Atenes, any 399 aC. Sòcrates té setanta anys i fa tota la vida que passeja per l'àgora fent preguntes incòmodes. Ara tres ciutadans l'han portat a judici. Ets un dels cinc-cents jurats, triats a sorts entre els ciutadans. Abans de votar llegiràs quatre textos: l'acusació, una comèdia que se'n reia, la seva defensa i el record d'un deixeble.

Abans de llegir

Cada document, mira'l amb tres preguntes: qui ho diu i quin interès hi té · quan ho diu, abans o després dels fets · què diu, i què no diu.

jurat: els ciutadans que jutgen, triats a sorts
tàvec: mosca grossa que pica els cavalls
mina: moneda grega; trenta mines eren una fortuna
sacrifici: ofrena als déus, sovint un animal
divinitat: un déu, o un ésser diví

Document 1 L'acusació · Mèletos, Ànitos i Licó, els acusadors · Atenes, 399 aC (copiada per Xenofont i per Plató)

«Tal com la copia Xenofont: «Sòcrates és culpable de no reconèixer els déus que reconeix la ciutat i de portar-ne de nous; també és culpable de corrompre els joves.»»
«Tal com la copia Plató: «Sòcrates és un malfactor que corromp els joves i que no creu en els déus de la ciutat, sinó en unes altres divinitats noves.»»

Traducció del grec (a partir de les versions angleses de Dakyns i Jowett). L'original: Xenofont, Memorables, llibre I (Project Gutenberg).

1 De què acusen Sòcrates? Localitzar
- De no creure en els déus de la ciutat i de corrompre els joves.
- De robar les ofrenes d'un temple i mentir al jurat.
- De fer comèdies per riure-se dels déus de la ciutat.
- De voler portar a Atenes els déus dels espartans.
Al document: «Culpable de no reconèixer els déus que reconeix la ciutat i de portar-ne de nous; també és culpable de corrompre els joves.»
- De no creure en els déus de la ciutat i de corrompre els joves. Són les dues acusacions, i les dues versions les donen.
- De robar les ofrenes d'un temple i mentir al jurat. Podria ser un delicte a Atenes, però cap de les dues versions no en parla.
- De fer comèdies per riure-se dels déus de la ciutat. Els déus hi surten, però l'acusació no parla de comèdies: la comèdia és el document 2, i no és de Sòcrates.
- De voler portar a Atenes els déus dels espartans. Parla de «déus nous», però no diu de quin poble.
2 Xenofont i Plató copien l'acusació amb paraules una mica diferents. Què en pots treure? Avaluar
- Que el fons és segur, però el text exacte no el sabem.
- Que un dels dos s'ho inventa tot i no hi va haver acusació.
- Que hi va haver dues acusacions diferents i dos judicis.
- Que la bona és la de Plató, perquè era més savi.
Al document: ««…de no reconèixer els déus…» / «…que no creu en els déus de la ciutat…»»
- Que el fons és segur, però el text exacte no el sabem. Quan dues fonts coincideixen en el que diuen, el contingut és fiable; si canvien les paraules, és que cap no copia lletra per lletra.
- Que un dels dos s'ho inventa tot i no hi va haver acusació. Coincideixen en les dues acusacions: diferències de paraules no vol dir invenció.
- Que hi va haver dues acusacions diferents i dos judicis. Hi ha dues versions, però del mateix document: diuen el mateix.
- Que la bona és la de Plató, perquè era més savi. Ser savi no et fa copiar millor un document: amb el que tenim, no es pot triar.

Document 2 Els núvols · Aristòfanes, autor de comèdies · Atenes, 423 aC (vint-i-quatre anys abans del judici)

«Estrepsíades: «Això és una pensadora d'esperits savis. Hi viuen homes que, si els pagues, t'ensenyen a guanyar parlant, tant si tens raó com si no.»»
«Sòcrates, penjat dins d'una cistella: «Camino per l'aire i estudio el sol.»»
«Estrepsíades: «Qui mou els núvols? No és Zeus?» Sòcrates: «De cap manera: és el Remolí de l'aire.»»

Traducció del grec (a partir de la versió anglesa de Hickie). L'original: Aristòfanes, Els núvols (Project Gutenberg).

3 Segons Estrepsíades, què ensenyen a la «pensadora», si els pagues? Localitzar
- A guanyar parlant, tant si tens raó com si no.
- A caminar per l'aire dins d'una cistella.
- A llegir i escriure, com a l'escola.
- A dir sempre la veritat davant dels jutges.
Al document: «Si els pagues, t'ensenyen a guanyar parlant, tant si tens raó com si no.»
- A guanyar parlant, tant si tens raó com si no. És el que diu Estrepsíades, i per això hi vol enviar el fill: per no pagar els deutes.
- A caminar per l'aire dins d'una cistella. La cistella hi surt, però és on està Sòcrates, no el que s'hi ensenya.
- A llegir i escriure, com a l'escola. Hi havia mestres que ho feien, però la comèdia no en parla.
- A dir sempre la veritat davant dels jutges. Diu el contrari: a guanyar encara que no tinguis raó.
4 Quan el Sòcrates de la comèdia diu que no és Zeus qui mou els núvols, amb quina acusació del document 1 lliga? Integrar
- Amb la de no creure en els déus de la ciutat.
- Amb la de corrompre els joves de la ciutat.
- Amb cap: una comèdia només fa riure, no acusa.
- Amb la de cobrar diners per fer classes.
Al document: ««No és Zeus?» «De cap manera: és el Remolí de l'aire.»»
- Amb la de no creure en els déus de la ciutat. Treu Zeus i hi posa un «Remolí»: és el que l'acusació anomena no reconèixer els déus i portar-ne de nous.
- Amb la de corrompre els joves de la ciutat. També hi és a la comèdia (el fill que hi va a aprendre), però no en aquest fragment.
- Amb cap: una comèdia només fa riure, no acusa. Fa riure, però amb la mateixa idea que l'acusació: que Sòcrates no creu en els déus.
- Amb la de cobrar diners per fer classes. El pagament surt a la comèdia, però l'acusació del document 1 no en parla.

Document 3 Apologia de Sòcrates (la defensa davant del jurat) · Plató, deixeble de Sòcrates · Escrita a Atenes pocs anys després del 399 aC

«És el que vosaltres mateixos vau veure a la comèdia d'Aristòfanes: un Sòcrates que va d'aquí cap allà dient que camina per l'aire i explicant un munt de disbarats. Però la pura veritat, atenencs, és que jo no tinc res a veure amb aquestes especulacions.»
«Si em mateu, no trobareu fàcilment ningú com jo. Soc una mena de tàvec que el déu ha lligat a la ciutat, que és com un cavall gran i noble però mandrós: tot el dia us desvetllo, us persuadeixo i us renyo.»

Traducció del grec (a partir de la versió anglesa de Jowett). L'original: Plató, Apologia (Project Gutenberg).

5 Per què Sòcrates parla d'una comèdia en ple judici? Integrar
- Perquè creu que el jurat el coneix per la comèdia, no per ell.
- Perquè Aristòfanes és un dels tres acusadors del judici.
- Perquè vol fer riure el jurat i guanyar-se'l.
- Perquè està d'acord amb el que diu la comèdia d'ell.
Al document: «És el que vosaltres mateixos vau veure a la comèdia d'Aristòfanes.»
- Perquè creu que el jurat el coneix per la comèdia, no per ell. Diu «vosaltres mateixos la vau veure»: sap que els jurats hi van anar, i vol desfer la imatge que en van treure.
- Perquè Aristòfanes és un dels tres acusadors del judici. Els acusadors són Mèletos, Ànitos i Licó; Aristòfanes no hi és.
- Perquè vol fer riure el jurat i guanyar-se'l. No fa broma: diu que la comèdia explica «disbarats» i que no tenen res a veure amb ell.
- Perquè està d'acord amb el que diu la comèdia d'ell. Diu el contrari: que no té res a veure amb el Sòcrates de la comèdia.
6 Sòcrates diu que és un «tàvec» que el déu ha posat a la ciutat. Això demostra al jurat que és innocent? Avaluar
- No: és una manera de defensar-se, no una prova.
- Sí: si el déu l'ha enviat, no pot ser que no hi cregui.
- Sí: un tàvec és un animal útil per als cavalls.
- No: aquí Sòcrates reconeix que ha corromput els joves.
Al document: «Soc una mena de tàvec que el déu ha lligat a la ciutat.»
- No: és una manera de defensar-se, no una prova. És una comparació per convèncer. Per saber si respectava els déus calen fets, com els que dona Xenofont al document 4.
- Sí: si el déu l'ha enviat, no pot ser que no hi cregui. Ho diu ell mateix, i és justament el que es jutja: la paraula de l'acusat no és una prova.
- Sí: un tàvec és un animal útil per als cavalls. El tàvec és una imatge: no s'hi discuteix d'animals, sinó del paper de Sòcrates a la ciutat.
- No: aquí Sòcrates reconeix que ha corromput els joves. No reconeix res: diu que desvetlla la ciutat, i que és un bé per a ella.

Document 4 Memorables (els records de Sòcrates) · Xenofont, deixeble de Sòcrates · Escrits uns anys després del 399 aC

«Quina prova van donar que Sòcrates no reconeixia els déus de la ciutat? Que no feia sacrificis? Al contrari: sovint se'l veia sacrificant, a casa i als altars de la ciutat.»
«Aquella frase seva, «una divinitat em fa un senyal», era a boca de tothom. I crec que d'aquí va sortir l'acusació de portar divinitats noves.»

Traducció del grec (a partir de la versió anglesa de Dakyns). L'original: Xenofont, Memorables, llibre I (Project Gutenberg).

7 Quina prova dona Xenofont que Sòcrates respectava els déus? Localitzar
- Que sovint se'l veia fent sacrificis.
- Que deia que una divinitat li feia senyals.
- Que anava cada any a l'oracle de Delfos.
- Que mai no havia parlat dels déus amb ningú.
Al document: «Sovint se'l veia sacrificant, a casa i als altars de la ciutat.»
- Que sovint se'l veia fent sacrificis. És un fet que tothom podia veure: el document el dona com a resposta a l'acusació.
- Que deia que una divinitat li feia senyals. Hi surt, però Xenofont ho dona com l'origen de l'acusació, no com la prova de la seva fe.
- Que anava cada any a l'oracle de Delfos. Podria ser, però aquest fragment no en parla.
- Que mai no havia parlat dels déus amb ningú. Xenofont diu que tothom coneixia la seva frase sobre la divinitat.
8 Plató i Xenofont eren deixebles de Sòcrates i van escriure després de la seva mort. Com els has de llegir? Reflexionar
- Com a defensors: donen la seva versió dels fets.
- Com a jutges neutrals que no prenen partit.
- Com a mentiders: com que l'estimaven, tot és fals.
- Com els textos oficials del judici de la ciutat.
Al document: «Quina prova van donar que Sòcrates no reconeixia els déus de la ciutat?»
- Com a defensors: donen la seva versió dels fets. Escriuen per rentar el nom del mestre. Poden dir fets certs, però cal saber qui parla i per què.
- Com a jutges neutrals que no prenen partit. Eren deixebles i admiradors: prenen partit per ell des de la primera frase.
- Com a mentiders: com que l'estimaven, tot és fals. Tenir partit no vol dir mentir: vol dir que cal contrastar el que diuen.
- Com els textos oficials del judici de la ciutat. No són actes del tribunal: són records personals, escrits anys després.

0/8 preguntes de lectura

La correcció de cada pregunta és al costat del seu document. Ara, amb els quatre documents llegits, vota.

El que va passar de debò

L'any 399 aC, un jurat de ciutadans triats a sorts va condemnar Sòcrates, primer per culpable i després a mort. Uns dies més tard, a la presó, es va beure el verí de la cicuta, envoltat dels seus amics. Atenes acabava de perdre la guerra contra Esparta i de sortir del govern dels Trenta Tirans, i alguns d'aquells tirans havien estat deixebles seus: molts historiadors pensen que el judici també anava d'això, tot i que no ho podia dir. Sòcrates no va escriure mai res. El que en sabem ho van escriure els seus deixebles, sobretot Plató i Xenofont.

Fonts

El context, a la sessió 8 de la càpsula 6 → ← Totes les fonts i judicis

Cerca a Ideorum

El judici de Sòcrates

Abans de llegir

Ets un dels cinc-cents jurats. Què votes?

El que va passar de debò

Fonts