Sessió 8. Cultura, art i filosofia

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Fins ara has vist com vivien els grecs. Ara veuràs què van fer i per què encara ho tenim a la vista. Aquesta sessió és la resposta a la pregunta de la càpsula.

Tres maneres de posar una columna

Els temples grecs eren cases per als déus, i els van construir sempre igual: un rectangle de columnes amb una teulada a dues aigües. El que canviava era la columna, i n’hi havia tres ordres. El dòricdòricL’ordre més antic: columna gruixuda, sense base, capitell llis com un coixí. El Partenó és dòric. és el més antic i el més sobri: columna gruixuda, sense base, capitell llis. El jònicjònicColumna més prima, amb base, i capitell amb dues volutes enrotllades. és més prim i porta al capitell dues volutes enrotllades. El corinticorintiEl més tardà: capitell com una cistella de fulles d’acant. Els romans el van fer servir moltíssim. té el capitell ple de fulles. El temple més famós, el Partenó d’Atenes (447-432 aC), és dòric: vuit columnes al davant i disset a cada costat, pagades amb els diners de la Lliga de Delos. Quan vegis un edifici amb columnes a la teva ciutat, mira el capitell: és una d’aquestes tres.

Estàtues que respiren

Les primeres estàtues gregues eren rígides, amb els braços enganxats al cos. Cap al 450 aC, els escultors van aprendre a fer cossos que semblen a punt de moure’s: un peu que aguanta el pes i l’altre lliure, com el Discòbol de Miró, un atleta a punt de llançar el disc. En diem escultura clàssica: el cos humà perfecte i en calma. La majoria eren de bronze i s’han fos; les coneixem per còpies romanes de marbre. I totes anaven pintadespintadesDe colors vius: vermell, blau, ocre. El blanc dels museus és el que queda quan la pintura ha marxat..

Un teatre per a tota la ciutat

El teatre va néixer a Atenes de les festes de Dionís, el déu del vi. Cada primavera, durant tres dies, la ciutat sencera seia en un semicercle de grades i veia competir tres autors amb les seves tragèdiestragèdiesObres en vers on un heroi lluita contra un destí que no pot vèncer. Ens n’han arribat 32 de més de 300.. Els actors eren homes, portaven màscares i un cor cantava i ballava. Els tres grans autors són Èsquil, Sòfocles i EurípidesÈsquil, Sòfocles i EurípidesÈsquil (525-456 aC), Els perses. Sòfocles (496-406 aC), Antígona i Èdip rei. Eurípides (480-406 aC), Medea.; l’Èsquil de la sessió 6 és el primer. Al teatre d’Epidaure, del segle IV aC, hi cabien catorze mil persones i encara s’hi fan obres.

L’home que no va parar de preguntar

I hi ha la filosofiafilosofia«Amor a la saviesa»: buscar la veritat preguntant i raonant, sense recórrer als déus ni als mites., que vol dir «amor a la saviesa». SòcratesSòcratesFilòsof atenès (470-399 aC). No va escriure res. Condemnat a mort per «corrompre els joves», va beure la cicuta. no va escriure res: es passava el dia a l’àgora preguntant a la gent què era la justícia o el valor, fins que s’adonaven que no ho sabien. El 399 aC Atenes el va condemnar a mort, i a L’Arxiu llegiràs el que va dir als jutges. El seu deixeble PlatóPlatóFilòsof atenès (427-347 aC). Va escriure els diàlegs on parla Sòcrates i va fundar l’Acadèmia el 387 aC. ho va escriure tot i va fundar una escola, l’Acadèmia. I el deixeble de Plató, AristòtilAristòtilFilòsof (384-322 aC), mestre d’Alexandre. Va fundar el Liceu i va estudiar-ho tot: animals, política, teatre. El vas llegir a la sessió 3., va preferir observar el món: va classificar animals, governs i obres de teatre. Preguntar, escriure, observar: tres maneres de pensar que encara fem servir.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

8.1 ✍️ Explicar · taula de classificació 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Els tres capitells grecs, en una taula.

Mira la làmina dels capitells del cos de la lectura. Fes una taula de tres files (dòric, jònic, corinti) i dues columnes: com és el capitell i on és a la làmina. Classifica-hi els tres capitells grecs.

La taula de tres files i dues columnes, omplerta.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Comença així: «Dòric: capitell llis com..., a dalt a...». Com és cada capitell ho diu la Fitxa. Compte: a la làmina hi ha capitells que no són grecs, i el peu de la imatge diu quins són.

8.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Sòcrates davant dels jutges: fet, parer i senyal.

Llegeix el text de Plató a L'Arxiu i identifica tres coses. FET: què acaba de passar-li a Sòcrates? Busca-ho al context. PARER: quina vida diu que no val la pena de viure? SENYAL: qui escriu les paraules de Sòcrates?

Les tres frases (fet, parer, senyal), 25-50 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «Sòcrates acaba de... (fet). Creu que una vida sense... (parer). Les paraules les escriu... (senyal)». El context i la Fitxa diuen qui.

8.3 ✍️ Explicar · telegrama 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

L'art grec en quinze paraules.

Resumeix en un telegrama de 15 paraules exactes què van fer els grecs en art i pensament.

El telegrama de 15 paraules exactes, comptades.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Comença així: «Temples de columnes. Tres ordres...». Pots fer servir paraules de la Fitxa com dòric, tragèdia o filosofia. Compta les paraules abans de passar-ho a net.

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

8.4 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tres mestres, tres maneres de pensar.

Fes un esquema 1-3-1: a dalt, «La filosofia: amor a la saviesa»; al mig, els tres filòsofs de la lectura, cada un amb el que va fer (un any o una escola de la Fitxa); a baix, una frase que digui què tenen en comú les tres maneres de pensar.

L'esquema: la idea de dalt, els tres filòsofs amb una dada cada un i la frase de baix.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Connectors: «el primer..., per exemple...», «el segon, en canvi...», «tots tres...».

8.5 ✍️ Explicar · reescriptura 📖 La lectura ✏️ Individual

Explica «tragèdia» sense dir «teatre» ni «trist».

Explica amb paraules pròpies què era una tragèdia grega: on es feia, qui l'escrivia, què hi passava. Regla: no pots escriure «teatre» ni «trist»; has de dir-ho amb altres paraules.

L'explicació en tres o quatre frases, sense les dues paraules prohibides.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Connectors: «és a dir...», «cada primavera...», «al final...».

8.6 ✍️ Explicar · titular periodístic 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura 🗣️ En parella

Titular: Sòcrates, condemnat, any 399 aC.

Escriviu dos titulars (màxim 10 paraules cada un) per a la notícia del judici de Sòcrates, l'any 399 aC: un per a un diari dels seus acusadors i un per a un diari dels seus deixebles. Després decidiu quin dels dos diu més veritat, i per què.

Els dos titulars de màxim 10 paraules i la tria justificada en dues frases.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Connectors: «segons els acusadors...», «segons els deixebles...», «el més fidel és... perquè...».

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

8.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «l'art grec era blanc».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica per què veiem blanc el que era de colors, amb dues dades de la Fitxa: el material dels originals i què són les estàtues que tenim.

L'explicació amb les dues dades (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, pensa què passa amb una pintura a l'aire lliure en dos mil cinc-cents anys, i qui va decidir després que el blanc era «el bo».

8.8 🌍 Participar · desmentit 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmentit: «el teatre grec era com anar al cinema».

Un text d'internet diu: «Els grecs anaven al teatre com nosaltres al cinema: pagaven l'entrada, triaven l'obra que volien i hi anaven quan els venia de gust.» Desmunta-ho: digues què hi ha de fals, amb dues dades de la Fitxa (de quina festa venia el teatre i com era el concurs), i què hi ha de cert, si hi ha res.

El desmentit amb les dues dades, el que és fals i el que és cert (80-100 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Fixa't en la paraula «concurs» a la Fitxa i en la paraula «Dionís»: què diuen de per què hi anava la gent?

8.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 🖼️ La imatge 👥 En grup

Ahir i avui: les columnes del vostre poble.

Els grecs van inventar tres maneres de fer una columna, i encara les veiem en bancs, ajuntaments i museus. En grup, penseu en un edifici amb columnes que conegueu. Descriviu-lo, digueu de quin ordre us semblen les columnes (compareu el capitell amb la làmina) i argumenteu per què qui el va construir va voler que semblés grec.

L'edifici, l'ordre de les columnes i l'argument, en tres o quatre frases.

💡 Pista: Si no recordeu el capitell, digueu-ho, i argumenteu igualment per què algú vol que un edifici sembli grec.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Els grecs van construir temples amb tres ordres de columna: dòric (gruixuda, sense base, capitell llis; el Partenó), jònic (prima, volutes) i corinti (fulles d'acant). Cap al 450 aC l'escultura va aprendre a fer cossos que semblen moure's, de bronze i pintats de colors; les que tenim són còpies romanes blanques. El teatre va néixer de les festes de Dionís: tres dies de concurs de tragèdies d'Èsquil, Sòfocles i Eurípides, amb màscares i cor. I la filosofia: Sòcrates preguntava i el van condemnar a mort el 399 aC; Plató ho va escriure i va fundar l'Acadèmia; Aristòtil va observar el món.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Com són les columnes del Partenó, segons la lectura?

   A. Dòriques: gruixudes, sense base i amb el capitell llis B. Jòniques: primes, amb base i amb dues volutes al capitell C. Corínties: primes i amb el capitell ple de fulles d'acant D. Dòriques: primes, amb base i amb el capitell ple de fulles

2. 2. Per què veiem blanques les estàtues gregues dels museus?

   A. Perquè els grecs volien el marbre net, sense res que el tapés B. Perquè els artistes del Renaixement en van treure la pintura C. Perquè els romans, quan les van copiar, van triar no pintar-les D. Perquè la pintura de colors ha marxat amb el pas dels segles

3. 3. Què va fer Sòcrates quan, després de la condemna, va haver de proposar una pena?

   A. Va demanar l'exili, però el jurat de cinc-cents no l'hi va concedir B. Va dir que creia en els déus de la ciutat i va demanar perdó C. Va dir que no pararia de preguntar, en lloc de demanar l'exili D. Va escriure la seva defensa i la va donar a Plató perquè la guardés

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Tot això va néixer en ciutats petites que es feien la guerra. Com va arribar fins a l'Índia, i fins a Empúries?