Londres, març del 1999. El general Augusto Pinochet, que va governar Xile del 1973 al 1990 després d'un cop d'estat, va ser detingut en una clínica de Londres l'octubre del 1998 a petició d'un jutge espanyol, que el vol jutjar per tortures i assassinats. Pinochet diu que, com a antic cap d'Estat, té immunitat. Un primer tribunal de la Cambra dels Lords li va dir que no, per tres vots a dos, però aquella sentència s'ha anul·lat i ara ho decideixen set jutges nous. Ets un d'ells. Abans de votar llegiràs quatre documents.

Abans de llegir

Cada document, mira'l amb tres preguntes: qui ho diu i quin interès hi té · quan ho diu, abans o després dels fets · què diu, i què no diu.

immunitat: protecció que impedeix jutjar algú pel càrrec que té o ha tingut
extradició: entregar un acusat al país que el vol jutjar
jurisdicció universal: que certs crims es puguin jutjar a qualsevol país
amnistia: perdó general d'uns delictes, per llei
Cambra dels Lords: llavors, el tribunal més alt del Regne Unit
ratificar: aprovar un tractat perquè valgui per a un país

Document 1 Convenció contra la Tortura · Assemblea General de les Nacions Unides · Nova York, 10 de desembre de 1984 (Xile i el Regne Unit la van ratificar el 1988)

«Article 1. «Tortura» vol dir qualsevol acte pel qual s'infligeix intencionadament un dolor o un patiment greus a una persona per obtenir-ne informació o una confessió, per castigar-la o per intimidar-la, quan ho fa un funcionari públic o una altra persona que actua amb caràcter oficial, o amb el seu consentiment.»
«Article 2. Cap circumstància excepcional, ni l'estat de guerra, ni la inestabilitat política interna, ni cap altra emergència pública, no es podrà invocar per justificar la tortura. Article 5. Cada Estat ha de poder jutjar aquests delictes quan el presumpte autor sigui al seu territori i no l'extradeixi.»

Traducció de l'anglès. L'original: Convention against Torture (OHCHR, Nacions Unides).

1 Segons l'article 1, qui comet «tortura» en el sentit de la Convenció? Localitzar
- Algú que actua en nom de l'Estat.
- Qualsevol persona que faci mal a una altra.
- Només els soldats en temps de guerra.
- Qui castiga un delicte amb una pena legal.
Al document: «Quan ho fa un funcionari públic o una altra persona que actua amb caràcter oficial.»
- Algú que actua en nom de l'Estat. La Convenció parla de la tortura feta per l'Estat: funcionaris o persones amb caràcter oficial, o amb el seu consentiment.
- Qualsevol persona que faci mal a una altra. Seria un delicte, però no «tortura» segons aquesta Convenció, que la lliga al poder públic.
- Només els soldats en temps de guerra. L'article 2 diu que ni la guerra la justifica, i l'1 parla de qualsevol funcionari.
- Qui castiga un delicte amb una pena legal. Les sancions legals hi surten, però justament per excloure-les.
2 Per què l'article 5 és la clau del cas Pinochet? Integrar
- Perquè l'obliga a jutjar-lo o a extradir-lo.
- Perquè diu que només Xile el pot jutjar.
- Perquè prohibeix detenir antics caps d'Estat.
- Perquè diu que la inestabilitat política ho justifica.
Al document: «Cada Estat ha de poder jutjar aquests delictes quan el presumpte autor sigui al seu territori i no l'extradeixi.»
- Perquè l'obliga a jutjar-lo o a extradir-lo. Pinochet era a Londres: si no l'extradeix a Espanya, el Regne Unit l'ha de poder jutjar. És la jurisdicció universal.
- Perquè diu que només Xile el pot jutjar. Diu el contrari: qualsevol Estat on sigui l'acusat.
- Perquè prohibeix detenir antics caps d'Estat. La Convenció no diu res dels caps d'Estat: és el problema que discutiran els jutges.
- Perquè diu que la inestabilitat política ho justifica. La inestabilitat surt a l'article 2, per dir que no justifica res.

Document 2 Opinió sobre la immunitat de Pinochet · Lord Lloyd of Berwick, jutge de la Cambra dels Lords (vot en contra, primer tribunal) · Londres, 25 de novembre de 1998

«El 19 d'abril de 1978, quan el general Pinochet encara era cap d'Estat, es va aprovar un decret que amnistiava tothom qui hagués comès actes criminals entre l'11 de setembre de 1973 i el 10 de març de 1978. Quan Pinochet va deixar el poder, el nou govern democràtic va nomenar una Comissió de la Veritat i la Reconciliació.»
«Xile reclama el retorn del senador Pinochet perquè diu que, per aquests crims, té dret a la immunitat de l'Estat segons el dret internacional. És evident que han sorgit qüestions molt delicades entre Espanya i Xile. El Regne Unit ha quedat enmig del foc creuat.»

Traducció de l'anglès. L'original: House of Lords, Regina v. Bartle ex parte Pinochet, 25-11-1998, Lord Lloyd (publications.parliament.uk).

3 Qui va aprovar l'amnistia del 1978, segons Lord Lloyd? Localitzar
- El règim de Pinochet, quan ell manava.
- El govern democràtic que el va substituir.
- Un tribunal internacional.
- La Comissió de la Veritat i la Reconciliació.
Al document: «Quan el general Pinochet encara era cap d'Estat, es va aprovar un decret que amnistiava tothom.»
- El règim de Pinochet, quan ell manava. Lloyd diu que es va aprovar «quan Pinochet encara era cap d'Estat»: és una amnistia de la mateixa dictadura.
- El govern democràtic que el va substituir. El govern democràtic va crear la Comissió de la Veritat, no l'amnistia.
- Un tribunal internacional. No hi surt cap tribunal internacional.
- La Comissió de la Veritat i la Reconciliació. La Comissió hi surt, però va arribar després, amb la democràcia.
4 Lloyd parla de l'amnistia del 1978 com a argument perquè ho resolgui Xile. Quin pes hi ha de tenir? Avaluar
- Poc: el règim es va amnistiar a si mateix.
- Tot: si Xile l'amnistia, ningú no el pot jutjar enlloc.
- Cap: l'amnistia no va existir mai.
- Tot: la va aprovar el govern democràtic.
Al document: «Es va aprovar un decret que amnistiava tothom qui hagués comès actes criminals entre l'11 de setembre de 1973 i el 10 de març de 1978.»
- Poc: el règim es va amnistiar a si mateix. Qui perdona és qui hauria de ser jutjat. Lloyd la presenta com un fet; llegida amb la data, perd força com a argument.
- Tot: si Xile l'amnistia, ningú no el pot jutjar enlloc. És el que vol defensar Xile, però la Convenció obliga cada Estat a jutjar o extradir.
- Cap: l'amnistia no va existir mai. Lloyd en dona la data exacta: va existir.
- Tot: la va aprovar el govern democràtic. El govern democràtic és al text, però va fer la Comissió, no l'amnistia.

Document 3 Opinió sobre la immunitat de Pinochet · Lord Nicholls of Birkenhead, jutge de la Cambra dels Lords (vot a favor, primer tribunal) · Londres, 25 de novembre de 1998

«El dret internacional ha deixat clar que certes conductes, com la tortura i la presa d'ostatges, no són acceptables per part de ningú. Això val tant per als caps d'Estat, o encara més, com per a tothom; la conclusió contrària faria del dret internacional una burla.»
«Això ja estava clar molt abans del 1973 i dels fets que van passar a Xile llavors i després. L'Estatut del Tribunal Militar Internacional de Nuremberg, del 8 d'agost de 1945, ja deia que el càrrec oficial dels acusats, «siguin caps d'Estat o alts funcionaris», no els eximia de responsabilitat.»

Traducció de l'anglès. L'original: House of Lords, Regina v. Bartle ex parte Pinochet, 25-11-1998, Lord Nicholls (publications.parliament.uk).

5 Per què Lord Nicholls cita Nuremberg? Integrar
- Per mostrar que ja el 1945 un cap d'Estat no s'escapava.
- Per comparar Pinochet amb els dirigents nazis.
- Per dir que Pinochet només el pot jutjar un tribunal militar.
- Per defensar que els caps d'Estat tenen immunitat.
Al document: «El càrrec oficial dels acusats, «siguin caps d'Estat o alts funcionaris», no els eximia de responsabilitat.»
- Per mostrar que ja el 1945 un cap d'Estat no s'escapava. Si des de Nuremberg ser cap d'Estat no eximeix, la immunitat de Pinochet per tortures no té base.
- Per comparar Pinochet amb els dirigents nazis. No els compara: fa servir la regla jurídica, no la comparació.
- Per dir que Pinochet només el pot jutjar un tribunal militar. El tribunal de Nuremberg era militar, però no és el que vol dir Nicholls.
- Per defensar que els caps d'Estat tenen immunitat. Diu el contrari: que no l'haurien de tenir per aquests crims.
6 Nicholls diu que el contrari «faria del dret internacional una burla». Què defensa, en el fons? Reflexionar
- Que un dret que protegeix els poderosos no serveix.
- Que el dret internacional és una burla i no val res.
- Que els caps d'Estat han de tenir més drets que ningú.
- Que el cas l'ha de decidir el govern britànic.
Al document: «La conclusió contrària faria del dret internacional una burla.»
- Que un dret que protegeix els poderosos no serveix. Si els més poderosos fossin immunes precisament pels crims més greus, les normes contra la tortura serien paper mullat.
- Que el dret internacional és una burla i no val res. Diu que ho seria «amb la conclusió contrària»: defensa que es prengui seriosament.
- Que els caps d'Estat han de tenir més drets que ningú. Diu «tant o encara més» que tothom: més responsabilitat, no més drets.
- Que el cas l'ha de decidir el govern britànic. No parla del govern: parla de què diu el dret.

Document 4 Opinió sobre la immunitat de Pinochet · Lord Steyn, jutge de la Cambra dels Lords (vot a favor, primer tribunal) · Londres, 25 de novembre de 1998

«L'evolució del dret internacional des de la Segona Guerra Mundial permet concloure que, quan es va fer el cop d'estat del 1973, i sens dubte des de llavors, el dret internacional ja condemnava el genocidi, la tortura, la presa d'ostatges i els crims contra la humanitat com a crims internacionals que mereixen càstig.»
«Amb aquest estat del dret internacional, em sembla difícil sostenir que cometre uns crims tan greus pugui ser un acte fet en l'exercici de les funcions d'un cap d'Estat.»

Traducció de l'anglès. L'original: House of Lords, Regina v. Bartle ex parte Pinochet, 25-11-1998, Lord Steyn (publications.parliament.uk).

7 Quin és l'argument central de Steyn contra la immunitat? Integrar
- Que torturar no és una funció d'un cap d'Estat.
- Que Pinochet no va ser mai cap d'Estat.
- Que el cop d'estat del 1973 va ser legal.
- Que el genocidi és pitjor que la tortura.
Al document: «Em sembla difícil sostenir que cometre uns crims tan greus pugui ser un acte fet en l'exercici de les funcions d'un cap d'Estat.»
- Que torturar no és una funció d'un cap d'Estat. La immunitat protegeix els actes oficials d'un cap d'Estat. Si torturar no pot ser mai una funció oficial, no hi ha immunitat que valgui.
- Que Pinochet no va ser mai cap d'Estat. No ho discuteix: discuteix quins actes cobreix la immunitat.
- Que el cop d'estat del 1973 va ser legal. El cop surt com a data de referència, no per jutjar-lo.
- Que el genocidi és pitjor que la tortura. Els posa en una mateixa llista, sense comparar-los.
8 Lloyd diu que Xile ho ha de resoldre; Steyn, que el dret internacional ja ho prohibia el 1973. Tots dos parlen del mateix? Avaluar
- No: un mira qui jutja; l'altre, què era delicte.
- Sí: tots dos diuen que Pinochet és innocent del tot.
- Sí: tots dos volen que el jutgi Espanya.
- No: Steyn parla només del genocidi.
Al document: «Quan es va fer el cop d'estat del 1973, i sens dubte des de llavors, el dret internacional ja condemnava […] la tortura.»
- No: un mira qui jutja; l'altre, què era delicte. Es pot estar d'acord que la tortura era un crim i discutir igualment qui té dret a jutjar-la. Són dues preguntes diferents.
- Sí: tots dos diuen que Pinochet és innocent del tot. Cap dels dos no jutja si és culpable: discuteixen si se'l pot jutjar.
- Sí: tots dos volen que el jutgi Espanya. Lloyd defensa la immunitat: no vol que el jutgi Espanya.
- No: Steyn parla només del genocidi. Esmenta el genocidi, però també la tortura i els crims contra la humanitat.

0/8 preguntes de lectura

La correcció de cada pregunta és al costat del seu document. Ara, amb els quatre documents llegits, vota.

El que va passar de debò

El 24 de març de 1999, la Cambra dels Lords va decidir per sis vots a un que Pinochet no tenia immunitat per les tortures comeses després del 8 de desembre de 1988. Segons el mateix tribunal, era la primera vegada que un tribunal nacional negava la immunitat a un antic cap d'Estat per aquesta mena de crims internacionals. Però Pinochet no va ser mai extradit: el govern britànic el va deixar tornar a Xile el març del 2000 per motius de salut, i hi va morir el 2006 sense condemna. El seu cas va obrir el camí de la jurisdicció universal: la idea que certs crims es poden jutjar a qualsevol país.

Fonts

El context, a la sessió 6 de la càpsula 9 → ← Totes les fonts i judicis

Cerca a Ideorum

Pinochet a Londres: la immunitat d'un dictador

Abans de llegir

Ets un dels set jutges del segon tribunal. Què decideixes?

El que va passar de debò

Fonts