ideorum

Cerca a Ideorum

Prem Esc per tancar.

Càpsula 2 · ES POT MATAR UN REI EN NOM DE LA RAÓ? · #GiH3

Sessió 4. De la monarquia constitucional a la República Jacobina

Constitució de 1791. Caiguda de la monarquia (1792). La Convenció. Execució de Lluís XVI. El Comitè de Salut Pública i Robespierre. El Terror i Termidor (1794).

⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE6CE7

El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.

Gravat de l'execució de Lluís XVI a la guillotina, el 21 de gener de 1793.
L'execució de Lluís XVI (21 de gener de 1793): per primera vegada, un poble jutjava i executava el seu rei després d'un procés. Gravat de l'època · Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons
Pas 01 ⏱ 7 min

Arrencar la classe

📋 Dinàmica

Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:

  • Si un rei jura defensar una constitució i després intenta trair-la, què hauria de passar amb ell?
  • Es pot jutjar amb la llei algú que, fins ahir, estava per damunt de la llei?
  • Quan un govern mata els seus enemics «per defensar la llibertat», on creus que és el límit?

Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:

  1. Explicar com la fugida de Varennes i la guerra van fer caure la monarquia constitucional.
  2. Comprendre el debat del judici de Lluís XVI i l'argument de Saint-Just sobre la culpabilitat del rei.
  3. Relacionar la lògica de la raó revolucionària amb la violència del Terror.

🧠 De la sessió anterior:Gran Por · Assemblea Nacional · Bastilla · Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.

Pas 02 ⏱ 6 min

Mira el vídeo

📋 Dinàmica

El 1792 la pregunta era si un rei podia ser jutjat. Sis minuts sobre la mateixa pregunta avui: qui pot jutjar el qui mana, i amb quines regles.

3 preguntas para entender la denuncia constitucional contra el presidente · BBC News Mundo · Obre a YouTube ↗
Pas 03 ⏱ 17 min

Llegeix

📋 Dinàmica

El 1791, la Revolució semblava que es tancava amb un acord. França tenia una constitució nova i es convertia en una monarquia constitucionalmonarquia constitucionalMonarquia constitucional: sistema en què el rei continua al capdavant de l'Estat però el seu poder està limitat per una constitució i una assemblea elegida.: el rei continuava al tron, però compartia el poder amb una assemblea elegida. Sobre el paper, era un sistema raonable. A la pràctica, ningú no se’n fiava, i menys que ningú el mateix rei.

La prova va arribar de cop. El juny de 1791, Lluís XVI i la seva família van intentar fugir d’amagat cap a la frontera per unir-se als exèrcits estrangers que volien aixafar la Revolució. Els van reconèixer i aturar a VarennesVarennesVarennes: poble del nord-est de França on la nit del 21 de juny del 1791 van aturar Lluís XVI quan fugia disfressat cap a la frontera. Fins llavors molts creien que el rei acceptava la revolució; després d'aquella nit, ningú., i els van tornar a París com a presoners. El rei que jurava defensar la constitució havia intentat trair-la. A partir d’aquell dia, per a molts, Lluís XVI ja no era un monarca: era un enemic.

La situació es va precipitar el 1792 amb la guerra. Àustria i Prússia van envair França per restaurar el poder absolut del rei, i un manifest enemic va amenaçar de destruir París si tocaven la família reial. L’amenaça va tenir l’efecte contrari: la gent va llegir-ho com la prova que el rei estava de part dels invasors.

La presa del palau de les Tulleries pel poble de París, el 10 d'agost de 1792.
La presa de les Tulleries, el 10 d'agost del 1792, pintada per Jacques Bertaux. Mira qui ocupa el centre del quadre i qui hi ha a terra. Jacques Bertaux · Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons

El 10 d’agost de 1792, el poble de París va assaltar el palau de les Tulleries. La monarquia va caure aquell dia. Poques setmanes després, una nova assemblea, la Convenció NacionalConvenció NacionalConvenció Nacional: assemblea elegida que va governar França des de 1792; va proclamar la República i va jutjar el rei., va proclamar la República el 21 de setembre. França ja no tenia rei. Però en tenia un de tancat a la presó, i calia decidir què en feien.

Aquí va començar el debat més difícil de la Revolució. Es podia jutjar un rei? Fins llavors, el rei estava per damunt de la llei; ara la Convenció el tractava com un ciutadà més, «Lluís Capet». Els diputats més moderats demanaven prudència; els més radicals, els jacobinsjacobinsJacobins: el grup polític més radical de la Revolució, partidari de mesures contundents per defensar la República. El seu líder més conegut va ser Robespierre., exigien la mort. Un jove diputat, Saint-Just, ho va dir sense matisos: no es pot regnar innocentment. Per a ell, el simple fet d’haver estat rei ja era un crim contra la sobirania del poble.

El judici va dividir el país, i la votació final va ser molt ajustada. Lluís XVI va ser declarat culpable i condemnat a mort. El 21 de gener de 1793 va ser guillotinat en una plaça de París. Per primera vegada, un poble havia jutjat i executat el seu rei en nom de la raó i de la llei, no en una revolta sobtada, sinó després d’un procés.

La República, però, estava envoltada d’enemics i de por: França era en guerra amb mitja Europa i tenia revoltes internes. El Comitè de Salut Pública, amb Robespierre al capdavant, va concentrar tot el poder i va governar amb el Terrorel TerrorEl Terror (1793-1794): període en què l'Estat revolucionari va jutjar i executar sumàriament els sospitosos de conspirar contra la República. Es va emparar en una llei que permetia detenir per «sospita», sense fets provats.: tribunals ràpids, llei de sospitosos i guillotina. En paral·lel, aquell mateix govern va fixar el preu del pa, va decretar l’ensenyament primari gratuït i va abolir l’esclavitud a les colònies el 1794.

Val la pena mesurar el Terror amb xifres, no amb adjectius: es calcula que hi va haver unes disset mil condemnes a mort dictades per tribunals, i moltes més morts en la repressió de les revoltes internes. Una part important dels executats no eren nobles, sinó pagesos i artesans acusats d’acaparar gra o de parlar contra la República. La guillotina, que s’havia aprovat perquè fos una mort igual per a tothom, va acabar sent igual per a tothom de debò. La raó que havia justificat l’execució del rei s’havia convertit en una màquina que ja no s’aturava.

I es va acabar com sol acabar: el 9 de termidor de l’any II, el 27 de juliol del 1794, la mateixa Convenció que l’havia obeït va fer detenir Robespierre, que va ser guillotinat l’endemà. La reacció termidorianatermidorianaEl gir que segueix la caiguda de Robespierre el juliol del 1794. Es desmunta el Terror, es tanquen els clubs jacobins i el poder torna cap a la burgesia benestant, primer amb el Directori i després amb Napoleó. va desmuntar el Terror i va tornar el poder als benestants. La revolució no la va parar un rei ni un exèrcit estranger: la van parar els seus.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

Activitats

📋 Dinàmica
Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
4.1 Situar-se · Línia del temps La fitxa de dades La lectura Individual

La línia del temps cap a la República

Ordena en una línia del temps aquests cinc fets i data'ls: fugida de Varennes, presa de les Tulleries, proclamació de la República, execució de Lluís XVI i inici del Terror. Marca amb una fletxa el moment en què França deixa de tenir rei.

La línia amb cinc fets datats i una fletxa.

Com es fa · Línia del temps
  1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
  2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
  3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
  4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença per l'esquerra, amb el més antic. Quatre dates són a la Fitxa de dades; la de l'execució, a la lectura, al paràgraf del judici.

4.2 Investigar · Lectura de font L'Arxiu Individual

Llegir Saint-Just amb lupa

Copia la primera frase de Saint-Just de L'Arxiu i subratlla «No es pot regnar innocentment». Després explica amb les teves paraules de què acusa el rei: d'un delicte concret o del simple fet d'haver estat rei?

La frase copiada i l'explicació (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Comença amb «Saint-Just acusa el rei de…». Fixa't que no parla de cap robatori ni de cap assassinat: el context de L'Arxiu et diu quin és el «crim».

4.3 Investigar · Comentari d'imatge La imatge La lectura Individual

L'assalt a les Tulleries, en un quadre

Mira el quadre de la presa de les Tulleries de la lectura. Descriu qui hi ha al centre, què duen a les mans i qui hi ha a terra. Després explica de quin bàndol sembla que està el pintor, i com ho notes.

La descripció i l'explicació (40 a 60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge
  1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
  2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
  3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
  4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença amb «Al centre del quadre hi ha…». Fixa't en qui té la llum i qui queda a terra: un pintor tria on la posa.

Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
4.4 Investigar · Desmuntant tòpics Desmuntant un tòpic En parella

Desmuntar el mite de la unanimitat

En parella, llegiu el bloc Desmuntant un tòpic. Anoteu si la condemna a mort va ser unànime o ajustada i expliqueu amb les vostres paraules per què alguns diputats s'hi oposaven.

La resposta i l'explicació (60 a 80 paraules).

💡 Pista: «Segons el Desmuntant…». Podeu acabar amb «La divisió es devia a…». Busqueu de què tenien por els que s'hi oposaven.

4.5 Investigar · Corroboració de fonts L'Arxiu La lectura Individual

El crim de ser rei

Saint-Just (L'Arxiu) i la lectura parlen del mateix rei. De Saint-Just, separa tres coses. FET: què diu que ha fet aquest home? PARER: què pensa de tots els reis? SENYAL: quines paraules et diuen que és la seva opinió? Després compara-ho amb la lectura: havia fet el rei algun acte concret contra la Revolució?

Els tres passos, una línia cadascun, i la comparació (60 a 80 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts
  1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
  2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
  3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
  4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Per al senyal, busca les paraules que no podrien sortir mai en una notícia. A la lectura, mira el paràgraf del juny del 1791.

4.6 Participar · Desmentit La lectura La fitxa de dades Individual

El desmentit periodístic

Un diari ha publicat que «el rei va ser executat sense judici, en una revolta». Escriu un desmentit que ho corregeixi amb les dades de la sessió: qui el va jutjar, com va anar la votació i quan el van executar.

El desmentit, en tres frases.

Com es fa · Desmentit
  1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
  2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
  3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
  4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Qui el jutja és a la Fitxa de dades; la votació i la data de l'execució, a la lectura, al paràgraf del judici.

Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
4.7 Explicar · Cadena causa-efecte La lectura Individual

Per què Varennes ho va canviar tot

Encadena en tres baules per què la fugida de Varennes va condemnar la monarquia constitucional. Baula 1: què havia jurat el rei. Baula 2: què va fer a Varennes. Baula 3: per què, després, ja no se'n refiava ningú.

La cadena de tres baules, una frase per baula.

Com es fa · Cadena causa-efecte
  1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
  2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
  3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
  4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Escriu primer la baula 3 i després busca les dues que la facin inevitable.

4.8 Participar · Decisió raonada La lectura El que ja saps Individual

Veredicte: es pot matar un rei en nom de la raó?

És la pregunta de tota la càpsula. Decideix: estava justificat executar Lluís XVI després d'un judici? Abans de decidir-te, escriu l'argument de Saint-Just i una raó dels qui s'hi oposaven.

El veredicte amb les dues raons i la decisió (80 a 100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada
  1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
  2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
  3. Tria i dona dues raons.
  4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Pregunta't si la teva resposta canviaria si no sabessis què va venir després.

4.9 Participar · Ahir i avui La lectura El que ja saps En grup

Ahir i avui: jutjar els poderosos

En grup, debateu: avui es jutgen antics presidents o dictadors pels crims que van cometre al poder. En què s'assembla i en què es diferencia del judici del 1793? Després, cada u escriu la conclusió del grup i la defensa amb un argument.

La conclusió, amb una semblança, una diferència i l'argument (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Abans de decidir, apunteu qui jutjava el 1793 i qui jutja avui.

Pas 05 ⏱ 2 min

Tancament

📋 Dinàmica

📌 Per emportar-se

Entre 1791 i 1793, la desconfiança cap al rei (Varennes), la guerra i la pressió popular van fer caure la monarquia i néixer la República. El judici i l'execució de Lluís XVI van portar la lògica revolucionària fins al final, i el Terror en va mostrar el costat més perillós.

Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

  1. 1. Per què, després de Varennes, molts van passar a veure Lluís XVI com un enemic?

  2. 2. Què defensava Saint-Just en el debat sobre el judici de Lluís XVI?

  3. 3. Què remarca la lectura sobre els executats durant el Terror?

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si la raó podia justificar l'execució d'un rei, què impedia que justifiqués també la mort de milers de persones durant el Terror?