Càpsula 2 · ES POT MATAR UN REI EN NOM DE LA RAÓ? · #GiH3
Constitució de 1791. Caiguda de la monarquia (1792). La Convenció. Execució de Lluís XVI. El Comitè de Salut Pública i Robespierre. El Terror i Termidor (1794).
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE5
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
El 1791, la Revolució semblava que es tancava amb un acord. França tenia una constitució nova i es convertia en una monarquia constitucionalmonarquia constitucionalMonarquia constitucional: sistema en què el rei continua al capdavant de l'Estat però el seu poder està limitat per una constitució i una assemblea elegida.: el rei continuava al tron, però compartia el poder amb una assemblea elegida. Sobre el paper, era un sistema raonable. A la pràctica, ningú no se’n fiava, i menys que ningú el mateix rei.
La prova va arribar de cop. El juny de 1791, Lluís XVI i la seva família van intentar fugir d’amagat cap a la frontera per unir-se als exèrcits estrangers que volien aixafar la Revolució. Els van reconèixer i aturar a VarennesVarennesVarennes: població del nord-est de França on el rei va ser identificat i detingut quan fugia, el juny de 1791., i els van tornar a París com a presoners. El rei que jurava defensar la constitució havia intentat trair-la. A partir d’aquell dia, per a molts, Lluís XVI ja no era un monarca: era un enemic.
La situació es va precipitar el 1792 amb la guerra. Àustria i Prússia van envair França per restaurar el poder absolut del rei, i un manifest enemic va amenaçar de destruir París si tocaven la família reial. L’amenaça va tenir l’efecte contrari: la gent va llegir-ho com la prova que el rei estava de part dels invasors.
El 10 d’agost de 1792, el poble de París va assaltar el palau de les Tulleries. La monarquia va caure aquell dia. Poces setmanes després, una nova assemblea, la Convenció NacionalConvenció NacionalConvenció Nacional: assemblea elegida que va governar França des de 1792; va proclamar la República i va jutjar el rei., va proclamar la República el 21 de setembre. França ja no tenia rei. Però en tenia un de tancat a la presó, i calia decidir què en feien.
Aquí va començar el debat més difícil de la Revolució. Es podia jutjar un rei? Fins llavors, el rei estava per damunt de la llei; ara la Convenció el tractava com un ciutadà més, «Lluís Capet». Els diputats més moderats demanaven prudència; els més radicals, els jacobinsjacobinsJacobins: el grup polític més radical de la Revolució, partidari de mesures contundents per defensar la República. El seu líder més conegut va ser Robespierre., exigien la mort. Un jove diputat, Saint-Just, ho va dir sense matisos: no es pot regnar innocentment. Per a ell, el simple fet d’haver estat rei ja era un crim contra la sobirania del poble.
El judici va dividir el país, i la votació final va ser molt ajustada. Lluís XVI va ser declarat culpable i condemnat a mort. El 21 de gener de 1793 va ser guillotinat en una plaça de París. Per primera vegada, un poble havia jutjat i executat el seu rei en nom de la raó i de la llei, no en una revolta sobtada, sinó després d’un procés.
La República, però, estava envoltada d’enemics i de por. Els jacobins, amb Robespierre al capdavant, van imposar el Terrorel TerrorEl Terror (1793-1794): període en què el govern revolucionari va executar milers de presumptes enemics de la República en nom de la seva defensa.: milers de persones acusades de trair la Revolució van acabar també a la guillotina. La raó que havia justificat l’execució del rei s’havia convertit en una màquina que ja no s’aturava.
Ordena en una línia del temps aquests cinc fets, amb la data: fugida de Varennes, presa de les Tulleries, proclamació de la República, execució de Lluís XVI, inici del Terror. Marca amb una fletxa el moment en què França deixa de tenir rei.
💡 Pista: Comença el juny de 1791 i acaba el 1793. La fletxa va al setembre de 1792.
Copia la frase de Saint-Just de L'Arxiu. Subratlla la idea central («no es pot regnar innocentment»). Després explica, amb les teves paraules, de què acusa exactament el rei: d'un delicte concret o del simple fet d'haver estat rei?
💡 Pista: Fixa't que Saint-Just no parla de cap robatori ni assassinat concret. Per a ell, el «crim» és una altra cosa.
Jutjar un rei era una cosa que no s'havia fet mai amb un procés legal. Pensa una analogia que ho expliqui: «Jutjar el rei amb la llei va ser com...». Completa-la i després explica en dues línies per què la teva comparació funciona.
💡 Pista: Pensa en situacions on algú que sempre havia manat, de cop, ha de respondre davant dels qui manava. La comparació no ha de ser perfecta, sinó útil.
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu si la condemna a mort va ser unànime o ajustada i, amb les vostres paraules, expliqueu per què alguns diputats s'hi oposaven. Acabeu amb una frase que comenci: «La divisió es devia a...».
💡 Pista: La por d'uns diputats no era al rei, sinó al que podia passar DESPRÉS de matar-lo.
Escriu els dos costats del debat de 1793 en una taula de dues columnes: a l'esquerra, un argument sòlid per executar el rei; a la dreta, un argument sòlid per no fer-ho. Cada argument, una o dues frases. No diguis encara què en penses tu.
💡 Pista: A favor: pensa en la sobirania del poble i en el perill que tornés. En contra: pensa en la violència que podia desencadenar.
Imagina que un diari ha publicat que «el rei va ser executat sense judici, en una revolta». Escriu un desmentit de quatre o cinc línies que corregeixi l'error amb les dades correctes: què va passar de debò, quan i com.
💡 Pista: Un bon desmentit diu primer què s'ha afirmat de fals i després aporta el fet exacte que ho corregeix. La clau és que SÍ que hi va haver un procés.
Escriu un microassaig de tres frases exactes: per què la fugida de Varennes va condemnar la monarquia constitucional? Frase 1: què havia jurat el rei. Frase 2: què va fer a Varennes. Frase 3: per què, després, ja no se'n podia refiar ningú.
💡 Pista: La contradicció entre el que jurava i el que feia és el cor de l'assaig.
És la pregunta de tota la càpsula. Escriu el teu veredicte raonat (sis o set línies): estava justificat executar Lluís XVI després d'un judici? Has de citar l'argument de Saint-Just i, almenys, una raó dels qui s'hi oposaven abans de decidir-te.
💡 Pista: Un veredicte fort no ignora l'altra banda: la rebat. Pensa també si la teva resposta canvia quan recordes el Terror que va venir després.
En grup, debateu i preneu una decisió raonada: avui jutgem antics presidents o dictadors pels crims que van cometre al poder. En què s'assembla i en què es diferencia del judici de 1793? Escriviu la conclusió del grup en quatre línies amb un argument que la sostingui.
💡 Pista: Penseu en una diferència clau: avui hi ha tribunals independents i no es busca la mort, sinó la justícia. El 1793 jutjava la mateixa assemblea política.
📌 Per emportar-se
Entre 1791 i 1793, la desconfiança cap al rei (Varennes), la guerra i la pressió popular van fer caure la monarquia i néixer la República. El judici i l'execució de Lluís XVI van portar la lògica revolucionària fins al final, i el Terror en va mostrar el costat més perillós.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Quin fet va fer que molts deixessin de veure Lluís XVI com un rei legítim?
2. Quin era l'argument central de Saint-Just contra el rei?
3. Què va ser el Terror (1793-1794)?
💭 Per pensar fins demà
Si la raó podia justificar l'execució d'un rei, què impedia que justifiqués també la mort de milers de persones durant el Terror?
