Sessió 6. Dictadures llatinoamericanes i Operació Còndor

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

A la sessió 5 has comparat tres dictadures europees; aquesta creua l’Atlàntic, a les que van néixer de la Guerra Freda i van inventar una paraula. Sis dictadures militars del Con Sud es van justificar amb el mateix vocabulari de la legitimitat, van aplicar la mateixa doctrina, apresa als Estats Units, segons la qual l’enemic és a dins, van inventar el desaparegut com a mètode i el 1975 van fundar una xarxa, l’Operació Còndor, per perseguir-se els exiliats entre elles; no van ser excessos sinó un pla, i el que hi va poder no van ser els tancs sinó una plaça, una comissió i un tribunal.

Sis cops amb la mateixa gramàtica

El primer va ser el Brasil, el 31 de març del 1964; després el Paraguai ja hi era des del 1954, amb Stroessner, que hi seria fins al 1989; Bolívia el 1971, l’Uruguai el 27 de juny del 1973, Xile l’11 de setembre del mateix any i l’Argentina el 24 de març del 1976. Cap dels sis cops no es va dir cop. El Ban número 5 que llegiràs a L’Arxiu, publicat la tarda que La Moneda encara fumejava, dedica catorze punts a demostrar que el govern elegit d’Allende «ha caigut en la il·legitimitat flagrant» i que les Forces Armades assumeixen «el deure moral» de destituir-lo «pel sol lapse en què les circumstàncies ho exigeixin». Allende havia tret el 36 per cent el 1970 i la seva coalició el 44 el març del 1973, sis mesos abans, en unes eleccions que la dreta esperava guanyar; el «lapse» va durar disset anys. La gramàtica era la mateixa a tots sis: «restaurar», «reorganitzar», «procés», i darrere, la doctrina de la seguretat nacionaldoctrina de la seguretat nacionalDoctrina militar difosa pels Estats Units a l'Amèrica Llatina durant la Guerra Freda, sobretot des de l'Escola de les Amèriques (Panamà, 1946-1984): l'enemic principal no és un exèrcit estranger sinó el «subversiu» de dins, i la guerra contra ell no té fronts ni lleis., que els oficials havien après a l’Escola de les Amèriques: l’enemic és a dins, la guerra contra el comunisme no té fronts, i per tant tampoc no té lleis. Les dictadures del Con Sud no van néixer contra una revolució, sinó contra la possibilitat que n’hi hagués una després de Cuba: i a Xile, on la via era electoral, el president Nixon va ordenar el setembre del 1970 «fer cridar l’economia» i la CIA va gastar 8 milions de dòlars en tres anys perquè Allende no pogués governar. El Senat dels Estats Units ho va fer públic el 1975, en el comitè Church; el juny del 1976 Kissinger deia a Pinochet que el seu govern «li desitjava el bé».

El mètode: el desaparegut

Les eines de la sessió 4 hi eren totes, però n’hi havia una de nova. Un desaparegutdesaparegutPersona detinguda per agents de l'Estat sense ordre judicial, portada a un centre clandestí, torturada i, en la majoria dels casos, assassinada sense que l'Estat en reconegui la detenció ni lliuri el cos: ni pres, ni mort, ni lliure. A l'Argentina, 8.961 casos documentats i 30.000 estimats. no és un pres ni un mort: és algú que l’Estat s’ha endut i de qui l’Estat diu que no sap res. Sense cos, sense tomba i sense sentència, la família no pot fer un enterrament ni un recurs, i el terror es multiplica perquè ningú no sap qui serà el següent. A l’Argentina la CONADEP va documentar el 1984, al «Nunca Más», 8.961 desapareguts i 340 centres clandestins amb els mateixos procediments a tots, la caputxa, la picana elèctrica, els «vols de la mort» des de l’ESMA de Buenos Aires, i uns 500 nadons nascuts en captivitat i lliurats a famílies de militars; els organismes de drets humans calculen 30.000 víctimes. A Xile, l’informe Rettig del 1991 va identificar 2.279 morts i desapareguts i la Comissió Valech del 2004, 28.000 torturats, després d’uns primers mesos amb 40.000 detinguts a l’Estadi Nacional. L’Uruguai, amb tres milions d’habitants, va tenir prop de 60.000 detinguts, el país amb més presos polítics per habitant del món. Al Brasil, 434 morts i desapareguts en vint-i-un anys. Els desapareguts no eren guerrillers en la seva majoria, sinó sindicalistes, estudiants, capellans i periodistes.

La xarxa: l’Operació Còndor

Els que van poder van fugir, i els xilens del 1973 van anar sobretot a l’Argentina, on el 1976 els va arribar el cop. Per això el mètode va sortir de les fronteres. Del 25 de novembre a l’1 de desembre del 1975 el coronel Manuel Contreras, cap de la DINA xilena, va reunir a Santiago els serveis d’Argentina, Bolívia, Paraguai i Uruguai; el Brasil s’hi va afegir el 1976. L’Operació CòndorOperació CòndorCoordinació de les policies polítiques de les dictadures del Con Sud (Argentina, Bolívia, Xile, Paraguai, Uruguai i, des del 1976, el Brasil), fundada a Santiago el novembre del 1975 per vigilar, intercanviar i eliminar exiliats a l'estranger; documentada als Arxius del Terror (Paraguai, 1992) i condemnada pels tribunals de Buenos Aires (2016) i Roma (2021). tenia una xarxa de telecomunicacions, fitxes intercanviades i equips per actuar fora: el general xilè Carlos Prats va morir amb un cotxe bomba a Buenos Aires el 1974; els parlamentaris uruguaians Michelini i Gutiérrez Ruiz, segrestats i assassinats a Buenos Aires el maig del 1976; Orlando Letelier, exministre d’Allende, amb un cotxe bomba a Washington el 21 de setembre del 1976, a catorze illes de la Casa Blanca. Es calcula que el Còndor va matar o fer desaparèixer entre 400 i 500 persones fora del seu país. I el 22 de desembre del 1992 un jutge paraguaià va trobar en una comissaria de Lambaré els «Arxius del Terror» de la policia de Stroessner: unes 700.000 pàgines amb fitxes, fotografies i llistes de presos lliurats d’un país a un altre. El desaparegut no deixa cos ni paper, i és per això que la prova del pla va arribar des de fora: un arxiu trobat per casualitat, les comissions de la veritat i els tribunals que el 1985, el 2016 i el 2021 van dir la paraula que les juntes negaven, «sistemàtic».

La plaça, el judici i les lleis

El 30 d’abril del 1977 catorze dones van començar a caminar al voltant de la plaça de Maig de Buenos Aires, davant de la Casa Rosada, perquè la policia els prohibia estar-se quietes; demanaven saber on eren els seus fills. Tres de les fundadores van desaparèixer aquell desembre. Les Madres i les Abuelas, que buscaven els nadons, van ser la primera cosa que la dictadura no va poder fer desaparèixer, perquè eren mares i perquè les veia la premsa estrangera; a Xile, la Vicaría de la Solidaridad de l’Església documentava cada cas des del 1976. Les sortides van ser diferents. L’Argentina va caure per una guerra perduda, les Malvines, el juny del 1982, i va jutjar les juntes el 1985, amb Videla i Massera condemnats a cadena perpètua; després van venir les lleis de Punt Final i d’Obediència Deguda i els indults, i van caldre vint anys, fins al 2003 i el 2005, perquè el Congrés i la Cort Suprema les anul·lessin: des d’aleshores, més de 1.100 condemnes. Xile va sortir per un plebiscit que Pinochet pensava guanyar, el 5 d’octubre del 1988, i el No va tenir el 56 per cent; ell va deixar la presidència el 1990, va seguir de cap de l’exèrcit fins al 1998, va ser detingut a Londres per un jutge espanyol i va morir el 2006 sense cap condemna. El Brasil té encara la seva llei d’amnistia del 1979; l’Uruguai va confirmar la seva en dos referèndums. Les dictadures del Con Sud van caure com les de la sessió 5, per una guerra perduda, un plebiscit, l’economia i el desgast, i no per una revolta contra la policia; però van deixar una pregunta que les europees no havien plantejat tan cruament, i que la sessió 7 compara: què es fa, després, amb els que ho van fer.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Sis països del mateix color.

Mira el mapa de l'Operació Còndor del cos de la lectura, que no porta noms, i llegeix l'última línia de la Fitxa. Situa en un croquis del mapa els sis països pintats de verd fosc, amb el seu nom. Descriu què vol dir que tinguin el mateix color i per què hi surt, pintat de blau, un país tan llunyà.

El croquis amb els sis noms, i l'explicació del color i del país en blau (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Els sis noms són a l'última línia de la Fitxa: comença per la punta del continent i puja. Pots començar així: «Tenen el mateix color perquè…».

6.2 🔍 Investigar · comentari de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Un cop que diu que no és un cop: el Ban número 5.

Llegeix el Ban número 5 de L'Arxiu i el seu context, i comenta'l com a font en tres passos. FET: de quins drets acusa la Junta el govern d'Allende al punt 1? PARER: per què la Junta parla de «deure moral» i no de cop d'Estat? SENYAL: quina expressió del punt 13 amaga quant de temps durarà el poder militar?

El comentari en tres passos, amb l'expressió del SENYAL copiada (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: Els drets són una llista al punt 1. El PARER és al context: a qui s'adreçava el ban i què li convenia. Per al SENYAL, pots començar així: «L'expressió que amaga la durada és…, i el poder militar va durar fins al…».

6.3 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Sis dictadures en barres.

Amb la primera línia de la Fitxa, dibuixa un gràfic de barres amb els anys que va durar cada una de les sis dictadures del Con Sud. Sota el gràfic, compara en una frase la més llarga i la més curta.

El gràfic de sis barres amb els anys, i una frase que compari la més llarga i la més curta.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Per a cada país, resta l'any del començament de l'any del final. Pots començar la frase així: «La dictadura més llarga és…, que va durar…».

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De l'elecció d'Allende a la reunió de Santiago.

Encadena en cinc baules com es passa de l'elecció d'Allende, el setembre del 1970, a la reunió de Santiago que funda l'Operació Còndor, el novembre del 1975. Fes-ho amb la lectura i la segona i la tercera línies de la Fitxa, amb almenys una baula sobre els Estats Units i una sobre els exiliats. A cada fletxa, explica per què un pas porta al següent.

La cadena de cinc baules datades, amb una explicació a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Cada fletxa porta un «perquè»: et poden servir «com que», «això provoca», «per evitar-ho».

6.5 ✍️ Explicar · telegrama 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Buenos Aires, juny del 1976: el que veu un exiliat.

Ets un exiliat uruguaià o una exiliada uruguaiana a Buenos Aires el juny del 1976. Resumeix en un telegrama de vint paraules exactes, per a la teva família de Montevideo, el que ha passat aquelles setmanes (tercera línia de la Fitxa). Sota el telegrama, explica en una frase per què no hi pots escriure la paraula «Còndor».

El telegrama de vint paraules comptades i una frase sobre el que no sabies.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Vint paraules exactes: compta-les. Escriu només el que un exiliat podia veure aquelles setmanes, no el que se sap avui.

6.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «els excessos».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica d'on ve la idea que els desapareguts van ser «excessos» i desmunta-la amb tres proves escrites del bloc: la reunió del 1975, els Arxius del Terror i una sentència. Després explica qui eren la majoria dels desapareguts i què hi ha de cert en el tòpic. Fes servir el terme «doctrina de la seguretat nacional» (segona línia de la Fitxa).

L'explicació amb l'origen del tòpic, les tres proves, qui eren els desapareguts i el que hi ha de cert (90-125 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: «hi havia violència de l'altra banda?» i «la resposta va ser un pla?». Et poden servir «tot i que», «en canvi», «de fet».

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 🌍 Participar · decisió raonada 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Buenos Aires, desembre del 1983: jutjar les juntes?

Ets al govern d'Alfonsín el desembre del 1983, la setmana que l'Argentina torna a tenir un president elegit. L'exèrcit que ha fet desaparèixer milers de persones encara té les armes, i ha perdut les Malvines el juny del 1982. Tens tres opcions reals: jutjar les juntes en un tribunal civil, deixar que l'exèrcit es jutgi ell mateix o fer una amnistia. Decideix i defensa la decisió amb dues raons de la quarta línia de la Fitxa i un risc que assumeixes. Fes servir el terme «drets humans».

La decisió amb dues raons i un risc (mínim 125 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Decideix amb el que se sabia el desembre del 1983: el que va passar entre el 1985 i el 2005 encara no ho sap ningú.

6.8 🌍 Participar · desmentit 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Washington i les dictadures del sud.

Un comentari a un vídeo diu: «Els Estats Units no van tenir res a veure amb les dictadures sud-americanes: eren cosa dels militars de cada país.» Desmunta'l amb tres dades datades de la segona i la tercera línies de la Fitxa, digues què hi ha de cert i explica la diferència entre fer una cosa i saber-la i deixar-la fer.

El desmentit amb tres dades datades, el que hi ha de cert i la diferència entre fer i deixar fer, en un paràgraf de set o vuit línies.

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: El punt fort del comentari és que els militars eren de cada país: no ho neguis, digues què hi afegeix Washington.

6.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: els néts que encara es busquen.

Les Abuelas de Plaza de Mayo busquen des del 1977 uns 500 nadons robats a les preses, i n'han identificat 140 (primera i quarta línies de la Fitxa); aquells nadons ja són adults. Argumenta per què una dictadura amb tancs no va poder fer callar unes dones que caminaven al voltant d'una plaça, i per què la recerca d'aquests néts és un assumpte d'avui i no només del passat. Fes servir el terme «desaparegut».

L'argument sobre la plaça i sobre el present dels néts (80-100 paraules).

💡 Pista: Pensa què no podia fer desaparèixer la dictadura, i qui continua buscant avui.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Entre el 1964 i el 1976 sis països del Con Sud van caure sota dictadures militars que es van justificar amb el mateix vocabulari (el Ban número 5: «deure moral», «il·legitimitat flagrant», «pel sol lapse que les circumstàncies exigeixin») i amb la mateixa doctrina, la de la seguretat nacional, apresa a l'Escola de les Amèriques: l'enemic és a dins i la guerra no té lleis. El Brasil vint-i-un anys, el Paraguai trenta-cinc, Xile disset, l'Argentina set amb 8.961 desapareguts documentats i 30.000 estimats, l'Uruguai amb un pres per cada cinquanta habitants. Van inventar un mètode, el desaparegut, sense cos, sense tomba i sense sentència, i una xarxa, l'Operació Còndor, fundada a Santiago el novembre del 1975 per perseguir-se els exiliats entre elles fins a Washington i Roma, amb el coneixement del Departament d'Estat i després de deu anys d'intervenció dels Estats Units. No van ser excessos: eren un pla, escrit en 700.000 pàgines trobades a Paraguai el 1992 i condemnat com a sistemàtic pels tribunals de Buenos Aires el 1985 i el 2016 i de Roma el 2021. I van caure com les de la sessió 5: per una guerra perduda (les Malvines), per un plebiscit que el dictador pensava guanyar (Xile, 1988), per l'economia i el desgast. El que va quedar és una plaça amb dones amb mocador blanc, un «Nunca Más», un judici a les juntes i vint anys de lluita contra les lleis d'impunitat.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Com presenta el Ban número 5 de L'Arxiu el cop de l'11 de setembre del 1973 a Xile?

   A. Com un cop d'Estat necessari, que reconeix obertament que trenca la Constitució B. Com un deure moral davant d'un govern que, legítim al principi, s'ha fet il·legítim C. Com un govern provisional que convocarà eleccions en noranta dies per restablir la llei D. Com la defensa del país davant d'una invasió cubana que amenaçava les Forces Armades

2. 2. Què va ser l'Operació Còndor, fundada a Santiago el novembre del 1975?

   A. Una xarxa de les policies polítiques del Con Sud per perseguir els exiliats fora de casa B. Una operació militar dels Estats Units per enderrocar governs d'esquerra a l'Amèrica Llatina C. El pla de la Junta xilena per «fer cridar l'economia» dels països veïns del Con Sud D. Una aliança militar del Con Sud per combatre les guerrilles a la selva de Bolívia

3. 3. Per què diu la sessió que els desapareguts no van ser un «excés» d'uns quants militars?

   A. Perquè la majoria eren guerrillers dels Montoneros i del MIR, detinguts en combat B. Perquè els militars van reconèixer el pla en el judici a les juntes del 1985 C. Perquè les juntes van publicar les llistes de detinguts al diari oficial de cada país D. Perquè era un mètode coordinat, escrit en arxius i declarat sistemàtic pels tribunals

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Portugal per una revolució, Espanya per una successió, l'Argentina per una guerra, Xile per un plebiscit, l'Europa de l'Est per un mur. La sessió següent compara les sortides de la dictadura i què costa cada una.