Bitínia, a l'actual Turquia, any 112. Ets el governador romà, Plini. Et porten un artesà que diu que és cristià. Ningú no l'acusa de robar ni de fer mal a ningú, però es nega a cremar encens davant de l'estàtua de l'emperador. Abans de decidir llegiràs quatre textos: el d'un historiador, la teva carta a l'emperador, la resposta que et va enviar i el que en va dir un cristià uns anys després.

Abans de llegir

Cada document, mira'l amb tres preguntes: qui ho diu i quin interès hi té · quan ho diu, abans o després dels fets · què diu, i què no diu.

governador: qui mana una província en nom de l'emperador
superstició: creença que els romans tenien per falsa o exagerada
denúncia anònima: acusació sense signar
invocar els déus: pregar-los en veu alta, davant de tothom
encens: resina que es crema com a ofrena

Document 1 Annals (sobre l'incendi de Roma de l'any 64) · Tàcit, historiador romà · Roma, cap a l'any 116

«Per treure's de sobre el rumor que ell havia manat l'incendi, Neró va culpar els que la gent anomenava cristians, odiats per les seves abominacions, i els va castigar amb les tortures més refinades.»
«Van ser condemnats no tant pel crim d'haver cremat la ciutat com per odi al gènere humà. Per això, tot i ser culpables, la gent en va tenir compassió: semblava que morien per la crueltat d'un sol home, no pel bé de tots.»

Traducció del llatí (a partir de la versió anglesa de Church i Brodribb). L'original: Tàcit, Annals, llibre XV (Wikisource).

1 Per què diu Tàcit que Neró va culpar els cristians de l'incendi? Localitzar
- Per treure's de sobre el rumor que l'havia manat ell.
- Perquè els havien vist encenent el foc de nit.
- Perquè la gent els tenia compassió i els volia protegir.
- Perquè el Senat li va demanar que els castigués.
Al document: «Per treure's de sobre el rumor que ell havia manat l'incendi.»
- Per treure's de sobre el rumor que l'havia manat ell. És la raó que dona Tàcit a la primera frase: Neró buscava un culpable.
- Perquè els havien vist encenent el foc de nit. Tàcit no parla de cap testimoni: diu que els van condemnar més per odi que per l'incendi.
- Perquè la gent els tenia compassió i els volia protegir. La compassió hi surt, però al final, i és una conseqüència de les tortures, no la causa.
- Perquè el Senat li va demanar que els castigués. El Senat no hi surt: segons Tàcit, la decisió és de Neró.
2 Tàcit diu que els cristians eren culpables i alhora que la gent se'n va compadir. Què et diu això d'ell? Avaluar
- Que els odiava, però també Neró, i no amaga la crueltat.
- Que era cristià i per això els defensa tant com pot.
- Que no sabia res del tema i s'ho inventa tot.
- Que la gent de Roma estimava els cristians.
Al document: «Tot i ser culpables, la gent en va tenir compassió.»
- Que els odiava, però també Neró, i no amaga la crueltat. Parla d'«abominacions» i d'«odi al gènere humà», però explica la compassió de la gent: no és un defensor dels cristians, i per això el que explica de Neró té més pes.
- Que era cristià i per això els defensa tant com pot. Els anomena «culpables» i parla de les seves «abominacions»: no és gens cristià.
- Que no sabia res del tema i s'ho inventa tot. Escriu cinquanta anys després, però amb dades concretes; que no ho visqués no vol dir que s'ho inventi.
- Que la gent de Roma estimava els cristians. Diu que en va tenir compassió per com morien, no que els estimés: abans diu que eren «odiats».

Document 2 Carta a l'emperador Trajà · Plini el Jove, governador de Bitínia · Bitínia, cap a l'any 112

«Als que em portaven com a cristians, els he preguntat si ho eren. Als que deien que sí, els ho he tornat a preguntar dues vegades més, amenaçant-los; si s'hi mantenien, els he fet castigar, perquè, fos quina fos la seva creença, aquella tossuderia mereixia un càstig.»
«Diuen que tota la seva culpa és reunir-se un dia fix abans de l'alba, cantar a Crist com a un déu i jurar no robar, no enganyar i no tornar-se enrere de la paraula donada. He fet torturar dues esclaves i no hi he trobat res més que una superstició exagerada.»

Traducció del llatí (a partir de la versió anglesa de Melmoth). L'original: Plini el Jove, Cartes, llibre X, 96 (Project Gutenberg).

3 Quantes vegades pregunta Plini a un acusat si és cristià, abans de castigar-lo? Localitzar
- Tres vegades.
- Dues vegades.
- Una sola vegada, i ja el castiga.
- Cap: els castiga tots directament.
Al document: «Als que deien que sí, els ho he tornat a preguntar dues vegades més, amenaçant-los.»
- Tres vegades. Una primera vegada i «dues vegades més», amb amenaces.
- Dues vegades. «Dues vegades» és al text, però són les que afegeix després de la primera.
- Una sola vegada, i ja el castiga. El text diu que insisteix abans de castigar.
- Cap: els castiga tots directament. Plini diu que primer els pregunta si ho són.
4 Per què castiga Plini els cristians, si ell mateix diu que no ha trobat cap crim? Integrar
- Per no obeir-lo quan els mana deixar de ser-ho.
- Perquè robaven i enganyaven la gent de Bitínia.
- Perquè cantaven de matinada i despertaven els veïns.
- Perquè Trajà li havia manat perseguir-los a tots.
Al document: «Fos quina fos la seva creença, aquella tossuderia mereixia un càstig.»
- Per no obeir-lo quan els mana deixar de ser-ho. Diu que no castiga la creença sinó la «tossuderia»: es neguen a obeir el governador.
- Perquè robaven i enganyaven la gent de Bitínia. Diu el contrari: que juraven no robar ni enganyar.
- Perquè cantaven de matinada i despertaven els veïns. Les reunions abans de l'alba hi surten, però no com a motiu del càstig.
- Perquè Trajà li havia manat perseguir-los a tots. Plini escriu per preguntar-li què ha de fer: encara no li ha manat res.

Document 3 Resposta a Plini · Trajà, emperador · Roma, cap a l'any 112

«Has fet bé, estimat Plini. No es pot donar una regla general per a tots els casos. No els has de buscar. Però si te'ls porten i es demostra, s'han de castigar.»
«Això sí: el que negui ser cristià i ho demostri invocant els nostres déus ha de ser perdonat, per sospitós que hagi estat abans. Les denúncies anònimes no s'han d'acceptar en cap acusació: són un mal exemple i no són propis del nostre temps.»

Traducció del llatí (a partir de la versió anglesa de Melmoth). L'original: Plini el Jove, Cartes, llibre X, 97 (Project Gutenberg).

5 Què diu Trajà que s'ha de fer amb les denúncies anònimes? Localitzar
- No acceptar-les mai.
- Acceptar-les només si són de cristians.
- Investigar-les abans de fer-ne cas.
- Fer-ne cas, perquè és el costum del seu temps.
Al document: «Les denúncies anònimes no s'han d'acceptar en cap acusació.»
- No acceptar-les mai. Ho diu clar: en cap acusació, ni de cristians ni d'altres.
- Acceptar-les només si són de cristians. Diu «en cap acusació»: no fa cap excepció.
- Investigar-les abans de fer-ne cas. Sona prudent, però Trajà no diu investigar-les: diu no acceptar-les.
- Fer-ne cas, perquè és el costum del seu temps. Diu el contrari: que «no són propis del nostre temps».
6 Segons Trajà, què pot fer un cristià acusat per salvar-se? Integrar
- Negar que ho és i fer l'ofrena als déus.
- Demostrar que no ha robat ni enganyat mai.
- Res: tots els acusats han de ser castigats.
- Esperar que ningú no l'hagi anat a buscar.
Al document: «El que negui ser cristià i ho demostri invocant els nostres déus ha de ser perdonat.»
- Negar que ho és i fer l'ofrena als déus. Cal ajuntar les dues condicions: negar-ho i demostrar-ho «invocant els nostres déus».
- Demostrar que no ha robat ni enganyat mai. Plini ja deia que no robaven: per a Trajà, el que compta és si invoca els déus.
- Res: tots els acusats han de ser castigats. Trajà diu que el que ho negui i ho demostri «ha de ser perdonat».
- Esperar que ningú no l'hagi anat a buscar. «No els has de buscar» és al text, però és una ordre per al governador, no una sortida per a l'acusat que ja és davant seu.

Document 4 Apologètic (defensa dels cristians) · Tertul·lià, escriptor cristià de Cartago · Cartago, any 197

«Trajà va contestar que els cristians no s'havien de buscar, però que, si els portaven davant del jutge, s'havien de castigar. Quina sentència tan miserable, que es contradiu ella mateixa! Prohibeix buscar-los, com si fossin innocents, i mana castigar-los, com si fossin culpables.»
«Si condemnes, per què no investigues? I si no investigues, per què no absols?»

Traducció del llatí (a partir de la versió anglesa de Thelwall). L'original: Tertul·lià, Apologètic, capítol II (Wikisource).

7 Tertul·lià diu que la resposta de Trajà «es contradiu». Té raó, segons el document 3? Avaluar
- Sí: si fos un crim, se'ls buscaria com els lladres.
- No: Trajà diu que tots els cristians s'han de buscar.
- Sí: Trajà diu que els cristians són innocents.
- No se sap: Tertul·lià no havia llegit la carta.
Al document: «Prohibeix buscar-los, com si fossin innocents, i mana castigar-los, com si fossin culpables.»
- Sí: si fos un crim, se'ls buscaria com els lladres. Trajà diu «no els busquis» i «s'han de castigar»: a cap altre culpable no el deixarien de buscar. La contradicció és al document 3.
- No: Trajà diu que tots els cristians s'han de buscar. Trajà diu exactament «No els has de buscar».
- Sí: Trajà diu que els cristians són innocents. «Com si fossin innocents» és la lectura de Tertul·lià; Trajà no ho escriu enlloc.
- No se sap: Tertul·lià no havia llegit la carta. En resumeix bé el contingut: «no buscar-los» i «castigar-los si els porten».
8 Quatre textos sobre els cristians, i cap no és d'un cristià acusat davant de Plini. Què et falta per saber-ho tot? Reflexionar
- La veu dels acusats: el que en sabem, ho diu Plini.
- Res: amb la carta de Plini ja ho sabem tot.
- El nom de l'artesà, que és a la carta.
- Saber si Trajà va llegir mai la carta.
Al document: «Diuen que tota la seva culpa és reunir-se un dia fix abans de l'alba.»
- La veu dels acusats: el que en sabem, ho diu Plini. Fins i tot el que «diuen» els cristians ens arriba per la carta del governador que els jutjava. Tertul·lià escriu 85 anys després, i a Cartago.
- Res: amb la carta de Plini ja ho sabem tot. La carta explica el que Plini va veure i va voler explicar a l'emperador, no el que pensaven els acusats.
- El nom de l'artesà, que és a la carta. L'artesà és de la situació del joc: cap document no dona el nom de cap acusat.
- Saber si Trajà va llegir mai la carta. La va llegir: el document 3 és la seva resposta.

0/8 preguntes de lectura

La correcció de cada pregunta és al costat del seu document. Ara, amb els quatre documents llegits, vota.

El que va passar de debò

La resposta de Trajà es va convertir en la regla: no es buscaven els cristians, però si algú els denunciava i no renegaven, se'ls condemnava. Per això, durant dos segles, les persecucions van ser locals i de tant en tant, com la de Neró a Roma el 64 o la de Plini a Bitínia. Tot va canviar al segle III, amb les persecucions generals de Deci, Valerià i Dioclecià, i sobretot el 313, quan l'emperador Constantí va permetre el cristianisme. El 380 ja era la religió oficial de l'Imperi.

Fonts

El context, a la sessió 7 de la càpsula 8 → ← Totes les fonts i judicis

Cerca a Ideorum

Plini i els cristians

Abans de llegir

Ets Plini. L'artesà diu que és cristià, no vol fer l'ofrena i ningú no l'acusa de res més. Què fas?

El que va passar de debò

Fonts