Sessió 8. Sufragisme: les dones exigeixen la ciutadania

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 3 de novembre del 1793, Olympe de Gouges va ser guillotinada a París. Dos anys abans havia escrit que la dona té el dret de pujar al cadafal i que, per tant, ha de tenir igualment el de pujar a la tribuna.

Va obtenir la primera meitat.

Per què «universal» no volia dir universal

La sessió anterior acabava amb una paraula incòmoda: sufragi universal masculí. Aquella contradicció no va ser cap descuit: es va construir peça a peça.

El 1789, la Declaració parlava dels drets de l’home i del ciutadà, i durant dècades es va discutir si aquell «home» volia dir ésser humà o volia dir baró. La pràctica va resoldre el dubte de seguida. El decret francès del 1848 que ja coneixeu deia «tots els francesos», i s’entenia que eren els mascles. El primer punt de la Carta del Poble demanava el vot per a tots els men. I el Codi civil de la sessió cinquena tancava el cercle des de baix: una dona casada era, com deia la declaració de Seneca Falls que teniu a L’Arxiu, civilment mortacivilment mortaExpressió jurídica anglesa («civilly dead») per a la situació de la dona casada sota el dret comú i sota el Codi civil francès: perd la capacitat de signar contractes, de comparèixer en judici i d'administrar els seus béns i el seu salari, que passen a mans del marit. No és una metàfora: és el que deia la llei..

Sumeu-ho: si per votar cal ser propietari i la llei diu que la dona casada no pot posseir res al seu nom, l’exclusió es fa sola. No calia ni escriure-la.

1791: reescriure la Declaració article per article

Olympe de Gouges era una autora de teatre i pamfletista, i el 1791 va publicar una Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana que va adreçar a la reina. La va escriure imitant, article per article, la Declaració del 1789 que vau llegir a la tercera sessió, i aquesta imitació és l’argument: si els articles valen tal com estan escrits, canviar-hi el subjecte no els hauria de trencar.

Compareu-los. On el text del 1789 diu que el principi de tota sobirania rau essencialment en la Nació, el de Gouges hi afegeix set paraules: la Nació, «que no és sinó la reunió de la Dona i de l’Home». On el 1789 diu que la llei és l’expressió de la voluntat general i que tots els ciutadans hi han de concórrer, ella escriu «totes les Ciutadanes i Ciutadans». I a l’article XIII fa el moviment més eficaç de tots: com que la dona paga les mateixes contribucions i té part «en totes les corvees i en totes les tasques penoses», ha de tenir part també en tota la resta.

L’operació no és afegir un tema nou. És agafar el text que ja hi ha i llegir-lo literalment, que és exactament el que van fer els esclavitzats de Saint-Domingue el 1791. Els mateixos anys, els mateixos articles, la mateixa incomoditat per als qui els havien signat.

1848: Seneca Falls

L’any de les revolucions europees, el 19 i el 20 de juliol del 1848, unes tres-centes persones es van reunir en una capella de Seneca Falls, a l’estat de Nova York, en la primera convenció sobre els drets de les dones de la història. En van sortir amb un document que teniu a L’Arxiu.

La tècnica és la mateixa que la de Gouges, i el model també és el text fundacional del país: on la declaració d’independència diu que tots els homes són creats iguals, la de Seneca Falls diu «que tots els homes i totes les dones són creats iguals». I on l’original enumerava els greuges del rei d’Anglaterra amb una llista de frases que comencen per «Ell ha», la nova enumera els greuges de l’home amb frases que comencen per «Ell li ha».

La llista és molt concreta, i això és el que la fa dura: mai no li ha permès exercir el dret de vot; l’ha obligada a obeir lleis en la formació de les quals no ha tingut veu; li ha negat drets que sí que tenen els homes més ignorants i degradats; l’ha convertida, si és casada, en civilment morta als ulls de la llei; li ha pres tot dret sobre la propietat, fins i tot sobre el salari que guanya.

De totes les resolucions que es van votar aquells dos dies, la del vot va ser l’única que va estar a punt de no passar: als mateixos organitzadors els semblava massa i temien el ridícul. Va sortir per poc, amb el suport decidit de Frederick Douglass, que havia nascut esclavitzat.

Petició, campanya, desobediència

Al Regne Unit el moviment va provar tres tàctiques, en aquest ordre, i cadascuna va néixer del fracàs de l’anterior.

La petició. El 1866 es van recollir mil quatre-centes noranta-nou signatures i es van portar al Parlament. Les va presentar John Stuart Mill, el mateix de L’Arxiu de la sessió passada, i l’any següent va proposar canviar la paraula «home» per «persona» a la llei de reforma. Va perdre per 196 vots contra 73.

La campanya. El 1897, les societats locals es van federar en la NUWSSNUWSSNational Union of Women's Suffrage Societies, presidida per Millicent Fawcett. Era la branca constitucional del moviment: reunions, conferències, recollida de signatures, pressió sobre els diputats i suport electoral als candidats favorables. Va arribar a tenir més de cinquanta mil afiliades i mai no va abandonar els mètodes legals., que durant quaranta anys va fer el que es fa quan es creu en el sistema: mítings, articles, signatures i pressió sobre els diputats. No va aconseguir el vot.

La desobediència. El 1903, Emmeline Pankhurst va fundar la WSPUWSPUWomen's Social and Political Union, fundada a Manchester el 1903. El seu lema era «Deeds, not words» (fets, no paraules). Van interrompre mítings, es van encadenar a reixes, van trencar aparadors, van tallar cables telegràfics i van calar foc a edificis buits. Van evitar sempre les víctimes mortals que no fossin les seves. amb un lema que ho resumeix tot: fets, no paraules. Van interrompre mítings, es van encadenar a reixes de ministeris, van trencar aparadors del centre de Londres i van calar foc a edificis buits. Van anar a la presó per centenars, i a la presó van fer vagues de famvagues de famNegativa a menjar com a forma de protesta per exigir l'estatut de presoneres polítiques. El govern va respondre amb l'alimentació forçada, que consistia a immobilitzar la presa i introduir-li un tub pel nas o per la boca fins a l'estómac. És un procediment violent i perillós, i les campanyes que en van denunciar el detall van ser un dels grans arguments del moviment..

El govern va respondre amb l’alimentació forçada i, quan això li va costar massa cares als diaris, amb una llei del 1913 que permetia deixar sortir la presa quan es debilitava i tornar-la a tancar quan es recuperava. Se la va conèixer com la Llei del gat i la rata. El 4 de juny d’aquell mateix any, Emily Wilding Davison va saltar a la pista del derbi d’Epsom davant del cavall del rei i va morir quatre dies després.

Les primeres conquestes, i on van arribar

Mentre a Londres es trencaven vidres, el vot ja s’havia guanyat en altres llocs, i gairebé sempre lluny dels grans imperis.

Nova Zelanda va ser el primer país autogovernat que va donar el vot a les dones, el 1893. Austràlia del Sud ho va fer el 1894 i hi va afegir una cosa que a Nova Zelanda no hi era: el dret a ser elegida. Finlàndia, el 1906, va ser la primera a Europa, també amb dret a ser elegida, i l’any següent hi van entrar dinou dones al parlament. Noruega va completar-ho el 1913.

Després va arribar l’onada grossa, i va arribar de cop amb el final de la Gran Guerra: Rússia el 1917; Alemanya, Àustria i Polònia el 1918; els Països Baixos el 1919; els Estats Units el 1920 amb la dinovena esmena. Al Regne Unit, la llei del 1918 va donar el vot a les dones de més de trenta anys que complissin un requisit de propietat, i van haver d’esperar fins al 1928 per votar en les mateixes condicions que els homes.

Un dret que arriba tard i desigual

Aquella onada no va ser el final. Espanya va reconèixer el vot femení el 1931, França el 1944, Itàlia el 1945 i Suïssa, a les eleccions federals, el 1971. Entre la primera dona que va poder votar a Nova Zelanda i la primera que va poder votar a Suïssa hi ha setanta-vuit anys.

Amb això, la resposta a la pregunta de la càpsula ja està gairebé completa. El vot no va sortir d’enlloc ni el va inventar ningú: es va anar arrencant a trossos, i cada tros té una data, un moviment al darrere i una llista de gent que hi va perdre la feina, la llibertat o la vida. Què vol dir això per als drets que teniu avui és la sessió que ve.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

8.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Dues declaracions, cinquanta-set anys

Tens dos documents a L'Arxiu. Respon a la llibreta en tres passos numerats. PAS 1 — De la Declaració de Gouges, copia literalment i amb cometes l'article X sencer. PAS 2 — De la declaració de Seneca Falls, copia literalment tres de les frases que comencen per «Ell li ha» o «Ell l'ha». PAS 3 — Mirant el context de cada font, digues quin text famós imita cadascuna de les dues declaracions i quants anys les separen.

Els tres passos numerats, amb l'article X i les tres frases copiats literalment (60-90 paraules en total).

💡 Pista: L'article X és el del cadafal i la tribuna. Per al PAS 3, els dos models són textos que ja heu vist o que coneixeu: un és del 1789 i l'altre del 1776.

8.2 🧭 Situar-se · Gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Setanta-vuit anys de diferència

Amb la llista d'anys de la Fitxa, dibuixa a la llibreta una línia horitzontal del 1890 al 1975 i col·loca-hi com a barres verticals vuit dels països que hi surten, amb l'any de cadascun. Marca amb un color diferent els que arriben abans del 1914 i els que arriben entre el 1917 i el 1920. Sota el gràfic, escriu dues frases: una amb quants anys hi ha entre el primer país i l'últim de la teva llista, i una altra que digui què tenen en comú els que arriben primer.

El gràfic amb vuit barres datades, els dos colors aplicats i les dues frases de sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Per a la segona frase, mira on són al mapa els quatre primers i compara'ls amb les grans potències europees.

8.3 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De la signatura a la pedra

Reconstrueix a la llibreta la cadena que porta el moviment britànic de la petició a la desobediència, amb quatre caselles unides per fletxes i la data dins de cada casella. Sota la cadena, escriu dues frases: la primera ha de dir què passa entre una casella i la següent perquè el moviment canviï de tàctica; la segona ha d'explicar per què la lectura diu que cada tàctica surt del fracàs de l'anterior i no d'un canvi de caràcter.

La cadena de quatre caselles datades i les dues frases de sota.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: La primera casella és del 1866 i l'última del 1903. Mira quants anys passen entre la segona i la tercera, i què s'hi va aconseguir.

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

8.4 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Una foto que algú va decidir fer

Comenta la fotografia de la detenció que hi ha a la lectura en tres passos retolats. DESCRIC — Quantes persones hi ha en primer terme, com van vestides i com subjecten la dona; digues també si porta manilles i cap a on mira. IDENTIFICO — Busca dos elements del fons que permetin situar la imatge en una ciutat i en una època. DEDUEIXO — La llum és bona, l'enquadrament és frontal i la dona ocupa el centre entre dos uniformes foscos. Explica a qui li convenia que aquesta foto sortís als diaris i per què. Fes servir el terme «WSPU» de la Fitxa.

Els tres passos retolats, amb el recompte, els dos elements del fons i la deducció sobre la publicació (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Per al pas IDENTIFICO, mira el casc dels agents i el vehicle de la dreta. Per al DEDUEIXO, pensa que hi ha dues respostes possibles i que totes dues poden ser certes alhora.

8.5 🔍 Investigar · Anàlisi crítica de dues fonts 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La mateixa jugada, dos cops

Compara els dos documents de L'Arxiu en tres passos retolats. FET — Quin text famós calca cadascun, i què hi canvia? PARER — Què pensen les autores del model que calquen: el rebutgen o volen que es compleixi de debò? SENYAL — Tria una paraula que una de les dues afegeix al seu model i explica què delata. Fes servir el terme «civilment morta» de la Fitxa.

Els tres passos retolats, amb una frase de cada document citada (90-125 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Els dos models són al context de cada font. Per al PARER, pregunta't què li passa a qui vol rebutjar la versió nova d'un text que ja ha acceptat.

8.6 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Petició, campanya, desobediència

Munta una taula de tres columnes retolades PETICIÓ, CAMPANYA i DESOBEDIÈNCIA, i classifica-hi aquestes accions del moviment: recollir signatures, presentar una esmena al Parlament, federar societats locals, publicar articles, encadenar-se a una reixa, trencar aparadors, fer vaga de fam, calar foc a un edifici buit, pressionar candidats en campanya electoral. Sota la taula, explica en una frase quina columna et sembla que va ser més eficaç i per què.

La taula de tres columnes amb les nou accions classificades i la frase de sota.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Compte amb una de les accions: presentar una esmena al Parlament no la fa el moviment, la fa un diputat. Decideix a quina columna la poses. Per a la frase, la Fitxa explica què van aconseguir la NUWSS i la WSPU.

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

8.7 🌍 Participar · Manifest 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

La resolució que gairebé no passa

Som el 20 de juliol del 1848 a Seneca Falls i s'ha de votar la resolució del dret de vot, que és la que fa por als mateixos organitzadors. Escriu el manifest de cinc punts numerats amb què la defensaries davant la sala. Condicions estrictes: cada punt s'ha de recolzar en una frase concreta de la declaració que teniu a L'Arxiu, citada entre cometes; almenys un punt ha de respondre l'objecció que demanar el vot farà quedar el moviment en ridícul; i no pots fer servir cap fet posterior al 1848.

El manifest de cinc punts numerats, cadascun amb una cita literal, amb la resposta a l'objecció inclosa (70-90 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

8.8 🌍 Participar · Microassaig 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Una paraula que es contradiu

Argumenta en un microassaig la teva resposta a aquesta pregunta: durant vuitanta anys, els llibres i les lleis van dir «sufragi universal» a una cosa que excloïa la meitat de la població. Com és possible que gairebé ningú no hi trobés res a dir? Obre amb la teva resposta en una frase, sostén-la amb dues proves de la lectura o de L'Arxiu, una de les quals citada literalment, i tanca dient si avui fem servir alguna paraula amb el mateix defecte. Fes servir el terme «vot censatari» de la Fitxa.

El microassaig amb la posició, dues proves (una citada literalment) i el tancament sobre el present (mínim 125 paraules).

Com es fa · Microassaig

1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

8.9 🌍 Participar · Desmentit 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Ni regal ni recompensa

Circula aquesta afirmació: «A les dones se'ls va donar el vot per agrair-los la feina que van fer a la rereguarda durant la Primera Guerra Mundial.» Escriu-ne el desmentit en tres parts. QUÈ DIU: resumeix l'afirmació en una frase. QUÈ HI FALLA: tres proves, dues de les quals han de ser anys concrets de països que van votar abans de la guerra, i la tercera ha de ser el detall de la llei britànica del 1918 que la contradiu directament. QUÈ ÉS VERITAT: acaba dient quin paper SÍ que va tenir la guerra, perquè un desmentit que no concedeix res no convenç ningú.

Les tres parts retolades, amb tres proves datades i el paper real de la guerra explicat (80-100 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El sufragi que els llibres anomenen universal era masculí, i l'exclusió no calia ni escriure-la: si per votar cal ser propietari i la llei fa la dona casada civilment morta, l'operació es fa sola. Contra això, dues declaracions separades per cinquanta-set anys van fer la mateixa jugada: Olympe de Gouges el 1791 va reescriure la Declaració del 1789 canviant-ne el subjecte, i la convenció de Seneca Falls del 1848 va calcar la declaració d'independència dels Estats Units. Al Regne Unit el moviment va provar la petició, la campanya legal i, quan quaranta anys de mètodes legals no van donar res, la desobediència. Les primeres conquestes van arribar lluny dels grans imperis (Nova Zelanda el 1893, Finlàndia el 1906) i l'onada grossa va venir amb el final de la Gran Guerra, tot i que al Regne Unit va deixar fora precisament les joves que havien fet la feina de guerra.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Quina tècnica comparteixen la Declaració de Gouges i la de Seneca Falls, segons la sessió?

   A. Calquen totes dues la Declaració francesa del 1789, article per article, amb mig segle de diferència B. Calquen un text fundacional famós i n'hi canvien el subjecte, per demostrar que el text no es trenca C. Redacten un catàleg de drets nou, propi de les dones, perquè els textos del 1776 i el 1789 no servien D. Enumeren els greuges del rei amb frases que comencen per «Ell ha», i en reclamen la destitució

2. 2. Per què el sufragisme britànic va passar dels mètodes legals a la desobediència, segons la sessió?

   A. Perquè la Llei del gat i la rata, del 1913, havia prohibit els mítings i les recollides de signatures B. Perquè la WSPU, a diferència de la NUWSS, va néixer amb dirigents partidàries de la violència C. Perquè la petició del 1866 i dècades de campanya legal havien fracassat: no havien obtingut el vot D. Perquè Nova Zelanda havia demostrat el 1893 que el vot només s'obtenia trencant la llei

3. 3. Què desmenteix, segons la Fitxa, que el vot femení britànic fos una recompensa per la feina de guerra?

   A. Que la llei del 1918 va deixar fora les joves que havien treballat a les fàbriques de municions B. Que la llei del 1918 va donar el vot a totes les dones, tant si havien treballat com si no C. Que cap país no va reconèixer el vot femení fins deu anys després de la guerra, el 1928 D. Que Nova Zelanda i Finlàndia el van reconèixer el 1918 sense haver entrat a la guerra

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Gouges i Seneca Falls no van inventar cap dret nou: van llegir literalment textos que ja existien. Per què costa tant, aleshores, que un text s'apliqui a tothom qui hi cap?