Sessió 7. Religió romana i l'arribada del cristianisme
Politeisme romà i culte imperial. L'aparició del cristianisme al s. I. Persecucions i edicte de Milà (313). El cristianisme com a religió oficial (380, Teodosi).
⏱ 50 min · classe completa
🧭CE1🔍CE2🧭CE3🔍CE5✍️CE6🌍CE7
El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.
🖼️ El Panteó de Roma, refet per Adrià cap al 125: el temple de «tots els déus», amb la cúpula de formigó més gran del món antic i un ull obert al cel. Des del 609 és una església. CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
Pas 01
⏱ 7 min
🤔Arrencar la classe
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaLlança les 3 preguntes a l'aire i deixa 2 min de silenci. Després, 3 min en parelles per compartir hipòtesis. Apunta breument a la pissarra les idees més recurrents.
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Un Estat que accepta tots els déus del món amb una sola condició: que també adoris el cap de l'Estat. És tolerància o és control?
Un governador troba gent que es reuneix abans de l'alba, canta, promet no robar ni mentir i menja junta. No li sembla un crim, però els castiga igual. Per què?
Una religió perseguida durant dos segles es converteix en l'única permesa, i comença a perseguir les altres. Què ha canviat: la religió o el poder?
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
Explicar com era la religió romana (molts déus, els de casa, els de la ciutat, l'emperador) i per què Roma acceptava tots els déus menys els que no acceptaven l'emperador.
Seguir el cristianisme del segle I al IV: d'on ve, per què era sospitós, quan i com es va perseguir, i com va passar de permès (313) a únic (380).
Llegir la carta de Plini a Trajà de l'any 112 i la resposta de l'emperador, i entendre com Roma tractava una religió que no encaixava.
🧠 De la sessió anterior:Tàrraco · governador · concili provincial · culte imperial. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 02
⏱ 6 min
🎬Mira el vídeo
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaProjecta el vídeo recomanat de suport. En acabar, obre un torn de paraula breu sobre la qüestió de connexió plantejada.
Tretze minuts, en castellà, sobre com el cristianisme va passar de perseguit a oficial: Constantí, Milà, Nicea, Teodosi. Mentre el mires, apunta a la llibreta els dos anys clau que digui i què va decidir cada emperador. Compara-ho amb la Fitxa: hi coincideixen les dates?
🇪🇸Los orígenes del cristianismo oficial: de Constantino al final del arrianismo· Academia Play
· Obre a YouTube ↗
Vídeo: «Los orígenes del cristianismo oficial: de Constantino al final del arrianismo» — Academia Play. Disponible a ideorum.cat.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 03
⏱ 17 min
📖Llegeix
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaLectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).
A Roma hi havia lloc per a tots els déus. Els de sempre, Júpiter, Juno i Minerva, al temple del Capitoli de cada ciutat; els de casa, els larslarsEls déus protectors de cada casa, amb un petit altar a l’entrada on la família els oferia menjar cada dia. Amb els penats, els déus del rebost, eren la religió de cada dia., amb el seu altar a l’entrada; els de fora, que Roma adoptava quan conqueria un país, com Isis d’Egipte o Mitra de Pèrsia; i l’emperador. Era una religió de ritusritusGestos i cerimònies que s’han de fer d’una manera exacta: el sacrifici, l’ofrena, la processó. A Roma la religió era fer els ritus, no creure en res concret: importava el gest, no el pensament., no de creences: importava fer el sacrifici, no el que pensaves mentre el feies. Roma acceptava qualsevol déu del món amb una sola condició: que els seus fidels adoressin també els de Roma i l’emperador.
Una religió que deia que no
Al segle I, a Judea, una província romana, un predicador que es deia Jesús va ser executat a la creu cap a l’any 30, i els seus seguidors van escampar per les ciutats de l’Imperi una religió nova: el cristianismecristianismeReligió nascuda a Judea al segle I dels seguidors de Jesús de Natzaret. Un sol déu, tots iguals davant seu, esclaus i lliures, i cap sacrifici als altres déus ni a l’emperador. Cap al 300, potser un de cada deu habitants de l’Imperi.. Un sol déu, tots iguals davant seu, esclaus i lliures, i cap sacrifici a ningú més. I aquí hi havia el problema: no adoraven l’emperador. Els jueus tampoc, però Roma els ho perdonava per antiguitat; els cristians eren nous, es reunien abans de l’alba i no feien el que feien tots, i en temps de crisi això semblava una traïció. El crim dels cristians no era creure en Crist: era negar-se a fer el sacrifici a l’emperador, que era la manera romana de dir «soc dels vostres».
🖼️ El grafit d'Alexàmenos, gratat en una paret del Palatí de Roma cap a l'any 200 i calcat en aquest dibuix: un home amb cap d'ase en una creu, un altre que l'adora amb la mà alçada i, en grec, «Alexàmenos adora el seu déu». Algú es burlava d'un company cristià. És la burla més antiga que es conserva contra un cristià i, alhora, la imatge més antiga d'una crucifixió. Domini públic · Wikimedia Commons
Plini pregunta, Trajà contesta
L’any 112 el governador de Bitínia, Plini, va escriure a l’emperador Trajà: li portaven cristians i no sabia què havien fet de dolent. Els preguntava tres vegades si ho eren i, si insistien, els executava; qui adorava l’estàtua de l’emperador, el perdonava. Trajà va contestar en quatre línies: no els busquis, castiga’ls si te’ls porten i queda provat, perdona qui cedeixi, i no acceptis denúncies anònimes. Ho llegiràs a L’Arxiu. Així van ser les persecucionspersecucionsLes campanyes contra els cristians. Locals i de tant en tant durant dos segles (Neró el 64, Plini el 112); generals, a tot l’Imperi, només tres: Deci (250), Valerià (257-259) i Dioclecià (303-311). durant dos segles: locals, curtes, sense buscar. Només tres vegades, als segles III i IV, un emperador va manar perseguir-los a tot l’Imperi, i una d’elles va cremar Fructuós a Tàrraco. Però cap al 300 els cristians ja eren un de cada deu, i el 313 Constantí els va donar llibertat de culte amb l’Edicte de MilàEdicte de MilàAcord de Constantí i Licini, l’any 313, que donava llibertat de culte a tothom, cristians inclosos, i els tornava els béns confiscats. El 380 Teodosi faria del cristianisme la religió oficial, i el 392 prohibiria els cultes pagans.. El 380 Teodosi, nascut a Hispània, va fer del cristianisme la religió oficial, i el 392 va prohibir totes les altres. En vuitanta anys, els perseguits van passar a perseguir: no havia canviat la religió, havia canviat qui manava.
✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 04
⏱ 18 min
✍️Activitats
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaEl docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.
🎏
Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar3 activitats▶
7.1🧭 Situar-se · línia del temps📊La fitxa de dades✏️Individual
De la creu a la religió oficial: una ratlla.
Amb les línies 3 i 4 de la Fitxa de dades, dibuixa una línia del temps de l'any 1 al 400, amb una marca cada cinquanta anys. Situa-hi cinc moments: Neró, Deci, Dioclecià, l'Edicte de Milà i l'Edicte de Tessalònica. Pinta d'un color els anys de persecució.
La línia del temps amb cinc moments datats i les persecucions pintades.
Com es fa · Línia del temps
Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.
Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.
💡 Pista: Les dates de les persecucions són a la tercera línia de la Fitxa; les dels edictes, a la quarta. La de Dioclecià no és un any sol: pinta tot el tram.
7.2🔍 Investigar · Lectura de font📜L'Arxiu🗣️En parella
Plini i Trajà amb lupa.
Llegiu en parella la carta de Plini i la resposta de Trajà a L'Arxiu. Contesteu una pregunta per pas. FET: què fa Plini amb els acusats que diuen que són cristians? PARER: Plini sap quin crim han fet? SENYAL: copieu la frase on ho reconeix.
Les tres respostes: fet, parer i senyal (25-50 paraules).
💡 Pista: Per al fet, comenceu així: «Plini els pregunta… i si insisteixen…». Per al parer i el senyal, llegiu les primeres paraules de la carta de Plini.
7.3🔍 Investigar · vertader o fals justificat🖼️La imatge✏️Individual
Vertader o fals davant el grafit.
Mira el grafit i el seu peu, al cos de la lectura. Decideix si aquestes quatre frases són vertaderes o falses i justifica cada una amb una prova. (a) L'home de la creu té cap d'ase. (b) El text és en llatí. (c) És la crucifixió dibuixada més antiga que es conserva. (d) El va fer un cristià per pregar.
Les quatre lletres amb V o F i una prova a cada una.
Com es fa · Vertader o fals justificat
Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
Decideix.
Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.
Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.
💡 Pista: Llegeix el peu de la imatge: diu en quina llengua és el text i per què el van fer. Pots començar cada prova així: «El peu diu que…».
7.4✍️ Explicar · cadena causa-efecte📖La lectura📊La fitxa de dades✏️Individual
De sospitosos a oficials: la cadena.
Encadena en cinc baules el camí que va de «any 30: un predicador executat a Judea» a «380: religió oficial de l'Imperi». Pots fer servir Pau i les ciutats, els cristians que no adoren l'emperador, les persecucions, Constantí i l'Edicte de Milà. A cada fletxa, explica per què una baula porta a la següent.
La cadena de cinc baules amb una explicació a cada fletxa.
Com es fa · Cadena causa-efecte
Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.
Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.
💡 Pista: Una cadena bona no diu «i després»: diu «i per això». La segona línia de la Fitxa té una xifra que ajuda a entendre la decisió de Constantí.
7.5✍️ Explicar · reescriptura📜L'Arxiu🗣️En parella
La resposta de Trajà, explicada a un centurió.
Reescriviu la resposta de Trajà a L'Arxiu com si Plini l'hagués d'explicar al centurió que li porta els presos: quatre ordres clares sobre els cristians (si s'han de buscar, si s'han de castigar, qui es pot perdonar, què es fa amb les denúncies anònimes). Amb les vostres paraules, sense copiar cap frase del text.
Les quatre ordres per al centurió, una per frase.
Com es fa · Reescriptura
Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.
Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.
💡 Pista: Un centurió vol ordres, no raons. Compte: «no els busquis» i «castiga'ls» no es contradiuen.
7.6🔍 Investigar · intrús justificat📊La fitxa de dades✏️Individual
L'intrús entre els déus.
Aquí tens sis déus que s'adoraven a l'Imperi: Júpiter, Isis d'Egipte, els lars de casa, l'emperador, Mitra de Pèrsia i el déu dels cristians. Roma n'acceptava cinc sense problema; un no, durant dos segles. Tria l'intrús i justifica per què Roma el tractava diferent, amb la primera línia de la Fitxa.
L'intrús i dues frases que ho justifiquin.
Com es fa · Intrús justificat
Copia la llista.
Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.
Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.
💡 Pista: La pregunta que els separa no és «és de Roma o de fora?». Busca a la Fitxa la condició que Roma posava.
🎢
Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar3 activitats▶
7.7✍️ Explicar · Desmuntant tòpics⚠️Desmuntant un tòpic📊La fitxa de dades✏️Individual
Desmuntant «tres segles de lleons».
Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i la tercera línia de la Fitxa. Explica per què és fals que Roma persegués els cristians sense parar durant tres segles: digues quantes persecucions generals hi va haver i quants anys sumen, com eren la resta del temps i per què Roma els perseguia.
L'explicació, en quatre frases.
💡 Pista: Separa dues preguntes: «hi va haver persecucions?» i «quantes, i per què?».
7.8🌍 Participar · decisió raonada📜L'Arxiu📊La fitxa de dades✏️Individual
Bitínia, any 112: ets davant del governador.
Ets un artesà de Bitínia l'any 112, cristià des de fa deu anys. Un veí t'ha denunciat i ets davant de Plini, que et pregunta per tercera vegada si ets cristià, amb l'estàtua de l'emperador al costat. Decideix què fas: adorar l'estàtua, negar-te o callar. Defensa la decisió amb dues raons, una de L'Arxiu, i digues què hi perds. Res que algú del 112 no pogués saber.
La decisió amb dues raons i el que hi perds (80-100 paraules).
Com es fa · Decisió raonada
Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
Per a cada una, un avantatge i un risc.
Tria i dona dues raons.
Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.
Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.
💡 Pista: No hi ha resposta bona: per això és una decisió. Pensa a qui afecta el que triïs.
7.9🌍 Participar · Ahir i avui🧠El que ja saps📜L'Arxiu👥En grup
Ahir i avui: la religió que molesta.
Roma acceptava tots els déus amb una condició: adorar també l'emperador. Qui no ho feia era sospitós. En grup, argumenteu què hauria de poder demanar avui un Estat a les religions, i què no. Feu servir el cas de Plini i Trajà i el que ja sabeu de com conviuen avui diverses religions al vostre voltant, i digueu en què s'assembla i en què no.
L'argument amb el cas de Plini i el que ja sabeu d'avui (80-100 paraules).
💡 Pista: Penseu en coses concretes: una festa, un vestit, un menjar, una norma de l'escola. La pregunta de fons és la del sondeig: tolerància o control?
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 05
⏱ 2 min
🎯Tancament
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaQuiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.
📌 Per emportar-se
La religió romana era de ritus, no de creences: molts déus, els de casa, els de la ciutat, els de fora que Roma adoptava, i l'emperador; i acceptava qualsevol déu amb una sola condició, que els seus fidels adoressin també els de Roma i l'emperador. El cristianisme, nascut a Judea d'un predicador executat cap a l'any 30 i portat a les ciutats per Pau, deia que no: un sol déu, tots iguals davant seu, cap sacrifici a l'emperador. Per això va ser sospitós durant dos segles i mig, perseguit de tant en tant (Neró el 64, Plini el 112) i tres vegades a tot l'Imperi (Deci, Valerià, Dioclecià), menys de quinze anys en total. Plini ho va escriure a Trajà: no sé què han fet de dolent, i l'emperador va contestar: no els busquis, castiga'ls si te'ls porten, perdona qui adori l'estàtua. Cap al 300 eren un de cada deu; el 313 Constantí els va permetre, el 380 Teodosi els va fer l'única religió i el 392 va prohibir les altres. En vuitanta anys, els perseguits van passar a perseguir.
🎯 Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Quina condició posava Roma per acceptar un déu nou, segons la sessió?
2. Què contesta Trajà a Plini sobre els cristians?
3. Què va decidir l'Edicte de Milà, l'any 313?
✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps
Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.
💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps
Mentre el cristianisme creixia, l'Imperi s'esquerdava: al segle III, cinquanta anys d'emperadors que duraven mesos, moneda que no valia res i fronteres que cedien. La sessió següent: la crisi.