CronoLab · fonts i judicis · HE · 2n BAT · 3r trimestre

Reforma o ruptura: el referèndum del 1976

Quatre documents que es contradiuen, i el teu vot.

Espanya, 15 de desembre de 1976. Franco va morir fa tretze mesos. El juliol, el Rei va nomenar president Adolfo Suárez, un home del Movimiento de qui ningú no esperava res. El setembre, Suárez va presentar per televisió una llei curta que ho canvia tot: Corts elegides per sufragi universal abans del juny del 1977. El 18 de novembre, les Corts franquistes la van aprovar per 425 vots contra 59: es van votar la seva pròpia fi. Els partits continuen sent il·legals i el PCE i el PSOE demanen l'abstenció, perquè diuen que és una reforma del règim feta pel règim. Avui la llei se sotmet a referèndum. Tens la papereta a la mà. Llegeix els quatre documents i decideix.

Abans de llegir

Cada document, mira'l amb tres preguntes: qui ho diu i quin interès hi té · quan ho diu, abans o després dels fets · què diu, i què no diu.

Lleis Fonamentals: les set lleis que feien de constitució del franquisme; la reforma en seria la vuitena
procurador: membre de les Corts franquistes, no elegit per sufragi universal
reforma / ruptura: canviar el règim des de les seves lleis, o trencar-hi i començar de zero
sufragi universal: el vot de tots els adults, directe i secret
referèndum: una votació de tot el cens sobre una sola pregunta
abstenció: no anar a votar; el 1976 l'oposició la demanava com a protesta

Document 1 Paraules al Congrés dels Estats Units · Joan Carles I, rei d'Espanya · Washington, 2 de juny de 1976

«La Monarquia espanyola s'ha compromès des del primer dia a ser una institució oberta en què tots els ciutadans tinguin un lloc folgat per a la seva participació política sense discriminació de cap mena i sense pressions indegudes de grups sectaris i extremistes.»
«La Monarquia farà que, sota els principis de la democràcia, es mantinguin a Espanya la pau social i l'estabilitat política, alhora que s'asseguri l'accés ordenat al poder de les diferents alternatives de govern, segons els desitjos del poble lliurement expressats.»

Traducció del castellà. L'original: Palabras de Su Majestad el Rey al Congreso de los Estados Unidos de América, 2-6-1976 (Casa de S.M. el Rey).

1 Què promet el Rei que farà la Monarquia? Localitzar
- Que el poble triï entre alternatives de govern.
- Que no hi hagi grups sectaris ni extremistes.
- Convocar eleccions abans del juny del 1977.
- Mantenir les institucions tal com les va deixar Franco.
Al document: «S'asseguri l'accés ordenat al poder de les diferents alternatives de govern, segons els desitjos del poble lliurement expressats.»
- Que el poble triï entre alternatives de govern. És la frase central: alternatives de govern, accés al poder, desitjos del poble lliurement expressats. La paraula «democràcia» hi és.
- Que no hi hagi grups sectaris ni extremistes. Ho diu com a límit («sense pressions indegudes»), no com a promesa principal.
- Convocar eleccions abans del juny del 1977. La data la posarà Suárez el setembre; el Rei, el juny, no en dona cap.
- Mantenir les institucions tal com les va deixar Franco. Parla de democràcia i d'alternatives de govern: el contrari de la continuïtat.
2 Per què ho diu a Washington, en anglès, davant del Congrés dels Estats Units, i no a Madrid? Avaluar
- Perquè lliga la Corona a la democràcia davant del món.
- Perquè a Espanya no podia parlar de democràcia.
- Perquè el discurs tracta de la independència americana.
- Perquè els Estats Units li exigien un compromís.
Al document: «La Monarquia farà que, sota els principis de la democràcia, es mantinguin a Espanya la pau social i l'estabilitat política.»
- Perquè lliga la Corona a la democràcia davant del món. El juny del 1976 el president encara és Arias Navarro, del franquisme. El compromís es pren fora, on costa menys i compromet igual.
- Perquè a Espanya no podia parlar de democràcia. Podia; el que no tenia era un govern que ho fes. Un mes després canviaria de president.
- Perquè el discurs tracta de la independència americana. Bona part del discurs sí, però aquest paràgraf parla d'Espanya.
- Perquè els Estats Units li exigien un compromís. Res al text no indica cap exigència: és una declaració pròpia.

Document 2 Discurs televisat sobre el projecte de Llei per a la Reforma Política · Adolfo Suárez, president del Govern · Madrid, 10 de setembre de 1976

«Reconegut a la declaració programàtica del Govern el principi que la sobirania nacional resideix en el poble, cal aconseguir que el poble parli com més aviat millor. [...] Podíem sentir la temptació de redactar una Constitució completa i definitiva. Hem preferit, tanmateix, donar pas a la legitimitat real dels grups i partits per mitjà del vot. Amb això comencem a convertir en realitat el que ja vaig dir en una altra ocasió: elevar a la categoria política de normal el que a nivell de carrer és simplement normal.»
«Les modificacions constitucionals que conté permetran que les Corts, compostes per Congrés i Senat, siguin elegides per sufragi universal, directe i secret, com més aviat millor i, en tot cas, abans del juny del 1977. [...] I arrenca de la legalitat fonamental vigent, i es duu a terme a través dels procediments previstos. No pot existir ni existirà un buit constitucional, ni molt menys un buit de legalitat.»

Traducció del castellà. L'original: Discurso televisado del Sr. Presidente del Gobierno, 10-9-1976 (Revista de las Cortes Generales, núm. 117, 2024).

3 Per què el Govern no fa una Constitució nova? Localitzar
- Perquè vol que la facin uns representants elegits.
- Perquè les Lleis Fonamentals ja són una Constitució.
- Perquè la sobirania nacional resideix en el poble.
- Perquè els partits encara no són legals.
Al document: «Hem preferit, tanmateix, donar pas a la legitimitat real dels grups i partits per mitjà del vot.»
- Perquè vol que la facin uns representants elegits. Diu que la Constitució l'han de fer uns representants amb «mandat popular», i que el projecte només obre el camí a les eleccions.
- Perquè les Lleis Fonamentals ja són una Constitució. Reconeix que cal reformar-les i que la llei en modifica una part.
- Perquè la sobirania nacional resideix en el poble. És el principi que invoca, però la raó de no fer la Constitució és que primer ha de parlar el poble.
- Perquè els partits encara no són legals. Era cert (es legalitzarien el 1977), però el discurs no ho dona com a raó.
4 «No existirà un buit de legalitat». A qui tranquil·litza aquesta frase, i a qui no? Integrar
- Als del règim, i no a l'oposició, que vol trencar-hi.
- A l'oposició, que tem un cop d'estat.
- A tothom: ningú no vol un buit constitucional.
- Als qui volien una Constitució completa i definitiva.
Al document: «Arrenca de la legalitat fonamental vigent, i es duu a terme a través dels procediments previstos. No pot existir ni existirà un buit constitucional.»
- Als del règim, i no a l'oposició, que vol trencar-hi. És la reforma «de la llei a la llei»: canviar-ho tot sense sortir de la legalitat franquista. Per a l'oposició, això és el que la fa sospitosa.
- A l'oposició, que tem un cop d'estat. L'oposició temia més que la reforma fos una continuïtat disfressada que no pas el buit legal.
- A tothom: ningú no vol un buit constitucional. El buit no el volia ningú, però la frase parla de com es fa el canvi, i aquí hi ha el desacord.
- Als qui volien una Constitució completa i definitiva. A aquests els acaba de dir que no: primer les eleccions.

Document 3 Defensa de l'esmena a la totalitat del projecte de Reforma Política · Blas Piñar, procurador a Corts i dirigent de Fuerza Nueva · Corts Espanyoles, Madrid, 16 de novembre de 1976

«El projecte de Reforma Política es troba en contradicció amb la Llei de Principis, atès que a l'article primer proclama que «la democràcia en l'organització política de l'Estat espanyol es basa en la supremacia de la Llei, expressió de la voluntat sobirana del poble» [...]. La llei, per tant, i conforme al projecte, no gaudeix de força coercitiva i vinculant perquè estigui d'acord amb el dret natural i amb la llei divina, sinó perquè és l'expressió de la voluntat sobirana del poble.»
«Per fidelitat al jurament i a l'obra de Franco [...] no només admetem, sinó que desitgem i volem les reformes; però no precisament aquesta Reforma, perquè aquesta Reforma, tal com la vol el Govern i tal com la defensa la Ponència, no és de veritat una Reforma: és una Ruptura, encara que la ruptura vulgui perfilar-se sense violència i des de la legalitat.»

Traducció del castellà (Diario de las Sesiones del Pleno, núm. 29, p. 12-13). L'original: Cortes Españolas, Diario de las Sesiones del Pleno, núm. 29, 16-18 de novembre de 1976 (Congreso de los Diputados).

5 Segons Piñar, d'on ha de treure la força una llei? Localitzar
- Del dret natural i de la llei divina.
- De la voluntat sobirana del poble.
- De la Llei de Principis del Movimiento.
- Del jurament dels procuradors.
Al document: «No gaudeix de força [...] perquè estigui d'acord amb el dret natural i amb la llei divina, sinó perquè és l'expressió de la voluntat sobirana del poble.»
- Del dret natural i de la llei divina. És el nucli de la seva objecció: per a ell la llei val si s'ajusta a un ordre superior, no perquè la majoria la vulgui.
- De la voluntat sobirana del poble. Això és el que diu el projecte i ell ho retreu.
- De la Llei de Principis del Movimiento. La cita perquè el projecte la contradiu, però el fonament que invoca és el dret natural i diví.
- Del jurament dels procuradors. El jurament és el seu argument moral per votar en contra, no l'origen de la força de la llei.
6 Piñar diu que la reforma «és una Ruptura». Suárez diu que «no existirà un buit de legalitat». Tenen raó tots dos? Reflexionar
- Sí: la forma és legal i el fons canvia el règim.
- No: si es fa des de la legalitat, no pot ser una ruptura.
- Només Piñar: la reforma es feia amb violència.
- Només Suárez: Piñar admet que vol reformes.
Al document: «No és de veritat una Reforma: és una Ruptura, encara que la ruptura vulgui perfilar-se sense violència i des de la legalitat.»
- Sí: la forma és legal i el fons canvia el règim. Piñar mateix ho concedeix: «des de la legalitat». Es discuteix el fons, no el procediment; i en el fons, Piñar ha vist bé què es votava.
- No: si es fa des de la legalitat, no pot ser una ruptura. És l'argument del Govern, però Piñar distingeix la forma del fons: es pot trencar un principi complint el procediment.
- Només Piñar: la reforma es feia amb violència. Ell mateix diu que es perfila «sense violència».
- Només Suárez: Piñar admet que vol reformes. Vol «reformes», però no «aquesta»: no és una concessió a Suárez.

Document 4 Llei per a la Reforma Política · Les Corts Espanyoles (projecte del Govern, aprovat el 18 de novembre de 1976) · Aprovada per les Corts el 18 de novembre de 1976; sotmesa a referèndum el 15 de desembre

«Article primer. U. La democràcia, en l'Estat espanyol, es basa en la supremacia de la Llei, expressió de la voluntat sobirana del poble. Els drets fonamentals de la persona són inviolables i vinculen tots els òrgans de l'Estat. Dos. La potestat d'elaborar i aprovar les lleis resideix en les Corts. El Rei sanciona i promulga les lleis.»
«Article segon. U. Les Corts es componen del Congrés dels Diputats i del Senat. Dos. Els diputats del Congrés seran elegits per sufragi universal, directe i secret dels espanyols majors d'edat. Tres. Els senadors seran elegits en representació de les entitats territorials. El Rei podrà designar per a cada legislatura senadors en nombre no superior a la cinquena part dels elegits.»

Traducció del castellà (el text promulgat al BOE el 5 de gener de 1977 és el que es va votar). L'original: Ley 1/1977, de 4 de enero, para la Reforma Política (BOE núm. 4, 5-1-1977).

7 Amb aquests dos articles, què queda de les Corts franquistes? Integrar
- Res: les cambres passen a ser elegides, i el Rei només designa una part petita del Senat.
- Tot: les Corts continuen fent les lleis.
- La meitat: el Senat continua sent designat.
- Els procuradors, que passen al Congrés.
Al document: «Els diputats del Congrés seran elegits per sufragi universal, directe i secret dels espanyols majors d'edat.»
- Res: les cambres passen a ser elegides, i el Rei només designa una part petita del Senat. Els procuradors per designació o per càrrec desapareixen; l'única excepció és un cinquè del Senat. Per això es diu que les Corts van votar la seva fi.
- Tot: les Corts continuen fent les lleis. La potestat legislativa és a les Corts, sí, però són unes altres Corts: elegides.
- La meitat: el Senat continua sent designat. El Senat també és elegit; el Rei en designa com a màxim una cinquena part.
- Els procuradors, que passen al Congrés. Cap article no els reserva res: el Congrés surt sencer del sufragi.
8 Els partits eren il·legals el dia del referèndum. Què no diu la llei que per a l'oposició era decisiu? Avaluar
- Qui podrà presentar-se: no parla de partits ni de la seva legalització.
- Quan seran les eleccions i qui les convocarà.
- Que el Rei sanciona i promulga les lleis.
- Que els drets fonamentals són inviolables.
Al document: «Article segon. Dos. Els diputats del Congrés seran elegits per sufragi universal, directe i secret.»
- Qui podrà presentar-se: no parla de partits ni de la seva legalització. Sufragi universal sense partits legals és una promesa a mitges: per això l'oposició demanava l'abstenció i la legalització (la del PCE arribaria l'abril del 1977).
- Quan seran les eleccions i qui les convocarà. La data la porta la llei a les disposicions transitòries i Suárez ja l'havia dita: abans del juny del 1977.
- Que el Rei sanciona i promulga les lleis. Sí que ho diu, a l'article primer.
- Que els drets fonamentals són inviolables. També ho diu, a l'article primer; el que calla és qui pot concórrer a les eleccions.

Cerca a Ideorum

Reforma o ruptura: el referèndum del 1976

Abans de llegir

És el 15 de desembre de 1976 i ets al col·legi electoral amb la papereta del referèndum: «Aprova el Projecte de Llei per a la Reforma Política?». Què fas?

El que va passar de debò

Fonts