parla del nombre de diputats.

Al document: «Busco entre vosaltres jutges, i no hi veig més que acusadors.»

• Tots dos veuen que no és un tribunal, i en treuen el contrari. Coincideixen en el fet —la Convenció no actua com un tribunal— però Robespierre en treu que el rei ha de morir, i De Sèze, que no hi pot haver condemna.
• De Sèze copia l'argument de Robespierre per defensar el rei. Els dos textos no diuen que un copiï l'altre, i arriben a conclusions oposades.
• Diuen el mateix i demanen el mateix: que el rei visqui. Robespierre demana la mort: «Lluís ha de morir, perquè cal que la pàtria visqui».
• Que tots dos demanen un tribunal amb jutges de veritat. La paraula «jutges» hi és, però Robespierre no en vol: diu que no hi ha cap judici a fer.

Al document: «No em retrec cap dels crims que se m'imputen.»

• No: demostra que ell s'hi considerava. És la paraula de l'acusat sobre ell mateix: diu què pensava, no què va fer. Per saber-ho calen documents dels fets.
• Sí: ho diu davant de Déu, i no mentiria. La sinceritat de qui escriu no converteix el que diu en una prova dels fets.
• Sí: la Convenció el va absoldre en llegir-lo. La Convenció el va condemnar a mort: el testament no va canviar res.
• No: el rei hi reconeix els crims i demana perdó. Diu el contrari: que no es retreu cap dels crims. El perdó que hi surt és el que ell dona als seus enemics.

Al document: «Va oprimir una nació lliure; se'n va declarar enemic; va abusar de les lleis.»

• Cap dels quatre sol: són de part; calen documents dels fets. Dos acusen, un defensa i l'últim és de l'acusat: tots quatre argumenten. Els fets es comproven amb altres fonts (les cartes del rei, els informes de Varennes).
• El de Saint-Just, perquè enumera tot el que va fer el rei contra la nació. Enumera acusacions, no proves: és un discurs per convèncer la Convenció.
• El testament, perquè l'escriu qui millor ho sabia. Qui millor ho sabia és també qui més interès tenia a presentar-ho d'una manera.
• Tots quatre junts, perquè diuen el mateix dels fets. No diuen el mateix: es contradiuen, i cap no explica els fets amb detall.