CronoLab · fonts i judicis · HMC · 1r BAT · 1r trimestre
Pankhurst davant del jurat: el vidre trencat
Quatre documents que es contradiuen, i el teu vot.
Londres, maig del 1912. Les dones britàniques fa més de quaranta anys que demanen el vot i el Parlament encara no els l'ha donat. Al març, moltes militants de la Unió Social i Política de les Dones van trencar aparadors al centre de Londres, i la seva dirigent, Emmeline Pankhurst, és acusada de conspirar per provocar danys. Ets un dels dotze membres del jurat de l'Old Bailey. Abans de votar llegiràs quatre documents.
Abans de llegir
Cada document, mira'l amb tres preguntes: qui ho diu i quin interès hi té · quan ho diu, abans o després dels fets · què diu, i què no diu.
- sufragi
- el dret de vot
- sufragista
- qui lluita pel dret de vot de les dones
- conspiració
- acord entre diverses persones per cometre un delicte
- clemència
- una pena més suau del que la llei permet
- presonera política
- presa pels seus actes polítics, amb un règim de presó diferent
- Cambra dels Comuns
- la cambra elegida del Parlament britànic
0/8 preguntes de lectura
La correcció de cada pregunta és al costat del seu document. Ara, amb els quatre documents llegits, vota.
Has votat: Culpable, però demanant al jutge la màxima clemència pels seus motius.
És el veredicte que van donar, per unanimitat, després de més d'una hora de deliberació: culpables, «tenint en compte els motius indubtablement purs» de la lluita. El jutge, Lord Coleridge, no en va fer cas: nou mesos de presó, i no com a presoneres polítiques.
Has votat: Culpable, sense cap més consideració.
El jurat no ho va voler deixar així, però el jutge va actuar com si ho fos: va dir que, com que no havien mostrat penediment, no podia tenir en compte els seus motius.
Has votat: Innocent: la conspiració és la del govern.
Era la tesi de Pankhurst i dels Pethick-Lawrence, que es defensaven amb ella. El jurat no la va acceptar, però la seva petició de clemència mostra que no la va veure com una delinqüent qualsevol.
Has votat: Culpable, però que la tractin com a presonera política.
És el que demanaven les acusades. El jutge els ho va negar; al cap de pocs dies, per la pressió de diputats com Keir Hardie i George Lansbury, el govern les va passar al règim de presos polítics. Com que a les altres sufragistes preses no els ho van concedir, Pankhurst i més de vuitanta presoneres van fer vaga de fam, i les van alimentar a la força.
El que va passar de debò
El maig del 1912, el jurat va declarar Pankhurst culpable i va demanar clemència per unanimitat; el jutge la va condemnar a nou mesos. Dos mesos abans, el 28 de març, els Comuns havien rebutjat la llei del vot femení per 222 vots contra 208. La campanya militant es va fer més dura fins al 1914, quan la guerra la va aturar. El 1918, les dones de més de trenta anys van poder votar al Regne Unit, i el 1928 totes, als vint-i-un anys, com els homes. Pankhurst va morir unes setmanes abans d'aquesta última llei.
Fonts
- Emmeline Pankhurst, My Own Story, 1914 (Project Gutenberg)
- Hansard, Parliamentary Franchise (Women) Bill, 28-3-1912 (api.parliament.uk)
- Hansard, Parliamentary Franchise (Women) Bill, 28-3-1912 (api.parliament.uk)
- Emmeline Pankhurst, My Own Story, 1914 (Project Gutenberg)
- Hansard, Parliamentary Franchise (Women) Bill, 28-3-1912 (api.parliament.uk)
- Emmeline Pankhurst (Viquipèdia en anglès)
El context, a la sessió 8 de la càpsula 3 → ← Totes les fonts i judicis